BERCA, grup de danses fundat a Algemesí el 1981 a iniciativa de Pepe Castell "el Pero", junt a Laura Castell "l'Oliera" i Yolanda Pellicer "la Tirana", arran la seua segregació del grup Pardines del qual provenien i que havia estat creat l'any anterior. Aquest grup Pardines havia sorgit al recer de l'actual ball del les "llauradores" o ball del Bolero, tal com era anomenat, que fou incorporat a les processons de la Mare de Déu de la Salut el 1934, els balladors del qual eren els únics testimonis supervivents de l'antic "quadre de ball" existent a Algemesí almenys des de les acaballes del segle XIX. Arran la creació del nou grup, Berca, s'hi anaren afegint immediatament d'altres algemesinencs aficionats i interessats en cants, balls, danses i indumentària, tradicions folklòriques valencianes en general, però, no locals. És per això que, des del 2003 ençà, Berca ha mamprès la laboriosa i costosa tasca d'investigació i recuperació o restauració d'elements folklòrics locals diferents d'aquells altres que hi tenen manifestació a Algemesí els 7 i 8 de setembre dintre les processons de la Festa a la Mare de Déu de la Salut (recentment declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO), sent així com es retrauen els Cabuts amb dues danses, els Gegants Jaume I i Violant d'Hongria i la seua dansa -reincorporats a la Festa Major el 2007-, la Ronda de Nadales i, especialment, les danses o ball de carrer tradicional d'Algemesí, la dansada de les quals en la darrera edició de 2013 va comptar amb més de 400 participants. Organitza i du a terme la Mascarada de Carnestoltes, juntament amb l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí i la novella agrupació de batucada Trabukatu. A més de tot això, ha restaurat i difós l'antic Bolero Vell, origen dels esquarterats boleros processionals actuals; la Jota "la Cebera" i les Valencianes, recollides aquestes per Laura Castell de "el Campanero", recordat Mestre de Ball de renom. Berca és una associació legalment constituïda, sent una entitat lliure i sense ànim de lucre, oberta a tota persona interessada de participar de les seues finalitats. Des de l'any 1990 és Mestre o Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí, Vicent J. Vidal Esteve "el Menescal", qui és membre de l'agrupació des del 1985.

BERCA, partida del terme de la primitiva Universitat i actual Ciutat d'Algemesí, antigament anomenada de Massaseli, i indret on el 1247 tingué lloc la Troballa de la Mare de Déu de la Salut, al tronc buit d'una morera per part d'un llaurador que eixia a conrear les terres.

BERCA, camí que ressegueix apegat vora la Rambla d'Algemesí, riu Sec o riu Magre, a la partida del seu nom i que s'inicia al pont d'Alzira al Camí Reial.

BERCA, carrer, dels antics de la Vila, que s'inicia a la Placeta del Carbó, remata a la Capella de la Troballa i antigament s'adreçava a la referida partida de qui pren el nom. És tot ell escenari de la Processoneta del Matí de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, altres temps també dita Mare de Déu de Berca. Al carrer, a més, hi està el Pou de Berca o de la Marededéu, al lloc on s'hi trobaren les arrels de la morera. D'ací també que siga conegut com carrer del Pou.

BERCA, mot algemesinenc procedent de l'àrab birka, amb el significament de safareig, bassa o dipòsit d'aigua. Denominació donada a aquest indret del terme, avui en part inclòs al nucli urbà, per la probable existència d'aquestes construccions contenidores de l'aigua, vital per al reg, el bestiar o el servei de les llars.

D'ací, doncs, la imatge aquosa i d'ambient humit escollida per a il·lustrar aquest bloc nostrat: les gotes d'aigua, en rememoració del primitiu origen del mot BERCA a Algemesí.

ENGLISH VERSION

BERCA, dance group established in Algemesí (València, Spain) at 1981, on the initiative of Pepe Castell, "el Pero", with his wife Laura Castell ,"l'Oliera", and Yolanda Pellicer, "la Tirana", following their separation from Pardines group that had been created the previous year 1980. That Pardines group had emerged sheltered from the current dance called "les Llauradores"- exactly a Bolero dancing as it was known-, which was incorporated in the procession of the Mare de Déu de la Salut in 1934, whose dancers were the only surviving witnesses of the ancient existing "group" in Algemesí at least since the late nineteenth century. Following the creation of the new group, Berca, was immediately added algemesinenses others interested in singing, dancing and clothing about Valencian folk traditions in general, but without a strong emphasis on local folk manifestacions. That is why, since 2003 until now, Berca undertaken the research and recovery or restoration of local folk elements different from those that have demonstration in Algemesí every September 7th & 8th in the processions of the Festa a la Mare de Déu de la Salut (Feast of Our Lady of Health, declared Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2011), as well as Cabuts / Cabezudos with their two dances, the Giants Jaume I and Violant I of Hungary (first king and queen of Kingdom of Valencia) and their dance -reinstated in the Festa in 2007-; Carols Round every December 26th and, especially, the traditional “les Danses” or street dance of Algemesí, which the last edition in 2013 featured more than 400 participants. Organizes and conducts Masquerade Carnival, together with the Municipal School of Tabalet and Dolçaina of Algemesí and the grouping of Trabukatu, with its batucada. Besides all this, has been restored and extended the ancient Bolero Vell, source or origin of the current and dismembered processional boleros that are currently danced in the Festa a la Mare de Déu de la Salut; also, the Jota "la Cebera" and the Valencianes. Berca is a legally constituted association, being a free entity and nonprofit, open to anyone interested in participating in its aims. Since 1990, is Director or Mestre of Berca Grup de Danses d’Algemesí the member Vicent J. Vidal Esteve, "el Menescal", a member of the group since 1985.

