BERCA, grup de danses fundat a Algemesí el 1981 a iniciativa de Pepe Castell "el Pero", junt a Laura Castell "l'Oliera" i Yolanda Pellicer "la Tirana", arran la seua segregació del grup Pardines del qual provenien i que havia estat creat l'any anterior. Aquest grup Pardines havia sorgit al recer de l'actual ball del les "llauradores" o ball del Bolero, tal com era anomenat, que fou incorporat a les processons de la Mare de Déu de la Salut el 1934, els balladors del qual eren els únics testimonis supervivents de l'antic "quadre de ball" existent a Algemesí almenys des de les acaballes del segle XIX. Arran la creació del nou grup, Berca, s'hi anaren afegint immediatament d'altres algemesinencs aficionats i interessats en cants, balls, danses i indumentària, tradicions folklòriques valencianes en general, però, no locals. És per això que, des del 2003 ençà, Berca ha mamprès la laboriosa i costosa tasca d'investigació i recuperació o restauració d'elements folklòrics locals diferents d'aquells altres que hi tenen manifestació a Algemesí els 7 i 8 de setembre dintre les processons de la Festa a la Mare de Déu de la Salut (recentment declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO), sent així com es retrauen els Cabuts amb dues danses, els Gegants Jaume I i Violant d'Hongria i la seua dansa -reincorporats a la Festa Major el 2007-, la Ronda de Nadales i, especialment, les danses o ball de carrer tradicional d'Algemesí, la dansada de les quals en la darrera edició de 2013 va comptar amb més de 400 participants. Organitza i du a terme la Mascarada de Carnestoltes, juntament amb l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí i la novella agrupació de batucada Trabukatu. A més de tot això, ha restaurat i difós l'antic Bolero Vell, origen dels esquarterats boleros processionals actuals; la Jota "la Cebera" i les Valencianes, recollides aquestes per Laura Castell de "el Campanero", recordat Mestre de Ball de renom. Berca és una associació legalment constituïda, sent una entitat lliure i sense ànim de lucre, oberta a tota persona interessada de participar de les seues finalitats. Des de l'any 1990 és Mestre o Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí, Vicent J. Vidal Esteve "el Menescal", qui és membre de l'agrupació des del 1985.

BERCA, partida del terme de la primitiva Universitat i actual Ciutat d'Algemesí, antigament anomenada de Massaseli, i indret on el 1247 tingué lloc la Troballa de la Mare de Déu de la Salut, al tronc buit d'una morera per part d'un llaurador que eixia a conrear les terres.

BERCA, camí que ressegueix apegat vora la Rambla d'Algemesí, riu Sec o riu Magre, a la partida del seu nom i que s'inicia al pont d'Alzira al Camí Reial.

BERCA, carrer, dels antics de la Vila, que s'inicia a la Placeta del Carbó, remata a la Capella de la Troballa i antigament s'adreçava a la referida partida de qui pren el nom. És tot ell escenari de la Processoneta del Matí de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, altres temps també dita Mare de Déu de Berca. Al carrer, a més, hi està el Pou de Berca o de la Marededéu, al lloc on s'hi trobaren les arrels de la morera. D'ací també que siga conegut com carrer del Pou.

BERCA, mot algemesinenc procedent de l'àrab birka, amb el significament de safareig, bassa o dipòsit d'aigua. Denominació donada a aquest indret del terme, avui en part inclòs al nucli urbà, per la probable existència d'aquestes construccions contenidores de l'aigua, vital per al reg, el bestiar o el servei de les llars.

D'ací, doncs, la imatge aquosa i d'ambient humit escollida per a il·lustrar aquest bloc nostrat: les gotes d'aigua, en rememoració del primitiu origen del mot BERCA a Algemesí.

