ELS GLOBUS A LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

¿DES DE QUAN I PERQUÈ S'ENLAIREN GLOBUS EN LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT?

El segle XIX fou el temps de la continua i creixent admiració que els globus aerostàtics, i l'aeronàutica en general, despertaren en la societat a les acaballes del segle XVIII, una acaparadora popularitat que tingué gran vitalitat fins ben entrat el segle XX, ara ja amb els dirigibles i l'aparició dels primers  prototips d'avions. Aquest corrent científic experimental i el fenomen apassionant que va provocar podríem dir que responia al secular desig humà per conquerir l'espai aeri i, en definitiva, per fer realitat el somni de poder volar. 

Però, ¿perquè a Algemesí esdevingué tradicional fer volar colorits globus aerostàtics de paper durant les processons de la Mare de Déu de la Salut? 

L'enorme popularitat que arreu d'Europa i de la resta del món assoliren els globus aerostàtics i les seues exhibicions va arribar, evidentment, a la ciutat de València i ben prompte. 

Si bé s'acostuma de dir que tot aquest corrent de captivadora popularitat començà amb el primer enlairament d'un globus aerostàtic de la mà dels germans Montgolfier, esdevingut a França l'any 1783, el ben cert és que al territori valencià és molt antic -i ben anterior- l'interès dels valencians pel món de les maquinàries voladores i artefactes planejadors, d'entre els quals incloure, perquè no, el senzill catxerulo o milotxa, però també el cotxe (carruatge) volador ideat l'any 1772 per un valencià -anònim- amb intenció d'enlairar-lo al Cap i Casal. El primer globus aerostàtic que amb cert èxit es va fer volar a la ciutat de València va estar, a l'Hort de Pontons, al febrer de 1784, en una demostració duta a terme pel francès Charles Bouch, qui va fer volar uns quants globus de paper inflats mitjançant la rarefacció o dilatació de l'aire, tot just de manera semblant a com encara avui en dia es fa a Algemesí. 

Aquell esdeveniment, que va estar repetit, va suposar el tret d'eixida a l'interès valencià pels globus aerostàtics. Fins i tot la literatura valenciana de fil i canya a través dels descriptius col·loquis va fer menció de diverses ascensions dutes a terme entre el referit any de 1784 i el de 1797, així com de la notorietat que causaren.

 

Des d'aquell moment, i durant tot el segle XIX, l'expressat apassionament no va fer altra cosa que anar en augment amb la multiplicació de les exhibicions; uns enlairaments caracteritzats per l'afany d'anar pas a pas superant els anteriors amb el millorament de les barques o cotxes voladors i amb la inclusió d'atractius elements decoratius com fanals de colors i, fins i tot, amb l'arriscat additament de sorprenents aeronautes tals com animals, ninots o persones (gimnastes, pallassos, toreros...), tot amb el gradual perfeccionament del sistema d'escalfament de l'aire interior dels globus. 

 

Tal va estar la quantitat d'exhibicions, tanta la quantitat d'enlairaments de globus aerostàtics, que arribaren a adquirir la qualitat de vertader espectacle de prestigi i categoria, apareixent als actes de festes, celebracions o grans esdeveniments de la ciutat de València, on culminaren la seua expansió popular progressiva amb el I Concurs Aerostàtic de València que tingué lloc a la Fira de Juliol de 1907.

D'entre els seguidors del món de l'aeronàutica hi devien haver no pocs valencians amants de la física que quedaren absorbits per les gratificants visualitzacions i experiències dutes a terme a les exhibicions dels globus aerostàtics; sobretot gent jove, estudiants. Aquest apassionament, inevitablement, va arribar a Algemesí, com no podia ser d'altra manera i tal com al llarg dels temps ha esdevingut, també, amb d'altres matèries o qüestions.

Sembla que sobre els anys 1881 o principis del 1882 a Algemesí es va fundar l'associació EL CLUB GLOBO, plenament seguidora d'aquell corrent apassionant que al voltant dels globus aerostàtics es venia vivint a la ciutat de València des de finals del segle XVIII i que estava integrada principalment per estudiants, associació que volgué traslladar al seu poble les sensacions viscudes a la ciutat amb l'enlairament experimental i exhibicionista de globus aerostàtics, exhibicions que van culminar amb la seua inclusió en l'acte d'entrada de la processó de la Mare de Déu de la Salut del 7 de setembre de 1882. 

Així ho anunciava el setmanari liberal EL DEBATE publicat el dia 1 de setembre de 1882:  

"En la importante villa de Algemesí se ha fundado hace poco una sociedad titulada EL CLUB GLOBO, cuyos socios, en su mayoría estudiantes, se proponen deleitar a los vecinos elevando con frecuencia pequeños globos de papel o de tela. En el corto tiempo que cuenta de existencia EL CLUB GLOBO, han lanzado al espacio seis o siete; uno de ellos tenía seis metros de altura y cinco de diámetro, construido con esmero y de elegante figura. Según noticias, tienen uno de gran tamaño en preparación, para elevarlo en el día 7 del próximo mes, víspera de la solemne fiesta que anualmente se celebra en honor a la Virgen de la Salud, patrona de Algemesí"

Efectivament, en aquell anunciat acte, en aquella singular associació, podem trobar l'inici de la tradició al nostre poble per a les festes de la marededéu. Però no només en elles. 

