II APLEC DE DANSES A L'ESTIL DE LA RIBERA (Valencian/English)

ALGINET: II APLEC DE DANSES RIBERENQUES

Per segon any consecutiu, després de l’èxit de l’any passat a Riola, tingué lloc el II APLEC DE DANSES A L’ESTIL DE LA RIBERA celebrat enguany a la veïna localitat d’Alginet el darrer dissabte 5 de juliol, en el qual hi participen aquells pobles de la Ribera del Xúquer que han conservat o recuperat el seu particular i característic ball de carrer, allò que genèricament es coneix per LES DANSES.

En representació d’Algemesí hi estiguérem els membres de Berca Grup de Danses que, com se sap, recuperàrem l’any 2006 les antiquíssimes danses del carrer de sant Joan Baptista. Aquell mateix any, l’agrupació inicià els cursets d’aprenentatge per a la seua revitalització i ensenyament a la resta d’algemesinenques i algemesinencs, amb l’afany de tornar-los la popularitat que es mereixen, prova de la qual cosa són els més de 400 participants en la Dansada a la Mare de Déu de la Salut del passat setembre de 2013. Per eixa mateixa raó, Berca convidà a participar en aquest II Aplec de Danses a determinats dansants del poble amb els quals guarda especials lligams com ara Oti Rosell, Alejandro Torrent i Mari Fina Pellicer, entre d’altres, per acudir a la cita comarcal com a veritable poble abans que només com a simple associació.

Per emfatitzar més aquest sentit popular hi acudiren tots amb la característica i ja gairebé tradicional samarreta de “Jo balle / Jo toque les Danses d’Algemesí” amb que el poble sencer toca i balla any rere any les seues danses al carrer de Berca durant les Festes de la Mare de Déu. Per arrodonir la nostra participació a l’Aplec, comptàrem amb la presència de l’alcalde d’Algemesí, En Vicent Ramón García, qui en tot moment estigué junt a nosaltres tot al llarg dels diferents actes.

Al II Aplec hi concorregueren agrupacions de Riola, Torís, Sueca, l'Alcúdia, Real,  Algemesí, Benimodo, Benifaió, Cullera i Alginet; essent Requena la localitat de fora de la Ribera del Xúquer convidada pels amfitrions. Tots aquests pobles riberencs mostraren les seues danses o ball de carrer particulars, variades i diferents, però sempre amb un mateix component comú a totes elles: l’estil de la Ribera.

Després de la cercavila inicial i la posterior ballada de les danses pel carrer de sant Antoni d’Alginet, tingué lloc la mostra de balls a l’entaulat de la plaça, en la qual, Berca Grup de Danses hi interpretà l’anomenat Bolero Vell del nostre poble, aquell bolero primigeni que, a més de "mallorquí", els balladors de l'antic quadre de ball algemesinenc l'anomenaven també el bolero “vell”, per evident diferenciació amb els "boleros nous", variacions i novelles creacions a partir del vell, que havien anat incorporant-se a la Processó de la Mare de Déu de la Salut.

Berca Grup de Danses aposta per aquest tipus d’actes, en els quals s’hi reforcen les revitalitzacions de les diferents danses riberenques recuperades en les darreres dècades així com els vincles d’unió entre les mateixes, com a fenomen tradicional semblant però diferenciat del d’altres comarques valencianes. 

ENGLISH:

For consecutive year, after the success of last year in Riola, took place the 2nd DANCING MEETING of the region of the Ribera del Xúquer, held this year in the neighboring town of Alginet on Saturday 5 July. This comarcal meeting involves those villages of the Ribera del Xúquer/Ribera del Júcar that have retained or regained their particular and characteristic street dancing's, which are known generically as LES DANSES (the Dances).

