BERCA, grup de danses fundat a Algemesí el 1981 a iniciativa de Pepe Castell "el Pero", junt a Laura Castell "l'Oliera" i Yolanda Pellicer "la Tirana", arran la seua segregació del grup Pardines del qual provenien i que havia estat creat l'any anterior. Aquest grup Pardines havia sorgit al recer de l'actual ball del les "llauradores" o ball del Bolero, tal com era anomenat, que fou incorporat a les processons de la Mare de Déu de la Salut el 1934, els balladors del qual eren els únics testimonis supervivents de l'antic "quadre de ball" existent a Algemesí almenys des de les acaballes del segle XIX. Arran la creació del nou grup, Berca, s'hi anaren afegint immediatament d'altres algemesinencs aficionats i interessats en cants, balls, danses i indumentària, tradicions folklòriques valencianes en general, però, no locals. És per això que, des del 2003 ençà, Berca ha mamprès la laboriosa i costosa tasca d'investigació i recuperació o restauració d'elements folklòrics locals diferents d'aquells altres que hi tenen manifestació a Algemesí els 7 i 8 de setembre dintre les processons de la Festa a la Mare de Déu de la Salut (recentment declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO), sent així com es retrauen els Cabuts amb dues danses, els Gegants Jaume I i Violant d'Hongria i la seua dansa -reincorporats a la Festa Major el 2007-, la Ronda de Nadales i, especialment, les danses o ball de carrer tradicional d'Algemesí, la dansada de les quals en la darrera edició de 2013 va comptar amb més de 400 participants. Organitza i du a terme la Mascarada de Carnestoltes, juntament amb l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí i la novella agrupació de batucada Trabukatu. A més de tot això, ha restaurat i difós l'antic Bolero Vell, origen dels esquarterats boleros processionals actuals; la Jota "la Cebera" i les Valencianes, recollides aquestes per Laura Castell de "el Campanero", recordat Mestre de Ball de renom. Berca és una associació legalment constituïda, sent una entitat lliure i sense ànim de lucre, oberta a tota persona interessada de participar de les seues finalitats. Des de l'any 1990 és Mestre o Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí, Vicent J. Vidal Esteve "el Menescal", qui és membre de l'agrupació des del 1985.

BERCA, partida del terme de la primitiva Universitat i actual Ciutat d'Algemesí, antigament anomenada de Massaseli, i indret on el 1247 tingué lloc la Troballa de la Mare de Déu de la Salut, al tronc buit d'una morera per part d'un llaurador que eixia a conrear les terres.

BERCA, camí que ressegueix apegat vora la Rambla d'Algemesí, riu Sec o riu Magre, a la partida del seu nom i que s'inicia al pont d'Alzira al Camí Reial.

BERCA, carrer, dels antics de la Vila, que s'inicia a la Placeta del Carbó, remata a la Capella de la Troballa i antigament s'adreçava a la referida partida de qui pren el nom. És tot ell escenari de la Processoneta del Matí de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, altres temps també dita Mare de Déu de Berca. Al carrer, a més, hi està el Pou de Berca o de la Marededéu, al lloc on s'hi trobaren les arrels de la morera. D'ací també que siga conegut com carrer del Pou.

BERCA, mot algemesinenc procedent de l'àrab birka, amb el significament de safareig, bassa o dipòsit d'aigua. Denominació donada a aquest indret del terme, avui en part inclòs al nucli urbà, per la probable existència d'aquestes construccions contenidores de l'aigua, vital per al reg, el bestiar o el servei de les llars.

D'ací, doncs, la imatge aquosa i d'ambient humit escollida per a il·lustrar aquest bloc nostrat: les gotes d'aigua, en rememoració del primitiu origen del mot BERCA a Algemesí.

