BERCA, grup de danses fundat a Algemesí el 1981 a iniciativa de Pepe Castell "el Pero", junt a Laura Castell "l'Oliera" i Yolanda Pellicer "la Tirana", arran la seua segregació del grup Pardines del qual provenien i que havia estat creat l'any anterior. Aquest grup Pardines havia sorgit al recer de l'actual ball del les "llauradores" o ball del Bolero, tal com era anomenat, que fou incorporat a les processons de la Mare de Déu de la Salut el 1934, els balladors del qual eren els únics testimonis supervivents de l'antic "quadre de ball" existent a Algemesí almenys des de les acaballes del segle XIX. Arran la creació del nou grup, Berca, s'hi anaren afegint immediatament d'altres algemesinencs aficionats i interessats en cants, balls, danses i indumentària, tradicions folklòriques valencianes en general, però, no locals. És per això que, des del 2003 ençà, Berca ha mamprès la laboriosa i costosa tasca d'investigació i recuperació o restauració d'elements folklòrics locals diferents d'aquells altres que hi tenen manifestació a Algemesí els 7 i 8 de setembre dintre les processons de la Festa a la Mare de Déu de la Salut (recentment declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO), sent així com es retrauen els Cabuts amb dues danses, els Gegants Jaume I i Violant d'Hongria i la seua dansa -reincorporats a la Festa Major el 2007-, la Ronda de Nadales i, especialment, les danses o ball de carrer tradicional d'Algemesí, la dansada de les quals en la darrera edició de 2013 va comptar amb més de 400 participants. Organitza i du a terme la Mascarada de Carnestoltes, juntament amb l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí i la novella agrupació de batucada Trabukatu. A més de tot això, ha restaurat i difós l'antic Bolero Vell, origen dels esquarterats boleros processionals actuals; la Jota "la Cebera" i les Valencianes, recollides aquestes per Laura Castell de "el Campanero", recordat Mestre de Ball de renom. Berca és una associació legalment constituïda, sent una entitat lliure i sense ànim de lucre, oberta a tota persona interessada de participar de les seues finalitats. Des de l'any 1990 és Mestre o Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí, Vicent J. Vidal Esteve "el Menescal", qui és membre de l'agrupació des del 1985.

BERCA, partida del terme de la primitiva Universitat i actual Ciutat d'Algemesí, antigament anomenada de Massaseli, i indret on el 1247 tingué lloc la Troballa de la Mare de Déu de la Salut, al tronc buit d'una morera per part d'un llaurador que eixia a conrear les terres.

BERCA, camí que ressegueix apegat vora la Rambla d'Algemesí, riu Sec o riu Magre, a la partida del seu nom i que s'inicia al pont d'Alzira al Camí Reial.

BERCA, carrer, dels antics de la Vila, que s'inicia a la Placeta del Carbó, remata a la Capella de la Troballa i antigament s'adreçava a la referida partida de qui pren el nom. És tot ell escenari de la Processoneta del Matí de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, altres temps també dita Mare de Déu de Berca. Al carrer, a més, hi està el Pou de Berca o de la Marededéu, al lloc on s'hi trobaren les arrels de la morera. D'ací també que siga conegut com carrer del Pou.

BERCA, mot algemesinenc procedent de l'àrab birka, amb el significament de safareig, bassa o dipòsit d'aigua. Denominació donada a aquest indret del terme, avui en part inclòs al nucli urbà, per la probable existència d'aquestes construccions contenidores de l'aigua, vital per al reg, el bestiar o el servei de les llars.

D'ací, doncs, la imatge aquosa i d'ambient humit escollida per a il·lustrar aquest bloc nostrat: les gotes d'aigua, en rememoració del primitiu origen del mot BERCA a Algemesí.

ENGLISH VERSION

BERCA, dance group established in Algemesí (València, Spain) at 1981, on the initiative of Pepe Castell, "el Pero", with his wife Laura Castell ,"l'Oliera", and Yolanda Pellicer, "la Tirana", following their separation from Pardines group that had been created the previous year 1980. That Pardines group had emerged sheltered from the current dance called "les Llauradores"- exactly a Bolero dancing as it was known-, which was incorporated in the procession of the Mare de Déu de la Salut in 1934, whose dancers were the only surviving witnesses of the ancient existing "group" in Algemesí at least since the late nineteenth century. Following the creation of the new group, Berca, was immediately added algemesinenses others interested in singing, dancing and clothing about Valencian folk traditions in general, but without a strong emphasis on local folk manifestacions. That is why, since 2003 until now, Berca undertaken the research and recovery or restoration of local folk elements different from those that have demonstration in Algemesí every September 7th & 8th in the processions of the Festa a la Mare de Déu de la Salut (Feast of Our Lady of Health, declared Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2011), as well as Cabuts / Cabezudos with their two dances, the Giants Jaume I and Violant I of Hungary (first king and queen of Kingdom of Valencia) and their dance -reinstated in the Festa in 2007-; Carols Round every December 26th and, especially, the traditional “les Danses” or street dance of Algemesí, which the last edition in 2013 featured more than 400 participants. Organizes and conducts Masquerade Carnival, together with the Municipal School of Tabalet and Dolçaina of Algemesí and the grouping of Trabukatu, with its batucada. Besides all this, has been restored and extended the ancient Bolero Vell, source or origin of the current and dismembered processional boleros that are currently danced in the Festa a la Mare de Déu de la Salut; also, the Jota "la Cebera" and the Valencianes. Berca is a legally constituted association, being a free entity and nonprofit, open to anyone interested in participating in its aims. Since 1990, is Director or Mestre of Berca Grup de Danses d’Algemesí the member Vicent J. Vidal Esteve, "el Menescal", a member of the group since 1985.

