BERCA, grup de danses fundat a Algemesí el 1981 a iniciativa de Pepe Castell "el Pero", junt a Laura Castell "l'Oliera" i Yolanda Pellicer "la Tirana", arran la seua segregació del grup Pardines del qual provenien i que havia estat creat l'any anterior. Aquest grup Pardines havia sorgit al recer de l'actual ball del les "llauradores" o ball del Bolero, tal com era anomenat, que fou incorporat a les processons de la Mare de Déu de la Salut el 1934, els balladors del qual eren els únics testimonis supervivents de l'antic "quadre de ball" existent a Algemesí almenys des de les acaballes del segle XIX. Arran la creació del nou grup, Berca, s'hi anaren afegint immediatament d'altres algemesinencs aficionats i interessats en cants, balls, danses i indumentària, tradicions folklòriques valencianes en general, però, no locals. És per això que, des del 2003 ençà, Berca ha mamprès la laboriosa i costosa tasca d'investigació i recuperació o restauració d'elements folklòrics locals diferents d'aquells altres que hi tenen manifestació a Algemesí els 7 i 8 de setembre dintre les processons de la Festa a la Mare de Déu de la Salut (recentment declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO), sent així com es retrauen els Cabuts amb dues danses, els Gegants Jaume I i Violant d'Hongria i la seua dansa -reincorporats a la Festa Major el 2007-, la Ronda de Nadales i, especialment, les danses o ball de carrer tradicional d'Algemesí, la dansada de les quals en la darrera edició de 2013 va comptar amb més de 400 participants. Organitza i du a terme la Mascarada de Carnestoltes, juntament amb l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí i la novella agrupació de batucada Trabukatu. A més de tot això, ha restaurat i difós l'antic Bolero Vell, origen dels esquarterats boleros processionals actuals; la Jota "la Cebera" i les Valencianes, recollides aquestes per Laura Castell de "el Campanero", recordat Mestre de Ball de renom. Berca és una associació legalment constituïda, sent una entitat lliure i sense ànim de lucre, oberta a tota persona interessada de participar de les seues finalitats. Des de l'any 1990 és Mestre o Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí, Vicent J. Vidal Esteve "el Menescal", qui és membre de l'agrupació des del 1985.

BERCA, partida del terme de la primitiva Universitat i actual Ciutat d'Algemesí, antigament anomenada de Massaseli, i indret on el 1247 tingué lloc la Troballa de la Mare de Déu de la Salut, al tronc buit d'una morera per part d'un llaurador que eixia a conrear les terres.

BERCA, camí que ressegueix apegat vora la Rambla d'Algemesí, riu Sec o riu Magre, a la partida del seu nom i que s'inicia al pont d'Alzira al Camí Reial.

BERCA, carrer, dels antics de la Vila, que s'inicia a la Placeta del Carbó, remata a la Capella de la Troballa i antigament s'adreçava a la referida partida de qui pren el nom. És tot ell escenari de la Processoneta del Matí de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, altres temps també dita Mare de Déu de Berca. Al carrer, a més, hi està el Pou de Berca o de la Marededéu, al lloc on s'hi trobaren les arrels de la morera. D'ací també que siga conegut com carrer del Pou.

BERCA, mot algemesinenc procedent de l'àrab birka, amb el significament de safareig, bassa o dipòsit d'aigua. Denominació donada a aquest indret del terme, avui en part inclòs al nucli urbà, per la probable existència d'aquestes construccions contenidores de l'aigua, vital per al reg, el bestiar o el servei de les llars.

D'ací, doncs, la imatge aquosa i d'ambient humit escollida per a il·lustrar aquest bloc nostrat: les gotes d'aigua, en rememoració del primitiu origen del mot BERCA a Algemesí.

