BERCA, grup de danses fundat a Algemesí el 1981 a iniciativa de Pepe Castell "el Pero", junt a Laura Castell "l'Oliera" i Yolanda Pellicer "la Tirana", arran la seua segregació del grup Pardines del qual provenien i que havia estat creat l'any anterior. Aquest grup Pardines havia sorgit al recer de l'actual ball del les "llauradores" o ball del Bolero, tal com era anomenat, que fou incorporat a les processons de la Mare de Déu de la Salut el 1934, els balladors del qual eren els únics testimonis supervivents de l'antic "quadre de ball" existent a Algemesí almenys des de les acaballes del segle XIX. Arran la creació del nou grup, Berca, s'hi anaren afegint immediatament d'altres algemesinencs aficionats i interessats en cants, balls, danses i indumentària, tradicions folklòriques valencianes en general, però, no locals. És per això que, des del 2003 ençà, Berca ha mamprès la laboriosa i costosa tasca d'investigació i recuperació o restauració d'elements folklòrics locals diferents d'aquells altres que hi tenen manifestació a Algemesí els 7 i 8 de setembre dintre les processons de la Festa a la Mare de Déu de la Salut (recentment declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO), sent així com es retrauen els Cabuts amb dues danses, els Gegants Jaume I i Violant d'Hongria i la seua dansa -reincorporats a la Festa Major el 2007-, la Ronda de Nadales i, especialment, les danses o ball de carrer tradicional d'Algemesí, la dansada de les quals en la darrera edició de 2013 va comptar amb més de 400 participants. Organitza i du a terme la Mascarada de Carnestoltes, juntament amb l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí i la novella agrupació de batucada Trabukatu. A més de tot això, ha restaurat i difós l'antic Bolero Vell, origen dels esquarterats boleros processionals actuals; la Jota "la Cebera" i les Valencianes, recollides aquestes per Laura Castell de "el Campanero", recordat Mestre de Ball de renom. Berca és una associació legalment constituïda, sent una entitat lliure i sense ànim de lucre, oberta a tota persona interessada de participar de les seues finalitats. Des de l'any 1990 és Mestre o Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí, Vicent J. Vidal Esteve "el Menescal", qui és membre de l'agrupació des del 1985.

BERCA, partida del terme de la primitiva Universitat i actual Ciutat d'Algemesí, antigament anomenada de Massaseli, i indret on el 1247 tingué lloc la Troballa de la Mare de Déu de la Salut, al tronc buit d'una morera per part d'un llaurador que eixia a conrear les terres.

BERCA, camí que ressegueix apegat vora la Rambla d'Algemesí, riu Sec o riu Magre, a la partida del seu nom i que s'inicia al pont d'Alzira al Camí Reial.

BERCA, carrer, dels antics de la Vila, que s'inicia a la Placeta del Carbó, remata a la Capella de la Troballa i antigament s'adreçava a la referida partida de qui pren el nom. És tot ell escenari de la Processoneta del Matí de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, altres temps també dita Mare de Déu de Berca. Al carrer, a més, hi està el Pou de Berca o de la Marededéu, al lloc on s'hi trobaren les arrels de la morera. D'ací també que siga conegut com carrer del Pou.

BERCA, mot algemesinenc procedent de l'àrab birka, amb el significament de safareig, bassa o dipòsit d'aigua. Denominació donada a aquest indret del terme, avui en part inclòs al nucli urbà, per la probable existència d'aquestes construccions contenidores de l'aigua, vital per al reg, el bestiar o el servei de les llars.

D'ací, doncs, la imatge aquosa i d'ambient humit escollida per a il·lustrar aquest bloc nostrat: les gotes d'aigua, en rememoració del primitiu origen del mot BERCA a Algemesí.

ENGLISH VERSION

BERCA, dance group established in Algemesí (València, Spain) at 1981, on the initiative of Pepe Castell, "el Pero", with his wife Laura Castell ,"l'Oliera", and Yolanda Pellicer, "la Tirana", following their separation from Pardines group that had been created the previous year 1980. That Pardines group had emerged sheltered from the current dance called "les Llauradores"- exactly a Bolero dancing as it was known-, which was incorporated in the procession of the Mare de Déu de la Salut in 1934, whose dancers were the only surviving witnesses of the ancient existing "group" in Algemesí at least since the late nineteenth century. Following the creation of the new group, Berca, was immediately added algemesinenses others interested in singing, dancing and clothing about Valencian folk traditions in general, but without a strong emphasis on local folk manifestacions. That is why, since 2003 until now, Berca undertaken the research and recovery or restoration of local folk elements different from those that have demonstration in Algemesí every September 7th & 8th in the processions of the Festa a la Mare de Déu de la Salut (Feast of Our Lady of Health, declared Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2011), as well as Cabuts / Cabezudos with their two dances, the Giants Jaume I and Violant I of Hungary (first king and queen of Kingdom of Valencia) and their dance -reinstated in the Festa in 2007-; Carols Round every December 26th and, especially, the traditional “les Danses” or street dance of Algemesí, which the last edition in 2013 featured more than 400 participants. Organizes and conducts Masquerade Carnival, together with the Municipal School of Tabalet and Dolçaina of Algemesí and the grouping of Trabukatu, with its batucada. Besides all this, has been restored and extended the ancient Bolero Vell, source or origin of the current and dismembered processional boleros that are currently danced in the Festa a la Mare de Déu de la Salut; also, the Jota "la Cebera" and the Valencianes. Berca is a legally constituted association, being a free entity and nonprofit, open to anyone interested in participating in its aims. Since 1990, is Director or Mestre of Berca Grup de Danses d’Algemesí the member Vicent J. Vidal Esteve, "el Menescal", a member of the group since 1985.

