BERCA, grup de danses fundat a Algemesí el 1981 a iniciativa de Pepe Castell "el Pero", junt a Laura Castell "l'Oliera" i Yolanda Pellicer "la Tirana", arran la seua segregació del grup Pardines del qual provenien i que havia estat creat l'any anterior. Aquest grup Pardines havia sorgit al recer de l'actual ball del les "llauradores" o ball del Bolero, tal com era anomenat, que fou incorporat a les processons de la Mare de Déu de la Salut el 1934, els balladors del qual eren els únics testimonis supervivents de l'antic "quadre de ball" existent a Algemesí almenys des de les acaballes del segle XIX. Arran la creació del nou grup, Berca, s'hi anaren afegint immediatament d'altres algemesinencs aficionats i interessats en cants, balls, danses i indumentària, tradicions folklòriques valencianes en general, però, no locals. És per això que, des del 2003 ençà, Berca ha mamprès la laboriosa i costosa tasca d'investigació i recuperació o restauració d'elements folklòrics locals diferents d'aquells altres que hi tenen manifestació a Algemesí els 7 i 8 de setembre dintre les processons de la Festa a la Mare de Déu de la Salut (recentment declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO), sent així com es retrauen els Cabuts amb dues danses, els Gegants Jaume I i Violant d'Hongria i la seua dansa -reincorporats a la Festa Major el 2007-, la Ronda de Nadales i, especialment, les danses o ball de carrer tradicional d'Algemesí, la dansada de les quals en la darrera edició de 2013 va comptar amb més de 400 participants. Organitza i du a terme la Mascarada de Carnestoltes, juntament amb l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí i la novella agrupació de batucada Trabukatu. A més de tot això, ha restaurat i difós l'antic Bolero Vell, origen dels esquarterats boleros processionals actuals; la Jota "la Cebera" i les Valencianes, recollides aquestes per Laura Castell de "el Campanero", recordat Mestre de Ball de renom. Berca és una associació legalment constituïda, sent una entitat lliure i sense ànim de lucre, oberta a tota persona interessada de participar de les seues finalitats. Des de l'any 1990 és Mestre o Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí, Vicent J. Vidal Esteve "el Menescal", qui és membre de l'agrupació des del 1985.

BERCA, partida del terme de la primitiva Universitat i actual Ciutat d'Algemesí, antigament anomenada de Massaseli, i indret on el 1247 tingué lloc la Troballa de la Mare de Déu de la Salut, al tronc buit d'una morera per part d'un llaurador que eixia a conrear les terres.

BERCA, camí que ressegueix apegat vora la Rambla d'Algemesí, riu Sec o riu Magre, a la partida del seu nom i que s'inicia al pont d'Alzira al Camí Reial.

BERCA, carrer, dels antics de la Vila, que s'inicia a la Placeta del Carbó, remata a la Capella de la Troballa i antigament s'adreçava a la referida partida de qui pren el nom. És tot ell escenari de la Processoneta del Matí de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, altres temps també dita Mare de Déu de Berca. Al carrer, a més, hi està el Pou de Berca o de la Marededéu, al lloc on s'hi trobaren les arrels de la morera. D'ací també que siga conegut com carrer del Pou.

BERCA, mot algemesinenc procedent de l'àrab birka, amb el significament de safareig, bassa o dipòsit d'aigua. Denominació donada a aquest indret del terme, avui en part inclòs al nucli urbà, per la probable existència d'aquestes construccions contenidores de l'aigua, vital per al reg, el bestiar o el servei de les llars.

D'ací, doncs, la imatge aquosa i d'ambient humit escollida per a il·lustrar aquest bloc nostrat: les gotes d'aigua, en rememoració del primitiu origen del mot BERCA a Algemesí.

