BERCA, grup de danses fundat a Algemesí el 1981 a iniciativa de Pepe Castell "el Pero", junt a Laura Castell "l'Oliera" i Yolanda Pellicer "la Tirana", arran la seua segregació del grup Pardines del qual provenien i que havia estat creat l'any anterior. Aquest grup Pardines havia sorgit al recer de l'actual ball del les "llauradores" o ball del Bolero, tal com era anomenat, que fou incorporat a les processons de la Mare de Déu de la Salut el 1934, els balladors del qual eren els únics testimonis supervivents de l'antic "quadre de ball" existent a Algemesí almenys des de les acaballes del segle XIX. Arran la creació del nou grup, Berca, s'hi anaren afegint immediatament d'altres algemesinencs aficionats i interessats en cants, balls, danses i indumentària, tradicions folklòriques valencianes en general, però, no locals. És per això que, des del 2003 ençà, Berca ha mamprès la laboriosa i costosa tasca d'investigació i recuperació o restauració d'elements folklòrics locals diferents d'aquells altres que hi tenen manifestació a Algemesí els 7 i 8 de setembre dintre les processons de la Festa a la Mare de Déu de la Salut (recentment declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO), sent així com es retrauen els Cabuts amb dues danses, els Gegants Jaume I i Violant d'Hongria i la seua dansa -reincorporats a la Festa Major el 2007-, la Ronda de Nadales i, especialment, les danses o ball de carrer tradicional d'Algemesí, la dansada de les quals en la darrera edició de 2013 va comptar amb més de 400 participants. Organitza i du a terme la Mascarada de Carnestoltes, juntament amb l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí i la novella agrupació de batucada Trabukatu. A més de tot això, ha restaurat i difós l'antic Bolero Vell, origen dels esquarterats boleros processionals actuals; la Jota "la Cebera" i les Valencianes, recollides aquestes per Laura Castell de "el Campanero", recordat Mestre de Ball de renom. Berca és una associació legalment constituïda, sent una entitat lliure i sense ànim de lucre, oberta a tota persona interessada de participar de les seues finalitats. Des de l'any 1990 és Mestre o Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí, Vicent J. Vidal Esteve "el Menescal", qui és membre de l'agrupació des del 1985.

BERCA, partida del terme de la primitiva Universitat i actual Ciutat d'Algemesí, antigament anomenada de Massaseli, i indret on el 1247 tingué lloc la Troballa de la Mare de Déu de la Salut, al tronc buit d'una morera per part d'un llaurador que eixia a conrear les terres.

BERCA, camí que ressegueix apegat vora la Rambla d'Algemesí, riu Sec o riu Magre, a la partida del seu nom i que s'inicia al pont d'Alzira al Camí Reial.

BERCA, carrer, dels antics de la Vila, que s'inicia a la Placeta del Carbó, remata a la Capella de la Troballa i antigament s'adreçava a la referida partida de qui pren el nom. És tot ell escenari de la Processoneta del Matí de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, altres temps també dita Mare de Déu de Berca. Al carrer, a més, hi està el Pou de Berca o de la Marededéu, al lloc on s'hi trobaren les arrels de la morera. D'ací també que siga conegut com carrer del Pou.

BERCA, mot algemesinenc procedent de l'àrab birka, amb el significament de safareig, bassa o dipòsit d'aigua. Denominació donada a aquest indret del terme, avui en part inclòs al nucli urbà, per la probable existència d'aquestes construccions contenidores de l'aigua, vital per al reg, el bestiar o el servei de les llars.

D'ací, doncs, la imatge aquosa i d'ambient humit escollida per a il·lustrar aquest bloc nostrat: les gotes d'aigua, en rememoració del primitiu origen del mot BERCA a Algemesí.