A Algemesí han vingut enlairant-se globus aerostàtics també, com a València, a d'altres esdeveniments remarcats o festes, com la Setmana de Bous, per quant així consta al cartell de 1898 que anuncia que: 

"Durante algunas veladas se elevarán vistosos GLOBOS AEROSTÁTICOS"

Serà, però, com tots sabem, a la Festa de la Mare de Déu de la Salut on tindrà plena  continuïtat l'enlairament de colorits globus de paper a través de la rarefacció, tal com el conegut costum valencià més antic, ara esdevingut tradició a Algemesí. Una tradició que, a la referida festa de la Patrona, va estar ben viva i mantinguda pel recordat Josep Llopis, el llanterner, qui estigué en actiu fins mitjans de la dècada dels anys 80 del passat segle XX. Un personatge de la festa convertit en l'hereu de la tradició iniciada per EL CLUB GLOBO l'any 1882.

Pepe, el llanterner, feia volar globus confeccionats per ell mateix a la finalització de la Novena així com a les entrades de la imatge de la Mare de Déu de la Salut de cadascuna de les tres processons i, d'ocasions, també a les eixides processionals, tal com d'antic ja era costum segons ens confirma el programa de festes de 1934: 

"A las salidas y entradas de las Procesiones elevación de aerostatos"

No volgué Pepe Llopis acomiadar-se de l'activitat que tant el va apassionar i a la que tant de temps li va dedicar fins que no s'assegurà de transmetre els seus coneixements i de confirmar-se la seua continuació a través d'una una colla de joves, allà pel 1984 o 1985. 

D'aquells que arribaren a conèixer els secrets de la seua realització i enlairament només Joan Carles Morales continua encara amb la tradició, fent volar globus de paper que ell, com fera el mestre antecessor i transmissor, confecciona prèviament i que, actualment, enlaira únicament en la finalització de la Novena el 6 de setembre, davant la Capella de la Troballa. Joan Carles resta actualment, doncs, com l'únic continuador, vertader hereu d'aquella associació algemesinenca anomenada EL CLUB GLOBO, així com de les seues pretensions, ja centenàries, que continuen acomplint-se en dedicació a la Mare de Déu.

La tradició xinesa sosté que els globus aerostàtics de paper que, com el cas de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, s'enlairen en ocasions especials, la rarefacció del quals la produeix una flama menudeta, semblant en la llunyania a una llum flotant tal com els continua confeccionant Joan Carles Morales, transmeten els bons desitjos fins al Cel. Que així siga i que així continue sent.

Vicent Josep Vidal Esteve

Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí

15 d'octubre de 2021, festivitat de Santa Teresa de Jesús

 

Castellano:

¿DESDE CUANDO Y PORQUÉ SE ELEVAN GLOBOS EN LA FIESTA DE LA VIRGEN DE LA SALUD?

El siglo XIX fue el tiempo de la continua y creciente admiración que los globos aerostáticos, y la aeronáutica en general, despertaron en la sociedad a finales del siglo XVIII, una acaparadora popularidad que tuvo gran vitalidad hasta bien entrado el siglo XX, ahora ya con los dirigibles y la aparición de los primeros prototipos de aviones. Esta corriente científica experimental y el fenómeno apasionante que provocó podríamos decir que respondía al secular deseo humano por conquistar el espacio aéreo y, en definitiva, por hacer realidad el sueño de poder volar.

Pero, ¿porque en ALGEMESÍ se convirtió en tradicional el hacer volar coloridos globos aerostáticos de papel durante las procesiones de la VIRGEN DE LA SALUD?

La enorme popularidad que a toda Europa y el resto del mundo alcanzaron los globos aerostáticos y sus exhibiciones llegó, evidentemente,  a la ciudad de València y bien pronto.

Si bien se suele decir que toda esa corriente de cautivadora popularidad comenzó con el primer despegue de un globo aerostático de la mano de los hermanos Montgolfier, acontecido en Francia en 1783, lo cierto es que en el territorio valenciano es muy antiguo -y bien anterior- el interés de los valencianos por el mundo de las maquinarias voladoras y artefactos planeadores, de entre los que incluir, porque no, la sencilla cometa, pero también el coche (carruaje) volador ideado en 1772 por un valenciano -desconocido- con intención de ser ascendido. El primer globo aerostático que con cierto éxito se hizo volar en la ciudad de València fue, en el Hort de Pontons, en febrero de 1784, en una demostración realizada por el francés Charles Bouch, quien hizo volar varios globos de papel inflados mediante la rarefacción o dilatación del aire, precisamente de manera semejante a como todavía hoy en día se sigue haciendo en Algemesí.

Aquel acontecimiento, varias veces repetido, supuso el pistoletazo de salida al interés valenciano por los globos aerostáticos. Incluso la literatura valenciana -llamada de hilo y caña-, a través de los descriptivos coloquios hizo mención de varias ascensiones realizadas entre el referido año de 1784 y el de 1797, así como de la notoriedad que causaron.

Desde ese momento, y durante todo el siglo XIX, el expresado apasionamiento no hizo otra cosa que ir en aumento con la multiplicación de las exhibiciones; unas ascensiones caracterizadas por el afán de superar sucesivamente las anteriores con la mejora de las barcas o coches voladores y con la inclusión de atractivos elementos decorativos como faroles de colores e, incluso, con la arriesgada añadidura de sorprendentes aeronautas tales como animales, muñecos o personas (gimnastas, payasos, toreros ...), todo ello con el paulatino perfeccionamiento del sistema de calentamiento del aire interior de los globos.

Tal fue la cantidad de exhibiciones, tanta la cantidad de ascensiones de globos aerostáticos, que llegaron a adquirir la calidad de auténtico espectáculo de prestigio y categoría, apareciendo en los actos de fiestas, celebraciones o grandes acontecimientos de la ciudad de València, en donde culminaron su expansión popular progresiva con el I Concurso Aerostático de València que tuvo lugar en la Feria de Julio de 1907.

