31 DE DESEMBRE, L'HOME DELS NASSOS... 

o SANT SILVESTRE, QUE ENS PORTA L'ANY PEL CABESTRE

És en aquest moment de trànsit, el d'un any que s'acaba a d'altre que comença, quan l'home dels nassos, que ha passat tot l'any ocult a lloc ignorat, apareix i es deixa veure. Només ho fa un dia a l'any, cada 31 de desembre.

El seu nom li ve perquè a la cara mostra tants nassos com dies te l'any, o siga 365 nassos, i conforme van passant els dies li van caient. Així va perdent-los tots fins arribar al 31 de desembre en que només li'n queda un i és quan es deixa ser vist. L'home dels nassos disposa, doncs, de molt poc horari per a fer-se de veure a llocs molt distants, abans que arribe el dia de Cap d'Any i li tornen a eixir tots els nassos. El seu trajecte en aqueix dia és tot un desgavell que mai fins ara ningú ha pogut resseguir. Tot açò els xiquets s'ho creien de bona fe i més d'un feia fugina a l'escola per anar a la recerca d'aquest personatge de l'imaginari popular valencià, però també català i balear, que es presentava als pobles com un transhumant. 

Es deia que al punt de l'alba del 31 de desembre havia estat vist creuant el gual del riu Sec, vestint una camisa mullada i portant una canya verda a la mà. Durant el dia s'havia ben passejat pel poble i pel terme, i precisament la gent gran deia com acabava de veure'l a la pujada de Panous mentre d'altres al mateix temps l'havien vist creuant a tota presa el Camí Reial per allà vora l'ermita; o com l'havien presenciat anant tot atrotinat pel carreró del Delme o com a l'ensems, encorbat i carregat amb una maleta i un abric vell molt usat, l'havien vist entrant a l'hostal de Camals, cap on els xiquets finalment volaven, més que no corrien, amb l'afany de veure'l encara que fóra de lluny, tot preguntant inútilment a uns i altres fins que alguna bona ànima els exposava pietosament la veritat.

L'home dels nassos a una antiga estampa catalana.

Hui, però, els carrers han desaparegut com a espai per a créixer lliures els més menuts. Per tant, tal dia com demà, més estrany que trobar-se amb l'home dels nassos serà trobar un xiquet buscant-lo o preguntant per ell. Però, si a la fi hi teniu la sort que demà un xiquet vos pregunte si l'heu vist passar, no li digueu ni que sí ni que no. Sobretot, ni que no. Indiqueu-li un cantó a l'atzar, ja que no se sap mai. En matèria de fets únics i sers indemostrables, els xiquets tenen més bons ulls que els grans per a veure clarament el que ells creuen veritats.

Amb la recerca de l'home dels nassos s'ha d'anar atent, ja que es deixarà veure només un instant. Desapareix en un obrir i tancar d'ulls i encara sort qui se'l troba una vegada en la vida, tanta és la feina que ha de fer en un sol dia. Perquè qui no treballa en tot l'any treballa el dia Cap d'Any, o la vespra.

Sant Silvestre, papa, que celebrem cada 31 de desembre.

Però si no tenim la sort de topar-nos amb l'home dels nassos sempre ens quedarà l'oportunitat de celebrar Sant Silvestre. Sí, aquest sant tan nostrat que ens porta l'any nou pel cabestre, segons uns; o que s'emporta l'any vell pel cabestre, segons d'altres. 

En ambdós casos, però, Sant Silvestre el du ben agafat, el cabestre, clar; ja siga bé per a endur-se l'any que s'acaba, bé per portar-nos l'any que encetem, per estirar el burro o per endur-se fins i tot les bruixes, doncs també Sant Silvestre duu a les bruixes del cabestre, sobretot a les del poble. I Déu sabrà que és el que farà amb elles!. 

Tal volta, per alguna de les raons que han estat exposades s'han popularitzat tant aquestes curses que en dia tan assenyalat com és el 30 o el 31 de desembre omplen la plaça i carrers del poble d'atletes i corredors afeccionats o no, però gojosos per participar en la que finalment ha vingut a ser coneguda com "la Sant Silvestre", així, sense més, per compte de Cursa de Sant Silvestre, que seria allò més lògic. 

La Sant Silvestre és una de les curses atlètiques més populars del món, que va començar a celebrar-se a Sâo Paulo l'any 1924 i des d'aleshores s'ha estés per tot el planeta, convertint-se en una cita atlètica indispensable. A falta d'home dels nassos, a Algemesí els xiquets tornen a tindre l'oportunitat de còrrer lliurement pels seus carrers. Bé, els xiquets i els que no ho són tant.

Sant Silvestre del 2010, amb alguns membres de Berca Grup de Danses que hi participaren.

Però, amb tot i amb això, que està molt bé, ens preguntem si aquestos corredors potser no aniran encara a la recerca de l'home dels nassos? 


O, no serà que aniran fugint del bon Sant Silvestre perquè aquest no els agafe també pel cabestre com als ases de la dita? 


O, millor encara, no serà tal volta que van desesperadament cercant les bruixes que aquest santet acabarà per emportar-se lluny de nosaltres? Esperem que això mateix. Hui, però, que encara és 30 de desembre, festegem l'home del sac, el qual s'emporta, mira per on, els entremaliats de l'any, que falta ens fa! 

I bon any nou per a tots!

ELS ÀNGELS BRODEN EL CEL D'ESTRELLES

La gent reposa

colgada al llit.

El llop no gosa

moure brogit.

D'un vell estable

mal ajustat

la llum eixia.