ENGLISH VERSION

BERCA, dance group established in Algemesí (València, Spain) at 1981, on the initiative of Pepe Castell, "el Pero", with his wife Laura Castell ,"l'Oliera", and Yolanda Pellicer, "la Tirana", following their separation from Pardines group that had been created the previous year 1980. That Pardines group had emerged sheltered from the current dance called "les Llauradores"- exactly a Bolero dancing as it was known-, which was incorporated in the procession of the Mare de Déu de la Salut in 1934, whose dancers were the only surviving witnesses of the ancient existing "group" in Algemesí at least since the late nineteenth century. Following the creation of the new group, Berca, was immediately added algemesinenses others interested in singing, dancing and clothing about Valencian folk traditions in general, but without a strong emphasis on local folk manifestacions. That is why, since 2003 until now, Berca undertaken the research and recovery or restoration of local folk elements different from those that have demonstration in Algemesí every September 7th & 8th in the processions of the Festa a la Mare de Déu de la Salut (Feast of Our Lady of Health, declared Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2011), as well as Cabuts / Cabezudos with their two dances, the Giants Jaume I and Violant I of Hungary (first king and queen of Kingdom of Valencia) and their dance -reinstated in the Festa in 2007-; Carols Round every December 26th and, especially, the traditional “les Danses” or street dance of Algemesí, which the last edition in 2013 featured more than 400 participants. Organizes and conducts Masquerade Carnival, together with the Municipal School of Tabalet and Dolçaina of Algemesí and the grouping of Trabukatu, with its batucada. Besides all this, has been restored and extended the ancient Bolero Vell, source or origin of the current and dismembered processional boleros that are currently danced in the Festa a la Mare de Déu de la Salut; also, the Jota "la Cebera" and the Valencianes. Berca is a legally constituted association, being a free entity and nonprofit, open to anyone interested in participating in its aims. Since 1990, is Director or Mestre of Berca Grup de Danses d’Algemesí the member Vicent J. Vidal Esteve, "el Menescal", a member of the group since 1985.

BERCA, rural area of the municipality of the ancient University and current City of Algemesí, formerly also called as Massaseli, and where in 1247 was discovered the sculpture of the Mare de Déu de la Salut into the hollow trunk of a mulberry tree by a farmer, right in the place where is the Hermitage of Find, as is called that chapel.

BERCA, stuck walking path along the Rambla of Algemesí, Seco river or river Magro, heading to his named rural area and that starts at the Alzira bridge at the Ancient Royal Road of Valencia.

BERCA, old street of the town, which starts in the little Plaça del Carbó and ending in the Hermitage where the Mare de Déu de la Salut was found. Formerly, this street was heading to the rural area refered. It's all scene of the Processoneta del Matí of September 8th in the Festa a la Mare de Déu de la Salut, in other time also called as Mare de Déu de Berca. On the street, there's the Well of Berca or the Well of the Virgin, in the place where the roots of mulberry were found. Hence it’s also popularly known as Well's Street.

BERCA, from the Arabic word Birkin, that means laundry, raft or water tank. Name given to the place of the rural area referred, now partly included in the urban core, because of the probable existence of those wrapper construction of water, vital for irrigation, livestock or serving households.

Therefore, the aqueous image and humid environment chosen to illustrate our blog: raindrops, in remembrance of the origin of the primitive word BERCA in Algemesí.

7 de juny del 2019

SANT ONOFRE D'ALGEMESÍ


SANT ONOFRE D’ALGEMESÍ

 Gravat (esq) i cromolitografia (dta) de sant Onofre, del segle XIX

Tot i que al llarg dels darrers segles ha vingut compartint el càrrec patronal sobre Algemesí junt amb altres dos grans sants de la devoció secular local, sant Jaume i sant Sebastià i també, més tardanament, amb el Santíssim Crist de l'Agonia, Sant Onofre ostenta oficialment el patronatge sobre Algemesí des del 7 de juny de 1643.
  
"Sant Jaume, cap de l'església
i del poble copatró,
fes que enguany jo trobe nòvia
i que es valguen els melons"
 
És en aquella data quan a proposta del papa Urbà VIII  fonch votat i determinat per la major part del Consell General que s’execute lo proposat i que la vila prenga per patró d’ella al gloriós Sant Onofre, votant com voten la festivitat de dit Sant en lo dia del dit Sant” destriant per a tal càrrec i distinció oficial “tots los que esta vila guardava i venerava per patrons, com són Sant Jaume, sent Josep i sent Vicent Ferrer”, i això perquè entre d’altres qüestions estos ja venien manats així, tant per disposició apostòlica com “per la ciutat de Valencia per a tot lo Regne



 DALT: Façana renaixentista amb sant Onofre 
a l'esquerra de sant Jaume, titular de la basílica parroquial

BAIX: Detall del retaule major amb la taula de sant Onofre, 
del pintor Segrelles, al carrer exterior de la dreta 
  
Testimoni de l'antiguitat de la devoció local al pelut sant anacoreta tenim, per una banda, la seua presència rellevant a la façana renaixentista i portada principal de l'actual Basílica de sant Jaume, construïda entre 1550 i 1582 per Domènec Gamieta amb col·laboració de Joan d'Alacant i Joan Matalí. En ella trobem sant Onofre ubicat a l’esquerra de l’escultura del sant titular, compartint tan destacada presidència amb la imatge de la Mare de Déu de la Salut.