ENGLISH VERSION

BERCA, dance group established in Algemesí (València, Spain) at 1981, on the initiative of Pepe Castell, "el Pero", with his wife Laura Castell ,"l'Oliera", and Yolanda Pellicer, "la Tirana", following their separation from Pardines group that had been created the previous year 1980. That Pardines group had emerged sheltered from the current dance called "les Llauradores"- exactly a Bolero dancing as it was known-, which was incorporated in the procession of the Mare de Déu de la Salut in 1934, whose dancers were the only surviving witnesses of the ancient existing "group" in Algemesí at least since the late nineteenth century. Following the creation of the new group, Berca, was immediately added algemesinenses others interested in singing, dancing and clothing about Valencian folk traditions in general, but without a strong emphasis on local folk manifestacions. That is why, since 2003 until now, Berca undertaken the research and recovery or restoration of local folk elements different from those that have demonstration in Algemesí every September 7th & 8th in the processions of the Festa a la Mare de Déu de la Salut (Feast of Our Lady of Health, declared Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2011), as well as Cabuts / Cabezudos with their two dances, the Giants Jaume I and Violant I of Hungary (first king and queen of Kingdom of Valencia) and their dance -reinstated in the Festa in 2007-; Carols Round every December 26th and, especially, the traditional “les Danses” or street dance of Algemesí, which the last edition in 2013 featured more than 400 participants. Organizes and conducts Masquerade Carnival, together with the Municipal School of Tabalet and Dolçaina of Algemesí and the grouping of Trabukatu, with its batucada. Besides all this, has been restored and extended the ancient Bolero Vell, source or origin of the current and dismembered processional boleros that are currently danced in the Festa a la Mare de Déu de la Salut; also, the Jota "la Cebera" and the Valencianes. Berca is a legally constituted association, being a free entity and nonprofit, open to anyone interested in participating in its aims. Since 1990, is Director or Mestre of Berca Grup de Danses d’Algemesí the member Vicent J. Vidal Esteve, "el Menescal", a member of the group since 1985.

BERCA, rural area of the municipality of the ancient University and current City of Algemesí, formerly also called as Massaseli, and where in 1247 was discovered the sculpture of the Mare de Déu de la Salut into the hollow trunk of a mulberry tree by a farmer, right in the place where is the Hermitage of Find, as is called that chapel.

BERCA, stuck walking path along the Rambla of Algemesí, Seco river or river Magro, heading to his named rural area and that starts at the Alzira bridge at the Ancient Royal Road of Valencia.

BERCA, old street of the town, which starts in the little Plaça del Carbó and ending in the Hermitage where the Mare de Déu de la Salut was found. Formerly, this street was heading to the rural area refered. It's all scene of the Processoneta del Matí of September 8th in the Festa a la Mare de Déu de la Salut, in other time also called as Mare de Déu de Berca. On the street, there's the Well of Berca or the Well of the Virgin, in the place where the roots of mulberry were found. Hence it’s also popularly known as Well's Street.

BERCA, from the Arabic word Birkin, that means laundry, raft or water tank. Name given to the place of the rural area referred, now partly included in the urban core, because of the probable existence of those wrapper construction of water, vital for irrigation, livestock or serving households.

Therefore, the aqueous image and humid environment chosen to illustrate our blog: raindrops, in remembrance of the origin of the primitive word BERCA in Algemesí.

4 d’abril del 2020

DEL FOLKLORE ENTRETINGUT I CURIÓS




 
DEL FOLKLORE ENTRETINGUT I CURIÓS:
EL TERCER ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA


EL “GIORNALE LUCE”

LUCE (L'Unione Cinematografica Educativa) era el nom del noticiari italià sorgit l’any 1924, destinat a la difusió cinematogràfica amb finalitats didàctiques i informatives que, posteriorment, esdevindria una poderosa ferramenta del règim feixista de Mussolini, a l’estil de l’espanyol NO-DO (Noticiarios y Documentales) que dècades després (1943) apareixeria amb el règim franquista i que, ambdós d’igual manera, a les sales de cinema precedien a la projecció de la pel·lícula. 
 



Este curtmetratge de LUCE, amb el suggestiu títol de “Canti, danze e caratteristici cortei madrileni” (Cants, balls i desfilades madrilenyes característiques) es conserva a l’arxiu històric de “l’Istituto Luce Cincecittà” amb el codi B046607 de data 05/1934, tot i que segurament correspon a la filmació espanyola de l'abril d'aquell any que amb propòsit de propagació internacional es va realitzar.