Fuig el diable.

La nit és dia.

Jesús és nat.

El bou recula

poquet a poc.

- Decanta't, mula,

per fer-li lloc -.

Oh, meravella!

Penja una estrella

de l'embigat.

Les profecies

són aquests dies.

Jesús és nat.

NIT DE NADAL de Guerau de Liost

III RONDA DE NADAL DE BERCA GRUP DE DANSES EL 26 DE DESEMBRE

CANTADA I BALLADA DE DEU NADALES POPULARS D'ALGEMESÍ

Aquest serà el tercer any en que durem a terme la Ronda de Nadal, que tindrà lloc el pròxim dilluns 26 de desembre de 2011, segon dia de Nadal i festivitat de Sant Esteve.

La primera nadala que interpretem és la dedicada a la Mare de Déu de la Salut,
resseguint l'antic costum algemesinenc de les rondes del Nadal. Foto: CONTI

Iniciarem la ronda, com era antiga tradició, al peus de la imatge de la Mare de Déu de la Salut a la Capella de la Comunió de la Basílica de Sant Jaume Apòstol, en acabar la missa vespertina allà les 19:30 aproximadament, dedicant-li el cant de la primera nadala algemesinenca que s'hi interpreta.

El nostre cançoner nadalenc tradicional és peculiar, ja que algunes peces resulten de moment exclusives de la nostra població doncs hores d'ara encara no les hem localitzades a cap altre cançoner ni enregistrament existent; és, a més, molt extens i per això no hem abastat al nostre repertori la seua totalitat. Endemés, és sortosament molt variat tant literàriament com musical. 

Anda, dile que entre

y se calentará,

porque en este pueblo

ya no hay caridad,

ni nunca la ha habido,

ni nunca la habrá.

(Fragment del Romanç del Xiquet Perdut)

El repertori de nadales tradicionals algemesinenques que actualment interpretem està format per: Romanç del Xiquet Perdut o Madre, a la puerta hay un Niño, La pastora Manuela, Tots li porten lo que poden, Senyora ama, Ajonetes, El Rei de les estreletes, Parrampim, L'enhorabona i les més conegudes per tots La Nit de Nadal o Adorm-te, non, non  i  Acudiu amb les guitarres.

La nostra intenció no és altra que evitar la pèrdua i desús d'aquest tipus de cant local popular i al mateix temps donar a conèixer als nostres conciutadans aquest valuós i preciós tresor, emprant per a això ja no la nostra veu sinó la representació plàstica, costumista i de sabor ancestral que oferim amb l'abillament de robes pròpies de l'hivern i l'ús d'instruments de percussió i corda característics del Nadal valencià.

Ja a la plaça Major hi ballem algunes de les nadales d'Algemesí.
Foto: CONTI

De la Capella de la Comunió passarem a cantar al Pessebre o Betlem muntat a la Basílica de Sant Jaume i eixirem al de la Plaça Major on, a més, hi ballarem tres de les nadales que portem al repertori: La pastora Manuela, Parrampim i L'enhorabona, mentre combatrem el fred també amb rotllets, fogassetes i mistela.  La ronda continuarà pels carrers del nucli antic de la ciutat. 

Esperem, com en d'altres anys, fer passar uns agradables moments als qui ens presencien en algun punt del trajecte, als qui convidem a cantar i a agregar-se a la ronda, com ha esdevingut en anteriors ocasions

Com està tan ploronet

el Rei de les estreletes,

vol que li facen festetes

i que li cantem un poquet.

Berca Grup de Danses desitja a tot Algemesí

BON NADAL i ANY NOU!

PEPE CASTELL, EL PERO, PER SEMPRE AMB NOSALTRES

Berca Grup de Danses d'Algemesí, com col·lectiu humà que evidentment som, de tant en quant també patim colpidors i inesperats esdeveniments malaurats que ens cauen com un ruixat d'aigua freda i ens recorden que indefectiblement tots formem part del cicle de la vida. 

Aquesta matinada ens ha deixat José Castell Borràs, Pepe el Pero, com a ell li agradava de dir-se i de ser dit i conegut, amb només seixanta anys de vida. 

José Castell amb la seua esposa Laura Castell, a l'ensems amics i companys, són, junta i indivisiblement, els dos únics i veritables fundadors d'aquesta agrupació nostrada, Berca Grup de Danses d'Algemesí, per ells originada ja fa trenta anys.

Pepe Castell amb el seu estimat grup de dansa, Berca, en una primerenca fotografia dels inicis.

Pepe, amb Laura -directora o mestra de ball que va ser de Berca per molts anys i des de la seua fundació-, hauria estat compartint amb nosaltres esforços i projectes per dur endavant amb el seu característic èmfasi personal la nostra/seua agrupació, tal i com de segur hauria fet si el seu delicat estat de salut li ho haguera permés durant aquestos darrers vint anys de malaltia. 

De ben cert que amb ell junt a nosaltres l'agrupació s'hauria redreçat molt més prompte del que ho aconseguírem de fer els qui ens quedarem al seu front en solitari, ja sense Pepe i sense Laura, en el ja llunyà any 1990. 


La llavor per ell plantada en aquell aleshores jovent que érem Nando Teruel, Salut Botella i Vicent J. Vidal, a més de la seua inseparable amiga i seguidora incondicional Yolanda Pellicer, agafarem el relleu i el testimoni llegat per aquest enyorat matrimoni: l'estima per Berca Grup de Danses d'Algemesí i l'afany per continuar endavant salvant qualsevol obstacle. 