BERCA, rural area of the municipality of the ancient University and current City of Algemesí, formerly also called as Massaseli, and where in 1247 was discovered the sculpture of the Mare de Déu de la Salut into the hollow trunk of a mulberry tree by a farmer, right in the place where is the Hermitage of Find, as is called that chapel.

BERCA, stuck walking path along the Rambla of Algemesí, Seco river or river Magro, heading to his named rural area and that starts at the Alzira bridge at the Ancient Royal Road of Valencia.

BERCA, old street of the town, which starts in the little Plaça del Carbó and ending in the Hermitage where the Mare de Déu de la Salut was found. Formerly, this street was heading to the rural area refered. It's all scene of the Processoneta del Matí of September 8th in the Festa a la Mare de Déu de la Salut, in other time also called as Mare de Déu de Berca. On the street, there's the Well of Berca or the Well of the Virgin, in the place where the roots of mulberry were found. Hence it’s also popularly known as Well's Street.

BERCA, from the Arabic word Birkin, that means laundry, raft or water tank. Name given to the place of the rural area referred, now partly included in the urban core, because of the probable existence of those wrapper construction of water, vital for irrigation, livestock or serving households.

Therefore, the aqueous image and humid environment chosen to illustrate our blog: raindrops, in remembrance of the origin of the primitive word BERCA in Algemesí.

24 de desembre del 2013

Bon Nadal

BON NADAL


L'ancianet sant Joaquim
pot estar molt contentet,
li donem l'enhorabona
perquè ha nascut el netet.

***

Pastorets i pastoretes,
on aneu tan de matí?
A llavar-nos les lleganyes
a la bassa del jardí!

Pastorets i pastoretes
feu-me llenya que tinc fred!
No me la feu d'argilagues
feu-me-la de romerets!

***

Sant Joaquim tot ple de goig
abraçava el Jesuset,
li calfava el llit la mula
i el bou li llevava el fred.

"L'ENHORABONA"
Nadala tradicional d'Algemesí





2 de setembre del 2013

FESTES DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

JOAN FUSTER: 
AMB RAÓ I SENSE RAÓ

Curiosament quan menys s’espera, i traspaperat entre el munt de paperassa que acostumen de formar impresos,  documents i d’altres fulls antics, ressorgeix de bell nou a la llum un que en concret ens crida especialment l’atenció, veges tu a saber perquè.

El cas, però, és que mig full de paper periòdic no podia haver fet la seua aparició en moment més idoni que aquest, temps de preparació de la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí la qual, com ben bé els del poble sabem, està declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Un títol que no caldria recordar que ha estat atorgat “pel seu valor cultural, transmès de generació en generació” així com per “l’esforç de salvaguarda de la festivitat”, segons va recalcar la pròpia UNESCO, qui també va lloar “la implicació dels algemesinencs, tant en la creació de la Festa com en la seua continuació”.

Dansa dels Gegants, 8 de setembre de 2012 (Foto: Las Provincias)
No obstant, tots sabem com la Festa no ha gaudit sempre i per sempre ni d’una gran implicació del poble ni de la salvaguarda que hauria estat de desitjar per tal d’evitar successos com el tan recurrent de 1973 en que la Muixeranga arribà a no eixir; o d’altres elements processionals més, que durant anys o dècades, han deixat de participar en la Festa. 

Malgrat tot, precisament, enguany la Muixeranga commemora els quaranta anys del seu renaixement, fet amb força, tanta com per a poder haver gestat dues colles muixerangueres. I, sortosament, també d’uns anys ençà han ressorgit d’altres elements als que ens referíem -ara esperem que definitivament recuperats-, com els Gegants o els Blancs o els Cirialots.

Joan Fuster: suecà, riberenc i valencianot
No sempre, com diem ha estat així. I a raó d’això el retall de periòdic sorgit d’entre una antigor no massa llunyana: un article del valecianot, riberenc i suecà Joan Fuster, qui durant tants anys es deixà caure per Algemesí el matí del 8 de setembre.


Es tracta d’un curt article publicat al periòdic Levante el 12 d’octubre de 1956 que ell mateix signa, tot i estar redactat en castellà, i que titula BELLEZA Y DECADENCIA DE LA ANTIGUAS DANZAS PROCESIONALES. A través de la seua redacció, Joan Fuster deixa entreveure que, a la vista dels esdeveniments actuals, tot i tenir raó, no la tenia. Sortosament, clar.

Tres pueblos, por lo menos, que yo sepa, de la Ribera, Algemesí, Carcagente y Sueca, acostumbraron a ornar la procesión de su fiesta mayor con diversos y abigarrados grupos de danzas. Precediendo a la piadosa comitiva, e incluso intercaladas en ella, las «colles» de danzarines, ataviadas con trajes de pintoresca significación, trenzaban pasos y figuras, brillantes, vistosos, cuyo enlace con la liturgia del acto pertenece, sin duda, al orden de lo inexplicable. Tengo entendido que, en Carcagente, cesaron de aparecer ya a finales del siglo pasado. En Sueca se mantuvieron, en parte, hasta 1930, para verse repuestos, sin entusiasmo y sin éxito, en uno -uno- de los primeros años de la postguerra.

