BERCA, grup de danses fundat a Algemesí el 1981 a iniciativa de Pepe Castell "el Pero", junt a Laura Castell "l'Oliera" i Yolanda Pellicer "la Tirana", arran la seua segregació del grup Pardines del qual provenien i que havia estat creat l'any anterior. Aquest grup Pardines havia sorgit al recer de l'actual ball del les "llauradores" o ball del Bolero, tal com era anomenat, que fou incorporat a les processons de la Mare de Déu de la Salut el 1934, els balladors del qual eren els únics testimonis supervivents de l'antic "quadre de ball" existent a Algemesí almenys des de les acaballes del segle XIX. Arran la creació del nou grup, Berca, s'hi anaren afegint immediatament d'altres algemesinencs aficionats i interessats en cants, balls, danses i indumentària, tradicions folklòriques valencianes en general, però, no locals. És per això que, des del 2003 ençà, Berca ha mamprès la laboriosa i costosa tasca d'investigació i recuperació o restauració d'elements folklòrics locals diferents d'aquells altres que hi tenen manifestació a Algemesí els 7 i 8 de setembre dintre les processons de la Festa a la Mare de Déu de la Salut (recentment declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO), sent així com es retrauen els Cabuts amb dues danses, els Gegants Jaume I i Violant d'Hongria i la seua dansa -reincorporats a la Festa Major el 2007-, la Ronda de Nadales i, especialment, les danses o ball de carrer tradicional d'Algemesí, la dansada de les quals en la darrera edició de 2013 va comptar amb més de 400 participants. Organitza i du a terme la Mascarada de Carnestoltes, juntament amb l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí i la novella agrupació de batucada Trabukatu. A més de tot això, ha restaurat i difós l'antic Bolero Vell, origen dels esquarterats boleros processionals actuals; la Jota "la Cebera" i les Valencianes, recollides aquestes per Laura Castell de "el Campanero", recordat Mestre de Ball de renom. Berca és una associació legalment constituïda, sent una entitat lliure i sense ànim de lucre, oberta a tota persona interessada de participar de les seues finalitats. Des de l'any 1990 és Mestre o Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí, Vicent J. Vidal Esteve "el Menescal", qui és membre de l'agrupació des del 1985.

BERCA, partida del terme de la primitiva Universitat i actual Ciutat d'Algemesí, antigament anomenada de Massaseli, i indret on el 1247 tingué lloc la Troballa de la Mare de Déu de la Salut, al tronc buit d'una morera per part d'un llaurador que eixia a conrear les terres.

BERCA, camí que ressegueix apegat vora la Rambla d'Algemesí, riu Sec o riu Magre, a la partida del seu nom i que s'inicia al pont d'Alzira al Camí Reial.

BERCA, carrer, dels antics de la Vila, que s'inicia a la Placeta del Carbó, remata a la Capella de la Troballa i antigament s'adreçava a la referida partida de qui pren el nom. És tot ell escenari de la Processoneta del Matí de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, altres temps també dita Mare de Déu de Berca. Al carrer, a més, hi està el Pou de Berca o de la Marededéu, al lloc on s'hi trobaren les arrels de la morera. D'ací també que siga conegut com carrer del Pou.

BERCA, mot algemesinenc procedent de l'àrab birka, amb el significament de safareig, bassa o dipòsit d'aigua. Denominació donada a aquest indret del terme, avui en part inclòs al nucli urbà, per la probable existència d'aquestes construccions contenidores de l'aigua, vital per al reg, el bestiar o el servei de les llars.

D'ací, doncs, la imatge aquosa i d'ambient humit escollida per a il·lustrar aquest bloc nostrat: les gotes d'aigua, en rememoració del primitiu origen del mot BERCA a Algemesí.