Amb el llegat per ells traspassat als qui ens en férem càrrec hi entrava a formar part també l'amistat i la respectuosa relació amb Salvador Mercado, fundador i director d'Alimara de València, ajut i conseller de Berca, amb qui hores d'ara encara ens uneix un gran lligam, més acrescut i fort encara si cal del que ens hi va estar per ells conferit.

Acèrrim enamorat del ball valencià, la vida de Pepe Castell hi va orbitar contínuament al voltant del folklore i de l'agrupació que ell mateix fundà en abandonar d'altra agrupació local, Pardines, de la qual també hi va ser un dels fundadors, tal era la seua afició incondicional pel ball. Afició i passió compartida també, però, amb la bicicleta i tantes coses més, com la banda de tambors i cornetes o la setmana de bous. I tot això viscut contínua i conjuntament per qui ha estat el pilar fonamental de la seua vida, que no ha estat altre que, òbviament, la seua esposa i ferma muller Laura Castell i, més tard, el seus dos fills Moisès i Laura.

L'entusiàstica estima que sentia pel folklore li venia, per endemés, de la seua més tendra edat, quan essent encara un xiquet s'incorporà al ball del Bolero o Llauradores de la Festa de la Mare de Déu de la Salut. Al recer d'aquest ball processional es generà l'afició que li marcaria la vida, ja de per sempre.

Pepe Castell envoltat per membres del seu Berca l'any 1995, en la processoneta del Matí.

Tot i que ja palesava les greus limitacions que li provocaria la malaltia, el ball i l'estada amb el seu grup el feia reviscolar fins extrems increïbles.

Està clar que molts dels qui actualment formen Berca Grup de Danses, després de vint anys de la seua absència, a penes l'han conegut o han tingut calorós contacte amb ell de no ser pels comentaris i anècdotes que ara i adés els hem anat relatant sobre ell, sobre l'origen de l'agrupació i, per damunt de tot, sobre tan bon ballador com era i entusiasta apassionat pel folklore valencià. 

Això no lleva, però, que a més de ser pare d'una nova membre i companya com ho és Laura, la seua filla, vincle dels seus ulls i ara continuadora de l'afició paterna, es deixe de conèixer l'entranyable Pepe i la seua sempiterna vinculació amb Berca, de recordar contínuament el seu desviure perquè l'agrupació continuarà endavant malgrat tot, ara ja per sempre sense ell, i la importància que, almenys per als qui el coneguérem ben bé, hi tenia aquesta persona en la història i desenvolupament d'aquest, el seu grup

Pepe era el que diem tot un "comboiaor" per a la seua gent.  Igual animava per anar de paella, de sopar...  o al que fóra i on fóra, sense tindre en compte les diferències d'edat i aconseguint fer-te trobar a gust. 

En aquesta foto amb els amics de l'agrupació, temps abans  que la malaltia ens el canviara.

El seu funeral serà avui mateix a les 16:00 hores de la vesprada a la Basílica de Sant Jaume del seu estimat Algemesí. Els qui més contacte i relació d'amistat i estima mantinguérem amb ell i la seua esposa hi estarem presents compartint tan incommensurable dolor. El nou fonament de Berca, la continuació i perllongació en el temps d'allò que el 1981 inicià Pepe el Pero, hi esteu convidats a participar en l'acomiadament del seu fundador.

Avui, tot i ser festiu, a les 18:00 hores, a més, Berca Grup de Danses té assaig general al Teatre Municipal per preparar la reposició de Som de la Pelitrúmpeli, espectacle que va estar estrenat el passat 22 d'octubre, la darrera vegada en que va veure ballar la gent del seu grup i la primera en que veia en ell a la seua filla. Les circumstàncies sorprenents de la vida faran que la seua agrupació s'acomiade definitivament d'ell com millor sap i més li agradava de fer al nostre Pepe: ballant.

Per sempre estarà amb nosaltres! 

Berca Grup de Danses d'Algemesí

BERCA TORNARÀ A PELITRUMPEJAR PER DUES VEGADES MÉS

"SOM DE LA PELITRÚMPELI"

TORNA AL TEATRE MUNICIPAL

Sí, dues representacions més tornarem a realitzar al Teatre Municipal d'Algemesí el dia 11 de desembre. Una primera a les 12:00 hores i l'altra en sessió vespertina a les 18:00 del mateix dia. Després de l'estrena de l'obra que tingué lloc dintre els actes de la Muixerola 2011 el passat 22 d'octubre de SOM DE LA PELITRÚMPELI, ha estat moltíssima gent la que insistentment ha demanat que es repetira aquest entretingut i entranyable espectacle. 

I nosaltres encantats, doncs efectivament, així deu haver sigut, ja que a deu dies de la representació les entrades per a ambdues representacions estan quasi venudes al cent per cent. Increïble.

Si quan l'estrena fou un espectacle englobat dins la Muixerola 2011 organitzada per la Nova Muixeranga d'Algemesí, ara serà una reposició duta a terme en cooperació i col·laboració de totes les associacions i individus que la feren possible. Cal recordar que, a més de BERCA GRUP DE DANSES D'ALGEMESÍ, hi  cooperen la NOVA MUIXERANGA D'ALGEMESÍ, l'INSTITUT KODÀLY de la SCHOLA CANTORUM D'ALGEMESÍ, LORENA COMÍN, NÉSTOR MONT, SALVA PELLISSER i DANI MIQUEL, tots de nou, sota Direcció de GEMMA PELLICER. 

Si algú encara s'ho pensa d'hora i vol adquirir alguna de les poques entrades que hi queden per vendre's, aquestes són al preu de 10 € i de 5 € per als menors de dotze anys. 