Representing Algemesí there were members of Berca Grup de Danses/Berca Dancing Group, that is already notorious that in 2006 recovered the ancient street dancing's or “les Danses” of Sant Joan Street in Algemesí. That same year 2006, the local group started training courses for its revitalization, teaching them for the rest of interested citizens with the desire to return to "les Danses" of Algemesí the popularity they deserve, proof of which are more than 400 citizens which danced to the Mare de Déu de la Salut last September 2013. For that reason, Berca Grup de Danses/Berca Dancing Group invited certain village dancers to participate with them in this second meeting, because of their seniority as Oti Rosell, Alejandro Torrent and Mari Fina Pellicer, among others, to attend the regional cite as real village rather than just association.

To further emphasize this popular sense, the village sense, all of us attended to the Festival or Meeting with the customary shirt with the slogan "I dance Algemesí Dances", with which the entire citizens dance year after year our dances in the Berca Street during the feast of the Virgin in september. To round off our participation in the Festival, we have the mayor of Algemesí, Vicent Ramon Garcia, who always stood by us in the different acts in Alginet.

At this 2nd Festival or Meeting attended groups from Riola, Torís, Sueca, l’Alcúdia, Real, Algemesí, Benimodo, Benifaió, Cullera and Alginet; being Requena the only town outside the Ribera del Xúquer/Ribera del Júcar, invited by the hosts. All these river towns showed their individual dances or street dancing, varied and different but always with the same component common to all: the style of the dances of the Ribera del Xúquer/Ribera del Júcar.

After the initial parade and subsequent dancing down the Sant Antoni Street in Alginet, was the exhibition of local dancings at the main square, in which Berca Grup de Danses performed the so-called “Bolero Vell” of Algemesí, the primeval bolero that, besides "mallorquian", older dancers from the ancient dancing group of Algemesí at the beginings of XX century also called the "bolero vell” (ancient bolero), for obvious differentiation with the "new boleros" emerged with variations and new creations from the old and original bolero, when it was incorporated to the Processions of the Mare de Déu de la Salut. 

Berca Grup de Danses endorses these acts, in which the various dances of the Ribera del Xúquer/Ribera del Júcar recovered in recent decades are reinforced and contribute to its revival by increasing their links between them, as similar but distinct traditional phenomenon from other Valencian regions.

PRESENTACIÓ OFICIAL DEL BOLERO PERDUT

BERCA GRUP DE DANSES D'ALGEMESÍ

BANDA SIMFÒNICA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALGEMESÍ

SUITE DE TRES BALLS ALGEMESINENCS

El passat 6 de juliol Berca Grup de Danses d'Algemesí ballava públicament per primera vegada el que ha estat anomenat Bolero Perdut d’Algemesí al I Aplec de Danses a l’Estil de la Ribera, on participà a Riola en representació d’Algemesí i el seu antic ball de carrer que són les danses.

Berca Grup de Danses en la pre-estrena del Bolero Perdut d'Algemesí
a Riola el 6 de juliol de 2013, al I Aplec de Danses a l'Estil de la Ribera.

Ara, per al 6 de setembre de 2013 -en la nit de l’entranyable Retorn-, a la plaça Major es farà la seua presentació oficial en un acte amb la Banda Simfònica de la Societat Musical d’Algemesí realitzant a la 1a part del tradicional Concert Extraordinari de la Mare de Déu que tindrà lloc a les 23:15, una actuació conjunta on seran interpretats i ballats tres balls algemesinencs: les Valencianes, el Bolero Perdut i la Jota la Cebera, tres dignes representants del patrimoni folklòric local més desconegut.

Sota direcció d’Alberto Ferrer, la Banda Simfònica de la Societat Musical d’Algemesí interpretarà les partitures d’aquesta trilogia que a partir de les melodies tradicionals locals han estat expressament harmonitzades per l’algemesinenc Guillem Ramiro. I serà Berca Grup de Danses d’Algemesí qui, dirigit per Vicent J. Vidal, posarà en escena els balls algemesinencs que durant anys ha tingut cura en mantenir al seu repertori.