ENGLISH VERSION

BERCA, dance group established in Algemesí (València, Spain) at 1981, on the initiative of Pepe Castell, "el Pero", with his wife Laura Castell ,"l'Oliera", and Yolanda Pellicer, "la Tirana", following their separation from Pardines group that had been created the previous year 1980. That Pardines group had emerged sheltered from the current dance called "les Llauradores"- exactly a Bolero dancing as it was known-, which was incorporated in the procession of the Mare de Déu de la Salut in 1934, whose dancers were the only surviving witnesses of the ancient existing "group" in Algemesí at least since the late nineteenth century. Following the creation of the new group, Berca, was immediately added algemesinenses others interested in singing, dancing and clothing about Valencian folk traditions in general, but without a strong emphasis on local folk manifestacions. That is why, since 2003 until now, Berca undertaken the research and recovery or restoration of local folk elements different from those that have demonstration in Algemesí every September 7th & 8th in the processions of the Festa a la Mare de Déu de la Salut (Feast of Our Lady of Health, declared Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2011), as well as Cabuts / Cabezudos with their two dances, the Giants Jaume I and Violant I of Hungary (first king and queen of Kingdom of Valencia) and their dance -reinstated in the Festa in 2007-; Carols Round every December 26th and, especially, the traditional “les Danses” or street dance of Algemesí, which the last edition in 2013 featured more than 400 participants. Organizes and conducts Masquerade Carnival, together with the Municipal School of Tabalet and Dolçaina of Algemesí and the grouping of Trabukatu, with its batucada. Besides all this, has been restored and extended the ancient Bolero Vell, source or origin of the current and dismembered processional boleros that are currently danced in the Festa a la Mare de Déu de la Salut; also, the Jota "la Cebera" and the Valencianes. Berca is a legally constituted association, being a free entity and nonprofit, open to anyone interested in participating in its aims. Since 1990, is Director or Mestre of Berca Grup de Danses d’Algemesí the member Vicent J. Vidal Esteve, "el Menescal", a member of the group since 1985.

BERCA, rural area of the municipality of the ancient University and current City of Algemesí, formerly also called as Massaseli, and where in 1247 was discovered the sculpture of the Mare de Déu de la Salut into the hollow trunk of a mulberry tree by a farmer, right in the place where is the Hermitage of Find, as is called that chapel.

BERCA, stuck walking path along the Rambla of Algemesí, Seco river or river Magro, heading to his named rural area and that starts at the Alzira bridge at the Ancient Royal Road of Valencia.

BERCA, old street of the town, which starts in the little Plaça del Carbó and ending in the Hermitage where the Mare de Déu de la Salut was found. Formerly, this street was heading to the rural area refered. It's all scene of the Processoneta del Matí of September 8th in the Festa a la Mare de Déu de la Salut, in other time also called as Mare de Déu de Berca. On the street, there's the Well of Berca or the Well of the Virgin, in the place where the roots of mulberry were found. Hence it’s also popularly known as Well's Street.

BERCA, from the Arabic word Birkin, that means laundry, raft or water tank. Name given to the place of the rural area referred, now partly included in the urban core, because of the probable existence of those wrapper construction of water, vital for irrigation, livestock or serving households.

Therefore, the aqueous image and humid environment chosen to illustrate our blog: raindrops, in remembrance of the origin of the primitive word BERCA in Algemesí.

30 de novembre del 2011

BERCA TORNARÀ A PELITRUMPEJAR PER DUES VEGADES MÉS

"SOM DE LA PELITRÚMPELI"
TORNA AL TEATRE MUNICIPAL


Sí, dues representacions més tornarem a realitzar al Teatre Municipal d'Algemesí el dia 11 de desembre. Una primera a les 12:00 hores i l'altra en sessió vespertina a les 18:00 del mateix dia. Després de l'estrena de l'obra que tingué lloc dintre els actes de la Muixerola 2011 el passat 22 d'octubre de SOM DE LA PELITRÚMPELI, ha estat moltíssima gent la que insistentment ha demanat que es repetira aquest entretingut i entranyable espectacle. 

I nosaltres encantats, doncs efectivament, així deu haver sigut, ja que a deu dies de la representació les entrades per a ambdues representacions estan quasi venudes al cent per cent. Increïble.

Si quan l'estrena fou un espectacle englobat dins la Muixerola 2011 organitzada per la Nova Muixeranga d'Algemesí, ara serà una reposició duta a terme en cooperació i col·laboració de totes les associacions i individus que la feren possible. Cal recordar que, a més de BERCA GRUP DE DANSES D'ALGEMESÍ, hi  cooperen la NOVA MUIXERANGA D'ALGEMESÍ, l'INSTITUT KODÀLY de la SCHOLA CANTORUM D'ALGEMESÍ, LORENA COMÍN, NÉSTOR MONT, SALVA PELLISSER i DANI MIQUEL, tots de nou, sota Direcció de GEMMA PELLICER. 