La venda a la seu de la Schola Cantorum d'Algemesí, plaça de Cabanilles, 1, de dilluns a dijous de 18:00 a 20:00 hores i a les taquilles del Teatre Municipal els divendres de 18:00 a 20:00 i els dissabtes d'11:00 a 13:00 hores. 

Som de la Pelitrúmpeli, pelicatxim, catarrim, catarrim, catxim!

LA SECULAR MISSA DE LES GUITARRETES

Avui ha començat el novenari a la Mare de Déu de la Salut que conclourà el mateix dia de la Puríssima Concepció de Maria, el 8 de desembre en que, a més, Algemesí celebrarà que la seua Festa Major és Patrimoni de la Humanitat. 

Són els nou dies de la tradicional i secular Missa de Guitarretes dels algemesinencs que té lloc a la Basílica de Sant Jaume a les sis i mitja del matí, quelcom impossible d'entendre i de comprendre per a aquell que no és fill del poble o no s'ha criat o crescut al recer de la tradició heretada. 

Són nou dies de matinar, amb goig -cosa que no ens sol ocórrer la resta de dies de l'any-, per anar a aplegar-nos, tot un poble, al peus de Santa Maria. Nou matinades de gaudir del volteig de campanes en el silenci de la nit, nou albades de satisfetes salutacions matineres, però també de la bona tassa de xocolata amb xurros, imprescindible en acabar la missa i abans d'iniciar la jornada laboral com si res.  

I tot açò forma part de l'Algemesí més inèdit, del més pobletà i més tradicional. Una tradició que, sense balls i sense danses, sense muixerangues ni dolçaines, des del silenci més desapercebut mai formarà part de cap patrimoni internacional, perquè en si mateixa, la Missa de les Guitarretes, no podrà ser mai concebuda ni entesa per cap altre que no tinga per Patrona a la Mare de Déu de la Salut.

Imatge de la Mare de Déu de la Salut,
antigament dita també Mare de Déu de Berca

La Missa de Guitarretes

és d'un pur sabor local,

costums i tradicions fetes

que es guarden quasi integrals.

::: ::: :::

S'alça la gent matinera

que es gita a poqueta nit,

i molt desficiosa espera...

alçar-se prompte del llit.

La blanca rosà cau forta,

el cel a poc ja clareja

i la gent vora la porta

de l'esglèsia ja cueja.

Abueles curruques, gelades,

cobertes amb matellines,

es posen acurrucades

igualet que les gallines.

A vora Xarpa o Boluda

els homes també arrupits,

ja que estan acovardits

de tanta rosà caiguda.

::: ::: :::

El galliner s'escarota

quan apareix l'escolà,

portant les claus a la ma

i obrint-se pas a la porta.

L'escolà aconsella  calma

entropessant amb catrets;

mentre estan tocant a l'alba,

dalt Manró i els campaners.

P'als campaners és un joc,

ja redoblen les campanes,

harmonioses, sobiranes,

anunciant el primer toc.

Volen alegres, inquietes,

seguint una tradició,

criden a la devoció

de Missa de Guitarretes.

::: ::: :::

Què gran és Algemesí

honrant estes tradicions!

Vist des de dalt dels graons

què magnífic és d'allí!

::: ::: :::

Què bonic és despertar,

quan en eixes matinades

el repic del campanar

ens pareix un cant d'albaes.

És un volteig general

que des de la infància sempre

sap a festa patronal

del set al vuit de setembre.

Eixe volteig de campanes,

tots els fills d'Algemesí,

visquen, no visquen ací,

el porten en les entranyes.

I qui d'infant no recorda

la Missa de Guitarretes?

És una emoció molt forta

per als qui ens sentim poetes.

::: ::: :::

En eixir el veïnats

es diuen baixet, bon dia,

i a presseta, a caminar

tot el món amb alegria.

::: ::: :::

Retrona en la matinada

el taca-tac dels tacons,

com així la raonada

de tantes conversacions.

::: ::: :::

L'església està al caramull,

en la Capella n'hi han drets...

i encara que uns momentets

qui no tanca i obri un ull?

Presidix l'altar Major

la Verge de la Salut,

és tota una multitud

que l'adora amb gran fervor.

A l'eixida de l'església

es renoven alegries:

són matinades de festa

en el matins de nou dies.

L'eixida se fa en apuros,

sents el fresquet de l'ambient,

i l'olor d'oli dels xurros,

l'olor de l'oli calent.

::: ::: :::

Si els suques en xocolate

s'esponja i es fa més gros,

estan bons, un rere l'altre

i bé ho va agraint el cos.

::: ::: :::

Nou matinades inquietes,

per a tots, joves i vells,

nou Misses de Guitarretes

de violetes, nou pomells.

::: ::: :::

Són matins plens d'emoció

i si molt poc hem dormit,

guanyem en satisfacció

per al cos i l'esperit.

Seleccions de La Missa de Guitarretes (1958), de Lluís Martínez

BERCA SE SUMA A LA CELEBRACIÓ 
DEL 8 DE DESEMBRE 

AMB  LES DANSES  D'ALGEMESÍ

Endemés que la nostra associació es troba gratament vinculada a la Festa a la Mare de Déu de la Salut a conseqüència de la reincorporació el 2007 dels Gegants de Berca, Jaume I i Violant d'Hongria i la seua dansa, a la entranyable Processoneta del Matí, després de quaranta anys que no hi havien estat presents.