Banda Simfònica de la Societat Musical d'Algemesí

LES VALENCIANES D’ALGEMESÍ

Les Valencianes d’Algemesí –Valencianes per la de l’U i el Dos o a l’estil de l’U i el Dos-, juntament amb el Bolero Vell formaven part del repertori de l’antic “quadre de ball” algemesinenc –tal com abans s’anomenaven els actuals “grups de dansa”- existent almenys des dels principis del segle XX. Aquella primitiva agrupació d’aficionats al “ball de comptes” (per diferenciació dels balladors locals de les “danses”) acabà diluint-se a dintre el Ball del Bolero –en l’actualitat popularment conegut per Ball de les Llauradores- en incorporar-se els seus membres al seguici processional amb el seu ball més lluït i característic, origen dels actuals boleros processionals. 

Quadre de ball d'Enric Vicent de la ciutat de València als anys 20.
Prototip d'escolaritzada agrupació de balls valencians.

Amb el gran canvi sociopolític que esdevingué amb la finalització de la Guerra del 1936-1939, d’aquell repertori només sobrevisqué amb naturalitat el Bolero Vell –el Mallorquí-, gràcies a haver-se donat l’any 1934 la seua inclusió definitiva a les Processons de la Mare de Déu de la Salut i a l’acció de reviscolament que s’hi donà el 1949 en posar sota tutela del Grupo Económico local el Baile Bolero, a instàncies de l’Ajuntament d’aleshores. Només fins que tingué lloc el desenvolupament actiu de la delegació local de Coros y Danzas de la Sección Femenina no tornaren a ballar-se aquelles Valencianes.

"Tinc una barraca en l'horta,

i en la barraca un roser,

i en el roser una rosa

que com tu volguera ser.

A la vora del riu, mare,

m'he deixat les espardenyes.

Mare, no li ho diga al pare,

que jo tornaré per elles.

Cara de pometa roja

no m'entres per "lo" corral,

que tinc les gallines soltes

i m'espantaràs el gall"

A través d’Avel·lí Borràs “el Campanero” –germà del mític Eduard Borràs, autèntic darrer mestre de Ball de Comptes, i que ho fou de l’antic Quadre de Ball i de la primigènia formació del ball del Bolero a les processons-, així com també mitjançant Vicent Domínguez “el Pandero” –conegut així mateix pel “Tio Blaiet”, que també fou mestre, ara ja del bolero processional- van estar transmesses aquelles Valencianes al matrimoni Josep Castell i Laura Castell, veritables creadors de Berca Grup de Danses, grup que aconseguí arrodonir-ho amb més informació d’altres més que les ballaren, com ara Rosa Sanchis o Pepe Blasco “Pistola”.

Primigènia agrupació que incorporà el Bolero Vell al seguici processional
de la Mare de Déu de la Salut en la dècada dels anys 30. Al bell mig, assegut i amb gaiato,
el mític Eduard Borràs "el Campanero", mestre de ball.

La recuperació d’aquest ball –cant i mudances- fou mostrada per la nostra agrupació el 24 de juliol de 1987, formant part de l’espectacle “A l’hostal d’Algemesí” que es va representar al Saló d’Actes del Centre Cultural Jaume I.

LA JOTA “LA CEBERA” D’ALGEMESÍ

D’altre ball, amb que clourà la 1a part del Concert, és la Jota la Cebera, que reb aquest nom per fer al·lusió a les treballadores de la ceba als antics magatzems del poble. Aquesta varietat de cant de jota va estar recollida l’any 1986 per Berca Grup de Danses a través de la mare d’Aureli Vendrell, qui fou guitarró durant anys a la nostra agrupació; tot i que, pel mateix temps, era recopilada a Algemesí d’altra versió, una mica diferent, per part de Fermí Pardo, estudiós del folklore valencià.

"Cambra amb cebes" (1902), llenç de Ramón Stolz Seguí, 
al Museu de Belles Arts de València.