Si algú encara s'ho pensa d'hora i vol adquirir alguna de les poques entrades que hi queden per vendre's, aquestes són al preu de 10 € i de 5 € per als menors de dotze anys. 

La venda a la seu de la Schola Cantorum d'Algemesí, plaça de Cabanilles, 1, de dilluns a dijous de 18:00 a 20:00 hores i a les taquilles del Teatre Municipal els divendres de 18:00 a 20:00 i els dissabtes d'11:00 a 13:00 hores. 

Som de la Pelitrúmpeli, pelicatxim, catarrim, catarrim, catxim!

LA SECULAR MISSA DE LES GUITARRETES

Avui ha començat el novenari a la Mare de Déu de la Salut que conclourà el mateix dia de la Puríssima Concepció de Maria, el 8 de desembre en que, a més, Algemesí celebrarà que la seua Festa Major és Patrimoni de la Humanitat. 

Són els nou dies de la tradicional i secular Missa de Guitarretes dels algemesinencs que té lloc a la Basílica de Sant Jaume a les sis i mitja del matí, quelcom impossible d'entendre i de comprendre per a aquell que no és fill del poble o no s'ha criat o crescut al recer de la tradició heretada. 

Són nou dies de matinar, amb goig -cosa que no ens sol ocórrer la resta de dies de l'any-, per anar a aplegar-nos, tot un poble, al peus de Santa Maria. Nou matinades de gaudir del volteig de campanes en el silenci de la nit, nou albades de satisfetes salutacions matineres, però també de la bona tassa de xocolata amb xurros, imprescindible en acabar la missa i abans d'iniciar la jornada laboral com si res.  

I tot açò forma part de l'Algemesí més inèdit, del més pobletà i més tradicional. Una tradició que, sense balls i sense danses, sense muixerangues ni dolçaines, des del silenci més desapercebut mai formarà part de cap patrimoni internacional, perquè en si mateixa, la Missa de les Guitarretes, no podrà ser mai concebuda ni entesa per cap altre que no tinga per Patrona a la Mare de Déu de la Salut.



Imatge de la Mare de Déu de la Salut,
antigament dita també Mare de Déu de Berca


La Missa de Guitarretes
és d'un pur sabor local,
costums i tradicions fetes
que es guarden quasi integrals.
::: ::: :::
S'alça la gent matinera
que es gita a poqueta nit,
i molt desficiosa espera...
alçar-se prompte del llit.

La blanca rosà cau forta,
el cel a poc ja clareja
i la gent vora la porta
de l'esglèsia ja cueja.

Abueles curruques, gelades,
cobertes amb matellines,
es posen acurrucades
igualet que les gallines.

A vora Xarpa o Boluda
els homes també arrupits,
ja que estan acovardits
de tanta rosà caiguda.

::: ::: :::

El galliner s'escarota
quan apareix l'escolà,
portant les claus a la ma
i obrint-se pas a la porta.

L'escolà aconsella  calma
entropessant amb catrets;
mentre estan tocant a l'alba,
dalt Manró i els campaners.

P'als campaners és un joc,
ja redoblen les campanes,
harmonioses, sobiranes,
anunciant el primer toc.

Volen alegres, inquietes,
seguint una tradició,
criden a la devoció
de Missa de Guitarretes.

::: ::: :::

Què gran és Algemesí
honrant estes tradicions!
Vist des de dalt dels graons
què magnífic és d'allí!

::: ::: :::

Què bonic és despertar,
quan en eixes matinades
el repic del campanar
ens pareix un cant d'albaes.

És un volteig general
que des de la infància sempre
sap a festa patronal
del set al vuit de setembre.

Eixe volteig de campanes,
tots els fills d'Algemesí,
visquen, no visquen ací,
el porten en les entranyes.

I qui d'infant no recorda
la Missa de Guitarretes?
És una emoció molt forta
per als qui ens sentim poetes.

::: ::: :::

En eixir el veïnats
es diuen baixet, bon dia,
i a presseta, a caminar
tot el món amb alegria.