Endemés que una gran majoria de membres d'aquesta agrupació participa activament en la Festa, per ser Festers d'algun dels quatre barris, per pertànyer i ballar a alguna de les danses o balls processionals, per formar part de la Schola Cantorum d'Algemesí, al càrrec de la qual el cant i música orquestral de les Vespres i Missa Major; per ser de la colla dels Volants, per ser dolçainers i d'altres vinculacions més.

A més de tot això, com venim dient, Berca Grup de Danses se sumarà a la celebració per la declaració de PATRIMONI DE LA HUMANITAT de la Festa a la Mare de Déu de la Salut, que tindrà lloc el dijous 8 DE DESEMBRE amb el ball de carrer tradicional d'Algemesí: les danses.

Com es deu saber, aquest tresor folklòric local va estar recuperat per aquesta associació desprès d'anys de recerca informativa. El resultat aconseguit va estar presentat al poble l'any 2006, dintre el II Aplec d'Algemesí de Cultura d'Arrel Tradicional, amb la realització ja aquell mateix any del primer curset d'aprenentatge amb que prodigiosament s'inicià un impressionant procés restaurador i normalitzador d'aquesta secular tradició, gràcies a la espectacular resposta i calorosa acollida demostrada pels algemesinencs, de tal manera que actualment saben ballar i ballen les danses d'Algemesí més de tres-centes persones a banda de ser, per fortuna, admirablement reconegudes i estimades per tot el poble.

Animats pels organitzadors d'aquesta celebració i alhora estaments dirigents de la Festa: l'Ajuntament de la Ciutat, l'Església d'Algemesí i els Festers d'enguany del barri de la Capella ens decidirem rotundament a convocar tots aquells que des del 2006 han vingut dansant o han dansat en alguna ocasió el ball de carrer algemesinenc.

L'inici de les danses, amb l'EIXIDA per part dels començadors, serà a l'interior de la Basílica de Sant Jaume a les 10:30 hores del matí i als peus de l'altar Major, on es trobarà ubicada la imatge de la Mare de Déu de la Salut per a veneració també de tot el poble.

La DANSA igualment començara i tindrà lloc a l'interior, per a la qual cosa la totalitat de participants, conforme aniran venerant la imatge, poc a poc aniran incorporant-se al cos de LA DANSA al mateix peu d'altar. Pel corredor central i per la porta Principal del temple eixirem dansant a la plaça Major, on en arribar a la seua part central entaulellada, l'anirem rodant en sentit contrari a l'horari.

EL BALL TRENCAT o FANDANGUET tindrà lloc, evidentment, a la plaça, a l'AVÍS corresponent a que ens te acostumats la dolçaina, abans de les 11:15 hores.

Tot i que considerem de caràcter lliure la vestimenta per a dansar, donada l'època de l'any en que ens trobem, proposem, en canvi, vestir amb la samarreta d'enguany de "Jo balle les danses d'Algemesí", la de color roig, posada al damunt d'altra peça de mànega llarga o d'abric que cadascú considere suficient.

Com s'ha dit anteriorment, requisit que considerem necessari per poder participar-hi, ja que no hi haurà cap sessió de repàs degut al seu caràcter extraordinari, serà conèixer les danses d'Algemesí, per tant, els qui han dansat a l'edició d'enguany o a qualsevol altre any anterior.

Hi col·labora en aquesta dansada popular l'EMTiDA, l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí, imprescindibles en tot ball de carrer.

Per a qualsevol dubte o aclariment al respecte, poseu-vos en contacte amb qualsevol membre de Berca Grup de Danses que pugueu conèixer o a través d'aquest medi.

A ballar les danses...!

JOSEP JUSTE, MESTRE DOLÇAINER... GRÀCIES!

Felicitats i enhorabona, Pep. És allò que per menys pot fer Berca Grup de Danses i els Gegants de la Processoneta del Matí. 

Després que Algemesí i el món sencer haja rebut notícia avui mateix de tan gran esdeveniment cultural com és la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per a la Festa de la Mare de Déu de la Salut i haver emprat hores de reflexió al voltant del seu significament i també haver meditat conscientment la seua transcendència, no podem oblidar aquest bon xicot que és Josep Juste.

Josep Juste, fill d'Alboraia, ni molt alt ni massa prim resseguint la sàtira valenciana, va ser durant molts anys mestre de dolçaina a l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí, d'on prengué forts lligams d'amistat i d'estima per la gent d'Algemesí i la seua Festa. I d'entre aquells que conformen el seu vincle d'unió amb aquest poble riberenc, sortosament, es troba Berca Grup de Danses. 

Josep Juste, preparat per a intervindre a una audició...
però, tan afaitadet que quasi no el reconeguem!

A ell li encomanàrem l'any 2007 la composició d'una peça musical per a dolçaina per tal de muntar una dansa per als novells gegants de Berca, setmanes abans de la seua presentació a les primeries de setembre. Però així, apressat, sense disponibilitat de massa temps per culpa del maleït pensat i fet que tant ens caracteritza als valencians. El resultat, però, plasmat a la seua partitura no podia haver aconseguit més emotivitat i perfecció. Bravo, mestre! Encara hores d'ara, quan escoltem la teua música mentre fem dansar els Gegants, se'ns posa la pell de gallina. 

Josep, Pep Mama per als qui el coneguem i l'estimem, ens dedicà aquella composició, Gegants d'Algemesí, una peça amb dues parts diferenciades, per a tres dolçaines, tabal i redoblant de la qual ja hem parlat en d'altres entrades d'aquest mateix bloc, que va ser escoltada per primera vegada junt a la dansa que l'acompanya, en la presentació dels gegants Jaume I i Violant d'Hongria, a la plaça Major d'Algemesí el 5 de setembre de 2007. Dos dies després se'ns proposava reincorporar els gegants i la dansa a la Processoneta del Matí d'aquell mateix any. Altra volta, de nou, apressats pel pensat i fet valencià!