La ceba, a Algemesí, encara el 1961 destacava en el primer lloc dels cultius secundaris després dels principals de la taronja, l’arròs i la dacsa (V. Castell, 1971) i, per tant, hi abundaven els magatzems destinats a la seua manufactura, com la coneguda “Fàbrica dels Llàcers”. Era al treball al si d’aquells magatzems on abundaven els cants populars que espontàniament, per tal d’amenitzar la feina, efectuaven les dones “ceberes” però també les “tarongeres”, amb cants que generacionalment havien estat transmesos a les llars o als llocs de treball. O d'esbargiment, com tantes d'altres coses.

"Si vas a buscar-te nòvia

no te la busques cebera, 

ai, que les ceberes van fóra,

ai, que no en torna cap sencera.

Arrima't cap a mi,

que el llençol és estret,

acabant no me digues

que t'he fet patir fred.

No te la busques cebera

que no te la tornaran,

ai, totes les ceberes tenen,

ai, salero, sandunga i sal"

També la presentació d'aquesta jota tingué lloc el 1987 i al mateix espectacle adés referit, tot i que només ho va ser de manera cantada, tal i com l'havíem recollida. Va ser bastants anys després quan Berca Grup de Danses determinà acoblar-li al cant unes mudances de regust local, per tal d'obtenir així una jota ballable. Aquest ball seria presentat a la plaça Major d'Algemesí el 13 de maig de 2007, en una actuació conjunta amb el grup Alimara de València i dins el III Aplec de Cultura d'Arrel Tradicional així com en l'acte de presentació al poble d'Algemesí de la Federació Novella de Cultura Tradicional Valenciana que s'esdevingué a la plaça del Teular.

Quadrilla de dones treballant la ceba al magatzem dit de Llàcer cap el 1945.
Al centre, dempeus i amb capell per protegir-se del polsim, Amparo "la Menescala",
qui fou durant anys encarregada d'aquell magatzem.

EL BOLERO PERDUT D’ALGEMESÍ

Finalment, la peça central que ocuparà la trilogia -o “Suite de tres balls algemesinencs” com ha estat anomenada per l’autor dels arranjaments, Guillem Ramiro- és el Bolero Perdut. La Dansa dels Bastonets ha vingut actuant a manera de magatzem i dipòsit de melodies diverses, algunes d’elles de peculiar índole i procedència. Superen la dotzena de peces que es disposen per executar la dansa, d’entre les quals i per al cas la peça anomenada, justament, Bolero.

La Dansa dels Bastonets d'Algemesí a la Festa a la Mare de Déu
de la Salut, al si de la qual s'ha conservat la melodia Bolero.

Berca Grup de Danses, a través dels seus membres Josep L. Sanchis i Vicent J. Vidal, aconseguí l’any 2005 muntar musicalment un bolero clàssic valencià amb la dita melodia Bolero de la Dansa dels Bastonets, la qual efectivament és un bolero tot i que ajustat de manera diferent per tal de ser interpretat a la referida dansa processional.  Per a això es va fer necessària la creació d’una tornada amb que enllaçar les cobles i d’una introducció amb que iniciar el ball.

El pas següent fou acoblar-li mudances amb que ser ballades les cobles. En aquest sentit, l’agrupació s’abastí de la generosa quantitat de mudances o diferències amb que comptem a Algemesí a dintre els boleros processionals o Ball de les Llauradores, fent-se necessari, però, ajustar-les a la mesura correcta i exacta del “ball de comptes” tradicional, una mica corromput al ball processional possiblement a conseqüència del traspàs generacional i les inevitables -o no- variacions sorgides amb el pas del temps i dels seus diferents components.

Membres de Berca Grup de Danses formant part dels
boleros processionals de la Festa a la Mare de Déu de la Salut.