ENGLISH VERSION

BERCA, dance group established in Algemesí (València, Spain) at 1981, on the initiative of Pepe Castell, "el Pero", with his wife Laura Castell ,"l'Oliera", and Yolanda Pellicer, "la Tirana", following their separation from Pardines group that had been created the previous year 1980. That Pardines group had emerged sheltered from the current dance called "les Llauradores"- exactly a Bolero dancing as it was known-, which was incorporated in the procession of the Mare de Déu de la Salut in 1934, whose dancers were the only surviving witnesses of the ancient existing "group" in Algemesí at least since the late nineteenth century. Following the creation of the new group, Berca, was immediately added algemesinenses others interested in singing, dancing and clothing about Valencian folk traditions in general, but without a strong emphasis on local folk manifestacions. That is why, since 2003 until now, Berca undertaken the research and recovery or restoration of local folk elements different from those that have demonstration in Algemesí every September 7th & 8th in the processions of the Festa a la Mare de Déu de la Salut (Feast of Our Lady of Health, declared Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2011), as well as Cabuts / Cabezudos with their two dances, the Giants Jaume I and Violant I of Hungary (first king and queen of Kingdom of Valencia) and their dance -reinstated in the Festa in 2007-; Carols Round every December 26th and, especially, the traditional “les Danses” or street dance of Algemesí, which the last edition in 2013 featured more than 400 participants. Organizes and conducts Masquerade Carnival, together with the Municipal School of Tabalet and Dolçaina of Algemesí and the grouping of Trabukatu, with its batucada. Besides all this, has been restored and extended the ancient Bolero Vell, source or origin of the current and dismembered processional boleros that are currently danced in the Festa a la Mare de Déu de la Salut; also, the Jota "la Cebera" and the Valencianes. Berca is a legally constituted association, being a free entity and nonprofit, open to anyone interested in participating in its aims. Since 1990, is Director or Mestre of Berca Grup de Danses d’Algemesí the member Vicent J. Vidal Esteve, "el Menescal", a member of the group since 1985.

BERCA, rural area of the municipality of the ancient University and current City of Algemesí, formerly also called as Massaseli, and where in 1247 was discovered the sculpture of the Mare de Déu de la Salut into the hollow trunk of a mulberry tree by a farmer, right in the place where is the Hermitage of Find, as is called that chapel.

BERCA, stuck walking path along the Rambla of Algemesí, Seco river or river Magro, heading to his named rural area and that starts at the Alzira bridge at the Ancient Royal Road of Valencia.

BERCA, old street of the town, which starts in the little Plaça del Carbó and ending in the Hermitage where the Mare de Déu de la Salut was found. Formerly, this street was heading to the rural area refered. It's all scene of the Processoneta del Matí of September 8th in the Festa a la Mare de Déu de la Salut, in other time also called as Mare de Déu de Berca. On the street, there's the Well of Berca or the Well of the Virgin, in the place where the roots of mulberry were found. Hence it’s also popularly known as Well's Street.

BERCA, from the Arabic word Birkin, that means laundry, raft or water tank. Name given to the place of the rural area referred, now partly included in the urban core, because of the probable existence of those wrapper construction of water, vital for irrigation, livestock or serving households.

Therefore, the aqueous image and humid environment chosen to illustrate our blog: raindrops, in remembrance of the origin of the primitive word BERCA in Algemesí.

30 de novembre del 2011

LA SECULAR MISSA DE LES GUITARRETES

Avui ha començat el novenari a la Mare de Déu de la Salut que conclourà el mateix dia de la Puríssima Concepció de Maria, el 8 de desembre en que, a més, Algemesí celebrarà que la seua Festa Major és Patrimoni de la Humanitat. 

Són els nou dies de la tradicional i secular Missa de Guitarretes dels algemesinencs que té lloc a la Basílica de Sant Jaume a les sis i mitja del matí, quelcom impossible d'entendre i de comprendre per a aquell que no és fill del poble o no s'ha criat o crescut al recer de la tradició heretada. 