BERCA, rural area of the municipality of the ancient University and current City of Algemesí, formerly also called as Massaseli, and where in 1247 was discovered the sculpture of the Mare de Déu de la Salut into the hollow trunk of a mulberry tree by a farmer, right in the place where is the Hermitage of Find, as is called that chapel.

BERCA, stuck walking path along the Rambla of Algemesí, Seco river or river Magro, heading to his named rural area and that starts at the Alzira bridge at the Ancient Royal Road of Valencia.

BERCA, old street of the town, which starts in the little Plaça del Carbó and ending in the Hermitage where the Mare de Déu de la Salut was found. Formerly, this street was heading to the rural area refered. It's all scene of the Processoneta del Matí of September 8th in the Festa a la Mare de Déu de la Salut, in other time also called as Mare de Déu de Berca. On the street, there's the Well of Berca or the Well of the Virgin, in the place where the roots of mulberry were found. Hence it’s also popularly known as Well's Street.

BERCA, from the Arabic word Birkin, that means laundry, raft or water tank. Name given to the place of the rural area referred, now partly included in the urban core, because of the probable existence of those wrapper construction of water, vital for irrigation, livestock or serving households.

Therefore, the aqueous image and humid environment chosen to illustrate our blog: raindrops, in remembrance of the origin of the primitive word BERCA in Algemesí.

17 de març del 2012

BAIXAR LES FALLES

Sí, tal com sona i sense que vos espanteu: mentre que a moltes poblacions valencianes plantem Falles resulta que a d'altres les baixen des del cim de les muntanyes.

Si a les comarques de l'Horta o les Riberes, principalment, els fallers planten Falles a les places i encreuaments (replacets) de carrers, a les comarques pirinenques de l'Alta Ribagorça o el Pallars Sobirà els fallers baixen Falles fins la plaça major del poble. Clar, però, són d'altres Falles pensareu. Doncs en primigènia essència no són tan diferents a les nostres: totes dues celebracions falleres roden entorn del foc i el seu pregon significament purificador.

Cremada d'una Falla valenciana

Dementre que ací encenem les Falles per motiu de Sant Josep i l'entrada de la primavera, allà ho fan per Sant Joan amb l'arribada de l'estiu. 

Al cap i a la fi nosaltres també ho acostumem de fer aleshores amb les fogueres, igual com ho fem amb les de Sant Antoni de gener, tot i que, vulgues que no, ja hi és d'altra denominació distinta la que emprem per designar una mateixa raó de prendre foc, la purificació, amb el munt de material que l'alimenta: ja no diem Falla sinó Foguera, encara que hi estiguen presents ninots i sàtira, com passa amb les d'Alacant.

Cremada de la Falla a la plaça de el Pont de Suert. Entorn la foguera principal encara
s'hi aprecien les restes de les Falles emprades per a la seua encesa.

La temporada de Falles al Pirineu lleidatà s'inicia amb la proximitat de la festivitat de Sant Joan Baptista, i en moltes poblacions sol coincidir amb la Festa Major del municipi. De seguit que comença un, tot un rosari de pobles de l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà van succeïnt-se un rere l'altre en aquesta tradició foguerera. Cada any, les Falles superen rècords de participació i de públic i cada vegada més els turistes s'afegeixen a aquesta festa d'origens remots. 

L'any passat la temporada de baixar les falles, a l'Alta Ribagorça per exemple, es va iniciar al poble de Durro, per continuar a Pont de Suert, Boí, Vilaller i Casós. Ja passat Sant Joan es baixaren falles a Senet i, ja en juliol entrats, continuaren a Erill la Vall i Taüll, per acabar a Llesp a finals d'eixe mes.

Aquestes Falles catalanes són bàsicament uns troncs prims o pals, resinosos, d'uns dos metres de llargària que són preparats dies abans per tal que estiguen a punt per al dia de la baixada.


