Al Regne de València, els sants Abdó i Senén, des de l'Edat Mitjana, estan considerats patrons dels llauradors i benefactors contra les tempestes, d'ací la seua denominació de Sants de la Pedra.
A Algemesí tenen la seua pròpia ermita al carrer de València, d'on esdevingué també la festa del carrer, tot i que l'antiga ermita ja existent estava dedicada -encara el 1873, segons Benet Ballester- a la Mare de Déu del Roser, devoció segurament propiciada pel convent de dominics de sant Vicent Ferrer, la qual va mudar la seua dedicació arran d'una deixa testamentària que per a la seua festa incloïa, entre d'altres, la reconeguda bassa d'arròs a les terres marjalenques de la partida de Pulpis.
Els Sants de la Pedra des d'antic, però, venien sent festejats al carrer de l'Horta o dels Sants de la Pedra, actual carrer de sant Joan Baptista i, a l'església de Sant Jaume comptaven amb benifet eclesiàstic propi des del 1609.
L'actual casalici dedicat als Sants de la Pedra, al carrer de València, antic Camí Reial, és principalment el resultat de la reforma duta a terme l'any 1881 arran de l'enderrocament del Portal de València i l'aprofitament dels seus materials d'obra. A partir de la seua novella dedicació, el veïnat del carrer de València, el comprés entre la placeta de la Mare de Déu dels Àngels i el Raval del carrer de València, comença de dedicar-li festa als referits santets, tan propis del món rural valencià.
La festa del carrer de València, tal dia com el 30 de juliol i vinculada, lògicament, als Sants de la Pedra, comptava amb missa i processó. I, tal com descriu Josep Antoni Domingo a FESTA A LA RIBERA: LES FESTES D'ALGEMESÍ: "De vegades, precedint a la Creu, dansaven els Nans compassats pel tabalet i la cridanera dolçaina a mena de reclam; darrere, en dues files, primer els xiquets i després els homes i fadrins del carrer amb els ciris -el costum prohibia les dones d'anar a la processó-, flanquejaven les andes del Sant patró portades pels joves granats del veïnat [...] Des de la voravia, asseguts en les cadires pulcrament col·locades davant la frontera de la casa com reservat de protocol, convidats, familiars i amics veien passar la processó [...] amb anada i tornada"
Tempus fugit. Res no en queda, llevat de l'ermita i els santets que a dures penes caben al nínxol del retaule i el record i la memòria d'allò que com a poble fórem i, potser, mai tornarem a ser.
Vicent Josep Vidal
Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí
FOTOGRAFIA: Retaule ceràmic del segle XVIII a l'ermita dels Sants de la Pedra, al carrer de València, núm. 61 d'Algemesí. Sembla ser que procedent de l'actual carrer de Sant Joan Baptista. Autor: M. Quiles