Són nou dies de matinar, amb goig -cosa que no ens sol ocórrer la resta de dies de l'any-, per anar a aplegar-nos, tot un poble, al peus de Santa Maria. Nou matinades de gaudir del volteig de campanes en el silenci de la nit, nou albades de satisfetes salutacions matineres, però també de la bona tassa de xocolata amb xurros, imprescindible en acabar la missa i abans d'iniciar la jornada laboral com si res.  

I tot açò forma part de l'Algemesí més inèdit, del més pobletà i més tradicional. Una tradició que, sense balls i sense danses, sense muixerangues ni dolçaines, des del silenci més desapercebut mai formarà part de cap patrimoni internacional, perquè en si mateixa, la Missa de les Guitarretes, no podrà ser mai concebuda ni entesa per cap altre que no tinga per Patrona a la Mare de Déu de la Salut.



Imatge de la Mare de Déu de la Salut,
antigament dita també Mare de Déu de Berca


La Missa de Guitarretes
és d'un pur sabor local,
costums i tradicions fetes
que es guarden quasi integrals.
::: ::: :::
S'alça la gent matinera
que es gita a poqueta nit,
i molt desficiosa espera...
alçar-se prompte del llit.

La blanca rosà cau forta,
el cel a poc ja clareja
i la gent vora la porta
de l'esglèsia ja cueja.

Abueles curruques, gelades,
cobertes amb matellines,
es posen acurrucades
igualet que les gallines.

A vora Xarpa o Boluda
els homes també arrupits,
ja que estan acovardits
de tanta rosà caiguda.

::: ::: :::

El galliner s'escarota
quan apareix l'escolà,
portant les claus a la ma
i obrint-se pas a la porta.

L'escolà aconsella  calma
entropessant amb catrets;
mentre estan tocant a l'alba,
dalt Manró i els campaners.

P'als campaners és un joc,
ja redoblen les campanes,
harmonioses, sobiranes,
anunciant el primer toc.

Volen alegres, inquietes,
seguint una tradició,
criden a la devoció
de Missa de Guitarretes.

::: ::: :::

Què gran és Algemesí
honrant estes tradicions!
Vist des de dalt dels graons
què magnífic és d'allí!

::: ::: :::

Què bonic és despertar,
quan en eixes matinades
el repic del campanar
ens pareix un cant d'albaes.

És un volteig general
que des de la infància sempre
sap a festa patronal
del set al vuit de setembre.

Eixe volteig de campanes,
tots els fills d'Algemesí,
visquen, no visquen ací,
el porten en les entranyes.

I qui d'infant no recorda
la Missa de Guitarretes?
És una emoció molt forta
per als qui ens sentim poetes.

::: ::: :::

En eixir el veïnats
es diuen baixet, bon dia,
i a presseta, a caminar
tot el món amb alegria.

::: ::: :::

Retrona en la matinada
el taca-tac dels tacons,
com així la raonada
de tantes conversacions.

::: ::: :::

L'església està al caramull,
en la Capella n'hi han drets...
i encara que uns momentets
qui no tanca i obri un ull?

Presidix l'altar Major
la Verge de la Salut,
és tota una multitud
que l'adora amb gran fervor.

A l'eixida de l'església
es renoven alegries:
són matinades de festa
en el matins de nou dies.

L'eixida se fa en apuros,
sents el fresquet de l'ambient,
i l'olor d'oli dels xurros,
l'olor de l'oli calent.

::: ::: :::

Si els suques en xocolate
s'esponja i es fa més gros,
estan bons, un rere l'altre
i bé ho va agraint el cos.

::: ::: :::

Nou matinades inquietes,
per a tots, joves i vells,
nou Misses de Guitarretes
de violetes, nou pomells.

::: ::: :::

Són matins plens d'emoció
i si molt poc hem dormit,
guanyem en satisfacció
per al cos i l'esperit.


Seleccions de La Missa de Guitarretes (1958), de Lluís Martínez





Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,
Ubicació: 46680 Algemesí, Espanya
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)