Creo que nos falta un estudio de conjunto, no digo ya técnico, sino simplemente informativo, documental, de esta manifestación de nuestro arte consuetudinario. Ni siquiera un mero catálogo de los grupos ribereños poseemos. En Carcagente se danzó el «ball dels palos y les planxes», el de «les espases», el de «els arquets», el de «la carxofa», el «dels pastorets», el de «les quatre parts del món», el «dels tornejants», el «dels negritos», el de «les pelegrines» y el «dels serranos». Algemesí conserva la «muixeranga», la «carxofa», «els bastonets», «les pastoretes», «els llauradors o bolero» y «els tornejants». Mi pueblo vio bailar «els bastonets»,«les veles», «les espases», «els locos», «els capçots», «els mariners», «els tornejants», «les llauradoretes», «els cavallets» y «els maltesos», entre otros.

Lo que de ella permanece en pie, y lo que el recuerdo gráfico de las que se resisten a cierta edad, nos excusa de toda ponderación. Y aun cabe que alguien de otros tiempos mejores, en que las danzas se preservaban en su integra pureza. Naturalmente, mucho se ha perdido de ellas. No sólo en cuanto a su desaparición absoluta, sino, además, en cuanto a la «ortodoxia» coreográfica de las que se resisten a desaparecer. «Un dia serà una teula; demà una rajola; després, un revolló, i si no ens donem aire, caurà a poc a poc tota la casa», se lamentaba un señor de Algemesí en el programa de fiestas de su ciudad, de este año, al hablar de los «balls» allí subsistentes. Esta queja es proferida con referencias a los años anteriores. Yo, por mi parte, puedo aportar una consideración semejante, un siglo más vieja. Don José Bernat y Baldoví, en su apropósito “Un ensaio fet en regla”, representado en Sueca el 7 de septiembre de 1845, pone en boca de uno de los personajes estas palabras alusivas al «ball de les vetes»: «Eixe ball ja no dóna tant de gust com abans; ha faltat el mestre, i en la casa que no hi ha caps tot són cues.»

Dos instantànies d'un 8 de setembre a Algemesí,
ben diferents del que es viu actualment.
Si en la época de Bernat y Baldoví los danzarines de Sueca, ya no sabían «fer les voltes ni aquells encreuaments tan difícils», es lógico pensar que, al extinguirse el «ball», la situación se habría agravado. Y lo mismo debe ocurrir con las danzas procesionales supervivientes en Algemesí. Pero, a pesar de todo, a pesar del desgaste y de la mixtificación que hayan sufrido, continúan guardando algo de su belleza originaria, y, desde luego, su gran interés folklórico. Y es cuestión de preguntarse qué será de ellas en un plazo más o menos largo. Existe, ineluctable, el riesgo de que se hundan definitivamente en el olvido. No es fácil que sean una excepción, en este momento de muerte total del folklore. Por muchos parches oficiales que se les pongan. La protección de las corporaciones públicas es, en casos como éste, insuficiente. La vida de los «balls» queda en precario cuando le falta base espontánea: así ocurrió en Carcagente y en Sueca; así puede ocurrir en Algemesí. Quizá su salvación -como para las canciones y danzas, en general, del tesoro folklórico- es el escenario. De la «muixeranga» de Algemesí, el Esbart Verdaguer de Barcelona, si no recuerdo mal, ha dado una versión estilizada y gratísima.

Pero, aun para este destino de «museo», único previsible para nuestras viejas danzas, será necesario un previo trabajo de colecta y estudio. ¿Se ha hecho ya? Por lo que conozco las melodías de dulzaina, a cuyo son se bailaba, han sido recogidas en su mayoría, o, por lo menos, en buena parte. Me temo, sin embargo, que la trascripción coreográfica está por hacer. Otro señor de Algemesí la reclamaba, en el programa de festejos antes citado. Y no es cosa de descuidarse. Estamos expuestos a que, cualquier día, se esfumen las pocas posibilidades que nos quedan, de fijar sobre el papel -o sobre cinta cinematográfica- el aire y la gracia de aquellos bailes. Joan Fuster”.

8 de setembre de 2011 (Foto: Ximo Bueno)
Tal com es desprèn de la lectura d’aquest article, Joan Fuster es lamentava, aquell 1956, de la lenta mort del folklore riberenc i processional. I tenia raó. On no la tingué de cap de les maneres és que a Algemesí, allò, no ocorregué.

Si bé, tampoc deixava de tenir raó completa, doncs bona prova evident del que Joan Fuster vaticinà va ser la desaparició, encara que momentània, de la Muixeranga el 1973. I si ell es preguntava què seria de les danses processionals d’Algemesí a llarg o curt termini, nosaltres, però, ja ho sabem. 

Vicent J. Vidal
Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí





25 d’agost del 2013

PRESENTACIÓ OFICIAL DEL BOLERO PERDUT

BERCA GRUP DE DANSES D'ALGEMESÍ
BANDA SIMFÒNICA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALGEMESÍ


SUITE DE TRES BALLS ALGEMESINENCS


El passat 6 de juliol Berca Grup de Danses d'Algemesí ballava públicament per primera vegada el que ha estat anomenat Bolero Perdut d’Algemesí al I Aplec de Danses a l’Estil de la Ribera, on participà a Riola en representació d’Algemesí i el seu antic ball de carrer que són les danses.