::: ::: :::

Retrona en la matinada
el taca-tac dels tacons,
com així la raonada
de tantes conversacions.

::: ::: :::

L'església està al caramull,
en la Capella n'hi han drets...
i encara que uns momentets
qui no tanca i obri un ull?

Presidix l'altar Major
la Verge de la Salut,
és tota una multitud
que l'adora amb gran fervor.

A l'eixida de l'església
es renoven alegries:
són matinades de festa
en el matins de nou dies.

L'eixida se fa en apuros,
sents el fresquet de l'ambient,
i l'olor d'oli dels xurros,
l'olor de l'oli calent.

::: ::: :::

Si els suques en xocolate
s'esponja i es fa més gros,
estan bons, un rere l'altre
i bé ho va agraint el cos.

::: ::: :::

Nou matinades inquietes,
per a tots, joves i vells,
nou Misses de Guitarretes
de violetes, nou pomells.

::: ::: :::

Són matins plens d'emoció
i si molt poc hem dormit,
guanyem en satisfacció
per al cos i l'esperit.


Seleccions de La Missa de Guitarretes (1958), de Lluís Martínez





29 de novembre del 2011

BERCA SE SUMA A LA CELEBRACIÓ 
DEL 8 DE DESEMBRE 
AMB  LES DANSES  D'ALGEMESÍ


Endemés que la nostra associació es troba gratament vinculada a la Festa a la Mare de Déu de la Salut a conseqüència de la reincorporació el 2007 dels Gegants de Berca, Jaume I i Violant d'Hongria i la seua dansa, a la entranyable Processoneta del Matí, després de quaranta anys que no hi havien estat presents.

Endemés que una gran majoria de membres d'aquesta agrupació participa activament en la Festa, per ser Festers d'algun dels quatre barris, per pertànyer i ballar a alguna de les danses o balls processionals, per formar part de la Schola Cantorum d'Algemesí, al càrrec de la qual el cant i música orquestral de les Vespres i Missa Major; per ser de la colla dels Volants, per ser dolçainers i d'altres vinculacions més.

A més de tot això, com venim dient, Berca Grup de Danses se sumarà a la celebració per la declaració de PATRIMONI DE LA HUMANITAT de la Festa a la Mare de Déu de la Salut, que tindrà lloc el dijous 8 DE DESEMBRE amb el ball de carrer tradicional d'Algemesí: les danses.

Com es deu saber, aquest tresor folklòric local va estar recuperat per aquesta associació desprès d'anys de recerca informativa. El resultat aconseguit va estar presentat al poble l'any 2006, dintre el II Aplec d'Algemesí de Cultura d'Arrel Tradicional, amb la realització ja aquell mateix any del primer curset d'aprenentatge amb que prodigiosament s'inicià un impressionant procés restaurador i normalitzador d'aquesta secular tradició, gràcies a la espectacular resposta i calorosa acollida demostrada pels algemesinencs, de tal manera que actualment saben ballar i ballen les danses d'Algemesí més de tres-centes persones a banda de ser, per fortuna, admirablement reconegudes i estimades per tot el poble.

Animats pels organitzadors d'aquesta celebració i alhora estaments dirigents de la Festa: l'Ajuntament de la Ciutat, l'Església d'Algemesí i els Festers d'enguany del barri de la Capella ens decidirem rotundament a convocar tots aquells que des del 2006 han vingut dansant o han dansat en alguna ocasió el ball de carrer algemesinenc.


L'inici de les danses, amb l'EIXIDA per part dels començadors, serà a l'interior de la Basílica de Sant Jaume a les 10:30 hores del matí i als peus de l'altar Major, on es trobarà ubicada la imatge de la Mare de Déu de la Salut per a veneració també de tot el poble.

La DANSA igualment començara i tindrà lloc a l'interior, per a la qual cosa la totalitat de participants, conforme aniran venerant la imatge, poc a poc aniran incorporant-se al cos de LA DANSA al mateix peu d'altar. Pel corredor central i per la porta Principal del temple eixirem dansant a la plaça Major, on en arribar a la seua part central entaulellada, l'anirem rodant en sentit contrari a l'horari.