De entre los seguidores del mundo de la aeronáutica debieron haber no pocos valencianos amantes de la física que quedaron absorbidos por las gratificantes observaciones y experiencias acontecidas en las exhibiciones de los globos aerostáticos; sobre todo gente joven, estudiantes. Este apasionamiento, inevitablemente, llegó a Algemesí, como no podía ser de otra manera y tal como a lo largo de los tiempos ha ocurrido, también, con otras materias o cuestiones.

Parece que sobre los años 1881 o principios del 1882 en Algemesí se fundó la asociación EL CLUB GLOBO, plenamente seguidora de aquella corriente apasionante que alrededor de los globos aerostáticos se venía viviendo en la ciudad de Valencia desde finales del siglo XVIII y que estaba integrada principalmente por estudiantes, asociación que quiso trasladar a su pueblo las sensaciones vividas en la ciudad con el despegue experimental y exhibicionista de globos aerostáticos, exhibiciones que culminaron con su inclusión en el acto de entrada de la procesión de la Virgen de la Salud del 7 de septiembre de 1882.

Así lo anunciaba el semanario liberal EL DEBATE publicado el día 1 de septiembre de 1882:

"En la importante villa de Algemesí se ha fundado hace poco una sociedad titulada EL CLUB GLOBO, cuyos socios, en su mayoría estudiantes, se proponen deleitar a los vecinos elevando con frecuencia pequeños globos de papel o de tela. En el corto tiempo que cuenta de existencia EL CLUB GLOBO, han lanzado al espacio seis o siete; uno de ellos tenía seis metros de altura y cinco de diámetro, construido con esmero y de elegante figura. Según noticias, tienen uno de gran tamaño en preparación, para elevarlo en el día 7 del próximo mes, víspera de la solemne fiesta que anualmente se celebra en honor a la Virgen de la Salud, patrona de Algemesí"

Efectivamente, en ese anunciado acto, en aquella insólita asociación, podemos encontrar el inicio de la tradición en nuestro pueblo en las fiestas de la Virgen. Pero no sólo en ellas. 

En Algemesí han venido elevándose globos aerostáticos también, como en Valencia, en otros acontecimientos remarcados o fiestas, como la Semana de Toros, por cuanto así consta en el cartel de 1898 que anuncia que: 

"Durante algunas veladas se elevarán vistosos GLOBOS AEROSTÁTICOS"

Será, sin embargo, como todos sabemos, en la Fiesta de la Virgen de la Salud donde tendrá plena continuidad la elevación de coloridos globos de papel a través de la rarefacción, tal como la conocida costumbre valenciana más antigua, ahora convertida en tradición en Algemesí. Una tradición que, en la referida Festa de la Patrona, estuvo bien viva y mantenida por el recordado José Llopis, el llanterner (fontanero), quien estuvo activo hasta mediados de la década de los años 80 del pasado siglo XX. Un personaje de la Festa convertido en heredero de la tradición iniciada por EL CLUB GLOBO el año 1882.

Pepe, el llanterner, hacía volar globos confeccionados por él mismo al término de la Novena así como en las entradas de la imagen de la Virgen de la Salud de cada una de las tres procesiones y, en ocasiones, también a las salidas procesionales, tal como desde antiguo era costumbre según nos confirma el programa de fiestas de 1934: 

"A las salidas y entradas de las Procesiones elevación de aerostatos"

No quiso Pepe Llopis despedirse de la actividad que tanto le apasionó y a la que tanto tiempo dedicó hasta que no se aseguró de transmitir sus conocimientos y de confirmarse su continuación a través de una un grupo de jóvenes, allá por 1984 ó 1985.

De aquellos que llegaron a conocer los secretos de su realización y elevación sólo Joan Carles Morales continúa con la tradición, haciendo volar globos de papel que él, como hiciera el maestro antecesor y transmisor, confecciona previamente y que, actualmente, eleva únicamente en la finalización de la Novena el 6 de septiembre, ante la Capilla del Hallazgo. Joan Carles queda actualmente, pues, como el único continuador, verdadero heredero de aquella asociación algemesinense llamada EL CLUB GLOBO, así como de sus pretensiones, ya centenarias, que continuan cumpliéndose en honor a la Virgen.

La tradición china sostiene que los globos aerostáticos de papel que, como el caso de la Fiesta de la Virgen de la Salud, se elevan en ocasiones especiales, la rarefacción de los cuales  la produce una llama pequeña, similar a lo lejos a una luz flotante tal como los continúa confeccionando Joan Carles Morales, transmiten los buenos deseos hasta el Cielo. Que así sea y que así continue siendo.

Vicent Josep Vidal Esteve

Director de Berca Grup de Danses de Algemesí

15 de octubre de 2021, festividad de Santa Teresa de Jesús

140 ANYS DE GEGANTS

140 ANYS DE GEGANTS A LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

La presència de Gegants i Cabuts a la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí estava condicionada, principalment, tant per la voluntat organitzativa com per la disponibilitat econòmica dels Festers encarregats, segons passava regularment amb d'altres ingredients que acostumaven de participar, i que ara per ara ens podria resultar inversemblant, tals com el vestuari de tots els elements característics de la Festa; els músics, les danses o balls; la major o menor nòmina de personatges bíblics o, fins i tot, la quantitat o qualitat dels castells de focs d'artifici, per posar alguns exemples.