BERCA, rural area of the municipality of the ancient University and current City of Algemesí, formerly also called as Massaseli, and where in 1247 was discovered the sculpture of the Mare de Déu de la Salut into the hollow trunk of a mulberry tree by a farmer, right in the place where is the Hermitage of Find, as is called that chapel.

BERCA, stuck walking path along the Rambla of Algemesí, Seco river or river Magro, heading to his named rural area and that starts at the Alzira bridge at the Ancient Royal Road of Valencia.

BERCA, old street of the town, which starts in the little Plaça del Carbó and ending in the Hermitage where the Mare de Déu de la Salut was found. Formerly, this street was heading to the rural area refered. It's all scene of the Processoneta del Matí of September 8th in the Festa a la Mare de Déu de la Salut, in other time also called as Mare de Déu de Berca. On the street, there's the Well of Berca or the Well of the Virgin, in the place where the roots of mulberry were found. Hence it’s also popularly known as Well's Street.

BERCA, from the Arabic word Birkin, that means laundry, raft or water tank. Name given to the place of the rural area referred, now partly included in the urban core, because of the probable existence of those wrapper construction of water, vital for irrigation, livestock or serving households.

Therefore, the aqueous image and humid environment chosen to illustrate our blog: raindrops, in remembrance of the origin of the primitive word BERCA in Algemesí.

30 de juliol del 2021

30 DE JULIOL, FESTIVITAT DELS SANTS DE LA PEDRA

Al Regne de València, els sants Abdó i Senén, des de l'Edat Mitjana, estan considerats patrons dels llauradors i benefactors contra les tempestes, d'ací la seua denominació de Sants de la Pedra.

A Algemesí tenen la seua pròpia ermita al carrer de València, d'on esdevingué també la festa del carrer, tot i que l'antiga ermita ja existent estava dedicada -encara el 1873, segons Benet Ballester- a la Mare de Déu del Roser, devoció segurament propiciada pel convent de dominics de sant Vicent Ferrer, la qual va mudar la seua dedicació arran d'una deixa testamentària que per a la seua festa incloïa, entre d'altres, la reconeguda bassa d'arròs a les terres marjalenques de la partida de Pulpis. 


Els Sants de la Pedra des d'antic, però, venien sent festejats al carrer de l'Horta o dels Sants de la Pedra, actual carrer de sant Joan Baptista i, a l'església de Sant Jaume comptaven amb benifet eclesiàstic propi des del 1609.

L'actual casalici dedicat als Sants de la Pedra, al carrer de València, antic Camí Reial, és principalment el resultat de la reforma duta a terme  l'any 1881 arran de l'enderrocament del Portal de València i l'aprofitament dels seus materials d'obra. A partir de la seua novella dedicació, el veïnat del carrer de València, el comprés entre la placeta de la Mare de Déu dels Àngels i el Raval del carrer de València, comença de dedicar-li festa als referits santets, tan propis del món rural valencià.

La festa del carrer de València, tal dia com el 30 de juliol i vinculada,  lògicament, als Sants de la Pedra, comptava amb missa i processó.  I, tal com descriu Josep Antoni Domingo a FESTA A LA RIBERA: LES FESTES D'ALGEMESÍ: "De vegades, precedint a la Creu, dansaven els Nans compassats pel tabalet i la cridanera dolçaina a mena de reclam; darrere, en dues files, primer els xiquets i després els homes i fadrins del carrer amb els ciris -el costum prohibia les dones d'anar a la processó-, flanquejaven les andes del Sant patró portades pels joves granats del veïnat [...] Des de la voravia, asseguts en les cadires pulcrament col·locades davant la frontera de la casa com reservat de protocol, convidats, familiars i amics veien passar la processó [...] amb anada i tornada" 

Tempus fugit. Res no en queda, llevat de l'ermita i els santets que a dures penes caben al nínxol del retaule i el record i la memòria d'allò que com a poble fórem i, potser, mai tornarem a ser.


