31 DE DESEMBRE, L'HOME DELS NASSOS... 

o SANT SILVESTRE, QUE ENS PORTA L'ANY PEL CABESTRE

És en aquest moment de trànsit, el d'un any que s'acaba a d'altre que comença, quan l'home dels nassos, que ha passat tot l'any ocult a lloc ignorat, apareix i es deixa veure. Només ho fa un dia a l'any, cada 31 de desembre.

El seu nom li ve perquè a la cara mostra tants nassos com dies te l'any, o siga 365 nassos, i conforme van passant els dies li van caient. Així va perdent-los tots fins arribar al 31 de desembre en que només li'n queda un i és quan es deixa ser vist. L'home dels nassos disposa, doncs, de molt poc horari per a fer-se de veure a llocs molt distants, abans que arribe el dia de Cap d'Any i li tornen a eixir tots els nassos. El seu trajecte en aqueix dia és tot un desgavell que mai fins ara ningú ha pogut resseguir. Tot açò els xiquets s'ho creien de bona fe i més d'un feia fugina a l'escola per anar a la recerca d'aquest personatge de l'imaginari popular valencià, però també català i balear, que es presentava als pobles com un transhumant. 

Es deia que al punt de l'alba del 31 de desembre havia estat vist creuant el gual del riu Sec, vestint una camisa mullada i portant una canya verda a la mà. Durant el dia s'havia ben passejat pel poble i pel terme, i precisament la gent gran deia com acabava de veure'l a la pujada de Panous mentre d'altres al mateix temps l'havien vist creuant a tota presa el Camí Reial per allà vora l'ermita; o com l'havien presenciat anant tot atrotinat pel carreró del Delme o com a l'ensems, encorbat i carregat amb una maleta i un abric vell molt usat, l'havien vist entrant a l'hostal de Camals, cap on els xiquets finalment volaven, més que no corrien, amb l'afany de veure'l encara que fóra de lluny, tot preguntant inútilment a uns i altres fins que alguna bona ànima els exposava pietosament la veritat.

L'home dels nassos a una antiga estampa catalana.

Hui, però, els carrers han desaparegut com a espai per a créixer lliures els més menuts. Per tant, tal dia com demà, més estrany que trobar-se amb l'home dels nassos serà trobar un xiquet buscant-lo o preguntant per ell. Però, si a la fi hi teniu la sort que demà un xiquet vos pregunte si l'heu vist passar, no li digueu ni que sí ni que no. Sobretot, ni que no. Indiqueu-li un cantó a l'atzar, ja que no se sap mai. En matèria de fets únics i sers indemostrables, els xiquets tenen més bons ulls que els grans per a veure clarament el que ells creuen veritats.

Amb la recerca de l'home dels nassos s'ha d'anar atent, ja que es deixarà veure només un instant. Desapareix en un obrir i tancar d'ulls i encara sort qui se'l troba una vegada en la vida, tanta és la feina que ha de fer en un sol dia. Perquè qui no treballa en tot l'any treballa el dia Cap d'Any, o la vespra.

Sant Silvestre, papa, que celebrem cada 31 de desembre.

Però si no tenim la sort de topar-nos amb l'home dels nassos sempre ens quedarà l'oportunitat de celebrar Sant Silvestre. Sí, aquest sant tan nostrat que ens porta l'any nou pel cabestre, segons uns; o que s'emporta l'any vell pel cabestre, segons d'altres. 

En ambdós casos, però, Sant Silvestre el du ben agafat, el cabestre, clar; ja siga bé per a endur-se l'any que s'acaba, bé per portar-nos l'any que encetem, per estirar el burro o per endur-se fins i tot les bruixes, doncs també Sant Silvestre duu a les bruixes del cabestre, sobretot a les del poble. I Déu sabrà que és el que farà amb elles!. 

Tal volta, per alguna de les raons que han estat exposades s'han popularitzat tant aquestes curses que en dia tan assenyalat com és el 30 o el 31 de desembre omplen la plaça i carrers del poble d'atletes i corredors afeccionats o no, però gojosos per participar en la que finalment ha vingut a ser coneguda com "la Sant Silvestre", així, sense més, per compte de Cursa de Sant Silvestre, que seria allò més lògic. 

La Sant Silvestre és una de les curses atlètiques més populars del món, que va començar a celebrar-se a Sâo Paulo l'any 1924 i des d'aleshores s'ha estés per tot el planeta, convertint-se en una cita atlètica indispensable. A falta d'home dels nassos, a Algemesí els xiquets tornen a tindre l'oportunitat de còrrer lliurement pels seus carrers. Bé, els xiquets i els que no ho són tant.

Sant Silvestre del 2010, amb alguns membres de Berca Grup de Danses que hi participaren.

Però, amb tot i amb això, que està molt bé, ens preguntem si aquestos corredors potser no aniran encara a la recerca de l'home dels nassos? 


O, no serà que aniran fugint del bon Sant Silvestre perquè aquest no els agafe també pel cabestre com als ases de la dita? 