La dansa dels Gegants, a la plaça Major, el 8 de setembre de 2010

Des d'aleshores ha plogut molt al damunt de nosaltres, però també del Gegants: s'han salvat els entrebancs que uns ben pocs associats a la Festa, minsos i inapreciables afortunadament, ens hi posaven al camí iniciat per a la plena reimplantació d'aquest element tradicional. 

Avui en dia, però, a base de tenacitat i prova documentada, els Gegants de Berca són i formen part de la Festa Major, com definitivament ho prova la seua inclusió a l'expedient analitzat a Bali pel Comitè de la UNESCO prèviament a que fóra adoptada la declaració. Els Gegants de Berca, conjuntament amb la resta de manifestacions folklòriques algemesinenques del 7 i 8 de setembre i per igual, són Patrimoni Immaterial de la Humanitat i, amb ells i indivisiblement, la seua dansa i la seua música... la teua música, Josep!

No podran mai dir el mateix la resta de balls i danses de la Festa, dels quals per sempre les músiques amb que s'acompanyen seran anònimes, o millor populars, que tant agrada de ser usat com si les melodies s'arreplegaren als pous o als plançons de l'horta!.. Per bé que no totes, doncs està el Bolero del ball de les Llauradores, amb les composicions que dels músics Esparza o Francés, o la més recent de Giménez (2006), composen el seu repertori.

Josep Juste, guitarró a les mans, amb els Sonadors de la Guaita

Pep mama, valencianot tot ell, és un home tirat al terreno com el definirien els nostres majors: igual fa parlar la dolçaina, com fa cantar el guitarró valencià, com ell mateix et canta l'U i el dos, o l'U i el dotze o unes riberenques, com tu vulgues, tan sols demanar-li. Tots els anys el veureu acudir sense falta, amb el seu saquet penjant d'un muscle i la dolçaina a la ma, sempre a punt i puntual a la cita amb la nostra Mare de Déu de la Salut i la seua Festa. I d'uns anys ençà a ballar les danses. És tot ell el valencià perfecte, per això ara també el compartim amb d'altres amics nostres, amb Salvador Mercado i Alimara, altres apassionats més per Algemesí i la Festa.

Des d'ací, Josep, les nostres més sinceres gràcies. La teua bonhomia ens ha fet escriure aquestes línies. 

LA UNESCO DECLARA 

PATRIMONI DE LA HUMANITAT 

LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

Aquesta serà, sense cap dubte, una de les inoblidables jornades que van marcant les fites històriques d'un poble com Algemesí. D'ara endavant, el 28 de novembre de 2011 quedarà lligat eternament a les cròniques de la seua història, juntament amb les altres dates que han segellat la configuració d'aquest poble valencià de la Ribera del Xúquer, el meu poble, el nostre poble.

De segur que la Mare de Déu de la Salut, amb la seua intervenció divinal, ha fet possible que els algemesinencs, que tant l'estimem i li professem demostracions d'afecte, gaudim per sempre de l'immens goig i de la terrenal satisfacció de veure'ns honrats amb aquesta superba declaració internacional. A Ella també, als annals cronològics de la seua imatge trobada a la morera de Berca, al passatges d'aquella història escrita que inicià mossèn Curçà a les mitjanies dels segle XVI, s'unirà per sempre tan memorable data i esdeveniment.

Eren les quatre de la matinada d'aquest dilluns, 28 de novembre, quan el propi Alcalde d'Algemesí, el meu cosí Vicent R. Garcia, em feia saber l'aconseguiment de la declaració per a la Festa de la Mare de Déu de la Salut i aquesta, oficialment, ja era PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT.

Un atorgament, extraordinari no només per als algemesinencs sinó també per a tots els valencians en general, concedit per la UNESCO a les seues deliberacions dutes a terme a Bali, Indonèsia, del qual, gràcies al progrés actual, es va tindre coneixement d'immediat, contràriament a aquella altra notícia ben vinguda, la de la creació de la Universitat d'Algemesí i segregació d'Alzira, que hi arribà al poble més d'un mes després que fóra signada pel Rei el 15 de desembre de 1574.

Mai un inesperat comunicat a tan inaudites hores havia sigut per a mi  tan saborós, complaent i emocionant. Per a mi i per a la resta d'algemesinencs, que poc a poc ens anàvem despertant i llevant del llit amb tan gratificant notícia com vaig fer jo immediatament i sense cap dubte, per començar a compartir amb el veïnatge tan bona nova.

Enhorabona, Algemesí. Felicitacions als qui fem possible la Festa, que hi som tots, casa per casa i un per un. Però també records i gratitud als qui ja no estan entre nosaltres i ens deixaren tan gran herència folklòrica immillorablement unida a l'amor i fe a través de Santa Maria, mare de Déu. 

I, sobretot, per tant, felicitacions a la Mare de Déu de la Salut, centre i origen de tot l'esdeveniment, que és qui ha fet possible el miracle impossible de mantenir tot un poble agermanat i unit als seus peus com una gran família que l'estima i venera per damunt de totes les coses. Avui és un gran dia, com es canta als oficis de les Vespres, el dia de la Salut!