Berca Grup de Danses en la pre-estrena del Bolero Perdut d'Algemesí
a Riola el 6 de juliol de 2013, al I Aplec de Danses a l'Estil de la Ribera.
Ara, per al 6 de setembre de 2013 -en la nit de l’entranyable Retorn-, a la plaça Major es farà la seua presentació oficial en un acte amb la Banda Simfònica de la Societat Musical d’Algemesí realitzant a la 1a part del tradicional Concert Extraordinari de la Mare de Déu que tindrà lloc a les 23:15, una actuació conjunta on seran interpretats i ballats tres balls algemesinencs: les Valencianes, el Bolero Perdut i la Jota la Cebera, tres dignes representants del patrimoni folklòric local més desconegut.

Sota direcció d’Alberto Ferrer, la Banda Simfònica de la Societat Musical d’Algemesí interpretarà les partitures d’aquesta trilogia que a partir de les melodies tradicionals locals han estat expressament harmonitzades per l’algemesinenc Guillem Ramiro. I serà Berca Grup de Danses d’Algemesí qui, dirigit per Vicent J. Vidal, posarà en escena els balls algemesinencs que durant anys ha tingut cura en mantenir al seu repertori.



Banda Simfònica de la Societat Musical d'Algemesí

LES VALENCIANES D’ALGEMESÍ

Les Valencianes d’Algemesí –Valencianes per la de l’U i el Dos o a l’estil de l’U i el Dos-, juntament amb el Bolero Vell formaven part del repertori de l’antic “quadre de ball” algemesinenc –tal com abans s’anomenaven els actuals “grups de dansa”- existent almenys des dels principis del segle XX. Aquella primitiva agrupació d’aficionats al “ball de comptes” (per diferenciació dels balladors locals de les “danses”) acabà diluint-se a dintre el Ball del Bolero –en l’actualitat popularment conegut per Ball de les Llauradores- en incorporar-se els seus membres al seguici processional amb el seu ball més lluït i característic, origen dels actuals boleros processionals. 


Quadre de ball d'Enric Vicent de la ciutat de València als anys 20.
Prototip d'escolaritzada agrupació de balls valencians.
Amb el gran canvi sociopolític que esdevingué amb la finalització de la Guerra del 1936-1939, d’aquell repertori només sobrevisqué amb naturalitat el Bolero Vell –el Mallorquí-, gràcies a haver-se donat l’any 1934 la seua inclusió definitiva a les Processons de la Mare de Déu de la Salut i a l’acció de reviscolament que s’hi donà el 1949 en posar sota tutela del Grupo Económico local el Baile Bolero, a instàncies de l’Ajuntament d’aleshores. Només fins que tingué lloc el desenvolupament actiu de la delegació local de Coros y Danzas de la Sección Femenina no tornaren a ballar-se aquelles Valencianes.

"Tinc una barraca en l'horta,
i en la barraca un roser,
i en el roser una rosa
que com tu volguera ser.

A la vora del riu, mare,
m'he deixat les espardenyes.
Mare, no li ho diga al pare,
que jo tornaré per elles.

Cara de pometa roja
no m'entres per "lo" corral,
que tinc les gallines soltes
i m'espantaràs el gall"

A través d’Avel·lí Borràs “el Campanero” –germà del mític Eduard Borràs, autèntic darrer mestre de Ball de Comptes, i que ho fou de l’antic Quadre de Ball i de la primigènia formació del ball del Bolero a les processons-, així com també mitjançant Vicent Domínguez “el Pandero” –conegut així mateix pel “Tio Blaiet”, que també fou mestre, ara ja del bolero processional- van estar transmesses aquelles Valencianes al matrimoni Josep Castell i Laura Castell, veritables creadors de Berca Grup de Danses, grup que aconseguí arrodonir-ho amb més informació d’altres més que les ballaren, com ara Rosa Sanchis o Pepe Blasco “Pistola”.


Primigènia agrupació que incorporà el Bolero Vell al seguici processional
de la Mare de Déu de la Salut en la dècada dels anys 30. Al bell mig, assegut i amb gaiato,
el mític Eduard Borràs "el Campanero", mestre de ball.
La recuperació d’aquest ball –cant i mudances- fou mostrada per la nostra agrupació el 24 de juliol de 1987, formant part de l’espectacle “A l’hostal d’Algemesí” que es va representar al Saló d’Actes del Centre Cultural Jaume I.

LA JOTA “LA CEBERA” D’ALGEMESÍ

D’altre ball, amb que clourà la 1a part del Concert, és la Jota la Cebera, que reb aquest nom per fer al·lusió a les treballadores de la ceba als antics magatzems del poble. Aquesta varietat de cant de jota va estar recollida l’any 1986 per Berca Grup de Danses a través de la mare d’Aureli Vendrell, qui fou guitarró durant anys a la nostra agrupació; tot i que, pel mateix temps, era recopilada a Algemesí d’altra versió, una mica diferent, per part de Fermí Pardo, estudiós del folklore valencià.