ENGLISH VERSION

BERCA, dance group established in Algemesí (València, Spain) at 1981, on the initiative of Pepe Castell, "el Pero", with his wife Laura Castell ,"l'Oliera", and Yolanda Pellicer, "la Tirana", following their separation from Pardines group that had been created the previous year 1980. That Pardines group had emerged sheltered from the current dance called "les Llauradores"- exactly a Bolero dancing as it was known-, which was incorporated in the procession of the Mare de Déu de la Salut in 1934, whose dancers were the only surviving witnesses of the ancient existing "group" in Algemesí at least since the late nineteenth century. Following the creation of the new group, Berca, was immediately added algemesinenses others interested in singing, dancing and clothing about Valencian folk traditions in general, but without a strong emphasis on local folk manifestacions. That is why, since 2003 until now, Berca undertaken the research and recovery or restoration of local folk elements different from those that have demonstration in Algemesí every September 7th & 8th in the processions of the Festa a la Mare de Déu de la Salut (Feast of Our Lady of Health, declared Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2011), as well as Cabuts / Cabezudos with their two dances, the Giants Jaume I and Violant I of Hungary (first king and queen of Kingdom of Valencia) and their dance -reinstated in the Festa in 2007-; Carols Round every December 26th and, especially, the traditional “les Danses” or street dance of Algemesí, which the last edition in 2013 featured more than 400 participants. Organizes and conducts Masquerade Carnival, together with the Municipal School of Tabalet and Dolçaina of Algemesí and the grouping of Trabukatu, with its batucada. Besides all this, has been restored and extended the ancient Bolero Vell, source or origin of the current and dismembered processional boleros that are currently danced in the Festa a la Mare de Déu de la Salut; also, the Jota "la Cebera" and the Valencianes. Berca is a legally constituted association, being a free entity and nonprofit, open to anyone interested in participating in its aims. Since 1990, is Director or Mestre of Berca Grup de Danses d’Algemesí the member Vicent J. Vidal Esteve, "el Menescal", a member of the group since 1985.

BERCA, rural area of the municipality of the ancient University and current City of Algemesí, formerly also called as Massaseli, and where in 1247 was discovered the sculpture of the Mare de Déu de la Salut into the hollow trunk of a mulberry tree by a farmer, right in the place where is the Hermitage of Find, as is called that chapel.

BERCA, stuck walking path along the Rambla of Algemesí, Seco river or river Magro, heading to his named rural area and that starts at the Alzira bridge at the Ancient Royal Road of Valencia.

BERCA, old street of the town, which starts in the little Plaça del Carbó and ending in the Hermitage where the Mare de Déu de la Salut was found. Formerly, this street was heading to the rural area refered. It's all scene of the Processoneta del Matí of September 8th in the Festa a la Mare de Déu de la Salut, in other time also called as Mare de Déu de Berca. On the street, there's the Well of Berca or the Well of the Virgin, in the place where the roots of mulberry were found. Hence it’s also popularly known as Well's Street.

BERCA, from the Arabic word Birkin, that means laundry, raft or water tank. Name given to the place of the rural area referred, now partly included in the urban core, because of the probable existence of those wrapper construction of water, vital for irrigation, livestock or serving households.

Therefore, the aqueous image and humid environment chosen to illustrate our blog: raindrops, in remembrance of the origin of the primitive word BERCA in Algemesí.

18 d’abril del 2012

SARAU VALENCIÀ o JUERGA ANDALUZA
 SARAU ANDALÚS o JUERGA VALENCIANA
QUÈ SARAU!...      ¡VAYA JUERGA!

21 d'abril de 2012 a les 18:00 hores
Claustre del Convent de St. Vicent Ferrer
(Museu de la Festa)


Ad principio, verba significationem...

sarau m. 1. Reunió de persones que es diverteixen ballant... és la primera definició que per a aquest mot ens dóna el Diccionari Valencià coeditat per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana juntament amb la Generalitat Valenciana. Paraula aquesta, sarau, que a l'ensems és sinònima de ball, de tabola, de borrombori, de diversió o gatzara entre moltes d'altres més i conforme a qualssevol dels diccionaris de sinònims a l'ús.

Sarau valencià

Segons l'aplicació determinada que en aquest cas exclusivament li volem donar a la paraula, ben bé es podria correspondre amb el que en llengua castellana s'anomena juerga, mot específic -i particularment andalús- que deriva de la paraula huelga, de holgar, amb el significament de l'espai de temps en el qual no es treballa i què, per tant i contràriament, hom el dedica al divertiment... a la folgança. I heus ací com ja hem tornat de nou a la llengua valenciana i a l'acció de folgar, paraula la qual, a més de la significança de prendre repòs del treball, l'adés esmentat diccionari ens apunta que també n'és, però, fer festa i passar el temps divertint-se.

