BERCA, grup de danses fundat a Algemesí el 1981 a iniciativa de Pepe Castell "el Pero", junt a Laura Castell "l'Oliera" i Yolanda Pellicer "la Tirana", arran la seua segregació del grup Pardines del qual provenien i que havia estat creat l'any anterior. Aquest grup Pardines havia sorgit al recer de l'actual ball del les "llauradores" o ball del Bolero, tal com era anomenat, que fou incorporat a les processons de la Mare de Déu de la Salut el 1934, els balladors del qual eren els únics testimonis supervivents de l'antic "quadre de ball" existent a Algemesí almenys des de les acaballes del segle XIX. Arran la creació del nou grup, Berca, s'hi anaren afegint immediatament d'altres algemesinencs aficionats i interessats en cants, balls, danses i indumentària, tradicions folklòriques valencianes en general, però, no locals. És per això que, des del 2003 ençà, Berca ha mamprès la laboriosa i costosa tasca d'investigació i recuperació o restauració d'elements folklòrics locals diferents d'aquells altres que hi tenen manifestació a Algemesí els 7 i 8 de setembre dintre les processons de la Festa a la Mare de Déu de la Salut (recentment declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO), sent així com es retrauen els Cabuts amb dues danses, els Gegants Jaume I i Violant d'Hongria i la seua dansa -reincorporats a la Festa Major el 2007-, la Ronda de Nadales i, especialment, les danses o ball de carrer tradicional d'Algemesí, la dansada de les quals en la darrera edició de 2013 va comptar amb més de 400 participants. Organitza i du a terme la Mascarada de Carnestoltes, juntament amb l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí i la novella agrupació de batucada Trabukatu. A més de tot això, ha restaurat i difós l'antic Bolero Vell, origen dels esquarterats boleros processionals actuals; la Jota "la Cebera" i les Valencianes, recollides aquestes per Laura Castell de "el Campanero", recordat Mestre de Ball de renom. Berca és una associació legalment constituïda, sent una entitat lliure i sense ànim de lucre, oberta a tota persona interessada de participar de les seues finalitats. Des de l'any 1990 és Mestre o Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí, Vicent J. Vidal Esteve "el Menescal", qui és membre de l'agrupació des del 1985.

BERCA, partida del terme de la primitiva Universitat i actual Ciutat d'Algemesí, antigament anomenada de Massaseli, i indret on el 1247 tingué lloc la Troballa de la Mare de Déu de la Salut, al tronc buit d'una morera per part d'un llaurador que eixia a conrear les terres.

BERCA, camí que ressegueix apegat vora la Rambla d'Algemesí, riu Sec o riu Magre, a la partida del seu nom i que s'inicia al pont d'Alzira al Camí Reial.

BERCA, carrer, dels antics de la Vila, que s'inicia a la Placeta del Carbó, remata a la Capella de la Troballa i antigament s'adreçava a la referida partida de qui pren el nom. És tot ell escenari de la Processoneta del Matí de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, altres temps també dita Mare de Déu de Berca. Al carrer, a més, hi està el Pou de Berca o de la Marededéu, al lloc on s'hi trobaren les arrels de la morera. D'ací també que siga conegut com carrer del Pou.

BERCA, mot algemesinenc procedent de l'àrab birka, amb el significament de safareig, bassa o dipòsit d'aigua. Denominació donada a aquest indret del terme, avui en part inclòs al nucli urbà, per la probable existència d'aquestes construccions contenidores de l'aigua, vital per al reg, el bestiar o el servei de les llars.

D'ací, doncs, la imatge aquosa i d'ambient humit escollida per a il·lustrar aquest bloc nostrat: les gotes d'aigua, en rememoració del primitiu origen del mot BERCA a Algemesí.