Per d’altra, comptem amb el testimoniatge del Llibre de Visites Eclesiàstiques que de l’any 1579 constata la existència de la seua ermita i culte, segons referència de Mn. Miquel Belda al seu llibre “Algemesí y su Patrona” (Gandia, 1908)

 ESQ: Fragment de Sant Onofre, de Ribalta (1609/1610), al Museu Parroquial
DTA: Actual talla del patró d'Algemesí, a l'altar major de la seua ermita

A l’ermitori de sant Onofre es disposaven diverses construccions que en temps d’epidèmies, a més, es feien servir de llatzeret. Endemés de la capella encara existent, es trobava adossada la casa de l’ermità, amb un pou al davant i també un gran abeurador de cavalleries.

La capella o ermita -per cert, única ermita de la vila que és citada al Cens d’Aranda de 1768- es va alçar tot just al lloc on, segons tradició local recollida per Benet Ballester (1873), el nostre sant patró s'aparegué en un mateix dia i hora a Algemesí, a Quart de Poblet i a Museros. 

  DALT: Ermitori de sant Onofre al projecte de construcció de l'actual cementeri vell (1880)
BAIX: Ermita de sant Onofre abans de la seua última restauració

A Quart de Poblet és un sant molt celebrat, que compta amb la declaració de Festa d’Interès Turístic Provincial i amb ermita dedicada a sant Onofre, els orígens de la qual es remunten a 1321, tot i que fortament modificada el 1547.

A Museros encara resta dempeus la Masia de sant Onofre, testimoni de l’antic convent dominicà fundat el 1473 al voltant de l’ermita dedicada al sant i que havia estat construïda a conseqüència de la seua aparició miraculosa anys abans.

Sant Onofre, per altra banda, a terres valencianes també és patró de les poblacions de l’Alcúdia de Crespins i d’Estubeny.



ESQ: Processó del 12 de juny de 2014 cap a l'ermita, al seu pas pel carrer de València
DTA: Façana de l'ermita recent restaurada, en la festa del 12 de juny de 2014


Actualment, la festa algemesinenca al sant patró s’ha convertit en una concentració multitudinària d’actes i activitats lúdiques i esportives, de vegades tan simultànies que impossibilita l’assistència a moltes d’elles.

Aquesta convergència d’activitats esportives, socials o lúdiques, al voltant de la Fira i Festes de Sant Onofre, no és cap causalitat de la modernitat sinó que gradualment des de principis del segle XX ha vingut gestant-se i evolucionant amb el pas dels anys per esdevenir i conformar el programa d’actes que tan habitual ens resulta pels temps de la Fira.

El mateix 12 de juny de l’any 1901, festa de Sant Onofre, el diari “Las Provincias” anunciava d’Algemesí que “hoy se celebrarà en esta villa un gran partido de pelota. Se jugaran 40 tantos a galocha... “, un partit de pilota que donà lloc a una continuïtat inesperada segons relata el diari referit, de 3 de juliol del mateix any, per quant “fue tan extraordinario el partido de pelota a galocha al aire, jugado el día 12 del pasado junio en Algemesí, que los vencidos no se dieron por convencidos y quedo concertado en el acto otro, que se jugarà en la misma villa el viernes próximo, que creemos ha de llamar la atención de los aficionados y ha de resultar muy reñido...” 

DALT: Las Provincias - 01 de juny de 1901
BAIX: Las Provincias - 10 de juny de 1902

Que el referit encontre esportiu tinguera lloc per raó de les festes de sant Onofre queda fora de tot dubte, doncs l’any següent, 1902, torna a dir el mateix diari “Las Provincias”, en la seua edició de 10 de juny, que “con ocasión del porrat de San Onofre, se jugarà el jueves próximo, un gran partido de pelota a galocha al aire...