No sabrem, però, si aquesta bella melodia de bolero conservada a la Dansa dels Bastonets formà part, en temps pretèrits, del repertori dels balls populars valencians amb que acostumàven d’entretenir-se i fer festa els algemesinencs al segle XIX. O a d'altres llocs. Les melodies més agradables, populars o no, s’interpretaven i es transmetien paulatinament a diferents i/o allunyats indrets del nostre territori de la mà de dolçainers i tabaleters, guitarristes rodamóns o fins i tot traginers i carreters i solien caure en desús a un determinat estil de ball per incorporar-se a d’altre de distinta naturalesa però d’idèntica funció: l’entreteniment o la festa.

Qui sap si per la primera existència musical d’aquest Bolero, els aficionats balladors algemesinencs de finals del segle XIX o primers anys del segle XX es veiéren necessitats d’anomenar com “el Mallorquí” la bella i nova melodia aportada al poble pel mestre Espanya.

I si hem vingut a anomenar-lo Perdut és, precisament, per considerar perduda tota informació respecte l’origen i circumstàncies de la seua melodia i, sobretot, tal com s’esdevingué fa més de cent anys, ara de nou per necessitat de ser diferenciat d’aqueix altre bolero algemesinenc, el Bolero Vell. 

Però, no volem acabar sense abans mostrar públicament el nostre sincer agraïment a la magnífica Banda Simfònica de la Societat Musical d'Algemesí i, per suposat, al seu Director Alberto Ferrer, especialment per la cordialitat i atenció rebudes.

És, però, sobretot i de tot cor, el nostre més gran aplaudiment a Guillem Ramiro, per la seua paciència i pel seu valuós treball d'harmonització dut a terme -mai suficientment agraït- amb tres peces del repertori tradicional algemesinenc que nosaltres conservem amb molta estima al si de l'agrupació: les Valencianes, la Jota la Cebera i, ara també, el Bolero Perdut.

Berca Grup de Danses d’Algemesí

Agost del 2013

Berca a Riola el 6 de juliol de 2013

                                                                    

BOLERO PERDUT D'ALGEMESÍ

A Berca Grup de Danses d’Algemesí hem anomenat Bolero Perdut a la novella restauració -que no recuperació- d'un ball bolero local, la qual portem feta des del 2005 a l'espera d'una ocasió oportuna per efectuar la seua estrena, com ho és ara el I Aplec de Danses a l'Estil de la Ribera que es durà a terme a Riola el pròxim 6 de juliol, després que siguen ballades les Danses d'Algemesí.

Amb tot i amb això, la seua presentació oficial serà a la plaça Major d’Algemesí el dia 6 de setembre, Avantvespra de la Mare de Déu, amb la Societat Musical Santa Cecília d’Algemesí i, tot just, en la commemoració d'una jornada suggeridora: la Nit del Retorn; i formant part d'un acte més que centenari: la Ronda o Concert de la Mare de Déu de la Salut.

La melodia d’aquest bolero des de temps immemorials s'ha conservat dins el repertori musical de la Dansa dels Bastonets, dansa local que participa cada 7 i 8 de setembre a les processons a la Mare de Déu de la Salut; en la qual, precisament, és nomenada com a tal: el Bolero.

La restauració, hores d'ara, d'aquest bolero no ha de sorprendre ningú doncs, a més, tot component en ell és netament local. Melodia i mudances continuen oferint-nos i aportant-nos el regust algemesinenc que tant ens agrada d'evocar als qui estimem les tradicions del poble, perquè és des del propi centre de la seua Festa Major -la Processó a la Mare de Déu de la Salut- des d'on el Bolero Perdut ha sorgit totalment.

Amb les adequacions necessàries -dutes a terme per Vicent J. Vidal i Josep Lluís Sanchis- per recompondre amb aquesta bella melodia l'estructura completa d'un bolero que resseguisca els paràmetres d'un bolero riberenc; així com, també, amb la recuperació a la mesura correcta del ball de comptes d'algunes diferències o mudances actualment existents als boleros processionals algemesinencs, s'ha aconseguit la restauració d'un bolero que hem vingut a anomenar Bolero Perdut.