"Cambra amb cebes" (1902), llenç de Ramón Stolz Seguí, 
al Museu de Belles Arts de València.
La ceba, a Algemesí, encara el 1961 destacava en el primer lloc dels cultius secundaris després dels principals de la taronja, l’arròs i la dacsa (V. Castell, 1971) i, per tant, hi abundaven els magatzems destinats a la seua manufactura, com la coneguda “Fàbrica dels Llàcers”. Era al treball al si d’aquells magatzems on abundaven els cants populars que espontàniament, per tal d’amenitzar la feina, efectuaven les dones “ceberes” però també les “tarongeres”, amb cants que generacionalment havien estat transmesos a les llars o als llocs de treball. O d'esbargiment, com tantes d'altres coses.

"Si vas a buscar-te nòvia
no te la busques cebera, 
ai, que les ceberes van fóra,
ai, que no en torna cap sencera.

Arrima't cap a mi,
que el llençol és estret,
acabant no me digues
que t'he fet patir fred.

No te la busques cebera
que no te la tornaran,
ai, totes les ceberes tenen,
ai, salero, sandunga i sal"

També la presentació d'aquesta jota tingué lloc el 1987 i al mateix espectacle adés referit, tot i que només ho va ser de manera cantada, tal i com l'havíem recollida. Va ser bastants anys després quan Berca Grup de Danses determinà acoblar-li al cant unes mudances de regust local, per tal d'obtenir així una jota ballable. Aquest ball seria presentat a la plaça Major d'Algemesí el 13 de maig de 2007, en una actuació conjunta amb el grup Alimara de València i dins el III Aplec de Cultura d'Arrel Tradicional així com en l'acte de presentació al poble d'Algemesí de la Federació Novella de Cultura Tradicional Valenciana que s'esdevingué a la plaça del Teular.

Quadrilla de dones treballant la ceba al magatzem dit de Llàcer cap el 1945.
Al centre, dempeus i amb capell per protegir-se del polsim, Amparo "la Menescala",
qui fou durant anys encarregada d'aquell magatzem.

EL BOLERO PERDUT D’ALGEMESÍ

Finalment, la peça central que ocuparà la trilogia -o “Suite de tres balls algemesinencs” com ha estat anomenada per l’autor dels arranjaments, Guillem Ramiro- és el Bolero Perdut. La Dansa dels Bastonets ha vingut actuant a manera de magatzem i dipòsit de melodies diverses, algunes d’elles de peculiar índole i procedència. Superen la dotzena de peces que es disposen per executar la dansa, d’entre les quals i per al cas la peça anomenada, justament, Bolero.


La Dansa dels Bastonets d'Algemesí a la Festa a la Mare de Déu
de la Salut, al si de la qual s'ha conservat la melodia Bolero.
Berca Grup de Danses, a través dels seus membres Josep L. Sanchis i Vicent J. Vidal, aconseguí l’any 2005 muntar musicalment un bolero clàssic valencià amb la dita melodia Bolero de la Dansa dels Bastonets, la qual efectivament és un bolero tot i que ajustat de manera diferent per tal de ser interpretat a la referida dansa processional.  Per a això es va fer necessària la creació d’una tornada amb que enllaçar les cobles i d’una introducció amb que iniciar el ball.

El pas següent fou acoblar-li mudances amb que ser ballades les cobles. En aquest sentit, l’agrupació s’abastí de la generosa quantitat de mudances o diferències amb que comptem a Algemesí a dintre els boleros processionals o Ball de les Llauradores, fent-se necessari, però, ajustar-les a la mesura correcta i exacta del “ball de comptes” tradicional, una mica corromput al ball processional possiblement a conseqüència del traspàs generacional i les inevitables -o no- variacions sorgides amb el pas del temps i dels seus diferents components.


Membres de Berca Grup de Danses formant part dels
boleros processionals de la Festa a la Mare de Déu de la Salut.
No sabrem, però, si aquesta bella melodia de bolero conservada a la Dansa dels Bastonets formà part, en temps pretèrits, del repertori dels balls populars valencians amb que acostumàven d’entretenir-se i fer festa els algemesinencs al segle XIX. O a d'altres llocs. Les melodies més agradables, populars o no, s’interpretaven i es transmetien paulatinament a diferents i/o allunyats indrets del nostre territori de la mà de dolçainers i tabaleters, guitarristes rodamóns o fins i tot traginers i carreters i solien caure en desús a un determinat estil de ball per incorporar-se a d’altre de distinta naturalesa però d’idèntica funció: l’entreteniment o la festa.

Qui sap si per la primera existència musical d’aquest Bolero, els aficionats balladors algemesinencs de finals del segle XIX o primers anys del segle XX es veiéren necessitats d’anomenar com “el Mallorquí” la bella i nova melodia aportada al poble pel mestre Espanya.

I si hem vingut a anomenar-lo Perdut és, precisament, per considerar perduda tota informació respecte l’origen i circumstàncies de la seua melodia i, sobretot, tal com s’esdevingué fa més de cent anys, ara de nou per necessitat de ser diferenciat d’aqueix altre bolero algemesinenc, el Bolero Vell. 

Però, no volem acabar sense abans mostrar públicament el nostre sincer agraïment a la magnífica Banda Simfònica de la Societat Musical d'Algemesí i, per suposat, al seu Director Alberto Ferrer, especialment per la cordialitat i atenció rebudes.

