BERCA, grup de danses fundat a Algemesí el 1981 a iniciativa de Pepe Castell "el Pero", junt a Laura Castell "l'Oliera" i Yolanda Pellicer "la Tirana", arran la seua segregació del grup Pardines del qual provenien i que havia estat creat l'any anterior. Aquest grup Pardines havia sorgit al recer de l'actual ball del les "llauradores" o ball del Bolero, tal com era anomenat, que fou incorporat a les processons de la Mare de Déu de la Salut el 1934, els balladors del qual eren els únics testimonis supervivents de l'antic "quadre de ball" existent a Algemesí almenys des de les acaballes del segle XIX. Arran la creació del nou grup, Berca, s'hi anaren afegint immediatament d'altres algemesinencs aficionats i interessats en cants, balls, danses i indumentària, tradicions folklòriques valencianes en general, però, no locals. És per això que, des del 2003 ençà, Berca ha mamprès la laboriosa i costosa tasca d'investigació i recuperació o restauració d'elements folklòrics locals diferents d'aquells altres que hi tenen manifestació a Algemesí els 7 i 8 de setembre dintre les processons de la Festa a la Mare de Déu de la Salut (recentment declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO), sent així com es retrauen els Cabuts amb dues danses, els Gegants Jaume I i Violant d'Hongria i la seua dansa -reincorporats a la Festa Major el 2007-, la Ronda de Nadales i, especialment, les danses o ball de carrer tradicional d'Algemesí, la dansada de les quals en la darrera edició de 2013 va comptar amb més de 400 participants. Organitza i du a terme la Mascarada de Carnestoltes, juntament amb l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí i la novella agrupació de batucada Trabukatu. A més de tot això, ha restaurat i difós l'antic Bolero Vell, origen dels esquarterats boleros processionals actuals; la Jota "la Cebera" i les Valencianes, recollides aquestes per Laura Castell de "el Campanero", recordat Mestre de Ball de renom. Berca és una associació legalment constituïda, sent una entitat lliure i sense ànim de lucre, oberta a tota persona interessada de participar de les seues finalitats. Des de l'any 1990 és Mestre o Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí, Vicent J. Vidal Esteve "el Menescal", qui és membre de l'agrupació des del 1985.

BERCA, partida del terme de la primitiva Universitat i actual Ciutat d'Algemesí, antigament anomenada de Massaseli, i indret on el 1247 tingué lloc la Troballa de la Mare de Déu de la Salut, al tronc buit d'una morera per part d'un llaurador que eixia a conrear les terres.

BERCA, camí que ressegueix apegat vora la Rambla d'Algemesí, riu Sec o riu Magre, a la partida del seu nom i que s'inicia al pont d'Alzira al Camí Reial.

BERCA, carrer, dels antics de la Vila, que s'inicia a la Placeta del Carbó, remata a la Capella de la Troballa i antigament s'adreçava a la referida partida de qui pren el nom. És tot ell escenari de la Processoneta del Matí de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, altres temps també dita Mare de Déu de Berca. Al carrer, a més, hi està el Pou de Berca o de la Marededéu, al lloc on s'hi trobaren les arrels de la morera. D'ací també que siga conegut com carrer del Pou.

BERCA, mot algemesinenc procedent de l'àrab birka, amb el significament de safareig, bassa o dipòsit d'aigua. Denominació donada a aquest indret del terme, avui en part inclòs al nucli urbà, per la probable existència d'aquestes construccions contenidores de l'aigua, vital per al reg, el bestiar o el servei de les llars.

D'ací, doncs, la imatge aquosa i d'ambient humit escollida per a il·lustrar aquest bloc nostrat: les gotes d'aigua, en rememoració del primitiu origen del mot BERCA a Algemesí.