Perdut, perquè considerem perduda tota informació sobre l'origen i vicissituds d'aquesta melodia i de les mudances amb que es balla. Però també així titllat per necessitat de diferenciar-lo nominalment dels altres boleros d'Algemesí -processionals o no- com és el Bolero Vell -el Mallorquí- de fa temps recuperat, en base al qual s'originaren la resta de boleros de la Processó, font d'inspiració per a la composició de noves melodies, aquestes també motejades arran les seues creacions: el Pardines, el Francés, el del Centenari.

I APLEC DE DANSES A L'ESTIL DE LA RIBERA

A Riola, el dissabte 6 de juliol de 2013, tindrà lloc el I Aplec de Danses de la nostra comarca que, precisament per això, ha vingut a anomenar-se a l'Estil de la Ribera, per una molt senzilla raó: la finalitat és mostrar i revitalitzar les "danses" o ball de carrer propi i peculiar dels pobles que conformem la històrica i singular Ribera del Xúquer, per a la qual cosa s'esdevé requisit indispensable ser dansat exclusivament el ball de carrer que a cada població s'haja conservat (Guadassuar) o recuperat (Algemesí, Cullera), tot i que també s'hi dóna cabuda a la intervenció d'aquelles altres poblacions que de nova implantació (Alginet) han composat recentment unes danses que, lògicament, s'inclouen dintre l'estil particular del ball de carrer o "danses" de la comarca riberenca.

Des de que als pobles riberencs -per diverses raons- començaren a caure en desús i a arraconar les "danses" (Algemesí, 1951), resultà que, amb el ressorgiment de les tradicions valencianes més genuïnes i la creixent aparició dels actuals grups de danses (Berca Grup de Danses d'Algemesí, 1981) que sobretot tingué lloc durant les dècades dels anys vuitanta i noranta del passat segle, s'anà incorporant gradualment una novella versió de ball de carrer basat en una errònia interpretació de la "dansà" procedent de la ciutat de Xàtiva, aquella que tenia lloc encara al carrer de sant Josep al càrrec del veïnat i d'uns pocs aficionats. 

Aquella irreal interpretació d'aquella "dansà" xativina ben prompte anà incorporant tot un seguici de mudances de l'anomenat ball de comptes sobretot de la mà dels grups de danses, més avesats aquestos a l'ensinistrament d'eixe tipus de mudances procedents dels balls de bolero i fandango, amb la qual cosa s'estenia i popularitzava un model de suposat "ball nacional" arreu del territori valencià,  d'efectes totalment perjudicials a les comarques centrals (l'Horta, la Ribera), a conseqüència de la proliferació d'aplecs o dansades populars a les quals s'acostumaven de convidar mútuament els grups de danses a manera de festival o trobada o acte festiu, en definitiva.

Imatges corresponents a la primera de les sessions del primer Curset
d'Aprenentatge de les Danses d'Algemesí el 13 de maig de 2006

Aqueix efecte perniciós que es causà amb la desmesurada divulgació d'aquella suposadament lluïda però veritablement escolaritzada "dansà" venia, si més no, a allunyar i obstaculitzar la recuperació del possible ball de carrer que hi pogués existir a cadascuna de les poblacions riberenques. I, pitjor encara, la dificultosa execució de les mudances d'escola o ball de comptes intervenia de manera nefasta per a l'obertura i incorporació de la "dansà" de Xàtiva a la població en general, precisament aquella part de simpatitzants de les tradicions valencianes que no usa d'ensinistrar-se a cap tipus d'assajos i ho veia com quelcom realment difícil de ballar, per la qual cosa mai foren assimilades i restaren per a l'exclusivitat dels components dels grups de danses. 