ENGLISH VERSION

BERCA, dance group established in Algemesí (València, Spain) at 1981, on the initiative of Pepe Castell, "el Pero", with his wife Laura Castell ,"l'Oliera", and Yolanda Pellicer, "la Tirana", following their separation from Pardines group that had been created the previous year 1980. That Pardines group had emerged sheltered from the current dance called "les Llauradores"- exactly a Bolero dancing as it was known-, which was incorporated in the procession of the Mare de Déu de la Salut in 1934, whose dancers were the only surviving witnesses of the ancient existing "group" in Algemesí at least since the late nineteenth century. Following the creation of the new group, Berca, was immediately added algemesinenses others interested in singing, dancing and clothing about Valencian folk traditions in general, but without a strong emphasis on local folk manifestacions. That is why, since 2003 until now, Berca undertaken the research and recovery or restoration of local folk elements different from those that have demonstration in Algemesí every September 7th & 8th in the processions of the Festa a la Mare de Déu de la Salut (Feast of Our Lady of Health, declared Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2011), as well as Cabuts / Cabezudos with their two dances, the Giants Jaume I and Violant I of Hungary (first king and queen of Kingdom of Valencia) and their dance -reinstated in the Festa in 2007-; Carols Round every December 26th and, especially, the traditional “les Danses” or street dance of Algemesí, which the last edition in 2013 featured more than 400 participants. Organizes and conducts Masquerade Carnival, together with the Municipal School of Tabalet and Dolçaina of Algemesí and the grouping of Trabukatu, with its batucada. Besides all this, has been restored and extended the ancient Bolero Vell, source or origin of the current and dismembered processional boleros that are currently danced in the Festa a la Mare de Déu de la Salut; also, the Jota "la Cebera" and the Valencianes. Berca is a legally constituted association, being a free entity and nonprofit, open to anyone interested in participating in its aims. Since 1990, is Director or Mestre of Berca Grup de Danses d’Algemesí the member Vicent J. Vidal Esteve, "el Menescal", a member of the group since 1985.

BERCA, rural area of the municipality of the ancient University and current City of Algemesí, formerly also called as Massaseli, and where in 1247 was discovered the sculpture of the Mare de Déu de la Salut into the hollow trunk of a mulberry tree by a farmer, right in the place where is the Hermitage of Find, as is called that chapel.

BERCA, stuck walking path along the Rambla of Algemesí, Seco river or river Magro, heading to his named rural area and that starts at the Alzira bridge at the Ancient Royal Road of Valencia.

BERCA, old street of the town, which starts in the little Plaça del Carbó and ending in the Hermitage where the Mare de Déu de la Salut was found. Formerly, this street was heading to the rural area refered. It's all scene of the Processoneta del Matí of September 8th in the Festa a la Mare de Déu de la Salut, in other time also called as Mare de Déu de Berca. On the street, there's the Well of Berca or the Well of the Virgin, in the place where the roots of mulberry were found. Hence it’s also popularly known as Well's Street.

BERCA, from the Arabic word Birkin, that means laundry, raft or water tank. Name given to the place of the rural area referred, now partly included in the urban core, because of the probable existence of those wrapper construction of water, vital for irrigation, livestock or serving households.

Therefore, the aqueous image and humid environment chosen to illustrate our blog: raindrops, in remembrance of the origin of the primitive word BERCA in Algemesí.

30 de desembre del 2011


31 DE DESEMBRE, L'HOME DELS NASSOS... 
o SANT SILVESTRE, QUE ENS PORTA L'ANY PEL CABESTRE

És en aquest moment de trànsit, el d'un any que s'acaba a d'altre que comença, quan l'home dels nassos, que ha passat tot l'any ocult a lloc ignorat, apareix i es deixa veure. Només ho fa un dia a l'any, cada 31 de desembre.

El seu nom li ve perquè a la cara mostra tants nassos com dies te l'any, o siga 365 nassos, i conforme van passant els dies li van caient. Així va perdent-los tots fins arribar al 31 de desembre en que només li'n queda un i és quan es deixa ser vist. L'home dels nassos disposa, doncs, de molt poc horari per a fer-se de veure a llocs molt distants, abans que arribe el dia de Cap d'Any i li tornen a eixir tots els nassos. El seu trajecte en aqueix dia és tot un desgavell que mai fins ara ningú ha pogut resseguir. Tot açò els xiquets s'ho creien de bona fe i més d'un feia fugina a l'escola per anar a la recerca d'aquest personatge de l'imaginari popular valencià, però també català i balear, que es presentava als pobles com un transhumant. 