O, millor encara, no serà tal volta que van desesperadament cercant les bruixes que aquest santet acabarà per emportar-se lluny de nosaltres? Esperem que això mateix. Hui, però, que encara és 30 de desembre, festegem l'home del sac, el qual s'emporta, mira per on, els entremaliats de l'any, que falta ens fa! 

I bon any nou per a tots!

ELS ÀNGELS BRODEN EL CEL D'ESTRELLES

La gent reposa

colgada al llit.

El llop no gosa

moure brogit.

D'un vell estable

mal ajustat

la llum eixia.

Fuig el diable.

La nit és dia.

Jesús és nat.

El bou recula

poquet a poc.

- Decanta't, mula,

per fer-li lloc -.

Oh, meravella!

Penja una estrella

de l'embigat.

Les profecies

són aquests dies.

Jesús és nat.

NIT DE NADAL de Guerau de Liost

III RONDA DE NADAL DE BERCA GRUP DE DANSES EL 26 DE DESEMBRE

CANTADA I BALLADA DE DEU NADALES POPULARS D'ALGEMESÍ

Aquest serà el tercer any en que durem a terme la Ronda de Nadal, que tindrà lloc el pròxim dilluns 26 de desembre de 2011, segon dia de Nadal i festivitat de Sant Esteve.

La primera nadala que interpretem és la dedicada a la Mare de Déu de la Salut,
resseguint l'antic costum algemesinenc de les rondes del Nadal. Foto: CONTI

Iniciarem la ronda, com era antiga tradició, al peus de la imatge de la Mare de Déu de la Salut a la Capella de la Comunió de la Basílica de Sant Jaume Apòstol, en acabar la missa vespertina allà les 19:30 aproximadament, dedicant-li el cant de la primera nadala algemesinenca que s'hi interpreta.

El nostre cançoner nadalenc tradicional és peculiar, ja que algunes peces resulten de moment exclusives de la nostra població doncs hores d'ara encara no les hem localitzades a cap altre cançoner ni enregistrament existent; és, a més, molt extens i per això no hem abastat al nostre repertori la seua totalitat. Endemés, és sortosament molt variat tant literàriament com musical. 

Anda, dile que entre

y se calentará,

porque en este pueblo

ya no hay caridad,

ni nunca la ha habido,

ni nunca la habrá.

(Fragment del Romanç del Xiquet Perdut)

El repertori de nadales tradicionals algemesinenques que actualment interpretem està format per: Romanç del Xiquet Perdut o Madre, a la puerta hay un Niño, La pastora Manuela, Tots li porten lo que poden, Senyora ama, Ajonetes, El Rei de les estreletes, Parrampim, L'enhorabona i les més conegudes per tots La Nit de Nadal o Adorm-te, non, non  i  Acudiu amb les guitarres.

La nostra intenció no és altra que evitar la pèrdua i desús d'aquest tipus de cant local popular i al mateix temps donar a conèixer als nostres conciutadans aquest valuós i preciós tresor, emprant per a això ja no la nostra veu sinó la representació plàstica, costumista i de sabor ancestral que oferim amb l'abillament de robes pròpies de l'hivern i l'ús d'instruments de percussió i corda característics del Nadal valencià.

Ja a la plaça Major hi ballem algunes de les nadales d'Algemesí.
Foto: CONTI

De la Capella de la Comunió passarem a cantar al Pessebre o Betlem muntat a la Basílica de Sant Jaume i eixirem al de la Plaça Major on, a més, hi ballarem tres de les nadales que portem al repertori: La pastora Manuela, Parrampim i L'enhorabona, mentre combatrem el fred també amb rotllets, fogassetes i mistela.  La ronda continuarà pels carrers del nucli antic de la ciutat. 

Esperem, com en d'altres anys, fer passar uns agradables moments als qui ens presencien en algun punt del trajecte, als qui convidem a cantar i a agregar-se a la ronda, com ha esdevingut en anteriors ocasions

Com està tan ploronet

el Rei de les estreletes,

vol que li facen festetes

i que li cantem un poquet.

Berca Grup de Danses desitja a tot Algemesí

BON NADAL i ANY NOU!

PEPE CASTELL, EL PERO, PER SEMPRE AMB NOSALTRES

Berca Grup de Danses d'Algemesí, com col·lectiu humà que evidentment som, de tant en quant també patim colpidors i inesperats esdeveniments malaurats que ens cauen com un ruixat d'aigua freda i ens recorden que indefectiblement tots formem part del cicle de la vida. 

Aquesta matinada ens ha deixat José Castell Borràs, Pepe el Pero, com a ell li agradava de dir-se i de ser dit i conegut, amb només seixanta anys de vida. 

José Castell amb la seua esposa Laura Castell, a l'ensems amics i companys, són, junta i indivisiblement, els dos únics i veritables fundadors d'aquesta agrupació nostrada, Berca Grup de Danses d'Algemesí, per ells originada ja fa trenta anys.

Pepe Castell amb el seu estimat grup de dansa, Berca, en una primerenca fotografia dels inicis.