ENGLISH VERSION

BERCA, dance group established in Algemesí (València, Spain) at 1981, on the initiative of Pepe Castell, "el Pero", with his wife Laura Castell ,"l'Oliera", and Yolanda Pellicer, "la Tirana", following their separation from Pardines group that had been created the previous year 1980. That Pardines group had emerged sheltered from the current dance called "les Llauradores"- exactly a Bolero dancing as it was known-, which was incorporated in the procession of the Mare de Déu de la Salut in 1934, whose dancers were the only surviving witnesses of the ancient existing "group" in Algemesí at least since the late nineteenth century. Following the creation of the new group, Berca, was immediately added algemesinenses others interested in singing, dancing and clothing about Valencian folk traditions in general, but without a strong emphasis on local folk manifestacions. That is why, since 2003 until now, Berca undertaken the research and recovery or restoration of local folk elements different from those that have demonstration in Algemesí every September 7th & 8th in the processions of the Festa a la Mare de Déu de la Salut (Feast of Our Lady of Health, declared Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2011), as well as Cabuts / Cabezudos with their two dances, the Giants Jaume I and Violant I of Hungary (first king and queen of Kingdom of Valencia) and their dance -reinstated in the Festa in 2007-; Carols Round every December 26th and, especially, the traditional “les Danses” or street dance of Algemesí, which the last edition in 2013 featured more than 400 participants. Organizes and conducts Masquerade Carnival, together with the Municipal School of Tabalet and Dolçaina of Algemesí and the grouping of Trabukatu, with its batucada. Besides all this, has been restored and extended the ancient Bolero Vell, source or origin of the current and dismembered processional boleros that are currently danced in the Festa a la Mare de Déu de la Salut; also, the Jota "la Cebera" and the Valencianes. Berca is a legally constituted association, being a free entity and nonprofit, open to anyone interested in participating in its aims. Since 1990, is Director or Mestre of Berca Grup de Danses d’Algemesí the member Vicent J. Vidal Esteve, "el Menescal", a member of the group since 1985.

BERCA, rural area of the municipality of the ancient University and current City of Algemesí, formerly also called as Massaseli, and where in 1247 was discovered the sculpture of the Mare de Déu de la Salut into the hollow trunk of a mulberry tree by a farmer, right in the place where is the Hermitage of Find, as is called that chapel.

BERCA, stuck walking path along the Rambla of Algemesí, Seco river or river Magro, heading to his named rural area and that starts at the Alzira bridge at the Ancient Royal Road of Valencia.

BERCA, old street of the town, which starts in the little Plaça del Carbó and ending in the Hermitage where the Mare de Déu de la Salut was found. Formerly, this street was heading to the rural area refered. It's all scene of the Processoneta del Matí of September 8th in the Festa a la Mare de Déu de la Salut, in other time also called as Mare de Déu de Berca. On the street, there's the Well of Berca or the Well of the Virgin, in the place where the roots of mulberry were found. Hence it’s also popularly known as Well's Street.

BERCA, from the Arabic word Birkin, that means laundry, raft or water tank. Name given to the place of the rural area referred, now partly included in the urban core, because of the probable existence of those wrapper construction of water, vital for irrigation, livestock or serving households.

Therefore, the aqueous image and humid environment chosen to illustrate our blog: raindrops, in remembrance of the origin of the primitive word BERCA in Algemesí.

5 d’abril del 2012

SOM DE LA PELITRÚMPELI
EN IMATGES



NÈSTOR MONT
SALVA PELLISSER
DANI MIQUEL
INSTITUT KODÀLY DE LA SCHOLA CANTORUM D'ALGEMESÍ
BERCA GRUP DE DANSES D'ALGEMESÍ
MARIÀN ESCRIVÀ
NOVA MUIXERANGA D'ALGEMESÍ

LORENA COMÍN (DISPARATIO)
JOSEP EMILI NAVAL
RAÜL SANXIS
JOAN NÀCHER
IMMA OLTRA
LAIA FERRÍS
ANNA ADAM
ARNAU NÀCHER

GEMMA PELLICER
Directora


I.- PATILLES TÒRTIQUES

Patilles tòrtiques, dum peluquèstricum, som de l'airú.
Som de la pelitrúmpeli, pelicutxim catarrim, catarrim catxim.

Puix senyor, temps era temps...

Terra! ...Terra!... Hi ha terra a prop!

Portémpelim molt de temps navegàntelim, però ara baixarémiquem
i farémpelim un viatge per terra...