Juerga andaluza 

Aquesta folgança, aquesta juerga, en ser concretada a un origen andalús i flamenc, ço és a una juerga andaluza o juerga flamenca, es converteix de sobte i definitivament en allò que el Diccionario de la Real Academia Española defineix com la reunión bulliciosa en la que se canta, se bebe y se baila flamenco on, per suposat, es pot beure o no i també menjar o no, però sempre hi quedarà la necessària i gatzarosa reunió preparada per al ball amb els imprescindibles acompanyaments de la música i els cants. I ja ho tenim tot.


Targeta postal valenciana de principis de segle XX: València, balls populars.

Com veiem, sarau, juerga... tararà i tararú, tot ve a ser u. Finalment estarem parlant, doncs, del que ve a ser un complert Sarao hispànic, el clàssic Sarao per antonomàsia del que ben bé es recullen múltiples definicions, explicacions i detalls als nombrosos i antics tractats de balls existents o, el que planerament és el mateix, estarem parlant d'un popular sarau com el dels valencians però a l'andalusa o, dit d'altra manera, d'una concorreguda juerga andaluza però a la valenciana, que tant s'hi dóna quan de passar-ho bé i fer-ho passar bé es tracta. Perquè, d'aconseguir-ho, en acabar sempre oirem allò de: "Xe, què sarau!" o dit amb d'altra llengua però amb igual sentit: ¡Vaya juerga!. I cadascú a sa casa que el sol ja se'n va a la posta.


Targeta postal andalusa de primeries del segle XX: Sevilla, festa a un corral.

Sarau, juerga... Tot i que hom sempre pot adduir d'altres denominacions més, com les valencianes bureo, ball d'alqueria, ball del mas o ball masover i ball de cuina, aquestes tres darreres molt expressives, però també les més simples de ballada o ball; a les que hi podríem afegir les expressions castellanes fandango, jaleo, baile de candil, baile de corral, baile... són, en definitiva, totes elles, tant les valencianes com les castellanes representatives de comarques i indrets concrets.

En canvi, però, passa que el sarau, la juerga, com s'ha dit, a més de resultar les més generalitzades, en una i d'altra llengua recullen a la perfecció el sentit més pur del divertiment popular, allunyat del tot i per tot de l'etiquetat ball d'escola i de saló i, per tant, plenament representatius del poble planer més castís, en aquest cas nostrat del poble valencià i del poble andalús.

... et in finem, usum verborum.

I això és el que tractarem de fer el dissabte 21 d'abril. Empenyats per la Casa d'Andalusia d'Algemesí durem a terme una actuació conjunta al Claustre de l'antic Convent de Sant Vicent Ferrer, actual seu del Museu de la Festa, amb la preuada col·laboració del qual, compta aquest acte.

Sarau valencià o juerga andaluza, sarau andalús o juerga valenciana, que tant s'hi val. Uns i d'altres, els membres de Berca Grup de Danses d'Algemesí i els de Con mucho duende, integrat pels grups de flamec, de sevillanes i infantil de la Casa d'Andalusia d'Algemesí, intentarem de realitzar el millor dels nostres esforços per mostrar una ínfima part dels respectius balls valencians i andalusos que hem preparat per a l'acte. La finalitat última: passar-ho bé i fer-ho passar bé als espectadors assistents a aquesta actuació conjunta.






















La vinculació folklòrica entre molts dels balls representatius d'ambdues comunitats és, per als entesos en la matèria, més que evident però fóra de ser ara evidenciades en aquestes línies. Fandangos, granaïnes, malaguenyes, boleros o seguidilles -que no pas altra cosa són les sevillanes- campegen a bona gana entre la nòmina de balls tradicionals associats a andalusos i valencians, en aquest cas, però, emmascarats sota d'altres denominacions més habituals a les nostres terres.

L'endemà, diumenge 22 d'abril, hi realitzarem dues classes obertes al públic interessat, ja no tant en aprendre alguna modalitat de ball tradicional, sinó més ben bé amb intenció de passar-ho gratament als tallers de balls andalusos i al de balls valencians, segurament unes sevillanes i un ball de la carraspera respectivament.

En aquest actuació resulta, però, que és, a més, Algemesí, el lligam darrer i vertader que fa possible aquest sarau, aquesta juerga andalusa i valenciana.




Fotografies: Col. Vicent Vidal
Cartell: Museu de la Festa




Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , , ,
Ubicació: 46680 Algemesí, Espanya