Aquest fou el cas d'Algemesí, en tot i per totes. Des que Berca Grup de Danses agafara el càrrec d'organitzar i realitzar la Dansada a la Mare de Déu de la Salut l'any 1988 s'hi ballaven dos tipus de ball de carrer: l'esmentada "dansà" de Xàtiva i l'encisadora "dansà" de la Font de la Figuera, justament les que ballaven les agrupacions convidades i el nostre propi grup, respectivament. Endemés d'això, malgrat els intents de fer partícips en la dansada als ciutadans algemesinencs mitjançant cursets i ballades, mai tingué el més mínim ressò entre la població ni tampoc mai fou del gust de cap espectador aquella indescriptible barreja de "danses", mudances, bracejos i melodies de molt variada procedència.

Primera ballada pública de les Danses d'Algemesí, com a
acte de cloenda del primer curset, el 20 de maig de 2006.

A més, embadalits com s'hi trobaven els aleshores components de Pardines i Berca -durant els anys que coexistiren- amb la ballada de la "dansà" xativina i fontina respectivament, mai tingueren la més mínima preocupació per esforçar-se en recuperar les "danses" algemesinenques, aquelles que no feia ni tant ni tant de temps (1951) que havien deixat de ballar-se al carrer de sant Joan.

Presentació oficial de les Danses d'Algemesí al carrer de sant Joan,
tot just 56 anys després que deixaren de ballar-se, el 24 de juny de 2006,
amb homenatge a Pepica "la de les calceteres", qui no pogué contindre
les llàgrimes en veure les danses de la seua joventut.

Només un breu intent, quan encara no havia estat fundada la nostra agrupació, tingué lloc cap el 1980 i de la mà de Salvador Mercado juntament amb els algemesinencs Laura Castell i Josep Castell -futurs creadors de Berca (1981)- en assabentar-se, només ells tres i a través de la informació facilitada per l'anciana Salut Vendrell, de com era la dansa plana, de com una diferència (mudança) i una de les melodies del que havien estat les "danses" d'Algemesí.

Darrera ballada d'enguany al carrer de sant Joan el passat 22 de juny,
amb la incorporació d'una espontània espectadora a les danses. 

Allò fou tot i l'únic intent, que quedà com aigua en cistella. La senzillesa de dansa que hi palesaren en aquell intent de recuperació res hi tenia a fer davant la lluïdesa i esplendor de la "dansà" de la Font de la Figuera (que a Algemesí s'estengué de la mà d'una oriünda aveïnada al poble, que s'incorporaria a Berca una volta gestada la seua creació encara que només per uns anys) o de l'escolaritzada recreació arquetípica de la "dansà" de Xàtiva (que arribà a Algemesí de la mà de components del grup Alimara de València) que recentment, ambdues, havien estat incorporades als actes festius del poble per part del aleshores existent grup local Pardines i posteriorment del futur Berca nostrat.

Des de fa anys, amb el imparable increment de participants, les
sessions del curset es duen a terme al pati del Patronat,
cedit per la parròquia de sant Jaume d'Algemesí.

I tot romangué en tal estat fins el 2003 -estant tips d'aquella barreja de balls de carrer forans-, quan ens embargà un fort interès per saber-ne què és el que foren les "danses d'Algemesí" i iniciàrem un laboriós procés de recollida d'informació que veié donar el seu fruit l'any 2006 dintre el II Aplec d'Algemesí de Cultura d'Arrel Tradicional, amb la presentació oficial al Museu Valencià de la Festa el 18 de maig de 2006 de la recuperació de LES DANSES d'Algemesí i primera exhibició pública.

El carrer de Berca, des de la Capella de la Troballa fins la Basílica de sant Jaume,
és l'escenari que acull la Dansada a la Mare de Déu de la Salut que
obren i tanquen els Gegants amb la seua particular danseta.

A iniciativa del tècnic municipal de l'àrea de cultura, aquell mateix any tingué lloc el primer Curset d'Aprenentatge de les Danses d'Algemesí, al qual sorprenentment ja hi assistiren vora 90 ciutadans, amb tres sessions i dues edicions (durant dos anys se'n feren dos anualment) que comptaren amb el lliurament de dossiers informatius i diplomes oficials certificatius d'assistència, emesos pel propi Ajuntament.