II.- TANINÀ



... i caminaren per les muntanyes amunt fins arribar a un poble gran i bonic
que estava en festes.



Taninà, ninà...


... Socarrats de Cocentaina...


Taninà, ninà...


... heu perdut l'enteniment.


Taninà, ninà...


... volent fer a son alcàsser,


... tan luxós com a altres temps.




III.- IX, XICA, A BALLAR




Ix, xica, a ballar... que t'espera la parella...
.. i està la gent "desesperà".

Ix, xica, a ballar!

Les xiques que ballen a la dansa,

... escaldades estan com la pansa.


Acudiu, acudiu a les danses i voreu, i voreu xiques guapes!




IV.- LA MURGA


Què vinga la Murga!.... Què vinga la Murga!... La Murga, va la murga!
Ja venim de fora, ja venim de dins...
... amb la panxa plena i el melic florit.
Ai, don Joaquim, don Joaquim... don Joaquim, quina aigua cau...

Ai, don Joaquim, don Joaquim....

... arromanga't un camal!


V.- LA BOLANGERA

Eh! I perquè no pensem molt fort... i ens juntem amb els de la Pelitrúmpeli...

- Eh! Escolteu!... Sou els de la Pelitrúmpeli? - Aguanta, tu, sí que són!

Eh! Sentiu?... Mireu en aquella cova...

És la Bolangera, i les seues bruixes i bruixots... i estan fent la dansa de la Bolangera.
La Bolangera té un tupí que sense foc el fa bullir...
... fica-li foc i bullirà, la Bolangera ballarà!
La Bolangera a la put-put li diu que duga el seu menut...
... i quan els té a tots rostits, la Bolangera pega crits.
La Bolangera té un tupí que sense foc el fa bullir...

Anem, que no ens vegen, que eixos ho fiquen tot a bullir en l'olla...


VI.- I ARA SÓC SERENO...

No sabeu el conte dels donyets?
Ave Maria Puríssima... les dotze... sereno!

Au, anem al llit.... veja'm si podem dormir tranquils avui.


VII.- OH, QUÈ ÉS ESTE ROÏDO?

Oh, oh, què és este roïdo que passa per ací...

... que de nit ni de dia ens deixa dormir?

- Veja vostè si els donyets estan vius o morts - Vius!!

A l'endemà quan s'alcen...

Ai! Les paelles... haurem de tornar a arreplegar-les!

No cal, no cal! Mireu, jo les tinc,  jo les tinc!

Quan passàvem per ca la tia Ireneta... li vam demanar de berenar.



VIII.- LES CLAUS DE DÉU

Va les claus de Déu! Poseu-vos tots en rotgle...

Més de pressa!

Amb el triqui triqui trac.... tric trac!



IX.- TOCA-LI EL PEU

- Una a tocar? - Va, una a tocar!

Toca-li el peu a la Margarideta, peu polidó lairó laireta.
Toca-li el genoll a la Margarideta...
... peu polidó, lairó laireta.


X.- DANSA DE SORITA / PORROTS

Eh! Anem a fer una dansàmpelim...

No, no... que ara anem a fer un altre ball nou!














XI.- LA PERE-JOANA

Un dia, a les afores d'un poble que es diu Benigànim...
- No, no sóc un soldat. Sóc una dona, em diuen la Pere-Joana...
És blanca com l'arrop, ampla com l'estornell...
... té cara de mula guita i orelles de matxo vell.
La Pere-Joana quan anava pel poble, la Pere-Joana, això ho té provat...
... la Pere-Joana, quan anava pel poble...
... més tesa que un orgue...
... amb vestit de soldat!
- Puc anar amb vosaltres? - Anem, anem!



XII.- EL TIO TONI

Vaig a vore si trobe una nòvia perquè em vull casar.
Vinga amb nosaltres i ja la trobarem.
El tio Toni, leré, més vell que l'oli, leré...

... a la "vellea", leré, es vol casar.
Les cames tortes, leré, com a bajoques, leré...
... com a bajoques, leré, del bajocar.
El tio Toni també se'n vingué amb nosaltres i de tant en tant li renegava
a la Pere-Joana perquè anava molt de pressa.



