BERCA, grup de danses fundat a Algemesí el 1981 a iniciativa de Pepe Castell "el Pero", junt a Laura Castell "l'Oliera" i Yolanda Pellicer "la Tirana", arran la seua segregació del grup Pardines del qual provenien i que havia estat creat l'any anterior. Aquest grup Pardines havia sorgit al recer de l'actual ball del les "llauradores" o ball del Bolero, tal com era anomenat, que fou incorporat a les processons de la Mare de Déu de la Salut el 1934, els balladors del qual eren els únics testimonis supervivents de l'antic "quadre de ball" existent a Algemesí almenys des de les acaballes del segle XIX. Arran la creació del nou grup, Berca, s'hi anaren afegint immediatament d'altres algemesinencs aficionats i interessats en cants, balls, danses i indumentària, tradicions folklòriques valencianes en general, però, no locals. És per això que, des del 2003 ençà, Berca ha mamprès la laboriosa i costosa tasca d'investigació i recuperació o restauració d'elements folklòrics locals diferents d'aquells altres que hi tenen manifestació a Algemesí els 7 i 8 de setembre dintre les processons de la Festa a la Mare de Déu de la Salut (recentment declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO), sent així com es retrauen els Cabuts amb dues danses, els Gegants Jaume I i Violant d'Hongria i la seua dansa -reincorporats a la Festa Major el 2007-, la Ronda de Nadales i, especialment, les danses o ball de carrer tradicional d'Algemesí, la dansada de les quals en la darrera edició de 2013 va comptar amb més de 400 participants. Organitza i du a terme la Mascarada de Carnestoltes, juntament amb l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí i la novella agrupació de batucada Trabukatu. A més de tot això, ha restaurat i difós l'antic Bolero Vell, origen dels esquarterats boleros processionals actuals; la Jota "la Cebera" i les Valencianes, recollides aquestes per Laura Castell de "el Campanero", recordat Mestre de Ball de renom. Berca és una associació legalment constituïda, sent una entitat lliure i sense ànim de lucre, oberta a tota persona interessada de participar de les seues finalitats. Des de l'any 1990 és Mestre o Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí, Vicent J. Vidal Esteve "el Menescal", qui és membre de l'agrupació des del 1985.

BERCA, partida del terme de la primitiva Universitat i actual Ciutat d'Algemesí, antigament anomenada de Massaseli, i indret on el 1247 tingué lloc la Troballa de la Mare de Déu de la Salut, al tronc buit d'una morera per part d'un llaurador que eixia a conrear les terres.

BERCA, camí que ressegueix apegat vora la Rambla d'Algemesí, riu Sec o riu Magre, a la partida del seu nom i que s'inicia al pont d'Alzira al Camí Reial.

BERCA, carrer, dels antics de la Vila, que s'inicia a la Placeta del Carbó, remata a la Capella de la Troballa i antigament s'adreçava a la referida partida de qui pren el nom. És tot ell escenari de la Processoneta del Matí de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, altres temps també dita Mare de Déu de Berca. Al carrer, a més, hi està el Pou de Berca o de la Marededéu, al lloc on s'hi trobaren les arrels de la morera. D'ací també que siga conegut com carrer del Pou.

BERCA, mot algemesinenc procedent de l'àrab birka, amb el significament de safareig, bassa o dipòsit d'aigua. Denominació donada a aquest indret del terme, avui en part inclòs al nucli urbà, per la probable existència d'aquestes construccions contenidores de l'aigua, vital per al reg, el bestiar o el servei de les llars.

D'ací, doncs, la imatge aquosa i d'ambient humit escollida per a il·lustrar aquest bloc nostrat: les gotes d'aigua, en rememoració del primitiu origen del mot BERCA a Algemesí.