Fotografia de Paco Tortosa

Els Gegants, però, tenen documentada la seua participació a la Festa de la Mare de Déu de la Salut de l'any 1881 segons nota de lloguer tancada pel dipositari Josep Ferragut Picó, conforme es publica al molt recomanable llibre: FESTES, DANSES I PROCESSONS ALS ARXIUS DE LA CASA INSA: LA RIBERA DEL XÚQUER, un gran treball investigatiu i recopilatori d'Oreto Trescolí i de l'algemesinenc Enric Olivares, qui actualment és també Mestre del Ball de les Llauradores o Bolero processional. Com s'ha dit, la presència de parella o parelles de Gegants -juntament amb el inseparable acompanyament de Nanos o Cabuts- a la Festa de la Mare de Déu, des de 1881 esdevingué intermitent i irregular en nombre de parelles i, almenys pel que respecta a l'encotillat període que s'enceta amb la finalització de la Guerra, la seua participació es limita a les processons dels anys 1957, 1961, 1964, 1966 i 1968.

Seria l'any 2007, tot just després de 38 anys d'absència, quan Berca Grup de Danses d’Algemesí, a instàncies de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Algemesí amb el vistiplau dels Festers -en aquell any el Barri Capella-, va incorporar la seua parella de Gegants a la Processoneta del Matí del 8 de setembre, després que el 5 de setembre anterior foren presentats al poble amb motiu de la Dansà a la Mare de Déu de la Salut com a Reis de les Danses, on encara participen. Així, doncs, enguany commemorem els 15 anys ininterromputs de participació de Gegants a la Festa de la Mare de Déu de la Salut, tot i que més important encara serà que es commemoren els 140 anys de la seua presència a la nostra estimada festa patronal, esdevinguda Patrimoni Immaterial de tota la Humanitat.

Vicent Josep Vidal Esteve

Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí

Fotografia de Manolo Guallart

140 AÑOS DE GIGANTES EN LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

La presencia de Gigantes y Cabezudos en la Festa de la Mare de Déu de la Salut de Algemesí estaba condicionada, principalmente, tanto por la voluntad organizativa como por la disponibilidad económica de los Festers encargados, según pasaba regularmente con otros ingredientes que acostumbraban a participar, y que hoy por hoy nos podría resultar inverosímil, tales como el vestuario de todos los elementos característicos de la Fiesta; los músicos, las danzas o bailes; la mayor o menor nómina de personajes bíblicos o, incluso, la cantidad o calidad de los castillos de fuegos artificiales, por poner algunos ejemplos.

Los Gigantes, sin embargo, tienen documentada su participación en la Festa de la Mare de Déu de 1881 según nota de alquiler cerrada por el depositario Josep Ferragut Picó, conforme se publica en el muy recomendable libro: Fᴇsᴛᴇs, ᴅᴀɴsᴇs ɪ ᴘʀᴏᴄᴇssᴏɴs ᴀʟs ᴀʀxɪᴜs ᴅᴇ ʟᴀ Cᴀsᴀ Iɴsᴀ: ʟᴀ Rɪʙᴇʀᴀ ᴅᴇʟ Xᴜᴏ̨ᴜᴇʀ; un gran trabajo investigativo y recopilatorio de Oreto Trescolí y del algemesinense Enrique Olivares, quien actualmente es también Mestre del Ball de les Llauradores o Bolero procesional.

Como se ha dicho, la presencia de pareja o parejas de Gigantes -junto con el inseparable acompañamiento de Cabezudos- en la Festa de la Mare de Déu, desde 1881 fue intermitente e irregular en número de parejas y, al menos en lo que respecta al encorsetado período que se inicia con la finalización de la Guerra Civil, su participación se limita a las procesiones de los años 1957, 1961, 1964, 1966 y 1968.

Sería en 2007, justo después de 38 años de ausencia, cuando Berca Grup de Danses d'Algemesí, a instancias de la Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Algemesí con el visto bueno de los Festers -en ese año el Barrio Capella-, incorporó su pareja de Gigantes en la llamada Processoneta del Matí, en la mañana del 8 de septiembre, después de que el 5 de septiembre anterior fueran presentados al pueblo con motivo de la Dansà a la Mare de Déu de la Salut como Reis de les Danses / Reyes de las Danzas, donde todavía participan.

Así pues, este año conmemoramos los 15 años ininterrumpidos de participación de Gigantes en la Festa de la Mare de Déu de la Salut, aunque más importante aún será que se conmemoren los 140 años de su presencia en nuestra querida fiesta patronal, declarada Patrimonio Inmaterial de toda la Humanidad.

Vicent Josep Vidal Esteve

Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí

PREPARANT LA FESTA A LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

A menys de quinze dies per a l'inici de la FESTA A LA MARE DE DÉU DE LA SALUT D'ALGEMESÍ (Patrimoni Immaterial de la Humanitat-UNESCO) que tindrà el tret d'eixida el pròxim 29 d'agost, anem calfant motors per la part que ens pertoca. 

La nostra primera activitat, l'1 de setembre, serà a la plaça Major en l'apartat ASSAJOS PEL POBLE del programa oficial de festes, amb l'assaig obert i públic de les dues dansetes dels Gegants i les dues dels Cabuts, tot això amb la col·laboració de l'EMTiDA-Escola Musical de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí.

 

Continuarem amb les sessions de repàs o assajos de les Danses d'Algemesí, preparatòries de la Dansà a la Mare de Déu de la Salut del 5 de setembre, que començaran el 2 de setembre, a les 19.30 h al pati del Patronat Parroquial i que van dirigides als vora 400 inscrits que anualment participen.

D'entre els actes preparatoris, el tercer serà l'Assaig General de les Danses d'Algemesí, amb col·laboració de l'Escola Musical de Tabalet i Dolçaina, que dintre també l'apartat ASSAJOS PEL POBLE enguany tindrà lloc al barri del Pla d'Algemesí el dia 4 de setembre, a les 20.30 h, des de l'encreuament del carrer de les Escoles Pies amb l'avinguda de la Generalitat, pel carrer de la Vall d'Albaida fins la plaça del Pla.