EL BALL TRENCAT o FANDANGUET tindrà lloc, evidentment, a la plaça, a l'AVÍS corresponent a que ens te acostumats la dolçaina, abans de les 11:15 hores.

Tot i que considerem de caràcter lliure la vestimenta per a dansar, donada l'època de l'any en que ens trobem, proposem, en canvi, vestir amb la samarreta d'enguany de "Jo balle les danses d'Algemesí", la de color roig, posada al damunt d'altra peça de mànega llarga o d'abric que cadascú considere suficient.

Com s'ha dit anteriorment, requisit que considerem necessari per poder participar-hi, ja que no hi haurà cap sessió de repàs degut al seu caràcter extraordinari, serà conèixer les danses d'Algemesí, per tant, els qui han dansat a l'edició d'enguany o a qualsevol altre any anterior.

Hi col·labora en aquesta dansada popular l'EMTiDA, l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí, imprescindibles en tot ball de carrer.

Per a qualsevol dubte o aclariment al respecte, poseu-vos en contacte amb qualsevol membre de Berca Grup de Danses que pugueu conèixer o a través d'aquest medi.

A ballar les danses...!



28 de novembre del 2011

JOSEP JUSTE, MESTRE DOLÇAINER... GRÀCIES!


Felicitats i enhorabona, Pep. És allò que per menys pot fer Berca Grup de Danses i els Gegants de la Processoneta del Matí. 

Després que Algemesí i el món sencer haja rebut notícia avui mateix de tan gran esdeveniment cultural com és la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per a la Festa de la Mare de Déu de la Salut i haver emprat hores de reflexió al voltant del seu significament i també haver meditat conscientment la seua transcendència, no podem oblidar aquest bon xicot que és Josep Juste.

Josep Juste, fill d'Alboraia, ni molt alt ni massa prim resseguint la sàtira valenciana, va ser durant molts anys mestre de dolçaina a l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí, d'on prengué forts lligams d'amistat i d'estima per la gent d'Algemesí i la seua Festa. I d'entre aquells que conformen el seu vincle d'unió amb aquest poble riberenc, sortosament, es troba Berca Grup de Danses. 


Josep Juste, preparat per a intervindre a una audició...
però, tan afaitadet que quasi no el reconeguem!

A ell li encomanàrem l'any 2007 la composició d'una peça musical per a dolçaina per tal de muntar una dansa per als novells gegants de Berca, setmanes abans de la seua presentació a les primeries de setembre. Però així, apressat, sense disponibilitat de massa temps per culpa del maleït pensat i fet que tant ens caracteritza als valencians. El resultat, però, plasmat a la seua partitura no podia haver aconseguit més emotivitat i perfecció. Bravo, mestre! Encara hores d'ara, quan escoltem la teua música mentre fem dansar els Gegants, se'ns posa la pell de gallina. 

Josep, Pep Mama per als qui el coneguem i l'estimem, ens dedicà aquella composició, Gegants d'Algemesí, una peça amb dues parts diferenciades, per a tres dolçaines, tabal i redoblant de la qual ja hem parlat en d'altres entrades d'aquest mateix bloc, que va ser escoltada per primera vegada junt a la dansa que l'acompanya, en la presentació dels gegants Jaume I i Violant d'Hongria, a la plaça Major d'Algemesí el 5 de setembre de 2007. Dos dies després se'ns proposava reincorporar els gegants i la dansa a la Processoneta del Matí d'aquell mateix any. Altra volta, de nou, apressats pel pensat i fet valencià!


La dansa dels Gegants, a la plaça Major, el 8 de setembre de 2010

Des d'aleshores ha plogut molt al damunt de nosaltres, però també del Gegants: s'han salvat els entrebancs que uns ben pocs associats a la Festa, minsos i inapreciables afortunadament, ens hi posaven al camí iniciat per a la plena reimplantació d'aquest element tradicional. 

Avui en dia, però, a base de tenacitat i prova documentada, els Gegants de Berca són i formen part de la Festa Major, com definitivament ho prova la seua inclusió a l'expedient analitzat a Bali pel Comitè de la UNESCO prèviament a que fóra adoptada la declaració. Els Gegants de Berca, conjuntament amb la resta de manifestacions folklòriques algemesinenques del 7 i 8 de setembre i per igual, són Patrimoni Immaterial de la Humanitat i, amb ells i indivisiblement, la seua dansa i la seua música... la teua música, Josep!