Diferents tipologies de Falles ribagorçanes per ser enceses al cim de la muntanya
i ser baixades fins el poble, resseguint l'antic costum

La baixada s'inicia des d'un lloc elevat de la muntanya, el seu cim, ben visible des del poble, cap on baixaran  els fallers o fallaires guiats pel cap de colla una volta encesa la Falla de cadascú. Tots en filera arriben fins la plaça del poble on, amb les Falles que s'han utilitzat en el descens, botaran foc a la gran foguera preparada.


Munts de llenya preparada per a l'encesa de les Falles
al cim de la muntanya, al poble d'Isil. Al fons de la vall, el municipi.
Fallers del poble de Durro abans d'iniciar el descens

Baixada de les Falles al poble de Llesp
Impressionant serp de foc que forma la baixada de les Falles a la Vall de Boí.
Dalt a la dreta les restes de la foguera emprada per a la encesa. Baix, la baixada de Falles infantil.

Entrada de Fallers als pobles de Boi i Taüll respectivament

El so de les campanes, quan els fallers arriben al poble, s'escampa pel municipi i la vall, i a la plaça es treuen coques  i vi per a tothom. Les flames, en la fosca de la nit, donen un toc de màgia i encant a tot l'entorn.

Arribada de les Falles a la plaça de Durro
El foc ha estat des de temps remots -i quasi bé fins els nostres dies- un element de gran importància per a la vida quotidiana. Les tradiciones falleres tant valencianes com lleidatanes són una supervivència del culte al foc purificador.

En el cas de les Falles pirinenques, aquest foc, encès al cim de la muntanya, és el que baixa fins al poble amb les Falles i, en arribar, es passeja per tot ell per tal de purificar els mals esperits de tots i cadascun dels racons del poble.

La Pila de Taüll, a la Vall de Boí, l'Alta Ribagorça
La Muixeranga d'Algemesí, a la Ribera del Xúquer

A la Vall de Boí, peculiar indret de la comarca de l'Alta Ribagorça, per les festes de Sant Joan a més de les Falles també acostumen de fer una espècie de muixerangues, que ells anomenen la Pila, de característiques diferents a la resta de demostracions castelleres catalanes.

De moment, però, nosaltres els valencians, que ja hem plantat les Falles, esperarem la seua encesa, la qual, per altra banda, no estarà causada per cap altra Falla sinó més ben bé per l'esclafit d'una traca. Ni tampoc, mira per on, haurem hagut de pujar a cap cim, encara que siga algun dels de la serra de Corbera, per tal de baixar cap flama i complir amb allò de les Falles folles fetes foc. I ací pau i allà glòria.


Taüll, a més, conserva a la seua església de Sant Climent un
dels campanars romànics més interessants i bonics del romànic peninsular.
A la foto, Pep Sanchis, president de Berca.



16 de març del 2012

EL VAIXELL DE 
SOM DE LA PELITRÚMPELI 
SALPA D'ALGEMESÍ RUMB A L'ALCÚDIA

Amb tots els components que el fan possible a bord, ço és, els cantors de l'Institut Kodàly de la Schola Cantorum, membres de Berca Grup de Danses i de la Nova Muixeranga, juntament amb Néstor Mont, Dani Miquel i Salva Pellisser, músics i intèrprets immillorables; Lorena Comin, Josep Emili, Raül Sanxis i d'altres molts més, tots sota direcció de Gemma Pellisser, el vaixell atracarà a la Casa de la Cultura de l'Alcúdia el pròxim diumenge 25 de març.

Allí ens esperaran els components dels Dansadors de l'Alcúdia, els quals participaran en aquesta representació després que s'hagen dut a terme les adaptacions i modificacions pertinents per tal d'incloure dintre l'espectacle originari d'Al Tall aquesta antiga dansa tradicional alcudienca i, de pas, dotar d'un cert sabor roscà l'argument de l'obra.


Aquesta serà la quarta ocasió en la qual els membres de Berca Grup de Danses tornaran a ballar les músiques d'Al Tall a càrrec de Néstor, Dani i Salva amb les versions interpretatives creades per Vicent J. Vidal, director de l'agrupació, per tal de poder dansar el Taninà, Ix xica a ballar, la Bolangera, la Dansa de Sorita o les Tomasines que formen part integrant de l'espectacle.

Evidentment, de bell nou els membres de la Nova Muixeranga d'Algemesí tornaran a aixecar la muixeranga, tal i com han vingut fent fins ara en cadascuna de les interpretacions dutes a terme des que s'estrenara l'obra durant els actes de la Muixerola 2011 que tingué lloc el passat 22 d'octubre.

I tots plegats, amb el tio Toni, el tio Caliu i la Pere Joana, fent costat als xiquets de l'Institut Kodàly, tornarem a cantussar que... som de la Pelitrúmpeli, pelicatxim, catarrim, catarrim, catxim!

Els xiquets de la Pelitrúmpeli a bord del vaixell

La Murga encoratjant els xiquets a participar de les festes

Un passatge de l'encisador conte dels Donyets

El tio Toni pretenent festejar la Pere Joana

Un moment de la Dansa de Sorita
La màgica nit dels cargols