Benvingudes festes!

FESTES DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

JOAN FUSTER: 

AMB RAÓ I SENSE RAÓ

Curiosament quan menys s’espera, i traspaperat entre el munt de paperassa que acostumen de formar impresos,  documents i d’altres fulls antics, ressorgeix de bell nou a la llum un que en concret ens crida especialment l’atenció, veges tu a saber perquè.

El cas, però, és que mig full de paper periòdic no podia haver fet la seua aparició en moment més idoni que aquest, temps de preparació de la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí la qual, com ben bé els del poble sabem, està declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Un títol que no caldria recordar que ha estat atorgat “pel seu valor cultural, transmès de generació en generació” així com per “l’esforç de salvaguarda de la festivitat”, segons va recalcar la pròpia UNESCO, qui també va lloar “la implicació dels algemesinencs, tant en la creació de la Festa com en la seua continuació”.

Dansa dels Gegants, 8 de setembre de 2012 (Foto: Las Provincias)

No obstant, tots sabem com la Festa no ha gaudit sempre i per sempre ni d’una gran implicació del poble ni de la salvaguarda que hauria estat de desitjar per tal d’evitar successos com el tan recurrent de 1973 en que la Muixeranga arribà a no eixir; o d’altres elements processionals més, que durant anys o dècades, han deixat de participar en la Festa. 

Malgrat tot, precisament, enguany la Muixeranga commemora els quaranta anys del seu renaixement, fet amb força, tanta com per a poder haver gestat dues colles muixerangueres. I, sortosament, també d’uns anys ençà han ressorgit d’altres elements als que ens referíem -ara esperem que definitivament recuperats-, com els Gegants o els Blancs o els Cirialots.

Joan Fuster: suecà, riberenc i valencianot

No sempre, com diem ha estat així. I a raó d’això el retall de periòdic sorgit d’entre una antigor no massa llunyana: un article del valecianot, riberenc i suecà Joan Fuster, qui durant tants anys es deixà caure per Algemesí el matí del 8 de setembre.

Es tracta d’un curt article publicat al periòdic Levante el 12 d’octubre de 1956 que ell mateix signa, tot i estar redactat en castellà, i que titula BELLEZA Y DECADENCIA DE LA ANTIGUAS DANZAS PROCESIONALES. A través de la seua redacció, Joan Fuster deixa entreveure que, a la vista dels esdeveniments actuals, tot i tenir raó, no la tenia. Sortosament, clar.

“Tres pueblos, por lo menos, que yo sepa, de la Ribera, Algemesí, Carcagente y Sueca, acostumbraron a ornar la procesión de su fiesta mayor con diversos y abigarrados grupos de danzas. Precediendo a la piadosa comitiva, e incluso intercaladas en ella, las «colles» de danzarines, ataviadas con trajes de pintoresca significación, trenzaban pasos y figuras, brillantes, vistosos, cuyo enlace con la liturgia del acto pertenece, sin duda, al orden de lo inexplicable. Tengo entendido que, en Carcagente, cesaron de aparecer ya a finales del siglo pasado. En Sueca se mantuvieron, en parte, hasta 1930, para verse repuestos, sin entusiasmo y sin éxito, en uno -uno- de los primeros años de la postguerra.

Creo que nos falta un estudio de conjunto, no digo ya técnico, sino simplemente informativo, documental, de esta manifestación de nuestro arte consuetudinario. Ni siquiera un mero catálogo de los grupos ribereños poseemos. En Carcagente se danzó el «ball dels palos y les planxes», el de «les espases», el de «els arquets», el de «la carxofa», el «dels pastorets», el de «les quatre parts del món», el «dels tornejants», el «dels negritos», el de «les pelegrines» y el «dels serranos». Algemesí conserva la «muixeranga», la «carxofa», «els bastonets», «les pastoretes», «els llauradors o bolero» y «els tornejants». Mi pueblo vio bailar «els bastonets»,«les veles», «les espases», «els locos», «els capçots», «els mariners», «els tornejants», «les llauradoretes», «els cavallets» y «els maltesos», entre otros.

Lo que de ella permanece en pie, y lo que el recuerdo gráfico de las que se resisten a cierta edad, nos excusa de toda ponderación. Y aun cabe que alguien de otros tiempos mejores, en que las danzas se preservaban en su integra pureza. Naturalmente, mucho se ha perdido de ellas. No sólo en cuanto a su desaparición absoluta, sino, además, en cuanto a la «ortodoxia» coreográfica de las que se resisten a desaparecer. «Un dia serà una teula; demà una rajola; després, un revolló, i si no ens donem aire, caurà a poc a poc tota la casa», se lamentaba un señor de Algemesí en el programa de fiestas de su ciudad, de este año, al hablar de los «balls» allí subsistentes. Esta queja es proferida con referencias a los años anteriores. Yo, por mi parte, puedo aportar una consideración semejante, un siglo más vieja. Don José Bernat y Baldoví, en su apropósito “Un ensaio fet en regla”, representado en Sueca el 7 de septiembre de 1845, pone en boca de uno de los personajes estas palabras alusivas al «ball de les vetes»: «Eixe ball ja no dóna tant de gust com abans; ha faltat el mestre, i en la casa que no hi ha caps tot són cues.»

Dos instantànies d'un 8 de setembre a Algemesí,
ben diferents del que es viu actualment.