No podran mai dir el mateix la resta de balls i danses de la Festa, dels quals per sempre les músiques amb que s'acompanyen seran anònimes, o millor populars, que tant agrada de ser usat com si les melodies s'arreplegaren als pous o als plançons de l'horta!.. Per bé que no totes, doncs està el Bolero del ball de les Llauradores, amb les composicions que dels músics Esparza o Francés, o la més recent de Giménez (2006), composen el seu repertori.


Josep Juste, guitarró a les mans, amb els Sonadors de la Guaita
Pep mama, valencianot tot ell, és un home tirat al terreno com el definirien els nostres majors: igual fa parlar la dolçaina, com fa cantar el guitarró valencià, com ell mateix et canta l'U i el dos, o l'U i el dotze o unes riberenques, com tu vulgues, tan sols demanar-li. Tots els anys el veureu acudir sense falta, amb el seu saquet penjant d'un muscle i la dolçaina a la ma, sempre a punt i puntual a la cita amb la nostra Mare de Déu de la Salut i la seua Festa. I d'uns anys ençà a ballar les danses. És tot ell el valencià perfecte, per això ara també el compartim amb d'altres amics nostres, amb Salvador Mercado i Alimara, altres apassionats més per Algemesí i la Festa.

Des d'ací, Josep, les nostres més sinceres gràcies. La teua bonhomia ens ha fet escriure aquestes línies. 




LA UNESCO DECLARA 
PATRIMONI DE LA HUMANITAT 
LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT


Aquesta serà, sense cap dubte, una de les inoblidables jornades que van marcant les fites històriques d'un poble com Algemesí. D'ara endavant, el 28 de novembre de 2011 quedarà lligat eternament a les cròniques de la seua història, juntament amb les altres dates que han segellat la configuració d'aquest poble valencià de la Ribera del Xúquer, el meu poble, el nostre poble.

De segur que la Mare de Déu de la Salut, amb la seua intervenció divinal, ha fet possible que els algemesinencs, que tant l'estimem i li professem demostracions d'afecte, gaudim per sempre de l'immens goig i de la terrenal satisfacció de veure'ns honrats amb aquesta superba declaració internacional. A Ella també, als annals cronològics de la seua imatge trobada a la morera de Berca, al passatges d'aquella història escrita que inicià mossèn Curçà a les mitjanies dels segle XVI, s'unirà per sempre tan memorable data i esdeveniment.



Eren les quatre de la matinada d'aquest dilluns, 28 de novembre, quan el propi Alcalde d'Algemesí, el meu cosí Vicent R. Garcia, em feia saber l'aconseguiment de la declaració per a la Festa de la Mare de Déu de la Salut i aquesta, oficialment, ja era PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT.

Un atorgament, extraordinari no només per als algemesinencs sinó també per a tots els valencians en general, concedit per la UNESCO a les seues deliberacions dutes a terme a Bali, Indonèsia, del qual, gràcies al progrés actual, es va tindre coneixement d'immediat, contràriament a aquella altra notícia ben vinguda, la de la creació de la Universitat d'Algemesí i segregació d'Alzira, que hi arribà al poble més d'un mes després que fóra signada pel Rei el 15 de desembre de 1574.




Mai un inesperat comunicat a tan inaudites hores havia sigut per a mi  tan saborós, complaent i emocionant. Per a mi i per a la resta d'algemesinencs, que poc a poc ens anàvem despertant i llevant del llit amb tan gratificant notícia com vaig fer jo immediatament i sense cap dubte, per començar a compartir amb el veïnatge tan bona nova.



Enhorabona, Algemesí. Felicitacions als qui fem possible la Festa, que hi som tots, casa per casa i un per un. Però també records i gratitud als qui ja no estan entre nosaltres i ens deixaren tan gran herència folklòrica immillorablement unida a l'amor i fe a través de Santa Maria, mare de Déu. 