El curtmetratge recull dos actes distints dels molts que es programaren a Madrid amb motiu de la celebració del TERCER ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA per als dies 14, 15 i 16 d’abril del 1934: la “Cabalgata de las Regiones” i la “Fiesta Regional”



14 D’ABRIL DE 1934: “LA CABALGATA DE LAS REGIONES”

La vesprada del dissabte 14 d’abril d’aquell any, a les 17.00 hores, s’iniciava la cavalcada que veiem a la pel·lícula, una desfilada que va arrancar al “Palacio Nacional amb el següent recorregut: “calle Mayor, Puerta del Sol, calle de Alcalá, calle de Sevilla, plaza  de  Colón, Gran  Vía  a  plaza  de  España

Resseguim ordenadament les imatges del curtmetratge amb extractes dels articles narratius publicats als diaris LA LUZ de 14 d’abril de 1934 i LA LIBERTAD de 15 d’abril:  A pesar de estar anunciado para las cuatro de la tarde, hasta las cinco no pudo dar comienzo el desfile... Seguía la BANDA DEL REGIMIENTO DE INFANTERÍA NÚM. 6… Canarias, abriendo marcha UN CAMELLO, MONTADO POR UNA BELLA SEÑORITA CON EL TRAJE TÍPICO, portadora del estandarte de la región…  A continuación iba la CARROZA QUE FIGURABA UN PAISAJE CANARIO con frutas de aquel  país…   la carroza de ANDALUCÍA, CON VARIOS CARROS ADORNADOS al estilo de la típica romería del Rocío…  Murcia, figurando UNA BARRACA…

Els valencians, tot i no aparèixer a la filmació de la cavalcada, segons el referit diari LA LIBERTAD i testimonis gràfics, participaren amb una carrossa que: “...iba tirada por parejas de bueyes, y representaba una hermosa barca navegando por el Mediterráneo




15 D’ABRIL DE 1934: “LAS DANZAS REGIONALES”

És la segona part de la filmació, totalment acaparada pels valencians amb el ball de l’U i el Dos i, tot i la continuïtat visual a la pel·lícula, tingué lloc l’endemà de la cavalcada a la “Plaza de la Armería” del Palau Reial, aleshores Palau Nacional, juntament amb representants folklòrics d’altres “regions” espanyoles el matí del diumenge 15 d’abril. 


Les pàgines del diari HERALDO DE MADRID així ho anunciaven el dia d’abans:

A las nueve y media de la mañana: danzas regionales en la plaza de la Armería (Esta fiesta será oída por altavoces, para que la gente pueda ocupar todo el ámbito y percibir a distancia el ruido de castañuelas, tacones, etc., y además será radiada a toda España). El Fox Movietone hará una película, para circular por toda España y otra más extensa, aparte de la cual quedará archivado un ejemplar en el ministerio de Instrucción Pública. Las regiones que están representadas en el festival son las siguientes: Santander y Asturias…; el de Soria, …; el de Zamora, ...; Galicia, …; Vascongadas, a cargo de los danzadores de Rentería; Mallorca, que envía seis parejas de bailes, con tamboril y dulzaina; Canarias envía un espléndido grupo regional; Aragón y Andalucía, con elementos que están en Madrid y, finalmente, VALENCIA, CON MÁS DE SESENTA Y CINCO PERSONAS CON TRAJES Y TODA CLASE DE ELEMENTOS, PREPARADO POR EL SR. THOUS, DIRECTOR DEL MUSEO FOLKLÓRICO DE VALENCIA…”

Evidentment, aquell qui va organitzar i preparar el grup de València era Maximilià Thous, periodista, escriptor i cineasta, capficat per la recuperació de danses i balls valencians, qui durant la Segona República fou director del Museu d’Etnografia i Folklore de València que havia estat creat, precisament, tres anys abans, el 1931.

Per d’altra banda, ja aquell 14 d’abril s’anunciava al article que es filmaria una pel·lícula i ja es causava expectació amb l’agrupació valenciana que havia de participar.


Dos dies després de l’esdeveniment, el 17 d’abril de 1934, un article publicat al diari LA LIBERTAD el narrava amb detall, atorgant de nou profús protagonisme als valencians:

También el domingo el tiempo espléndido cooperó a la mayor brillantez de las fiestas conmemorativas del tercer aniversario de la República. El número de las danzas y cantos regionales en la PLAZA DE LA ARMERÍA CONGREGÓ […] A CERCA DE 10.000 PERSONAS. Al fondo de la plaza, lindando con los barandales que dan al Campo del Moro, habíase levantado un ARTÍSTICO TABLADO, ADORNADO CON MULTITUD DE BANDERINES Y PLANTAS […] Cerró el acto el grupo de Valencia, dirigido por D. Andrés Sebastián y doña Dolores Valero, viuda de Vicent. Componíanlo CUARENTA BAILARINES –VEINTE LABRADORES Y VEINTE BELLÍSIMAS LABRADORAS-, QUINCE MÚSICOS DE CUERDA Y VIENTO, DOS DULZAINEROS, DOS TAMBORILEROS Y DOS CANTADORES.  Ovacionados desde el principio al final por su brillantísima presentación y la feliz interpretación de su arte, bailaron “El u y el dos”, “Cuákera bella” (sic), “Danza de cuadros” y “El Chiquets” (sic), graciosamente interpretada esta última danza por cuatro pequeñuelos. En los intermedios, los cantadores entonaron los populares “albaes”, acompañados por dulzaina y tamboril. Por último bailó todo el cuadro la típica “Danza de las panderetas