Vicent Josep Vidal

Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí


FOTOGRAFIA: Retaule ceràmic del segle XVIII a l'ermita dels Sants de la Pedra, al carrer de València, núm. 61 d'Algemesí. Sembla ser que procedent de l'actual carrer de Sant Joan Baptista. Autor: M. Quiles


21 de juliol del 2021

140 ANYS DE GEGANTS

140 ANYS DE GEGANTS A LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

La presència de Gegants i Cabuts a la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí estava condicionada, principalment, tant per la voluntat organitzativa com per la disponibilitat econòmica dels Festers encarregats, segons passava regularment amb d'altres ingredients que acostumaven de participar, i que ara per ara ens podria resultar inversemblant, tals com el vestuari de tots els elements característics de la Festa; els músics, les danses o balls; la major o menor nòmina de personatges bíblics o, fins i tot, la quantitat o qualitat dels castells de focs d'artifici, per posar alguns exemples.
Fotografia de Paco Tortosa
Els Gegants, però, tenen documentada la seua participació a la Festa de la Mare de Déu de la Salut de l'any 1881 segons nota de lloguer tancada pel dipositari Josep Ferragut Picó, conforme es publica al molt recomanable llibre: FESTES, DANSES I PROCESSONS ALS ARXIUS DE LA CASA INSA: LA RIBERA DEL XÚQUER, un gran treball investigatiu i recopilatori d'Oreto Trescolí i de l'algemesinenc Enric Olivares, qui actualment és també Mestre del Ball de les Llauradores o Bolero processional. Com s'ha dit, la presència de parella o parelles de Gegants -juntament amb el inseparable acompanyament de Nanos o Cabuts- a la Festa de la Mare de Déu, des de 1881 esdevingué intermitent i irregular en nombre de parelles i, almenys pel que respecta a l'encotillat període que s'enceta amb la finalització de la Guerra, la seua participació es limita a les processons dels anys 1957, 1961, 1964, 1966 i 1968.



Seria l'any 2007, tot just després de 38 anys d'absència, quan Berca Grup de Danses d’Algemesí, a instàncies de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Algemesí amb el vistiplau dels Festers -en aquell any el Barri Capella-, va incorporar la seua parella de Gegants a la Processoneta del Matí del 8 de setembre, després que el 5 de setembre anterior foren presentats al poble amb motiu de la Dansà a la Mare de Déu de la Salut com a Reis de les Danses, on encara participen. Així, doncs, enguany commemorem els 15 anys ininterromputs de participació de Gegants a la Festa de la Mare de Déu de la Salut, tot i que més important encara serà que es commemoren els 140 anys de la seua presència a la nostra estimada festa patronal, esdevinguda Patrimoni Immaterial de tota la Humanitat.
Vicent Josep Vidal Esteve
Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí

Fotografia de Manolo Guallart


140 AÑOS DE GIGANTES EN LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT
La presencia de Gigantes y Cabezudos en la Festa de la Mare de Déu de la Salut de Algemesí estaba condicionada, principalmente, tanto por la voluntad organizativa como por la disponibilidad económica de los Festers encargados, según pasaba regularmente con otros ingredientes que acostumbraban a participar, y que hoy por hoy nos podría resultar inverosímil, tales como el vestuario de todos los elementos característicos de la Fiesta; los músicos, las danzas o bailes; la mayor o menor nómina de personajes bíblicos o, incluso, la cantidad o calidad de los castillos de fuegos artificiales, por poner algunos ejemplos.
Los Gigantes, sin embargo, tienen documentada su participación en la Festa de la Mare de Déu de 1881 según nota de alquiler cerrada por el depositario Josep Ferragut Picó, conforme se publica en el muy recomendable libro: Fᴇsᴛᴇs, ᴅᴀɴsᴇs ɪ ᴘʀᴏᴄᴇssᴏɴs ᴀʟs ᴀʀxɪᴜs ᴅᴇ ʟᴀ Cᴀsᴀ Iɴsᴀ: ʟᴀ Rɪʙᴇʀᴀ ᴅᴇʟ Xᴜᴏ̨ᴜᴇʀ; un gran trabajo investigativo y recopilatorio de Oreto Trescolí y del algemesinense Enrique Olivares, quien actualmente es también Mestre del Ball de les Llauradores o Bolero procesional.
Como se ha dicho, la presencia de pareja o parejas de Gigantes -junto con el inseparable acompañamiento de Cabezudos- en la Festa de la Mare de Déu, desde 1881 fue intermitente e irregular en número de parejas y, al menos en lo que respecta al encorsetado período que se inicia con la finalización de la Guerra Civil, su participación se limita a las procesiones de los años 1957, 1961, 1964, 1966 y 1968.
Sería en 2007, justo después de 38 años de ausencia, cuando Berca Grup de Danses d'Algemesí, a instancias de la Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Algemesí con el visto bueno de los Festers -en ese año el Barrio Capella-, incorporó su pareja de Gigantes en la llamada Processoneta del Matí, en la mañana del 8 de septiembre, después de que el 5 de septiembre anterior fueran presentados al pueblo con motivo de la Dansà a la Mare de Déu de la Salut como Reis de les Danses / Reyes de las Danzas, donde todavía participan.
Así pues, este año conmemoramos los 15 años ininterrumpidos de participación de Gigantes en la Festa de la Mare de Déu de la Salut, aunque más importante aún será que se conmemoren los 140 años de su presencia en nuestra querida fiesta patronal, declarada Patrimonio Inmaterial de toda la Humanidad.
Vicent Josep Vidal Esteve
Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí