LA SECULAR MISSA DE LES GUITARRETES
Avui ha començat el novenari a la Mare de Déu de la Salut que conclourà el mateix dia de la Puríssima Concepció de Maria, el 8 de desembre en que, a més, Algemesí celebrarà que la seua Festa Major és Patrimoni de la Humanitat.
Són els nou dies de la tradicional i secular Missa de Guitarretes dels algemesinencs que té lloc a la Basílica de Sant Jaume a les sis i mitja del matí, quelcom impossible d'entendre i de comprendre per a aquell que no és fill del poble o no s'ha criat o crescut al recer de la tradició heretada.
Són nou dies de matinar, amb goig -cosa que no ens sol ocórrer la resta de dies de l'any-, per anar a aplegar-nos, tot un poble, al peus de Santa Maria. Nou matinades de gaudir del volteig de campanes en el silenci de la nit, nou albades de satisfetes salutacions matineres, però també de la bona tassa de xocolata amb xurros, imprescindible en acabar la missa i abans d'iniciar la jornada laboral com si res.
I tot açò forma part de l'Algemesí més inèdit, del més pobletà i més tradicional. Una tradició que, sense balls i sense danses, sense muixerangues ni dolçaines, des del silenci més desapercebut mai formarà part de cap patrimoni internacional, perquè en si mateixa, la Missa de les Guitarretes, no podrà ser mai concebuda ni entesa per cap altre que no tinga per Patrona a la Mare de Déu de la Salut.
 |
Imatge de la Mare de Déu de la Salut,
antigament dita també Mare de Déu de Berca |
La Missa de Guitarretes
és d'un pur sabor local,
costums i tradicions fetes
que es guarden quasi integrals.
::: ::: :::
S'alça la gent matinera
que es gita a poqueta nit,
i molt desficiosa espera...
alçar-se prompte del llit.
La blanca rosà cau forta,
el cel a poc ja clareja
i la gent vora la porta
de l'esglèsia ja cueja.
Abueles curruques, gelades,
cobertes amb matellines,
es posen acurrucades
igualet que les gallines.
A vora Xarpa o Boluda
els homes també arrupits,
ja que estan acovardits
de tanta rosà caiguda.
::: ::: :::
El galliner s'escarota
quan apareix l'escolà,
portant les claus a la ma
i obrint-se pas a la porta.
L'escolà aconsella calma
entropessant amb catrets;
mentre estan tocant a l'alba,
dalt Manró i els campaners.
P'als campaners és un joc,
ja redoblen les campanes,
harmonioses, sobiranes,
anunciant el primer toc.
Volen alegres, inquietes,
seguint una tradició,
criden a la devoció
de Missa de Guitarretes.
::: ::: :::
Què gran és Algemesí
honrant estes tradicions!
Vist des de dalt dels graons
què magnífic és d'allí!
::: ::: :::
Què bonic és despertar,
quan en eixes matinades
el repic del campanar
ens pareix un cant d'albaes.
És un volteig general
que des de la infància sempre
sap a festa patronal
del set al vuit de setembre.
Eixe volteig de campanes,
tots els fills d'Algemesí,
visquen, no visquen ací,
el porten en les entranyes.
I qui d'infant no recorda
la Missa de Guitarretes?
És una emoció molt forta
per als qui ens sentim poetes.
::: ::: :::
En eixir el veïnats
es diuen baixet, bon dia,
i a presseta, a caminar
tot el món amb alegria.
::: ::: :::
Retrona en la matinada
el taca-tac dels tacons,
com així la raonada
de tantes conversacions.
::: ::: :::
L'església està al caramull,
en la Capella n'hi han drets...
i encara que uns momentets
qui no tanca i obri un ull?
Presidix l'altar Major
la Verge de la Salut,
és tota una multitud
que l'adora amb gran fervor.
A l'eixida de l'església
es renoven alegries:
són matinades de festa
en el matins de nou dies.
L'eixida se fa en apuros,
sents el fresquet de l'ambient,
i l'olor d'oli dels xurros,
l'olor de l'oli calent.
::: ::: :::
Si els suques en xocolate
s'esponja i es fa més gros,
estan bons, un rere l'altre
i bé ho va agraint el cos.
::: ::: :::
Nou matinades inquietes,
per a tots, joves i vells,
nou Misses de Guitarretes
de violetes, nou pomells.
::: ::: :::
Són matins plens d'emoció
i si molt poc hem dormit,
guanyem en satisfacció
per al cos i l'esperit.
Seleccions de La Missa de Guitarretes (1958), de Lluís Martínez