És, però, sobretot i de tot cor, el nostre més gran aplaudiment a Guillem Ramiro, per la seua paciència i pel seu valuós treball d'harmonització dut a terme -mai suficientment agraït- amb tres peces del repertori tradicional algemesinenc que nosaltres conservem amb molta estima al si de l'agrupació: les Valencianes, la Jota la Cebera i, ara també, el Bolero Perdut.

Berca Grup de Danses d’Algemesí
Agost del 2013


Berca a Riola el 6 de juliol de 2013


                                                                    

1 de juliol del 2013

BOLERO PERDUT D'ALGEMESÍ

A Berca Grup de Danses d’Algemesí hem anomenat Bolero Perdut a la novella restauració -que no recuperació- d'un ball bolero local, la qual portem feta des del 2005 a l'espera d'una ocasió oportuna per efectuar la seua estrena, com ho és ara el I Aplec de Danses a l'Estil de la Ribera que es durà a terme a Riola el pròxim 6 de juliol, després que siguen ballades les Danses d'Algemesí.




Amb tot i amb això, la seua presentació oficial serà a la plaça Major d’Algemesí el dia 6 de setembre, Avantvespra de la Mare de Déu, amb la Societat Musical Santa Cecília d’Algemesí i, tot just, en la commemoració d'una jornada suggeridora: la Nit del Retorn; i formant part d'un acte més que centenari: la Ronda o Concert de la Mare de Déu de la Salut.






La melodia d’aquest bolero des de temps immemorials s'ha conservat dins el repertori musical de la Dansa dels Bastonets, dansa local que participa cada 7 i 8 de setembre a les processons a la Mare de Déu de la Salut; en la qual, precisament, és nomenada com a tal: el Bolero.



La restauració, hores d'ara, d'aquest bolero no ha de sorprendre ningú doncs, a més, tot component en ell és netament local. Melodia i mudances continuen oferint-nos i aportant-nos el regust algemesinenc que tant ens agrada d'evocar als qui estimem les tradicions del poble, perquè és des del propi centre de la seua Festa Major -la Processó a la Mare de Déu de la Salut- des d'on el Bolero Perdut ha sorgit totalment.




Amb les adequacions necessàries -dutes a terme per Vicent J. Vidal i Josep Lluís Sanchis- per recompondre amb aquesta bella melodia l'estructura completa d'un bolero que resseguisca els paràmetres d'un bolero riberenc; així com, també, amb la recuperació a la mesura correcta del ball de comptes d'algunes diferències o mudances actualment existents als boleros processionals algemesinencs, s'ha aconseguit la restauració d'un bolero que hem vingut a anomenar Bolero Perdut.

Perdut, perquè considerem perduda tota informació sobre l'origen i vicissituds d'aquesta melodia i de les mudances amb que es balla. Però també així titllat per necessitat de diferenciar-lo nominalment dels altres boleros d'Algemesí -processionals o no- com és el Bolero Vell -el Mallorquí- de fa temps recuperat, en base al qual s'originaren la resta de boleros de la Processó, font d'inspiració per a la composició de noves melodies, aquestes també motejades arran les seues creacions: el Pardines, el Francés, el del Centenari.













24 de juny del 2013

I APLEC DE DANSES A L'ESTIL DE LA RIBERA


A Riola, el dissabte 6 de juliol de 2013, tindrà lloc el I Aplec de Danses de la nostra comarca que, precisament per això, ha vingut a anomenar-se a l'Estil de la Ribera, per una molt senzilla raó: la finalitat és mostrar i revitalitzar les "danses" o ball de carrer propi i peculiar dels pobles que conformem la històrica i singular Ribera del Xúquer, per a la qual cosa s'esdevé requisit indispensable ser dansat exclusivament el ball de carrer que a cada població s'haja conservat (Guadassuar) o recuperat (Algemesí, Cullera), tot i que també s'hi dóna cabuda a la intervenció d'aquelles altres poblacions que de nova implantació (Alginet) han composat recentment unes danses que, lògicament, s'inclouen dintre l'estil particular del ball de carrer o "danses" de la comarca riberenca.




Des de que als pobles riberencs -per diverses raons- començaren a caure en desús i a arraconar les "danses" (Algemesí, 1951), resultà que, amb el ressorgiment de les tradicions valencianes més genuïnes i la creixent aparició dels actuals grups de danses (Berca Grup de Danses d'Algemesí, 1981) que sobretot tingué lloc durant les dècades dels anys vuitanta i noranta del passat segle, s'anà incorporant gradualment una novella versió de ball de carrer basat en una errònia interpretació de la "dansà" procedent de la ciutat de Xàtiva, aquella que tenia lloc encara al carrer de sant Josep al càrrec del veïnat i d'uns pocs aficionats. 

Aquella irreal interpretació d'aquella "dansà" xativina ben prompte anà incorporant tot un seguici de mudances de l'anomenat ball de comptes sobretot de la mà dels grups de danses, més avesats aquestos a l'ensinistrament d'eixe tipus de mudances procedents dels balls de bolero i fandango, amb la qual cosa s'estenia i popularitzava un model de suposat "ball nacional" arreu del territori valencià,  d'efectes totalment perjudicials a les comarques centrals (l'Horta, la Ribera), a conseqüència de la proliferació d'aplecs o dansades populars a les quals s'acostumaven de convidar mútuament els grups de danses a manera de festival o trobada o acte festiu, en definitiva.