Si en la época de Bernat y Baldoví los danzarines de Sueca, ya no sabían «fer les voltes ni aquells encreuaments tan difícils», es lógico pensar que, al extinguirse el «ball», la situación se habría agravado. Y lo mismo debe ocurrir con las danzas procesionales supervivientes en Algemesí. Pero, a pesar de todo, a pesar del desgaste y de la mixtificación que hayan sufrido, continúan guardando algo de su belleza originaria, y, desde luego, su gran interés folklórico. Y es cuestión de preguntarse qué será de ellas en un plazo más o menos largo. Existe, ineluctable, el riesgo de que se hundan definitivamente en el olvido. No es fácil que sean una excepción, en este momento de muerte total del folklore. Por muchos parches oficiales que se les pongan. La protección de las corporaciones públicas es, en casos como éste, insuficiente. La vida de los «balls» queda en precario cuando le falta base espontánea: así ocurrió en Carcagente y en Sueca; así puede ocurrir en Algemesí. Quizá su salvación -como para las canciones y danzas, en general, del tesoro folklórico- es el escenario. De la «muixeranga» de Algemesí, el Esbart Verdaguer de Barcelona, si no recuerdo mal, ha dado una versión estilizada y gratísima.

Pero, aun para este destino de «museo», único previsible para nuestras viejas danzas, será necesario un previo trabajo de colecta y estudio. ¿Se ha hecho ya? Por lo que conozco las melodías de dulzaina, a cuyo son se bailaba, han sido recogidas en su mayoría, o, por lo menos, en buena parte. Me temo, sin embargo, que la trascripción coreográfica está por hacer. Otro señor de Algemesí la reclamaba, en el programa de festejos antes citado. Y no es cosa de descuidarse. Estamos expuestos a que, cualquier día, se esfumen las pocas posibilidades que nos quedan, de fijar sobre el papel -o sobre cinta cinematográfica- el aire y la gracia de aquellos bailes. Joan Fuster”.

8 de setembre de 2011 (Foto: Ximo Bueno)

Tal com es desprèn de la lectura d’aquest article, Joan Fuster es lamentava, aquell 1956, de la lenta mort del folklore riberenc i processional. I tenia raó. On no la tingué de cap de les maneres és que a Algemesí, allò, no ocorregué.

Si bé, tampoc deixava de tenir raó completa, doncs bona prova evident del que Joan Fuster vaticinà va ser la desaparició, encara que momentània, de la Muixeranga el 1973. I si ell es preguntava què seria de les danses processionals d’Algemesí a llarg o curt termini, nosaltres, però, ja ho sabem. 

Vicent J. Vidal

Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí

JOSEP JUSTE, MESTRE DOLÇAINER... GRÀCIES!

Felicitats i enhorabona, Pep. És allò que per menys pot fer Berca Grup de Danses i els Gegants de la Processoneta del Matí. 

Després que Algemesí i el món sencer haja rebut notícia avui mateix de tan gran esdeveniment cultural com és la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per a la Festa de la Mare de Déu de la Salut i haver emprat hores de reflexió al voltant del seu significament i també haver meditat conscientment la seua transcendència, no podem oblidar aquest bon xicot que és Josep Juste.

Josep Juste, fill d'Alboraia, ni molt alt ni massa prim resseguint la sàtira valenciana, va ser durant molts anys mestre de dolçaina a l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí, d'on prengué forts lligams d'amistat i d'estima per la gent d'Algemesí i la seua Festa. I d'entre aquells que conformen el seu vincle d'unió amb aquest poble riberenc, sortosament, es troba Berca Grup de Danses. 

Josep Juste, preparat per a intervindre a una audició...
però, tan afaitadet que quasi no el reconeguem!

A ell li encomanàrem l'any 2007 la composició d'una peça musical per a dolçaina per tal de muntar una dansa per als novells gegants de Berca, setmanes abans de la seua presentació a les primeries de setembre. Però així, apressat, sense disponibilitat de massa temps per culpa del maleït pensat i fet que tant ens caracteritza als valencians. El resultat, però, plasmat a la seua partitura no podia haver aconseguit més emotivitat i perfecció. Bravo, mestre! Encara hores d'ara, quan escoltem la teua música mentre fem dansar els Gegants, se'ns posa la pell de gallina. 

Josep, Pep Mama per als qui el coneguem i l'estimem, ens dedicà aquella composició, Gegants d'Algemesí, una peça amb dues parts diferenciades, per a tres dolçaines, tabal i redoblant de la qual ja hem parlat en d'altres entrades d'aquest mateix bloc, que va ser escoltada per primera vegada junt a la dansa que l'acompanya, en la presentació dels gegants Jaume I i Violant d'Hongria, a la plaça Major d'Algemesí el 5 de setembre de 2007. Dos dies després se'ns proposava reincorporar els gegants i la dansa a la Processoneta del Matí d'aquell mateix any. Altra volta, de nou, apressats pel pensat i fet valencià!

La dansa dels Gegants, a la plaça Major, el 8 de setembre de 2010

Des d'aleshores ha plogut molt al damunt de nosaltres, però també del Gegants: s'han salvat els entrebancs que uns ben pocs associats a la Festa, minsos i inapreciables afortunadament, ens hi posaven al camí iniciat per a la plena reimplantació d'aquest element tradicional. 

Avui en dia, però, a base de tenacitat i prova documentada, els Gegants de Berca són i formen part de la Festa Major, com definitivament ho prova la seua inclusió a l'expedient analitzat a Bali pel Comitè de la UNESCO prèviament a que fóra adoptada la declaració. Els Gegants de Berca, conjuntament amb la resta de manifestacions folklòriques algemesinenques del 7 i 8 de setembre i per igual, són Patrimoni Immaterial de la Humanitat i, amb ells i indivisiblement, la seua dansa i la seua música... la teua música, Josep!