Actualment, una de les activitats esportives més multitudinàries i populars dintre el programa d’actes de la Fira i Festes de Sant Onofre sembla ser i és la concorreguda “Volta a Peu” que, organitzada pel Club Tortuga, enguany celebrava la seua 35a edició.

La primera, però, realment tingué lloc l’any 1929 i va estar organitzada per la “Gran Peña”. L’article publicat a “Las Provincias” el 7 de juny d’aquell any descriu el “Programa Oficial de Fiestas organizadas por la Gran Peña durante los días de Feria 12, 13 y 14 de Junio” i en referir els actes del dia 12 anuncia que “A las once y media, Primera vuelta a pie a Algemesí. La carrera serà local, pudiendo inscribirse hasta las 24 horas del dia 11 de junio...

DALT: Las Provincias - 07 de juny de 1929, amb menció a la primera Volta a Peu
BAIX: Las Provincias - 12 de juny de 1931
 
Bona acollida degué tindre l’esdeveniment esportiu per quant el 12 de juny de 1931 el mateix diari es feia ressò de la seua tercera edició i de les festes: “Hoy empieza la tradicional feria de San Onofre. Organizada por la Gran Peña, se celebró la III vuelta a pie a Algemesí; durante las noches del 12, 13 y 14 se celebrarán verbenas en el recinto del mercado. La población se ve muy animada

Destacar d’altres actes com l’Exposició de Dibuix i Pintura que l’any 1927 tingué lloc a la casa-escola d’Enric Ros amb els treballs dels seus alumnes i amb motiu, una vegada més, de les festes de sant Onofre; o la de l’any 1929, ara només amb pintures de José Beltrán; les festes amb música, balls, cafè i pastissos al mercat, amb concurs de mantons i de parelles balladores; la Tómbola de la Caritat, la Festa de les Flors...

DALT: Las Provincias - 17 de juny de 1927
BAIX: La Correspondencia de Valencia - 05 de juny de 1914

Amb tot i amb això, l'hegemonia festiva i principal de la Fira era i és la instal·lació d'un ambulant parc d’atraccions a un lloc prèviament designat, lloc en d’altres temps anomenat i conegut per Reial de la Fira, que, per contra, és l’hereu residual d’un antic porrat i d'aquella altra fira -agrícola i ramadera- que l'antiga vila celebrava a sant Jaume a les darreries de juliol, des d'on sembla que fou traslladada amb el temps. És per això que la celebració rep la denominació oficial de Fira i Festes.

 Exterior i interior de l'ermita en la festa del 12 de juny de 2012

Ja Pasqual Madoz apuntava al “Diccionario geográfico, estadístico, historico de España y sus posesiones de Ultramar” (Madrid, 1848) que “hace unos 80 años se celebraba una feria el día de San Jaime, que duraba 8 días, por concesión del señor rey Don Felipe II, otorgada en 12 de noviembre de 1608; se trasladó después á los días 8, 9 y 10 de setembre, y últimament cayó en desuso, sin que se sepa el motivo

 "A la fira no vages,
si no tens diners,
que voràs moltes coses
i no compraràs res"

Tot indica que als inicis del passat segle XX encara era d’ús habitual anomenar porrat a la festa, tal com així ho veiem a articles i notes dels diaris i periòdics de l’època, com ara el del 10 de juny de 1902 adés referit, del diari “Las Provincias”, que anunciava el partit de pilota organitzat “con ocasión del porrat de San Onofre” o el publicat pel diari republicà “El Pueblo”, que el 5 de juny de 1911 donava a conèixer per boca de l’alcalde d’Algemesí les dates de celebració de “el tradicional porrat de San Onofre”.

DALT: El Pueblo - 05 de juny de 1911
BAIX: Las Provincias - 25 de maig de 1914

L’any 1914 trobem, segons publicacions, alternança de denominacions, porrat i fira, per a d’ací endavant restar únicament l’actual de fira, que és el que ha prevalgut en detriment del tradicional porrat.