I, sobretot, per tant, felicitacions a la Mare de Déu de la Salut, centre i origen de tot l'esdeveniment, que és qui ha fet possible el miracle impossible de mantenir tot un poble agermanat i unit als seus peus com una gran família que l'estima i venera per damunt de totes les coses. Avui és un gran dia, com es canta als oficis de les Vespres, el dia de la Salut!

Vicent Josep Vidal i Esteve
Algemesinenc i devot de la Mare de Déu de la Salut
Ballador del Bolero processional al Ball de les Llauradores
Dansador del Rei Jaume I dels Gegants de Berca
Fester del barri de València 

En el seu propi nom i en el de Berca Grup de Danses d'Algemesí:
Enhorabona a tots!
Visca Algemesí!
Visca la Mare de Déu de la Salut!




27 de novembre del 2011

ESPERANT TINDRE NOTÍCIES DE LA UNESCO PASSEM EL DIUMENGE

Són ja les vuit de la vesprada i al llarg de tota la jornada ni hem rebut cap missatge de l'Ajuntament, ni hem escoltat l'entranyable i festiu volteig general de les campanes del fadrí de Sant Jaume, ni ningú en sap res. Esperem i confiem que no siga símptoma de mal averany perquè alguna cosa no hi marxe a Bali tan bé com els algemesinencs desitgem de tot cor i ànima. 

Per cert, l'exotisme del lloc, Bali, ja m'ha fet mirar per vàries vegades on s'hi troba ubicada aquesta illa a Indonèsia. Per matar el temps amb algun entreteniment, entre d'altres coses, però sense acabar de desconnectar tot d'una del tema principal i esdeveniment esperat que ens ocupa tot aquest últim diumenge de novembre. 

Cerque Bali i qualsevol enllaç que hi tinga a vore. Exòtic el lloc vaja que ho és, sobretot per a tractar en ell assumptes d'un poble valencià i riberenc, de la nostra Mare de Déu de la Salut i dels balls, danses, músiques i demés elements de la nostra Festa Major. Exotisme pur i dur! 



El punt roig indica la ubicació de l'illa de Bali, lloc de reunió dels membres de la UNESCO.
I parlant d'exotisme: la persona i personalitat de la Honorable Consellera de Cultura i Turisme de la Generalitat Valenciana, Lola Johnson, que en la visita que realitzà a Algemesí el passat 8 de setembre es va mostrar agradablement impressionada pel gran bagatge cultural tradicional de la Festa i manifestà el seu recolzament més rotund per a la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. A més, mentre esperava a la Capella de la Troballa, també va mostrar interès per les figures dels Gegants de Berca i la seua dansa. Tota una dona sorprenent, simpàtica, planera i molt culta, valenciana cent per cent i amb una riquesa de vocabulari que ja volgueren molts valencianoparlants. 

En la imatge amb el nostre Director, Vicent Vidal, portador i dansador del gegant Rei En Jaume I en la Processoneta del Matí, desprès d'haver conversat amb ella per facilitar-li explicacions adients respecte els Gegants i la dansa i la seua novella reincorporació a la Festa.


Lola Johnson, consellera de Cultura i Turisme amb Vicent Vidal, director de Berca i geganter.

Finalment, reprenent el fil que ens interessa, serà qüestió d'esperar a demà per saber el resultat de la decisió que adopte la UNESCO. Siga quin siga aquest, l'any que ve Algemesí tornarà igualment a celebrar la Festa com ve fent-ho des de segles enrere!




26 de novembre del 2011

DIUMENGE 27 DE NOVEMBRE SABREM SI LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT REP PER LA UNESCO LA DECLARACIÓ DE PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT

Portem ja uns dies que al carrer és tema de conversació obligatòria, encara que siga breument i de pas. Als més majors, que sempre els costa més d'entendre les coses modernes de la vida que diuen ells, els ho has d'explicar detingudament tot això de la UNESCO i de les declaracions patrimonials. Ah! I, en el nostre cas, dir-los on es troba Bali i què és. 