Es deia que al punt de l'alba del 31 de desembre havia estat vist creuant el gual del riu Sec, vestint una camisa mullada i portant una canya verda a la mà. Durant el dia s'havia ben passejat pel poble i pel terme, i precisament la gent gran deia com acabava de veure'l a la pujada de Panous mentre d'altres al mateix temps l'havien vist creuant a tota presa el Camí Reial per allà vora l'ermita; o com l'havien presenciat anant tot atrotinat pel carreró del Delme o com a l'ensems, encorbat i carregat amb una maleta i un abric vell molt usat, l'havien vist entrant a l'hostal de Camals, cap on els xiquets finalment volaven, més que no corrien, amb l'afany de veure'l encara que fóra de lluny, tot preguntant inútilment a uns i altres fins que alguna bona ànima els exposava pietosament la veritat.

L'home dels nassos a una antiga estampa catalana.

Hui, però, els carrers han desaparegut com a espai per a créixer lliures els més menuts. Per tant, tal dia com demà, més estrany que trobar-se amb l'home dels nassos serà trobar un xiquet buscant-lo o preguntant per ell. Però, si a la fi hi teniu la sort que demà un xiquet vos pregunte si l'heu vist passar, no li digueu ni que sí ni que no. Sobretot, ni que no. Indiqueu-li un cantó a l'atzar, ja que no se sap mai. En matèria de fets únics i sers indemostrables, els xiquets tenen més bons ulls que els grans per a veure clarament el que ells creuen veritats.

Amb la recerca de l'home dels nassos s'ha d'anar atent, ja que es deixarà veure només un instant. Desapareix en un obrir i tancar d'ulls i encara sort qui se'l troba una vegada en la vida, tanta és la feina que ha de fer en un sol dia. Perquè qui no treballa en tot l'any treballa el dia Cap d'Any, o la vespra.


Sant Silvestre, papa, que celebrem cada 31 de desembre.

Però si no tenim la sort de topar-nos amb l'home dels nassos sempre ens quedarà l'oportunitat de celebrar Sant Silvestre. Sí, aquest sant tan nostrat que ens porta l'any nou pel cabestre, segons uns; o que s'emporta l'any vell pel cabestre, segons d'altres. 

En ambdós casos, però, Sant Silvestre el du ben agafat, el cabestre, clar; ja siga bé per a endur-se l'any que s'acaba, bé per portar-nos l'any que encetem, per estirar el burro o per endur-se fins i tot les bruixes, doncs també Sant Silvestre duu a les bruixes del cabestre, sobretot a les del poble. I Déu sabrà que és el que farà amb elles!. 

Tal volta, per alguna de les raons que han estat exposades s'han popularitzat tant aquestes curses que en dia tan assenyalat com és el 30 o el 31 de desembre omplen la plaça i carrers del poble d'atletes i corredors afeccionats o no, però gojosos per participar en la que finalment ha vingut a ser coneguda com "la Sant Silvestre", així, sense més, per compte de Cursa de Sant Silvestre, que seria allò més lògic. 

La Sant Silvestre és una de les curses atlètiques més populars del món, que va començar a celebrar-se a Sâo Paulo l'any 1924 i des d'aleshores s'ha estés per tot el planeta, convertint-se en una cita atlètica indispensable. A falta d'home dels nassos, a Algemesí els xiquets tornen a tindre l'oportunitat de còrrer lliurement pels seus carrers. Bé, els xiquets i els que no ho són tant.




Sant Silvestre del 2010, amb alguns membres de Berca Grup de Danses que hi participaren.

Però, amb tot i amb això, que està molt bé, ens preguntem si aquestos corredors potser no aniran encara a la recerca de l'home dels nassos? 


O, no serà que aniran fugint del bon Sant Silvestre perquè aquest no els agafe també pel cabestre com als ases de la dita? 


O, millor encara, no serà tal volta que van desesperadament cercant les bruixes que aquest santet acabarà per emportar-se lluny de nosaltres? Esperem que això mateix. Hui, però, que encara és 30 de desembre, festegem l'home del sac, el qual s'emporta, mira per on, els entremaliats de l'any, que falta ens fa! 

I bon any nou per a tots!





Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,
Ubicació: 46680 Algemesí, Espanya
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)