Pepe, amb Laura -directora o mestra de ball que va ser de Berca per molts anys i des de la seua fundació-, hauria estat compartint amb nosaltres esforços i projectes per dur endavant amb el seu característic èmfasi personal la nostra/seua agrupació, tal i com de segur hauria fet si el seu delicat estat de salut li ho haguera permés durant aquestos darrers vint anys de malaltia. 

De ben cert que amb ell junt a nosaltres l'agrupació s'hauria redreçat molt més prompte del que ho aconseguírem de fer els qui ens quedarem al seu front en solitari, ja sense Pepe i sense Laura, en el ja llunyà any 1990. 


La llavor per ell plantada en aquell aleshores jovent que érem Nando Teruel, Salut Botella i Vicent J. Vidal, a més de la seua inseparable amiga i seguidora incondicional Yolanda Pellicer, agafarem el relleu i el testimoni llegat per aquest enyorat matrimoni: l'estima per Berca Grup de Danses d'Algemesí i l'afany per continuar endavant salvant qualsevol obstacle. 


Amb el llegat per ells traspassat als qui ens en férem càrrec hi entrava a formar part també l'amistat i la respectuosa relació amb Salvador Mercado, fundador i director d'Alimara de València, ajut i conseller de Berca, amb qui hores d'ara encara ens uneix un gran lligam, més acrescut i fort encara si cal del que ens hi va estar per ells conferit.

Acèrrim enamorat del ball valencià, la vida de Pepe Castell hi va orbitar contínuament al voltant del folklore i de l'agrupació que ell mateix fundà en abandonar d'altra agrupació local, Pardines, de la qual també hi va ser un dels fundadors, tal era la seua afició incondicional pel ball. Afició i passió compartida també, però, amb la bicicleta i tantes coses més, com la banda de tambors i cornetes o la setmana de bous. I tot això viscut contínua i conjuntament per qui ha estat el pilar fonamental de la seua vida, que no ha estat altre que, òbviament, la seua esposa i ferma muller Laura Castell i, més tard, el seus dos fills Moisès i Laura.

L'entusiàstica estima que sentia pel folklore li venia, per endemés, de la seua més tendra edat, quan essent encara un xiquet s'incorporà al ball del Bolero o Llauradores de la Festa de la Mare de Déu de la Salut. Al recer d'aquest ball processional es generà l'afició que li marcaria la vida, ja de per sempre.

Pepe Castell envoltat per membres del seu Berca l'any 1995, en la processoneta del Matí.

Tot i que ja palesava les greus limitacions que li provocaria la malaltia, el ball i l'estada amb el seu grup el feia reviscolar fins extrems increïbles.

Està clar que molts dels qui actualment formen Berca Grup de Danses, després de vint anys de la seua absència, a penes l'han conegut o han tingut calorós contacte amb ell de no ser pels comentaris i anècdotes que ara i adés els hem anat relatant sobre ell, sobre l'origen de l'agrupació i, per damunt de tot, sobre tan bon ballador com era i entusiasta apassionat pel folklore valencià. 

Això no lleva, però, que a més de ser pare d'una nova membre i companya com ho és Laura, la seua filla, vincle dels seus ulls i ara continuadora de l'afició paterna, es deixe de conèixer l'entranyable Pepe i la seua sempiterna vinculació amb Berca, de recordar contínuament el seu desviure perquè l'agrupació continuarà endavant malgrat tot, ara ja per sempre sense ell, i la importància que, almenys per als qui el coneguérem ben bé, hi tenia aquesta persona en la història i desenvolupament d'aquest, el seu grup

Pepe era el que diem tot un "comboiaor" per a la seua gent.  Igual animava per anar de paella, de sopar...  o al que fóra i on fóra, sense tindre en compte les diferències d'edat i aconseguint fer-te trobar a gust. 

En aquesta foto amb els amics de l'agrupació, temps abans  que la malaltia ens el canviara.

El seu funeral serà avui mateix a les 16:00 hores de la vesprada a la Basílica de Sant Jaume del seu estimat Algemesí. Els qui més contacte i relació d'amistat i estima mantinguérem amb ell i la seua esposa hi estarem presents compartint tan incommensurable dolor. El nou fonament de Berca, la continuació i perllongació en el temps d'allò que el 1981 inicià Pepe el Pero, hi esteu convidats a participar en l'acomiadament del seu fundador.

Avui, tot i ser festiu, a les 18:00 hores, a més, Berca Grup de Danses té assaig general al Teatre Municipal per preparar la reposició de Som de la Pelitrúmpeli, espectacle que va estar estrenat el passat 22 d'octubre, la darrera vegada en que va veure ballar la gent del seu grup i la primera en que veia en ell a la seua filla. Les circumstàncies sorprenents de la vida faran que la seua agrupació s'acomiade definitivament d'ell com millor sap i més li agradava de fer al nostre Pepe: ballant.

Per sempre estarà amb nosaltres! 

Berca Grup de Danses d'Algemesí