ENGLISH VERSION

BERCA, dance group established in Algemesí (València, Spain) at 1981, on the initiative of Pepe Castell, "el Pero", with his wife Laura Castell ,"l'Oliera", and Yolanda Pellicer, "la Tirana", following their separation from Pardines group that had been created the previous year 1980. That Pardines group had emerged sheltered from the current dance called "les Llauradores"- exactly a Bolero dancing as it was known-, which was incorporated in the procession of the Mare de Déu de la Salut in 1934, whose dancers were the only surviving witnesses of the ancient existing "group" in Algemesí at least since the late nineteenth century. Following the creation of the new group, Berca, was immediately added algemesinenses others interested in singing, dancing and clothing about Valencian folk traditions in general, but without a strong emphasis on local folk manifestacions. That is why, since 2003 until now, Berca undertaken the research and recovery or restoration of local folk elements different from those that have demonstration in Algemesí every September 7th & 8th in the processions of the Festa a la Mare de Déu de la Salut (Feast of Our Lady of Health, declared Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2011), as well as Cabuts / Cabezudos with their two dances, the Giants Jaume I and Violant I of Hungary (first king and queen of Kingdom of Valencia) and their dance -reinstated in the Festa in 2007-; Carols Round every December 26th and, especially, the traditional “les Danses” or street dance of Algemesí, which the last edition in 2013 featured more than 400 participants. Organizes and conducts Masquerade Carnival, together with the Municipal School of Tabalet and Dolçaina of Algemesí and the grouping of Trabukatu, with its batucada. Besides all this, has been restored and extended the ancient Bolero Vell, source or origin of the current and dismembered processional boleros that are currently danced in the Festa a la Mare de Déu de la Salut; also, the Jota "la Cebera" and the Valencianes. Berca is a legally constituted association, being a free entity and nonprofit, open to anyone interested in participating in its aims. Since 1990, is Director or Mestre of Berca Grup de Danses d’Algemesí the member Vicent J. Vidal Esteve, "el Menescal", a member of the group since 1985.

BERCA, rural area of the municipality of the ancient University and current City of Algemesí, formerly also called as Massaseli, and where in 1247 was discovered the sculpture of the Mare de Déu de la Salut into the hollow trunk of a mulberry tree by a farmer, right in the place where is the Hermitage of Find, as is called that chapel.

BERCA, stuck walking path along the Rambla of Algemesí, Seco river or river Magro, heading to his named rural area and that starts at the Alzira bridge at the Ancient Royal Road of Valencia.

BERCA, old street of the town, which starts in the little Plaça del Carbó and ending in the Hermitage where the Mare de Déu de la Salut was found. Formerly, this street was heading to the rural area refered. It's all scene of the Processoneta del Matí of September 8th in the Festa a la Mare de Déu de la Salut, in other time also called as Mare de Déu de Berca. On the street, there's the Well of Berca or the Well of the Virgin, in the place where the roots of mulberry were found. Hence it’s also popularly known as Well's Street.

BERCA, from the Arabic word Birkin, that means laundry, raft or water tank. Name given to the place of the rural area referred, now partly included in the urban core, because of the probable existence of those wrapper construction of water, vital for irrigation, livestock or serving households.

Therefore, the aqueous image and humid environment chosen to illustrate our blog: raindrops, in remembrance of the origin of the primitive word BERCA in Algemesí.

24 de juny del 2013

I APLEC DE DANSES A L'ESTIL DE LA RIBERA


A Riola, el dissabte 6 de juliol de 2013, tindrà lloc el I Aplec de Danses de la nostra comarca que, precisament per això, ha vingut a anomenar-se a l'Estil de la Ribera, per una molt senzilla raó: la finalitat és mostrar i revitalitzar les "danses" o ball de carrer propi i peculiar dels pobles que conformem la històrica i singular Ribera del Xúquer, per a la qual cosa s'esdevé requisit indispensable ser dansat exclusivament el ball de carrer que a cada població s'haja conservat (Guadassuar) o recuperat (Algemesí, Cullera), tot i que també s'hi dóna cabuda a la intervenció d'aquelles altres poblacions que de nova implantació (Alginet) han composat recentment unes danses que, lògicament, s'inclouen dintre l'estil particular del ball de carrer o "danses" de la comarca riberenca.




Des de que als pobles riberencs -per diverses raons- començaren a caure en desús i a arraconar les "danses" (Algemesí, 1951), resultà que, amb el ressorgiment de les tradicions valencianes més genuïnes i la creixent aparició dels actuals grups de danses (Berca Grup de Danses d'Algemesí, 1981) que sobretot tingué lloc durant les dècades dels anys vuitanta i noranta del passat segle, s'anà incorporant gradualment una novella versió de ball de carrer basat en una errònia interpretació de la "dansà" procedent de la ciutat de Xàtiva, aquella que tenia lloc encara al carrer de sant Josep al càrrec del veïnat i d'uns pocs aficionats. 

Aquella irreal interpretació d'aquella "dansà" xativina ben prompte anà incorporant tot un seguici de mudances de l'anomenat ball de comptes sobretot de la mà dels grups de danses, més avesats aquestos a l'ensinistrament d'eixe tipus de mudances procedents dels balls de bolero i fandango, amb la qual cosa s'estenia i popularitzava un model de suposat "ball nacional" arreu del territori valencià,  d'efectes totalment perjudicials a les comarques centrals (l'Horta, la Ribera), a conseqüència de la proliferació d'aplecs o dansades populars a les quals s'acostumaven de convidar mútuament els grups de danses a manera de festival o trobada o acte festiu, en definitiva.