Las fiestas del porrat de San Onofre, que todos los años se han celebrado siguiendo los moldes tradicionales, en el presente revestirán gran esplendor...” publicava “Las Provincias” del 25 de maig de 1914; mentre que el diari “La Correspondencia de Valencia” anunciava el 5 de juny del mateix any que: “Nos escriben de Algemesí que en los días de 11 al 14 del actual se celebrará en aquella importante población la renombrada feria de San Onofre, la cual será instalada en la plaza Mayor y calle de la Montaña, que estaran iluminadas espléndidamente con focos eléctricos...

ESQ: Panell ceràmic de ca. 1802 (València, col. particular)
DTA: Panell ceràmic de factura recent, al carrer de Lluís Vives d'Algemesí

A l’edició de 30 de juny de 1929 de “El Progreso Agrícola y Pecuario” apareix la següent i curiosa referència: “En Algemesí reina buen tiempo. Labores en el campo, siembras de cacahuete, maiz y alubias. Se presentan los sembrados regular. Del 12 al 16 del corriente se ha celebrado la feria de San Onofre. Este año ha resultado poco animada, debido a que se están realizando muchas faenas agrícolas, como son la siega del trigo y las siembras de cereales

Programa de festes a Sant Onofre i a Sant Antoni de Pàdua publicat a dues columnes 
al diari Las Provincias del dia 11 de juny de 1930

L’any 1930 i a càrrec també de la “Gran Peña” s’arribà fins i tot al súmmum d’ajustar, en un únic i mateix programa, la festa de sant Onofre amb la de Sant Antoni de Pàdua que celebraven –i encara- els aleshores carrers de Campoamor, Jovellanos, Goya i Calderón de la Barca, anunciant “Grandes Ferias y Fiestas” al diari “Las Provincias” del dia 11 de juny de 1930, essent de destacar la cercavila del dolçainer Llombart i la II Volta a Peu a Algemesí que “promete mucho éxito, a la que se han inscrito muchos y conocidos atletas, que se disputarán la Copa Campeonato del Ayuntamiento, la de la Gran Peña... El recorrido de esta prueba deportiva se calcula en unos cuatro kilómetros, comprendidas 27 calles y plazas

Gojos a Sant Antoni de Pàdua, actual talla del sant i programa de la festa (2017)
que encara organitzen els carrers de Lluís Vives (antic de Campoamor)
 i adjacents

Malgrat tan bones intencions i atenent al programa publicat, la festa corresponent a Sant Antoni de Pàdua es va ajornar, per causes desconegudes, segons comunicació del dia 12 de juny del mateix diari: “la fiesta que debía celebrarse mañana a San Antonio de Padua, se aplaza para el próximo Domingo, bajo el mismo programa anunciado en estas columnas

Pues vuestro amante fervor
llegó a tocar los extremos,
por vos, Antonio, logremos
de Jesús el dulce amor
 
Junt a l'ermita de sant Onofre, a la vora de l'antic Camí Real de València, s'hi inaugurà el 1884 el que actualment anomenem cementeri vell.

Prèviament, el diari “El Constitucional” de 13 de novembre de 1883 ja se’n feia ressò en manifestar que “el nuevo cementerio, de unas catorce hanegadas de terreno y adosado al bonito ermitorio de San Onofre, està muy próximo a terminarse. El plan de ensanche de la población està concluido, y pronto principiarán las obras con gran actividad; buena prueba es de ello, las numerosas edificacions que están haciéndose hoy día

 Article aparegut a El Constitucional del dia 13 de novembre de 1883

L’indret on s’ubica l’ermita de Sant Onofre era, a més, el punt d'inici de la que va estar la primera circumval·lació que conformaren les actuals Ronda del Calvari i Ronda d'Alzira, projectada amb el ferm propòsit de fer fóra del clos urbà l’excessiu trànsit de l’aleshores carretera o Camí Real que creuava Algemesí tot al llarg pels carrers de València i del Molí de la Vila, raó que va comportar que foren enderrocades l'annexa casa de l'ermità i resta d’instal·lacions, com el pou i la pica, l’any 1932, quan ja es donaven per finalitzades les noves obres per a la seua adequació per al trànsit rodat. 