Imatges corresponents a la primera de les sessions del primer Curset
d'Aprenentatge de les Danses d'Algemesí
el 13 de maig de 2006

Aqueix efecte perniciós que es causà amb la desmesurada divulgació d'aquella suposadament lluïda però veritablement escolaritzada "dansà" venia, si més no, a allunyar i obstaculitzar la recuperació del possible ball de carrer que hi pogués existir a cadascuna de les poblacions riberenques. I, pitjor encara, la dificultosa execució de les mudances d'escola o ball de comptes intervenia de manera nefasta per a l'obertura i incorporació de la "dansà" de Xàtiva a la població en general, precisament aquella part de simpatitzants de les tradicions valencianes que no usa d'ensinistrar-se a cap tipus d'assajos i ho veia com quelcom realment difícil de ballar, per la qual cosa mai foren assimilades i restaren per a l'exclusivitat dels components dels grups de danses. 


Aquest fou el cas d'Algemesí, en tot i per totes. Des que Berca Grup de Danses agafara el càrrec d'organitzar i realitzar la Dansada a la Mare de Déu de la Salut l'any 1988 s'hi ballaven dos tipus de ball de carrer: l'esmentada "dansà" de Xàtiva i l'encisadora "dansà" de la Font de la Figuera, justament les que ballaven les agrupacions convidades i el nostre propi grup, respectivament. Endemés d'això, malgrat els intents de fer partícips en la dansada als ciutadans algemesinencs mitjançant cursets i ballades, mai tingué el més mínim ressò entre la població ni tampoc mai fou del gust de cap espectador aquella indescriptible barreja de "danses", mudances, bracejos i melodies de molt variada procedència.


Primera ballada pública de les Danses d'Algemesí, com a
acte de cloenda del primer curset, el 20 de maig de 2006.

A més, embadalits com s'hi trobaven els aleshores components de Pardines i Berca -durant els anys que coexistiren- amb la ballada de la "dansà" xativina i fontina respectivament, mai tingueren la més mínima preocupació per esforçar-se en recuperar les "danses" algemesinenques, aquelles que no feia ni tant ni tant de temps (1951) que havien deixat de ballar-se al carrer de sant Joan.


Presentació oficial de les Danses d'Algemesí al carrer de sant Joan,
tot just 56 anys després que deixaren de ballar-se, el 24 de juny de 2006,
amb homenatge a Pepica "la de les calceteres", qui no pogué contindre
les llàgrimes en veure les danses de la seua joventut.

Només un breu intent, quan encara no havia estat fundada la nostra agrupació, tingué lloc cap el 1980 i de la mà de Salvador Mercado juntament amb els algemesinencs Laura Castell i Josep Castell -futurs creadors de Berca (1981)- en assabentar-se, només ells tres i a través de la informació facilitada per l'anciana Salut Vendrell, de com era la dansa plana, de com una diferència (mudança) i una de les melodies del que havien estat les "danses" d'Algemesí.

Darrera ballada d'enguany al carrer de sant Joan el passat 22 de juny,
amb la incorporació d'una espontània espectadora a les danses. 

Allò fou tot i l'únic intent, que quedà com aigua en cistella. La senzillesa de dansa que hi palesaren en aquell intent de recuperació res hi tenia a fer davant la lluïdesa i esplendor de la "dansà" de la Font de la Figuera (que a Algemesí s'estengué de la mà d'una oriünda aveïnada al poble, que s'incorporaria a Berca una volta gestada la seua creació encara que només per uns anys) o de l'escolaritzada recreació arquetípica de la "dansà" de Xàtiva (que arribà a Algemesí de la mà de components del grup Alimara de València) que recentment, ambdues, havien estat incorporades als actes festius del poble per part del aleshores existent grup local Pardines i posteriorment del futur Berca nostrat.






Des de fa anys, amb el imparable increment de participants, les
sessions del curset es duen a terme al pati del Patronat,
cedit per la parròquia de sant Jaume d'Algemesí.

I tot romangué en tal estat fins el 2003 -estant tips d'aquella barreja de balls de carrer forans-, quan ens embargà un fort interès per saber-ne què és el que foren les "danses d'Algemesí" i iniciàrem un laboriós procés de recollida d'informació que veié donar el seu fruit l'any 2006 dintre el II Aplec d'Algemesí de Cultura d'Arrel Tradicional, amb la presentació oficial al Museu Valencià de la Festa el 18 de maig de 2006 de la recuperació de LES DANSES d'Algemesí i primera exhibició pública.








El carrer de Berca, des de la Capella de la Troballa fins la Basílica de sant Jaume,
és l'escenari que acull la Dansada a la Mare de Déu de la Salut que
obren i tanquen els Gegants amb la seua particular danseta.

A iniciativa del tècnic municipal de l'àrea de cultura, aquell mateix any tingué lloc el primer Curset d'Aprenentatge de les Danses d'Algemesí, al qual sorprenentment ja hi assistiren vora 90 ciutadans, amb tres sessions i dues edicions (durant dos anys se'n feren dos anualment) que comptaren amb el lliurament de dossiers informatius i diplomes oficials certificatius d'assistència, emesos pel propi Ajuntament.

Aquest curset ha vingut realitzant-se anualment des d'aquell any per tal d'ensenyar a tots els veïns interessats per participar en la Dansada a la Mare de Déu de la Salut que té lloc cada 5 de setembre sota un mateix lema, ja tradicional, de "Jo balle les Danses d'Algemesí" però també amb l'emprat habitualment per Berca de "Les danses, les del poble i per al poble".