Imatges corresponents a la primera de les sessions del primer Curset
d'Aprenentatge de les Danses d'Algemesí
el 13 de maig de 2006

Aqueix efecte perniciós que es causà amb la desmesurada divulgació d'aquella suposadament lluïda però veritablement escolaritzada "dansà" venia, si més no, a allunyar i obstaculitzar la recuperació del possible ball de carrer que hi pogués existir a cadascuna de les poblacions riberenques. I, pitjor encara, la dificultosa execució de les mudances d'escola o ball de comptes intervenia de manera nefasta per a l'obertura i incorporació de la "dansà" de Xàtiva a la població en general, precisament aquella part de simpatitzants de les tradicions valencianes que no usa d'ensinistrar-se a cap tipus d'assajos i ho veia com quelcom realment difícil de ballar, per la qual cosa mai foren assimilades i restaren per a l'exclusivitat dels components dels grups de danses. 


Aquest fou el cas d'Algemesí, en tot i per totes. Des que Berca Grup de Danses agafara el càrrec d'organitzar i realitzar la Dansada a la Mare de Déu de la Salut l'any 1988 s'hi ballaven dos tipus de ball de carrer: l'esmentada "dansà" de Xàtiva i l'encisadora "dansà" de la Font de la Figuera, justament les que ballaven les agrupacions convidades i el nostre propi grup, respectivament. Endemés d'això, malgrat els intents de fer partícips en la dansada als ciutadans algemesinencs mitjançant cursets i ballades, mai tingué el més mínim ressò entre la població ni tampoc mai fou del gust de cap espectador aquella indescriptible barreja de "danses", mudances, bracejos i melodies de molt variada procedència.


Primera ballada pública de les Danses d'Algemesí, com a
acte de cloenda del primer curset, el 20 de maig de 2006.

A més, embadalits com s'hi trobaven els aleshores components de Pardines i Berca -durant els anys que coexistiren- amb la ballada de la "dansà" xativina i fontina respectivament, mai tingueren la més mínima preocupació per esforçar-se en recuperar les "danses" algemesinenques, aquelles que no feia ni tant ni tant de temps (1951) que havien deixat de ballar-se al carrer de sant Joan.


Presentació oficial de les Danses d'Algemesí al carrer de sant Joan,
tot just 56 anys després que deixaren de ballar-se, el 24 de juny de 2006,
amb homenatge a Pepica "la de les calceteres", qui no pogué contindre
les llàgrimes en veure les danses de la seua joventut.

Només un breu intent, quan encara no havia estat fundada la nostra agrupació, tingué lloc cap el 1980 i de la mà de Salvador Mercado juntament amb els algemesinencs Laura Castell i Josep Castell -futurs creadors de Berca (1981)- en assabentar-se, només ells tres i a través de la informació facilitada per l'anciana Salut Vendrell, de com era la dansa plana, de com una diferència (mudança) i una de les melodies del que havien estat les "danses" d'Algemesí.

Darrera ballada d'enguany al carrer de sant Joan el passat 22 de juny,
amb la incorporació d'una espontània espectadora a les danses. 

Allò fou tot i l'únic intent, que quedà com aigua en cistella. La senzillesa de dansa que hi palesaren en aquell intent de recuperació res hi tenia a fer davant la lluïdesa i esplendor de la "dansà" de la Font de la Figuera (que a Algemesí s'estengué de la mà d'una oriünda aveïnada al poble, que s'incorporaria a Berca una volta gestada la seua creació encara que només per uns anys) o de l'escolaritzada recreació arquetípica de la "dansà" de Xàtiva (que arribà a Algemesí de la mà de components del grup Alimara de València) que recentment, ambdues, havien estat incorporades als actes festius del poble per part del aleshores existent grup local Pardines i posteriorment del futur Berca nostrat.






Des de fa anys, amb el imparable increment de participants, les
sessions del curset es duen a terme al pati del Patronat,
cedit per la parròquia de sant Jaume d'Algemesí.

I tot romangué en tal estat fins el 2003 -estant tips d'aquella barreja de balls de carrer forans-, quan ens embargà un fort interès per saber-ne què és el que foren les "danses d'Algemesí" i iniciàrem un laboriós procés de recollida d'informació que veié donar el seu fruit l'any 2006 dintre el II Aplec d'Algemesí de Cultura d'Arrel Tradicional, amb la presentació oficial al Museu Valencià de la Festa el 18 de maig de 2006 de la recuperació de LES DANSES d'Algemesí i primera exhibició pública.