D’igual manera apareixia a l’article del periódic HOJA OFICIAL DEL LUNES del referit dilluns, 16 d’abril de 1934, el qual, endemés, afegia que “También formaban parte del grupo dos peinadoras para cuidado de este aspecto artístico de la presentación” així com que d’entre els cantadors “figuraba el célebre cantador Evaristo, Chiquet de Manises




A las formidables ovaciones concedidas a la labor de todos los grupos regionales, sirvió de colofón la clamorosa ovación que tributó el público al jefe del Estado y al del Gobierno cuando, finalizado el acto, se retiraron de la tribuna, en medio de vibrantes vítores a la República. Fue una fiesta inolvidable




I, ara sí, us deixem amb la històrica filmació.

  

 
Vicent J. Vidal
Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí
4 d'abril de 2020


Versión en castellano:



FOLKLORE ENTRETENIDO Y CURIOSO: EL TERCER ANIVERSARIO DE LA PROCLAMACIÓN DE LA REPÚBLICA

EL "GIORNALE LUCE"

LUCE (L'Unione Cinematografica Educativa) era el nombre del noticiario italiano surgido en 1924, destinado a la difusión cinematográfica con fines didácticos e informativas que, posteriormente, se convertiría en una poderosa herramienta del régimen fascista de Mussolini, al estilo del español NO-DO (Noticiarios y Documentales) que décadas después (1943) aparecería con el régimen franquista y que, ambos de igual manera, en las salas de cine precedían a la proyección de la película. Este cortometraje de LUCE, con el sugestivo título de "Cante, Danze e caratteristici Cortei Madrileña" (Cantos, bailes y característicos desfiles madrileños) se conserva en el archivo histórico del "Istituto Luce Cincecittà" con el código B046607 de fecha 05 / 1934, aunque seguramente corresponde a la filmación española de abril de dicho año que se realizó con propósito de propagación internacional.

El cortometraje recoge dos actos distintos de los muchos que se programaron en Madrid con motivo de la celebración del TERCER ANIVERSARIO DE LA PROCLAMACIÓN DE LA REPÚBLICA para los días 14, 15 y 16 de abril de 1934: la Cabalgata de las Regiones y la  Fiesta Regional.

14 DE ABRIL DE 1934: "LA CABALGATA DE LAS REGIONES"

La tarde del sábado 14 de abril de aquel año, a las 17.00 horas, se iniciaba la cabalgata que vemos en la película, un desfile que arrancó en el Palacio Nacional con el siguiente recorrido: calle Mayor, Puerta del Sol, calle de Alcalá, calle de Sevilla, plaza de Colón, Gran Vía a plaza de España.

Seguimos ordenadamente las imágenes del cortometraje con extractos de los artículos narrativos publicados en los diarios LA LUZ de 14 de abril de 1934 y LA LIBERTAD de 15 de abril:

A pesar de estar anunciado para las cuatro de la tarde, hasta las cinco no pudo dar comienzo el desfile ... sigue la BANDA DEL REGIMIENTO DE INFANTERÍA NÚM. 6 ... Canarias, abriendo marcha UN CAMELLO, MONTADO POR UNA BELLA SEÑORITA CON EL TRAJE TÍPICO, portadora del estandarte de la región ... A continuación iba la carroza QUE FIGURABA UN PAISAJE CANARIO con frutas de este país ...  la carroza de ANDALUCÍA, CON VARIOS CARROS adornados al estilo de la típica romería del Rocío ... Murcia, figurando UNA BARRACA"

Los valencianos, aunque no aparecer en la filmación de la cabalgata, según el referido diario LA LIBERTAD y testimonios gráficos del momento, participaron con una carroza que: "... iba tirada por parejas de bueyes, y representaba una hermosa barca navegando por el Mediterráneo"

15 DE ABRIL DE 1934: "LAS DANZAS REGIONALES"

Es la segunda parte de la filmación, totalmente acaparada por los valencianos con el baile de “l’U i el Dos” y, a pesar de su continuidad visual en la película, tuvo lugar al día siguiente a la cabalgata en la Plaza de la Armería del Palacio Real, entonces Palacio Nacional, junto con representantes folclóricos de otras "regiones" españolas la mañana del domingo 15 de abril.