DALT: Ermita de sant Onofre amb el cementeri a la seua dreta, foto d'Internet d'autor desconegut
BAIX: L'ermita des de l'eixida del poble, foto de Vicente Piquer

La ubicació aïllada de l’ermita, amb l’única companyia adossada d’un cementeri, ara vell, i la bifurcació del Camí Real amb la creació de dos camins a partir d’aquell punt: el carrer de València i la Ronda, comportà la commiseració i compadiment dels algemesinencs cap el seu sant anacoreta:

"Sant Onofre, sant Onofre,
on has anat a parar
entre mig de dos camins
i el cementeri al costat"
 
Vicent Josep Vidal
Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí
Juny de 2019




 TEXTO EN CASTELLANO

Aunque en los últimos siglos ha venido compartiendo el cargo patronal sobre Algemesí junto con otros dos grandes santos de la devoción secular local, Santiago y San Sebastián y también, más tardíamente, con el Santísimo Cristo de la Agonía, San Onofre ostenta oficialmente el patrocinio sobre Algemesí desde el 7 de junio de 1643.

Es en esa fecha cuando a propuesta del papa Urbano VIII "fué votado y determinado por la mayor parte del Consejo General que se ejecute lo propuesto y que la villa tome por patrón de ella al glorioso San Onofre, votando como votan la festividad de dicho Santo en el día de dicho Santo" rehusando para tal cargo y distinción oficial "todos los que esta villa guardaba y veneraba por patrones, como son Santiago, san José y san Vicente Ferrer", y ello porque entre otras cuestiones estos ya venían ordenados así, tanto por disposición apostólica como "por la ciudad de Valencia para todo el Reino"

"Sant Jaume, cap de l'església                                  “Santiago, cabeza de la iglesia
i del poble copatró,                                                       y del pueblo copatrón,
fes que enguany jo trobe nòvia                                               haz que este año tenga novia
i que es valguen els melons"                                      y se paguen los melones"

Testimonio de la antigüedad de la devoción local al peludo santo anacoreta tenemos, por un lado, su presencia relevante en la fachada renacentista y portada principal de la actual Basílica de Sant Jaume (Santiago), construida entre 1550 y 1582 por Domènec Gamieta con colaboración de Joan d’Alacant y Joan Matalí. En ella encontramos san Onofre ubicado a la izquierda de la escultura del santo titular, compartiendo tan destacada presidencia con la imagen de la Virgen de la Salud.

Por otra, contamos con el testimonio del Libro de Visitas Eclesiásticas que del 1579 constata la existencia de su ermita y culto, según referencia de Mosén Miquel Belda en su libro "Algemesí y su Patrona" (Gandia, 1908).

En el ermitorio de San Onofre se disponían varias construcciones que en tiempos de epidemias, además, se utilizaban de lazareto. Aparte de la capilla todavía existente se encontraba adosada la casa del ermitaño, con un pozo en frente y también un gran abrevadero de caballerías.

La capilla o ermita -por cierto, única ermita de la villa que es citada en el Censo de Aranda de 1768- se alzó en el lugar donde, según tradición local recogida por Benet Ballester (1873), nuestro santo patrón se apareció en un mismo día y hora en Algemesí, en Quart de Poblet y Museros.

En Quart de Poblet es un santo muy celebrado, que cuenta con la declaración de Fiesta de Interés Turístico Provincial y con ermita dedicada a San Onofre, cuyos orígenes se remontan a 1321 aunque muy modificada en 1547.

A Museros aún queda en pie la Masía de San Onofre, testimonio del antiguo convento dominicano fundado en 1473 en torno a la ermita dedicada al santo y que había sido construida a consecuencia de su aparición milagrosa años antes.

San Onofre, por otra parte, en tierras valencianas también es patrón de las poblaciones de l’Alcúdia de Crespins y de Estubeny.

Actualmente, la fiesta algemesinense al santo patrón se ha convertido en una concentración multitudinaria de actos y actividades lúdicas y deportivas, a veces tan simultáneas que imposibilita la asistencia a muchas de ellas.

Esta convergencia de actividades deportivas, sociales o lúdicas, alrededor de la Feria y Fiestas de San Onofre, no es ninguna causalidad de la modernidad sino que gradualmente desde principios del siglo XX ha venido gestándose y evolucionando con el paso de los años para convertirse y conformar el programa de actos que tan habitual nos resulta en tiempo de Feria.