XIII.- EL TIO CALIU

El dilluns jo no treballe, el dimarts a prendre el sol...
... el dimecres me prepare per a descansar dijous.
El divendres trac els comptes, el dissabte anar a cobrar...
... i el diumenge, com és festa, jo no vaig a treballar.

A mi em diuen Caliu... Jo sóc el tio Caliu!

Es diu que el tio Caliu és un gandul que no treballa...
... que ensenya a les xiquetes a tocar en la rondalla.
Diners, diners i aprofitar-les totes...
... diners, diners com fan els botiguers.


XIV.- LES TOMASINES 
No podem anar-nos-en encara. Mireu!
Carrer major de la vila, baixaven les Tomasines...
... amb un barret a les mans, fent músiques a les xiques.
Ja baixen les Tomasines, i amb la mà al costat...
... dient-los a les fadrines: "Mireu-me la rosa que porte en lo cap".
Nosaltres eixim a la festa, com si forem oronelles...
... i si pregunten qui són...
... són les Tomasines elles.


XV.- LA FESTA D'ALGEMESÍ: 
LA MUIXERANGA

Ei, xiquets, un  moment... perquè aneu així vestits?
És la Festa de la Mare de Déu de la Salut...
Nosaltres fem muixerangues...









Caram, quins xiquets més valènticums!... Voleu vindre amb nosaltres?
... Ens haureu d'esperar que acabem la processó, sols dura unes set horetes!
Estiguérem a Algemesí fins ben entrada la nit.


XVI.- GORI GORI, XIU XIU

Eh, eh... mireu! La lluna està grogueta. Esta nit és la dels caragols misteriosos.
Gori gori gori, xiu xiu, una cosa fina i al riu.
Guaita com venen tots els pardals i els conills i les serps i tots els animalets.


XVII.- CARAGOL, XIM PUM 

...  i anaven eixint dels forats molts caragols de tots els colors...
... i tots ens posàrem a ajudar els caragols.
Caragol, xim pum, posa-li oli a la llum.
No te'n vages a l'era, que està ennuvolat...
... no te'n vages a l'era, perquè et banyaràs.
I va i el caragol més gran de tots tragué la molla molt llarga i l'alçava cap amunt.
... creixent, creixent i al remat es va clavar en la lluna.
La Pere-Joana que ho veu s'enfilà amunt per una banya i el tio Toni i el tio Caliu
... i tots nosaltres també. Què bé que s'estava!


XVIII.- MARETA, MARETA

Bé, xiquets, ja hem fet moltes històries. A dormir...
Mare, però els nostres amics de la Pelitrúmpeli es quedaran a viure amb nosaltres?
Sí, ja serem molts més.... Fantàsticum!
Mareta, mareta, anit vaig somniar...
... que una nineta em vares comprar.




XIX.- LA MEUA XIQUETA ÉS L'AMA


La meua xiqueta és l'ama, del corral i del carrer...
... de la figuera i la parra i la flor del taronger.


Patilles tòrtiques, dum peluquèstricum, som de l'airú.
Som de la pelitrúmpeli, pelicutxim catarrim, catarrim catxim.



Institut Kodàly de la Schola Cantorum d'Algemesí i Marian Escrivà
Berca Grup de Danses d'Algemesí


Dani Miquel, Nèstor Mont, Salva Pellisser... què grans músics!
Laia Ferrís, Imma Oltra, Gemma Pellicer, Joan Nàcher, Arnau Nàcher,
Lorena Comín, Anna Adam
Gemma Pellicer, directora.... Gràcies!
La Nova Muixeranga d'Algemesí

Vicent Torrent i d'altres membres d'Al Tall junt amb els intèrprets qui
eren xiquets al temps en que s'hi enregistrà Som de la Pelitrúmpeli el 1980.




Patilles tòrtiques, dum peluquèstricum, som de l'airú.

Som de la pelitrúmpeli, pelicutxim catarrim, catarrim catxim.




Imatges corresponents a la segona de les dues representacions dutes a terme
el dia 11 de desembre de 2011 al Teatre Municipal d'Algemesí.

Fotografies: Nova Muixeranga d'AlgemesíFoto-aficionats