No podran mai dir el mateix la resta de balls i danses de la Festa, dels quals per sempre les músiques amb que s'acompanyen seran anònimes, o millor populars, que tant agrada de ser usat com si les melodies s'arreplegaren als pous o als plançons de l'horta!.. Per bé que no totes, doncs està el Bolero del ball de les Llauradores, amb les composicions que dels músics Esparza o Francés, o la més recent de Giménez (2006), composen el seu repertori.

Josep Juste, guitarró a les mans, amb els Sonadors de la Guaita

Pep mama, valencianot tot ell, és un home tirat al terreno com el definirien els nostres majors: igual fa parlar la dolçaina, com fa cantar el guitarró valencià, com ell mateix et canta l'U i el dos, o l'U i el dotze o unes riberenques, com tu vulgues, tan sols demanar-li. Tots els anys el veureu acudir sense falta, amb el seu saquet penjant d'un muscle i la dolçaina a la ma, sempre a punt i puntual a la cita amb la nostra Mare de Déu de la Salut i la seua Festa. I d'uns anys ençà a ballar les danses. És tot ell el valencià perfecte, per això ara també el compartim amb d'altres amics nostres, amb Salvador Mercado i Alimara, altres apassionats més per Algemesí i la Festa.

Des d'ací, Josep, les nostres més sinceres gràcies. La teua bonhomia ens ha fet escriure aquestes línies. 

LA UNESCO DECLARA 

PATRIMONI DE LA HUMANITAT 

LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

Aquesta serà, sense cap dubte, una de les inoblidables jornades que van marcant les fites històriques d'un poble com Algemesí. D'ara endavant, el 28 de novembre de 2011 quedarà lligat eternament a les cròniques de la seua història, juntament amb les altres dates que han segellat la configuració d'aquest poble valencià de la Ribera del Xúquer, el meu poble, el nostre poble.

De segur que la Mare de Déu de la Salut, amb la seua intervenció divinal, ha fet possible que els algemesinencs, que tant l'estimem i li professem demostracions d'afecte, gaudim per sempre de l'immens goig i de la terrenal satisfacció de veure'ns honrats amb aquesta superba declaració internacional. A Ella també, als annals cronològics de la seua imatge trobada a la morera de Berca, al passatges d'aquella història escrita que inicià mossèn Curçà a les mitjanies dels segle XVI, s'unirà per sempre tan memorable data i esdeveniment.

Eren les quatre de la matinada d'aquest dilluns, 28 de novembre, quan el propi Alcalde d'Algemesí, el meu cosí Vicent R. Garcia, em feia saber l'aconseguiment de la declaració per a la Festa de la Mare de Déu de la Salut i aquesta, oficialment, ja era PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT.

Un atorgament, extraordinari no només per als algemesinencs sinó també per a tots els valencians en general, concedit per la UNESCO a les seues deliberacions dutes a terme a Bali, Indonèsia, del qual, gràcies al progrés actual, es va tindre coneixement d'immediat, contràriament a aquella altra notícia ben vinguda, la de la creació de la Universitat d'Algemesí i segregació d'Alzira, que hi arribà al poble més d'un mes després que fóra signada pel Rei el 15 de desembre de 1574.

Mai un inesperat comunicat a tan inaudites hores havia sigut per a mi  tan saborós, complaent i emocionant. Per a mi i per a la resta d'algemesinencs, que poc a poc ens anàvem despertant i llevant del llit amb tan gratificant notícia com vaig fer jo immediatament i sense cap dubte, per començar a compartir amb el veïnatge tan bona nova.

Enhorabona, Algemesí. Felicitacions als qui fem possible la Festa, que hi som tots, casa per casa i un per un. Però també records i gratitud als qui ja no estan entre nosaltres i ens deixaren tan gran herència folklòrica immillorablement unida a l'amor i fe a través de Santa Maria, mare de Déu. 

I, sobretot, per tant, felicitacions a la Mare de Déu de la Salut, centre i origen de tot l'esdeveniment, que és qui ha fet possible el miracle impossible de mantenir tot un poble agermanat i unit als seus peus com una gran família que l'estima i venera per damunt de totes les coses. Avui és un gran dia, com es canta als oficis de les Vespres, el dia de la Salut!

Vicent Josep Vidal i Esteve

Algemesinenc i devot de la Mare de Déu de la Salut

Ballador del Bolero processional al Ball de les Llauradores

Dansador del Rei Jaume I dels Gegants de Berca

Fester del barri de València 

En el seu propi nom i en el de Berca Grup de Danses d'Algemesí:

Enhorabona a tots!

Visca Algemesí!

Visca la Mare de Déu de la Salut!

ESPERANT TINDRE NOTÍCIES DE LA UNESCO PASSEM EL DIUMENGE

Són ja les vuit de la vesprada i al llarg de tota la jornada ni hem rebut cap missatge de l'Ajuntament, ni hem escoltat l'entranyable i festiu volteig general de les campanes del fadrí de Sant Jaume, ni ningú en sap res. Esperem i confiem que no siga símptoma de mal averany perquè alguna cosa no hi marxe a Bali tan bé com els algemesinencs desitgem de tot cor i ànima. 

Per cert, l'exotisme del lloc, Bali, ja m'ha fet mirar per vàries vegades on s'hi troba ubicada aquesta illa a Indonèsia. Per matar el temps amb algun entreteniment, entre d'altres coses, però sense acabar de desconnectar tot d'una del tema principal i esdeveniment esperat que ens ocupa tot aquest últim diumenge de novembre. 

Cerque Bali i qualsevol enllaç que hi tinga a vore. Exòtic el lloc vaja que ho és, sobretot per a tractar en ell assumptes d'un poble valencià i riberenc, de la nostra Mare de Déu de la Salut i dels balls, danses, músiques i demés elements de la nostra Festa Major. Exotisme pur i dur! 