El mismo 12 de junio de 1901, fiesta de San Onofre, el diario "Las Provincias" anunciaba de Algemesí que "hoy se celebrará en esta villa un gran partido de pelota. Se jugarán 40 tantos a Galocha ... ", un partido de pelota que dio lugar a una continuidad inesperada según relata el diario referido, de 3 de julio del mismo año, por cuanto "fue tan extraordinario el partido de pelota a Galocha al aire , jugada el día 12 del pasado junio en Algemesí, que los vencidos no se dieron por convencidos y quedo concertado en el acto otro, que se jugará en la misma villa el viernes próximo, que creemos ha de llamar la atención de los aficionados y ha de resultar muy reñido ... "

Que el referido encuentro deportivo tuviera lugar por razón de las fiestas de san Onofre queda fuera de toda duda, pues al año siguiente, 1902, vuelve a decir el mismo diario "Las Provincias", en su edición de 10 de junio, que "con ocasión del porrat de San Onofre, se jugará el jueves Próximo, un gran partido de pelota a Galocha al aire... "

Actualmente, una de las actividades deportivas más multitudinarias y populares dentro del programa de actos de la Feria y Fiestas de San Onofre parece ser y es la concurrida Vuelta a Pie (la Volta a Peu) que, organizada por el Club Tortuga, este año celebraba su 35ª edición.

La primera, sin embargo, realmente tuvo lugar en 1929 y fue organizada por la "Gran Peña". El artículo publicado en "Las Provincias" el 7 de junio de aquel año describe el "Programa Oficial de Fiestas organizadas por la Gran Peña durante los días de Feria 12, 13 y 14 de Junio" y al referirse a los actos del día 12 anuncia que "a las once y media, Primera vuelta a pie en Algemesí. La carrera será local, pudiendo inscribirse hasta las 24 horas del día 11 de junio... "

Buena aceptación debió tener el evento deportivo por cuanto el 12 de junio de 1931 el mismo diario se hacía eco de su tercera edición y de las fiestas: "Hoy empieza la tradicional feria de San Onofre. Organizada por la Gran Peña, se celebra la III Vuelta a pie en Algemesí; durante las noches del 12, 13 y 14 se celebrarán verbenas en el recinto del Mercado. La población se viene muy animada"

Destacar otros actos como la Exposición de Dibujo y Pintura que en 1927 tuvo lugar en la casa-escuela de Enrique Ros con los trabajos de sus alumnos y con motivo, una vez más, de las fiestas de San Onofre; o la del año 1929, ahora sólo con pinturas de José Beltrán; las fiestas con verbenas, café y pasteles en el mercado, con concurso de mantones y de parejas; la Tómbola de la Caridad, la Fiesta de las Flores, etc

Aún así, la hegemonía festiva y principal de la Feria era y es la instalación de un ambulante parque de atracciones en un lugar previamente designado, lugar en otros tiempos llamado y conocido por Real de la Feria (el Reial de la Fira), que, por el contrario, es heredero residual de un antiguo porrat y de aquella otra feria -agrícola y ganadera- que la antigua villa celebraba a Santiago (sant Jaume) a finales de julio, desde donde parece que se trasladó con el tiempo. Es por ello que la celebración recibe la denominación oficial de Feria y Fiestas.

Ya Pascual Madoz apuntaba al "Diccionario geográfico, estadístico, histórico de España y sus posesiones de Ultramar" (Madrid, 1848) que "hace unos 80 años se celebraba una feria el día de San Jaime, que duraba 8 ​​días, por concesión del señor rey Don Felipe II, otorgada en 12 de noviembre de 1608; se trasladó después á los días 8, 9 y 10 de septiembre, y últimamente cayo en desuso, sin que se sepa el motivo"

"A la fira no vages                                         “A la feria no vayas
si no tens diners,                                             si no tienes dinero,
que voràs moltes coses                                que verás muchas cosas
i no compraràs res"                                       y no comprarás nada”

Todo indica que en los inicios del pasado siglo XX todavía era de uso habitual llamar Porrat a la fiesta, tal como así lo vemos en artículos y notas de los diarios y periódicos de la época, como el del 10 de junio de 1902 antes referido , del diario "Las Provincias", que anunciaba el partido de pelota organizado "con ocasión del porrat de San Onofre" o el publicado por el diario republicano "El Pueblo", que el 5 de junio de 1911 daba a conocer por boca del alcalde de Algemesí las fechas de celebración de "el tradicional porrat de San Onofre"

En 1914 encontramos, según publicaciones, alternancia de denominaciones, porrat y feria, para adelante, quedar únicamente la actual de Feria, que es la que ha prevalecido en detrimento del tradicional Porrat.