Vicent Josep Vidal i Esteve

Algemesinenc i devot de la Mare de Déu de la Salut

Ballador del Bolero processional al Ball de les Llauradores

Dansador del Rei Jaume I dels Gegants de Berca

Fester del barri de València 

En el seu propi nom i en el de Berca Grup de Danses d'Algemesí:

Enhorabona a tots!

Visca Algemesí!

Visca la Mare de Déu de la Salut!

ESPERANT TINDRE NOTÍCIES DE LA UNESCO PASSEM EL DIUMENGE

Són ja les vuit de la vesprada i al llarg de tota la jornada ni hem rebut cap missatge de l'Ajuntament, ni hem escoltat l'entranyable i festiu volteig general de les campanes del fadrí de Sant Jaume, ni ningú en sap res. Esperem i confiem que no siga símptoma de mal averany perquè alguna cosa no hi marxe a Bali tan bé com els algemesinencs desitgem de tot cor i ànima. 

Per cert, l'exotisme del lloc, Bali, ja m'ha fet mirar per vàries vegades on s'hi troba ubicada aquesta illa a Indonèsia. Per matar el temps amb algun entreteniment, entre d'altres coses, però sense acabar de desconnectar tot d'una del tema principal i esdeveniment esperat que ens ocupa tot aquest últim diumenge de novembre. 

Cerque Bali i qualsevol enllaç que hi tinga a vore. Exòtic el lloc vaja que ho és, sobretot per a tractar en ell assumptes d'un poble valencià i riberenc, de la nostra Mare de Déu de la Salut i dels balls, danses, músiques i demés elements de la nostra Festa Major. Exotisme pur i dur! 

El punt roig indica la ubicació de l'illa de Bali, lloc de reunió dels membres de la UNESCO.

I parlant d'exotisme: la persona i personalitat de la Honorable Consellera de Cultura i Turisme de la Generalitat Valenciana, Lola Johnson, que en la visita que realitzà a Algemesí el passat 8 de setembre es va mostrar agradablement impressionada pel gran bagatge cultural tradicional de la Festa i manifestà el seu recolzament més rotund per a la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. A més, mentre esperava a la Capella de la Troballa, també va mostrar interès per les figures dels Gegants de Berca i la seua dansa. Tota una dona sorprenent, simpàtica, planera i molt culta, valenciana cent per cent i amb una riquesa de vocabulari que ja volgueren molts valencianoparlants. 

En la imatge amb el nostre Director, Vicent Vidal, portador i dansador del gegant Rei En Jaume I en la Processoneta del Matí, desprès d'haver conversat amb ella per facilitar-li explicacions adients respecte els Gegants i la dansa i la seua novella reincorporació a la Festa.

Lola Johnson, consellera de Cultura i Turisme amb Vicent Vidal, director de Berca i geganter.

Finalment, reprenent el fil que ens interessa, serà qüestió d'esperar a demà per saber el resultat de la decisió que adopte la UNESCO. Siga quin siga aquest, l'any que ve Algemesí tornarà igualment a celebrar la Festa com ve fent-ho des de segles enrere!

DIUMENGE 27 DE NOVEMBRE SABREM SI LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT REP PER LA UNESCO LA DECLARACIÓ DE PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT

Portem ja uns dies que al carrer és tema de conversació obligatòria, encara que siga breument i de pas. Als més majors, que sempre els costa més d'entendre les coses modernes de la vida que diuen ells, els ho has d'explicar detingudament tot això de la UNESCO i de les declaracions patrimonials. Ah! I, en el nostre cas, dir-los on es troba Bali i què és. 

És ben palpable que la possible declaració que segurament tindrà lloc demà diumenge -sinó avui mateix-, es troba en boca de xiquets i grans, de vells i joves. I això és molt comprensible en un poble com el nostre i la idiosincràsia festera i mariana que ens caracteritza, demostrada ferventment en la manera d'abocar-nos cada any conforme ens aboquem per organitzar i dur a terme les demostracions festives del 7 i 8 de setembre en honor a la Mare de Déu de la Salut, patrona d'Algemesí. La devoció i fidelitat a aquesta bella imatge de Santa Maria és quelcom més heretat dels nostres avantpassats, d'ací l'èmfasi i entusiasme que li posem al celebrar la seua festivitat.

Un 8 de setembre a Algemesí

Tot i que als informes o dossiers que han estat aportats per a l'anàlisi per part dels membres de la UNESCO sobre la Festa Major d'Algemesí -que es poden consultar a diferents webs-, aquesta resta limitada als actes dels dies 7 i 8 de setembre, no devem oblidar ni permetre obviar que la FESTA A LA MARE DE DÉU DE LA SALUT s'inicia el 29 d'agost de cada any amb el començament de la Novena que te lloc a la Capella de la Troballa, punt d'origen històric i embrió de tota la Festa.

Des d'aqueix dia fins el començament de la Processó de les Promeses el 7 de setembre hi ha un seguici d'actes que també hi deuen ser considerats com part integrant de la Festa contemplada com un tot ja que, de no ser perquè s'esdevenen al voltant de i per la Mare de Déu de la Salut, no hi tindrien sentit ni cabuda: el referit Novenari, el concert de la Banda Municipal, la commemoració de la Nit del Retorn i el volteig de campanes, les vint-i-una salves d'honor, la cercavila de dolçainers i tabaleters, la representació dels Misteris i Martiris a la placeta de la Capella, la Plega, la veneració de la imatge que té lloc a la Capella de la Comunió, amb la sempre interminable filera de fidels disposats respectuosa i afectadament a tocar-la i a besar-la; el seu trasllat fins l'Altar Major de la Basílica de Sant Jaume amb el multitudinari Cant de Vespres, les Lloances i, per al cas que ens pertoca, la DANSADA A LA MARE DE DÉU DE LA SALUT del 5 de setembre, que venim organitzant i duent a terme, ni més ni menys, des de l'any 1988 amb l'immillorable afegitó que, des del 2006, es venen ballant les danses del nostre poble per part de centenars d'algemesinencs, recuperades en aquell mateix any per la nostra associació. 