Las páginas del diario HERALDO DE MADRID así lo anunciaban el día de antes:

"A las nueve y media de la mañana: danzas regionales en la plaza de la Armería (Esta fiesta será oído por altavoces, para que la gente puedo ocupar todo los ámbitos y percibimos a distancia el ruido de castañuelas, tacones, etc., y además será radiada a toda España). El Fox Movietone hará una película, para circular por toda España y otra más extensa, aparte de la cual quedará archivado un ejemplar en el ministerio de Instrucción Pública. Las regiones que están representadas en el festival son las Siguientes: Santander y Asturias ...; el de Soria, ...; el de Zamora, ...; Galicia, ...; Vascongadas, a cargo de los danzadores de Rentería; Mallorca, que envía seis parejas de bailes, con tamboril y dulzaina; Canarias envía un espléndido grupo regional; Aragón y Andalucía, con Elementos que están en Madrid y, Finalmente, VALENCIA, CON MÁS DE SESENTA Y CINCO PERSONAS CON TRAJES Y TODA CLASE DE ELEMENTOS, PREPARADA POR EL SR. THOUS, DIRECTOR DEL MUSEO FOLCLÓRICO DE VALENCIA ... "

Evidentemente, el que organizó y preparó el grupo de Valencia era Maximiliano Thous, periodista, escritor y cineasta, preocupado por la recuperación de danzas y bailes valencianos, quien durante la Segunda República fue director del Museo de Etnografía y Folklore de Valencia que había sido creado, precisamente, tres años antes, en 1931.

Por otra parte, ya aquel 14 de abril se anunciaba el artículo que se filmaría una película y ya se causaba expectación con la agrupación valenciana que debía participar.

Dos días después del evento, el 17 de abril de 1934, un artículo publicado en el diario LA LIBERTAD el narraba con detalle, otorgando de nuevo profuso protagonismo a los valencianos:

También el domingo el tiempo espléndido cooperó a la mayor brillantez de las fiestas conmemorativas del tercer aniversario de la República. El número de las danzas y cantos regionales en la PLAZA DE LA ARMERÍA CONGREGÓ […] A CERCA DE 10.000 PERSONAS. Al fondo de la plaza, lindando con los barandales que dan al Campo del Moro, habíase levantado un ARTÍSTICO TABLADO, ADORNADO CON MULTITUD DE BANDERINES Y PLANTAS […] Cerró el acto el grupo de Valencia, dirigido por D. Andrés Sebastián y doña Dolores Valero, viuda de Vicent. Componíanlo CUARENTA BAILARINES –VEINTE LABRADORES Y VEINTE BELLÍSIMAS LABRADORAS-, QUINCE MÚSICOS DE CUERDA Y VIENTO, DOS DULZAINEROS, DOS TAMBORILEROS Y DOS CANTADORES.  Ovacionados desde el principio al final por su brillantísima presentación y la feliz interpretación de su arte, bailaron “El u y el dos”, “Cuákera bella” (sic), “Danza de cuadros” y “El Chiquets” (sic), graciosamente interpretada esta última danza por cuatro pequeñuelos. En los intermedios, los cantadores entonaron los populares “albaes”, acompañados por dulzaina y tamboril. Por último bailó todo el cuadro la típica “Danza de las panderetas

De igual manera aparecía en el artículo del periódico HOJA OFICIAL DEL LUNES del referido lunes, 16 de abril de 1934, el cual, además, añadía que "También formaban Parte del grupo dos peinadoras para cuidado de este aspectos artísticos de la presentación" así como que de entre los cantadores "figuraba el célebre cantador Evaristo, Chiquet de Manises"

"A las formidables ovaciones concedidas a la labor de todos los grupos regionales, sirvió de colofón la clamorosa ovación que tributa el público al jefe del Estado y al del Gobierno Cuando, finalizada el actora, se retiraron de la tribuna, en medio de vibrantes vítores a la República. Fue una fiesta inolvidable"

Y, ahora sí, les dejamos con la histórica filmación!

Vicent J. Vidal
Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí
4 de abril de 2020