"Las fiestas del Porrat de San Onofre, que todos los años se han celebrado siguiendo los moldes tradicionales, en el presente revestirán gran esplendor..." publicaba "Las Provincias" del 25 de mayo de 1914; mientras que el diario "La Correspondencia de Valencia" anunciaba el 5 de junio del mismo año que: "Nos escriben de Algemesí que en los días de 11 al 14 del actual se celebrará en aquella importante población la renombrada feria de San Onofre, la cual será instalada en la plaza Mayor y calle de la Montaña, que estarán iluminadas espléndidamente con focos eléctricos ... "

En la edición de 30 de junio de 1929 de "El Progreso Agrícola y pecuario" aparece la siguiente y curiosa referencia: "En Algemesí reina buen tiempo. Labores en el campo, siembras de cacahuete, maiz y alubias. Se presentan los sembrados regular. Del 12 al 16 del corriente se ha celebrado la feria de San Onofre. Este año ha resultado poco animada, debido a que se están realizando muchas faenas agrícolas, como son la siega del trigo y las siembras de cereales"

En 1930 y a cargo también de la "Gran Peña" se llegó incluso al colofón de juntar, en un único y mismo programa, la fiesta de San Onofre con la de San Antonio de Padua que celebraban -y todavía- las entonces calles de Campoamor, Jovellanos, Goya y Calderón de la Barca, anunciando "Grandes Ferias y Fiestas" en el diario "las Provincias" del día 11 de junio de 1930, siendo de destacar el pasacalle del dulzainero Llombart y la II Vuelta a Pie en Algemesí que "promete mucho éxito, a la que se han inscrito muchos y conocidos atletas, que se disputarán la Copa Campeonato del Ayuntamiento, la de la Gran Peña ... El recorrido de esta prueba deportiva se calcula en unos cuatro Kilómetros, comprendidas 27 calles y plazas "

A pesar de tan buenas intenciones y atendiendo al programa publicado, la fiesta correspondiente a San Antonio de Padua se aplazó, por causas desconocidas, según comunicación del día 12 de junio del mismo diario: "la fiesta que debía celebrarse mañana en San Antonio de Padua, se aplaza para el próximo Domingo, bajo el mismo programa anunciado en estas columnas "

“Pues vuestro amante fervor
llegó a tocar los extremos,
por vos, Antonio, logremos
de Jesús el dulce amor”

Junto a la ermita de San Onofre, ubicada en el antiguo Camino Real de Valencia, se inauguró en 1884 el que actualmente llamamos cementerio viejo.

Previamente, el diario "El Constitucional" de 13 de noviembre de 1883 ya se hizo eco al manifestar que "el nuevo cementerio, de unas catorce hanegadas de terreno y adosado al bonito ermitorio de San Onofre, está muy próximo a acabarse. El plan de ensanche de la población está concluido, y pronto principiarán las obras con gran actividad; buena prueba es de ello, las numerosas edificaciones que están haciéndose hoy en día"

El lugar donde se ubica la ermita de San Onofre era, además, el punto de inicio de la que fue la primera circunvalación que conformaron las actuales Ronda del Calvari y Ronda d’Alzira, proyectado con el firme propósito de apartar del núcleo urbano el excesivo tráfico de la entonces carretera o Camino Real que cruzaba Algemesí de parte a parte por las calles de València y del Molí de la Vila, lo cual motivó que fueron derribadas la anexa casa del ermitaño y resto de instalaciones, como el pozo y la pila, en 1932, cuando ya se daban por finalizadas las nuevas obras para su adecuación al tráfico rodado.

La ubicación aislada de la ermita, con la única compañía adosada del cementerio, ahora viejo, y la bifurcación del Camino Real con la creación de dos caminos a partir de aquel punto: la calle de València y la Ronda del Calvari, supuso la conmiseración y compasión de los algemesinenses hacia su santo anacoreta:

"Sant Onofre, sant Onofre,                        “San Onofre, san Onofre,
on has anat a parar,                                      a dónde has ido a parar,
entre mig de dos camins                             en medio de dos caminos
i el cementeri al costat"                                y el cementerio al lado”