Els Gegants de Berca, els reis de les danses, interpreten la seua dansa davant la Capella de la Troballa,
abans que s'inicie  la dansada, cada 5 de setembre.
Foto: Jero Sanchis

Amb tot i amb això, a BERCA GRUP DE DANSES D'ALGEMESÍ també ens arribarà un afalagador esguit -encara que minso i humil- per la part que ens pertocarà amb l'anhelada -per esperada- declaració de PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT de la Festa Major del nostre poble, ja que gràcies a l'Ajuntament, als festers del barri de la Capella i, finalment, al Patronat de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, des del 2007 en que s'incorporaren a la Processoneta del Matí després de 40 anys d'absència, els Gegants de Berca, Jaume I i Violant d'Hongria, ja formaran part d'aquesta desitjada declaració internacional per al poble d'Algemesí.

Què Santa Maria, sota la advocació algemesinenca de la Salut, intercedesca per a l'aconseguiment d'aqueixa declaració, si ha de ser per al nostre bé i el de la seua Festa! Visca la Mare de Déu de la Salut!

La Mare de Déu de la Salut, centre d'atenció de la Festa
Foto: Jero Sanchis

NOVA ADREÇA, NOVA DENOMINACIÓ, NOVA IMATGE

Hem estimat convenient què a la direcció del nostre bloc hi aparega abans el nom que no pas el cognom. Per això hem decidit deixar enrere la nostra primera i originària adreça grupberca.blogspot.com i passar a la de bercadanses.blogspot.com. Per res, per caprici.

Igualment també hem decidit renomenar el títol d'aquest bloc i, del nom assoles amb el que s'encapçala la pàgina, Berca, passar a la seua denominació completa i real, Berca Grup de Danses d'Algemesí, amb els seus noms i cognoms complets, com cal. També, però, caprici.

I finalment, ja no caprici sinó més ben bé necessitat, l'actualització del bloc complet amb les novedoses opcions i configuracions que ens ofereix la nova versió del blogger.

PATILLES TÒRTIQUES... JA SOM DE LA PELITRÚMPELI !

Es desbordaren les expectatives i el passat dissabte 22 d'octubre, a les 18:00, el Teatre Municipal estava ple de gom a gom per presenciar i gaudir de Som de la Pelitrúmpeli, obra d'Al Tall però que en aquesta versió cent per cent algemesinenca va estar possible amb les col·laboracions de Berca Grup de Danses d'Algemesí, l'Institut Kodàly de la Schola Cantorum d'Algemesí, els músics Néstor Mont, Salva Pellisser i Dani Miquel, la decoradora escenogràfica Lorena Comín i la Nova Muixeranga d'Algemesí -organitzadora de l'esdeveniment inclós dintre la programació de la Muixerola 2011-, i moltíssima altra gent més.

Tal i com li vaig dir a la Directora, Gemma Pellicer, tan bon punt es donà per acabat l'espectacle: ara ja hi som de la Pelitrúmpeli de veres!

Si ja acabàrem la representació plenament satisfets i envanits pel resultat aconseguit desprès de quasi un any de reunions per anar plasmant poc a poc el projecte, de moltíssims assajos i esforços, tant a nivell individual com col·lectiu, doncs encara ho estiguérem molt més en assabentar-nos i adonar-nos'en de la bona acollida i agradabilitat amb que va ser rebuda la nostra -de molts- versió de Som de la Pelitrúmpeli per part del nombrós públic que hi estigué present. 

Gràcies, doncs, a tots els assistents pels seus agraïts i calorosos aplaudiments i, a més, des d'aquestes línies  internautes, felicitacions i l'enhorabona tant per als companys de la meua associació Berca Grup de Danses d'Algemesí com per a la totalitat de la resta de membres col·laboradors i participants en l'obra, des del primer fins a l'últim. 

Ara ja som de la Pelitrúmpeli! ... pelicatxim, catarrim, catxim!

El vaixell dels xiquets de la Pelitrúmpeli toca terra en algun punt  de la Marina.

Als pobles valencians en festes sempre hi ha estat present la Murga ambientant els carrers.

Titelles de la representació del conte dels Donyets. Diversió i entreteniment: magnífic.

Els xiquets de l'Institut Kodàly de la Schola Cantorum
d'Algemesí en "Les claus de Déu", cant i joc infantil valencià

Berca Grup de Danses en dues imatges de la seua interpretació
de la Dansa de Sorita/Dansa dels Porrots del disc d'Al Tall, Som de la Pelitrúmpeli

Xiques de Berca interpretant Les Tomasines

El viatge s'atura un moment a l'Algemesí en festes. El tio Toni i els xiquets de la Pelitrúmpeli observen
atentament la preparació dels membres de la Nova Muixeranga.

Els xiquets de la Pelitrúmpeli  i Berca Grup de Danses en el moment
de rebre els agraïts aplaudiments del públic.

Els músics: Néstor Mont, Dani Miquel i Salva Pellisser.
Què dir? Esplèndids!

La directora, Gemma Pellicer, amb Vicent Torrent, cantant d'Al Tall,
qui no volgué perdre's la representació algemesinenca de la seua obra.