El carrer de Berca, des de la Capella de la Troballa fins la Basílica de sant Jaume,
és l'escenari que acull la Dansada a la Mare de Déu de la Salut que
obren i tanquen els Gegants amb la seua particular danseta.

A iniciativa del tècnic municipal de l'àrea de cultura, aquell mateix any tingué lloc el primer Curset d'Aprenentatge de les Danses d'Algemesí, al qual sorprenentment ja hi assistiren vora 90 ciutadans, amb tres sessions i dues edicions (durant dos anys se'n feren dos anualment) que comptaren amb el lliurament de dossiers informatius i diplomes oficials certificatius d'assistència, emesos pel propi Ajuntament.

Aquest curset ha vingut realitzant-se anualment des d'aquell any per tal d'ensenyar a tots els veïns interessats per participar en la Dansada a la Mare de Déu de la Salut que té lloc cada 5 de setembre sota un mateix lema, ja tradicional, de "Jo balle les Danses d'Algemesí" però també amb l'emprat habitualment per Berca de "Les danses, les del poble i per al poble".


"Jo balle les danses d'Algemesí"
ha esdevingut tot un lema reivindicatiu.

Aquest empeny nostrat, amb l'interès demostrat pels algemesinencs juntament amb l'inestimable col·laboració de l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina, s'ha vist plasmat en la extraordinària i massiva assistència amb que es duta a terme la dansada del 5 de setembre, que en l'edició del passat 2012 comptà amb 375 participants. Quelcom increïble en d'altres circumstàncies a un mateix poble i acte.

A la ballada popular de la Dansada a la Mare de Déu de la Salut intervenen algemesinencs de tota classe, ideologia o condició social, abillats únicament amb la samarreta que per a tal ocasió es lliurada per la nostra associació. Una samarreta que, endemés d'uniformar i donar vistositat a l'acte, elimina el prejudici que per a molta gent suposa vestir-se a la manera tradicional, amb l'increment afegit de fer-ho arbitrària i malament i, de rebot, la samarreta dona comoditat a més de plena vitalitat i actualitat a la ballada d'unes danses tradicionals.

Només dos requisits són exigits per l'organització: la necessària inscripció (amb validesa només de control i estadística o de preparació del Vi d'Honor que té lloc amb posterioritat a la dansada) i l'obligatorietat de ballar en exclusivitat les "danses" d'Algemesí i no pas d'altres.

És per això que, pràcticament la totalitat, són veïns i fills del poble -tota una satisfacció per a nosaltres-, excepció feta d'aquells pocs que l'organització considera convidar i acceptar de participar, com puguen ser el grup Alimara de València o balladors guadassuarencs o d'altres localitats veïnes que, per raó de vincles d'amistat o d'altres, guarden nexe d'unió amb els components de Berca Grup de Danses. I no cap més, en evitació de convertir aquest acte que s'inclou dintre la Festa Major d'Algemesí que ha estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2011, en un festival o aplec més dels que, temps enrere, acostumaven de proliferar a tot arreu.








Les Danses, amb la seua Dansada del 5 de setembre, formant part del conjunt d'elements
que configuren  la Festa Major d'Algemesí que va del 29 d'agost al 8 de setembre,
estan incloses en la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat atorgat per la UNESCO.
A les imatges, la seua intervenció en la jornada commemorativa de tal declaració
el 8 de desembre de 2011, amb el privilegi concedit de ser portadors de l'anda.


Per fi aconseguíem desterrar d'Algemesí les varietats de danses foranies que, fins el 2006, havien senyorejat als carrers del poble. Per fi aconseguíem recobrar des de l'oblit LES DANSES d'Algemesí amb la gens menyspreable recuperació de tres melodies i quatre diferències (mudances) que s'arrodoniren amb la incorporació duta a terme per Vicent J. Vidal d'una Eixida i d'un Fandanguet o Ball Trencat de nova planta per tal de completar la Dansa i conformar, així, LES DANSES.

Però, a més, per fi aconseguíem -la més valuosa conseqüència de totes- fer ballar tot un poble a l'estil del poble, a l'estil de les danses d'Algemesí i, per tant, de les danses de la Ribera.

Per tot el que s'ha dit, professem per la nostra part la més fervent i impertèrrita adhesió a les finalitats principals d'aquest I APLEC DE DANSES A L'ESTIL DE LA RIBERA. I per molts anys.


Berca Grup de Danses d'Algemesí

24 de juny de 2013, en la festivitat de sant Joan 
i en el sisè aniversari de la recuperació de les Danses d'Algemesí