Aquest curset ha vingut realitzant-se anualment des d'aquell any per tal d'ensenyar a tots els veïns interessats per participar en la Dansada a la Mare de Déu de la Salut que té lloc cada 5 de setembre sota un mateix lema, ja tradicional, de "Jo balle les Danses d'Algemesí" però també amb l'emprat habitualment per Berca de "Les danses, les del poble i per al poble".

"Jo balle les danses d'Algemesí"
ha esdevingut tot un lema reivindicatiu.

Aquest empeny nostrat, amb l'interès demostrat pels algemesinencs juntament amb l'inestimable col·laboració de l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina, s'ha vist plasmat en la extraordinària i massiva assistència amb que es duta a terme la dansada del 5 de setembre, que en l'edició del passat 2012 comptà amb 375 participants. Quelcom increïble en d'altres circumstàncies a un mateix poble i acte.

A la ballada popular de la Dansada a la Mare de Déu de la Salut intervenen algemesinencs de tota classe, ideologia o condició social, abillats únicament amb la samarreta que per a tal ocasió es lliurada per la nostra associació. Una samarreta que, endemés d'uniformar i donar vistositat a l'acte, elimina el prejudici que per a molta gent suposa vestir-se a la manera tradicional, amb l'increment afegit de fer-ho arbitrària i malament i, de rebot, la samarreta dona comoditat a més de plena vitalitat i actualitat a la ballada d'unes danses tradicionals.

Només dos requisits són exigits per l'organització: la necessària inscripció (amb validesa només de control i estadística o de preparació del Vi d'Honor que té lloc amb posterioritat a la dansada) i l'obligatorietat de ballar en exclusivitat les "danses" d'Algemesí i no pas d'altres.

És per això que, pràcticament la totalitat, són veïns i fills del poble -tota una satisfacció per a nosaltres-, excepció feta d'aquells pocs que l'organització considera convidar i acceptar de participar, com puguen ser el grup Alimara de València o balladors guadassuarencs o d'altres localitats veïnes que, per raó de vincles d'amistat o d'altres, guarden nexe d'unió amb els components de Berca Grup de Danses. I no cap més, en evitació de convertir aquest acte que s'inclou dintre la Festa Major d'Algemesí que ha estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2011, en un festival o aplec més dels que, temps enrere, acostumaven de proliferar a tot arreu.

Les Danses, amb la seua Dansada del 5 de setembre, formant part del conjunt d'elements
que configuren  la Festa Major d'Algemesí que va del 29 d'agost al 8 de setembre,
estan incloses en la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat atorgat per la UNESCO.
A les imatges, la seua intervenció en la jornada commemorativa de tal declaració
el 8 de desembre de 2011, amb el privilegi concedit de ser portadors de l'anda.

Per fi aconseguíem desterrar d'Algemesí les varietats de danses foranies que, fins el 2006, havien senyorejat als carrers del poble. Per fi aconseguíem recobrar des de l'oblit LES DANSES d'Algemesí amb la gens menyspreable recuperació de tres melodies i quatre diferències (mudances) que s'arrodoniren amb la incorporació duta a terme per Vicent J. Vidal d'una Eixida i d'un Fandanguet o Ball Trencat de nova planta per tal de completar la Dansa i conformar, així, LES DANSES.

Però, a més, per fi aconseguíem -la més valuosa conseqüència de totes- fer ballar tot un poble a l'estil del poble, a l'estil de les danses d'Algemesí i, per tant, de les danses de la Ribera.

Per tot el que s'ha dit, professem per la nostra part la més fervent i impertèrrita adhesió a les finalitats principals d'aquest I APLEC DE DANSES A L'ESTIL DE LA RIBERA. I per molts anys.

Berca Grup de Danses d'Algemesí

24 de juny de 2013, en la festivitat de sant Joan 

i en el sisè aniversari de la recuperació de les Danses d'Algemesí