És ben palpable que la possible declaració que segurament tindrà lloc demà diumenge -sinó avui mateix-, es troba en boca de xiquets i grans, de vells i joves. I això és molt comprensible en un poble com el nostre i la idiosincràsia festera i mariana que ens caracteritza, demostrada ferventment en la manera d'abocar-nos cada any conforme ens aboquem per organitzar i dur a terme les demostracions festives del 7 i 8 de setembre en honor a la Mare de Déu de la Salut, patrona d'Algemesí. La devoció i fidelitat a aquesta bella imatge de Santa Maria és quelcom més heretat dels nostres avantpassats, d'ací l'èmfasi i entusiasme que li posem al celebrar la seua festivitat.


Un 8 de setembre a Algemesí

Tot i que als informes o dossiers que han estat aportats per a l'anàlisi per part dels membres de la UNESCO sobre la Festa Major d'Algemesí -que es poden consultar a diferents webs-, aquesta resta limitada als actes dels dies 7 i 8 de setembre, no devem oblidar ni permetre obviar que la FESTA A LA MARE DE DÉU DE LA SALUT s'inicia el 29 d'agost de cada any amb el començament de la Novena que te lloc a la Capella de la Troballa, punt d'origen històric i embrió de tota la Festa.

Des d'aqueix dia fins el començament de la Processó de les Promeses el 7 de setembre hi ha un seguici d'actes que també hi deuen ser considerats com part integrant de la Festa contemplada com un tot ja que, de no ser perquè s'esdevenen al voltant de i per la Mare de Déu de la Salut, no hi tindrien sentit ni cabuda: el referit Novenari, el concert de la Banda Municipal, la commemoració de la Nit del Retorn i el volteig de campanes, les vint-i-una salves d'honor, la cercavila de dolçainers i tabaleters, la representació dels Misteris i Martiris a la placeta de la Capella, la Plega, la veneració de la imatge que té lloc a la Capella de la Comunió, amb la sempre interminable filera de fidels disposats respectuosa i afectadament a tocar-la i a besar-la; el seu trasllat fins l'Altar Major de la Basílica de Sant Jaume amb el multitudinari Cant de Vespres, les Lloances i, per al cas que ens pertoca, la DANSADA A LA MARE DE DÉU DE LA SALUT del 5 de setembre, que venim organitzant i duent a terme, ni més ni menys, des de l'any 1988 amb l'immillorable afegitó que, des del 2006, es venen ballant les danses del nostre poble per part de centenars d'algemesinencs, recuperades en aquell mateix any per la nostra associació. 


Els Gegants de Berca, els reis de les danses, interpreten la seua dansa davant la Capella de la Troballa,
abans que s'inicie  la dansada, cada 5 de setembre.
Foto: Jero Sanchis

Amb tot i amb això, a BERCA GRUP DE DANSES D'ALGEMESÍ també ens arribarà un afalagador esguit -encara que minso i humil- per la part que ens pertocarà amb l'anhelada -per esperada- declaració de PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT de la Festa Major del nostre poble, ja que gràcies a l'Ajuntament, als festers del barri de la Capella i, finalment, al Patronat de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, des del 2007 en que s'incorporaren a la Processoneta del Matí després de 40 anys d'absència, els Gegants de Berca, Jaume I i Violant d'Hongria, ja formaran part d'aquesta desitjada declaració internacional per al poble d'Algemesí.

Què Santa Maria, sota la advocació algemesinenca de la Salut, intercedesca per a l'aconseguiment d'aqueixa declaració, si ha de ser per al nostre bé i el de la seua Festa! Visca la Mare de Déu de la Salut!


La Mare de Déu de la Salut, centre d'atenció de la Festa
Foto: Jero Sanchis





20 de novembre del 2011

NOVA ADREÇA, NOVA DENOMINACIÓ, NOVA IMATGE

Hem estimat convenient què a la direcció del nostre bloc hi aparega abans el nom que no pas el cognom. Per això hem decidit deixar enrere la nostra primera i originària adreça grupberca.blogspot.com i passar a la de bercadanses.blogspot.com. Per res, per caprici.

Igualment també hem decidit renomenar el títol d'aquest bloc i, del nom assoles amb el que s'encapçala la pàgina, Berca, passar a la seua denominació completa i real, Berca Grup de Danses d'Algemesí, amb els seus noms i cognoms complets, com cal. També, però, caprici.

I finalment, ja no caprici sinó més ben bé necessitat, l'actualització del bloc complet amb les novedoses opcions i configuracions que ens ofereix la nova versió del blogger.