"Jo balle les danses d'Algemesí"
ha esdevingut tot un lema reivindicatiu.

Aquest empeny nostrat, amb l'interès demostrat pels algemesinencs juntament amb l'inestimable col·laboració de l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina, s'ha vist plasmat en la extraordinària i massiva assistència amb que es duta a terme la dansada del 5 de setembre, que en l'edició del passat 2012 comptà amb 375 participants. Quelcom increïble en d'altres circumstàncies a un mateix poble i acte.

A la ballada popular de la Dansada a la Mare de Déu de la Salut intervenen algemesinencs de tota classe, ideologia o condició social, abillats únicament amb la samarreta que per a tal ocasió es lliurada per la nostra associació. Una samarreta que, endemés d'uniformar i donar vistositat a l'acte, elimina el prejudici que per a molta gent suposa vestir-se a la manera tradicional, amb l'increment afegit de fer-ho arbitrària i malament i, de rebot, la samarreta dona comoditat a més de plena vitalitat i actualitat a la ballada d'unes danses tradicionals.

Només dos requisits són exigits per l'organització: la necessària inscripció (amb validesa només de control i estadística o de preparació del Vi d'Honor que té lloc amb posterioritat a la dansada) i l'obligatorietat de ballar en exclusivitat les "danses" d'Algemesí i no pas d'altres.

És per això que, pràcticament la totalitat, són veïns i fills del poble -tota una satisfacció per a nosaltres-, excepció feta d'aquells pocs que l'organització considera convidar i acceptar de participar, com puguen ser el grup Alimara de València o balladors guadassuarencs o d'altres localitats veïnes que, per raó de vincles d'amistat o d'altres, guarden nexe d'unió amb els components de Berca Grup de Danses. I no cap més, en evitació de convertir aquest acte que s'inclou dintre la Festa Major d'Algemesí que ha estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2011, en un festival o aplec més dels que, temps enrere, acostumaven de proliferar a tot arreu.








Les Danses, amb la seua Dansada del 5 de setembre, formant part del conjunt d'elements
que configuren  la Festa Major d'Algemesí que va del 29 d'agost al 8 de setembre,
estan incloses en la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat atorgat per la UNESCO.
A les imatges, la seua intervenció en la jornada commemorativa de tal declaració
el 8 de desembre de 2011, amb el privilegi concedit de ser portadors de l'anda.


Per fi aconseguíem desterrar d'Algemesí les varietats de danses foranies que, fins el 2006, havien senyorejat als carrers del poble. Per fi aconseguíem recobrar des de l'oblit LES DANSES d'Algemesí amb la gens menyspreable recuperació de tres melodies i quatre diferències (mudances) que s'arrodoniren amb la incorporació duta a terme per Vicent J. Vidal d'una Eixida i d'un Fandanguet o Ball Trencat de nova planta per tal de completar la Dansa i conformar, així, LES DANSES.

Però, a més, per fi aconseguíem -la més valuosa conseqüència de totes- fer ballar tot un poble a l'estil del poble, a l'estil de les danses d'Algemesí i, per tant, de les danses de la Ribera.

Per tot el que s'ha dit, professem per la nostra part la més fervent i impertèrrita adhesió a les finalitats principals d'aquest I APLEC DE DANSES A L'ESTIL DE LA RIBERA. I per molts anys.


Berca Grup de Danses d'Algemesí

24 de juny de 2013, en la festivitat de sant Joan 
i en el sisè aniversari de la recuperació de les Danses d'Algemesí













24 de maig del 2013



 ESPECTACLE A BENEFICI DE
L’ASSOCIACIÓ VALENCIANA CONTRA LA SIDA
(AVACOS)


PALAU DE LA MÚSICA DE VALÈNCIA

15 DE JUNY DE 2013
SALA ITURBI, 20:00 H
PREU: 10 €

(CANALS DE VENDA: A les taquilles del PALAU o a INTERNET: www.entradas.com )



AVACOS és una associació de persones que conviuen amb el VIH/SIDA que treballen en defensa dels drets i millora de la qualitat de vida de les persones amb aquesta malaltia, dels seus familiars i acostats, així com en la prevenció de la transmissió del VIH/SIDA en la població en general, especialment en els col·lectius més vulnerables.


“RIA-PI-TA… AL SO DE LES CASTANYETES”

Són les festes grosses del poble i avui és el dia de “les danses”. En acabar de ser dansades arriba una “Escola de Ball”, vinguda de la ciutat de València per oferir un espectacle a l’entaulat o cadafal muntat a la plaça.

Comença i el públic el segueix amb interès, peça rere peça fins que, durant l’intermedi, el presentador convida tots els assistentes a ballar als ritmes de la rondalla de l’Escola.

Continua l’espectacle del grup d’Escola i, en finalitzar, es convida tot el poble a ballar amb aquelles mudances que el “Mestre de Ball” els ha ensenyat, a l’ensems que ho faran també els seus balladors.




Espectacle organitzat pel grup de danses
 ALIMARA de la Societat Coral “El Micalet”, de València; 
amb la col·laboració dels grups de danses 
BERCA d’Algemesí i 
TRAPIG de Beniarjó.

Director: Salvador Mercado i Machí

Contacte: Joan Manuel Gascó
(963735579 / 656571639)