El punt roig indica la ubicació de l'illa de Bali, lloc de reunió dels membres de la UNESCO.

I parlant d'exotisme: la persona i personalitat de la Honorable Consellera de Cultura i Turisme de la Generalitat Valenciana, Lola Johnson, que en la visita que realitzà a Algemesí el passat 8 de setembre es va mostrar agradablement impressionada pel gran bagatge cultural tradicional de la Festa i manifestà el seu recolzament més rotund per a la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. A més, mentre esperava a la Capella de la Troballa, també va mostrar interès per les figures dels Gegants de Berca i la seua dansa. Tota una dona sorprenent, simpàtica, planera i molt culta, valenciana cent per cent i amb una riquesa de vocabulari que ja volgueren molts valencianoparlants. 

En la imatge amb el nostre Director, Vicent Vidal, portador i dansador del gegant Rei En Jaume I en la Processoneta del Matí, desprès d'haver conversat amb ella per facilitar-li explicacions adients respecte els Gegants i la dansa i la seua novella reincorporació a la Festa.

Lola Johnson, consellera de Cultura i Turisme amb Vicent Vidal, director de Berca i geganter.

Finalment, reprenent el fil que ens interessa, serà qüestió d'esperar a demà per saber el resultat de la decisió que adopte la UNESCO. Siga quin siga aquest, l'any que ve Algemesí tornarà igualment a celebrar la Festa com ve fent-ho des de segles enrere!

DIUMENGE 27 DE NOVEMBRE SABREM SI LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT REP PER LA UNESCO LA DECLARACIÓ DE PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT

Portem ja uns dies que al carrer és tema de conversació obligatòria, encara que siga breument i de pas. Als més majors, que sempre els costa més d'entendre les coses modernes de la vida que diuen ells, els ho has d'explicar detingudament tot això de la UNESCO i de les declaracions patrimonials. Ah! I, en el nostre cas, dir-los on es troba Bali i què és. 

És ben palpable que la possible declaració que segurament tindrà lloc demà diumenge -sinó avui mateix-, es troba en boca de xiquets i grans, de vells i joves. I això és molt comprensible en un poble com el nostre i la idiosincràsia festera i mariana que ens caracteritza, demostrada ferventment en la manera d'abocar-nos cada any conforme ens aboquem per organitzar i dur a terme les demostracions festives del 7 i 8 de setembre en honor a la Mare de Déu de la Salut, patrona d'Algemesí. La devoció i fidelitat a aquesta bella imatge de Santa Maria és quelcom més heretat dels nostres avantpassats, d'ací l'èmfasi i entusiasme que li posem al celebrar la seua festivitat.

Un 8 de setembre a Algemesí

Tot i que als informes o dossiers que han estat aportats per a l'anàlisi per part dels membres de la UNESCO sobre la Festa Major d'Algemesí -que es poden consultar a diferents webs-, aquesta resta limitada als actes dels dies 7 i 8 de setembre, no devem oblidar ni permetre obviar que la FESTA A LA MARE DE DÉU DE LA SALUT s'inicia el 29 d'agost de cada any amb el començament de la Novena que te lloc a la Capella de la Troballa, punt d'origen històric i embrió de tota la Festa.

Des d'aqueix dia fins el començament de la Processó de les Promeses el 7 de setembre hi ha un seguici d'actes que també hi deuen ser considerats com part integrant de la Festa contemplada com un tot ja que, de no ser perquè s'esdevenen al voltant de i per la Mare de Déu de la Salut, no hi tindrien sentit ni cabuda: el referit Novenari, el concert de la Banda Municipal, la commemoració de la Nit del Retorn i el volteig de campanes, les vint-i-una salves d'honor, la cercavila de dolçainers i tabaleters, la representació dels Misteris i Martiris a la placeta de la Capella, la Plega, la veneració de la imatge que té lloc a la Capella de la Comunió, amb la sempre interminable filera de fidels disposats respectuosa i afectadament a tocar-la i a besar-la; el seu trasllat fins l'Altar Major de la Basílica de Sant Jaume amb el multitudinari Cant de Vespres, les Lloances i, per al cas que ens pertoca, la DANSADA A LA MARE DE DÉU DE LA SALUT del 5 de setembre, que venim organitzant i duent a terme, ni més ni menys, des de l'any 1988 amb l'immillorable afegitó que, des del 2006, es venen ballant les danses del nostre poble per part de centenars d'algemesinencs, recuperades en aquell mateix any per la nostra associació. 

Els Gegants de Berca, els reis de les danses, interpreten la seua dansa davant la Capella de la Troballa,
abans que s'inicie  la dansada, cada 5 de setembre.
Foto: Jero Sanchis

Amb tot i amb això, a BERCA GRUP DE DANSES D'ALGEMESÍ també ens arribarà un afalagador esguit -encara que minso i humil- per la part que ens pertocarà amb l'anhelada -per esperada- declaració de PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT de la Festa Major del nostre poble, ja que gràcies a l'Ajuntament, als festers del barri de la Capella i, finalment, al Patronat de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, des del 2007 en que s'incorporaren a la Processoneta del Matí després de 40 anys d'absència, els Gegants de Berca, Jaume I i Violant d'Hongria, ja formaran part d'aquesta desitjada declaració internacional per al poble d'Algemesí.

Què Santa Maria, sota la advocació algemesinenca de la Salut, intercedesca per a l'aconseguiment d'aqueixa declaració, si ha de ser per al nostre bé i el de la seua Festa! Visca la Mare de Déu de la Salut!

La Mare de Déu de la Salut, centre d'atenció de la Festa
Foto: Jero Sanchis