ENGLISH VERSION

BERCA, dance group established in Algemesí (València, Spain) at 1981, on the initiative of Pepe Castell, "el Pero", with his wife Laura Castell ,"l'Oliera", and Yolanda Pellicer, "la Tirana", following their separation from Pardines group that had been created the previous year 1980. That Pardines group had emerged sheltered from the current dance called "les Llauradores"- exactly a Bolero dancing as it was known-, which was incorporated in the procession of the Mare de Déu de la Salut in 1934, whose dancers were the only surviving witnesses of the ancient existing "group" in Algemesí at least since the late nineteenth century. Following the creation of the new group, Berca, was immediately added algemesinenses others interested in singing, dancing and clothing about Valencian folk traditions in general, but without a strong emphasis on local folk manifestacions. That is why, since 2003 until now, Berca undertaken the research and recovery or restoration of local folk elements different from those that have demonstration in Algemesí every September 7th & 8th in the processions of the Festa a la Mare de Déu de la Salut (Feast of Our Lady of Health, declared Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2011), as well as Cabuts / Cabezudos with their two dances, the Giants Jaume I and Violant I of Hungary (first king and queen of Kingdom of Valencia) and their dance -reinstated in the Festa in 2007-; Carols Round every December 26th and, especially, the traditional “les Danses” or street dance of Algemesí, which the last edition in 2013 featured more than 400 participants. Organizes and conducts Masquerade Carnival, together with the Municipal School of Tabalet and Dolçaina of Algemesí and the grouping of Trabukatu, with its batucada. Besides all this, has been restored and extended the ancient Bolero Vell, source or origin of the current and dismembered processional boleros that are currently danced in the Festa a la Mare de Déu de la Salut; also, the Jota "la Cebera" and the Valencianes. Berca is a legally constituted association, being a free entity and nonprofit, open to anyone interested in participating in its aims. Since 1990, is Director or Mestre of Berca Grup de Danses d’Algemesí the member Vicent J. Vidal Esteve, "el Menescal", a member of the group since 1985.

BERCA, rural area of the municipality of the ancient University and current City of Algemesí, formerly also called as Massaseli, and where in 1247 was discovered the sculpture of the Mare de Déu de la Salut into the hollow trunk of a mulberry tree by a farmer, right in the place where is the Hermitage of Find, as is called that chapel.

BERCA, stuck walking path along the Rambla of Algemesí, Seco river or river Magro, heading to his named rural area and that starts at the Alzira bridge at the Ancient Royal Road of Valencia.

BERCA, old street of the town, which starts in the little Plaça del Carbó and ending in the Hermitage where the Mare de Déu de la Salut was found. Formerly, this street was heading to the rural area refered. It's all scene of the Processoneta del Matí of September 8th in the Festa a la Mare de Déu de la Salut, in other time also called as Mare de Déu de Berca. On the street, there's the Well of Berca or the Well of the Virgin, in the place where the roots of mulberry were found. Hence it’s also popularly known as Well's Street.

BERCA, from the Arabic word Birkin, that means laundry, raft or water tank. Name given to the place of the rural area referred, now partly included in the urban core, because of the probable existence of those wrapper construction of water, vital for irrigation, livestock or serving households.

Therefore, the aqueous image and humid environment chosen to illustrate our blog: raindrops, in remembrance of the origin of the primitive word BERCA in Algemesí.

25 d’agost del 2013

PRESENTACIÓ OFICIAL DEL BOLERO PERDUT

BERCA GRUP DE DANSES D'ALGEMESÍ
BANDA SIMFÒNICA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALGEMESÍ


SUITE DE TRES BALLS ALGEMESINENCS


El passat 6 de juliol Berca Grup de Danses d'Algemesí ballava públicament per primera vegada el que ha estat anomenat Bolero Perdut d’Algemesí al I Aplec de Danses a l’Estil de la Ribera, on participà a Riola en representació d’Algemesí i el seu antic ball de carrer que són les danses.
Berca Grup de Danses en la pre-estrena del Bolero Perdut d'Algemesí
a Riola el 6 de juliol de 2013, al I Aplec de Danses a l'Estil de la Ribera.
Ara, per al 6 de setembre de 2013 -en la nit de l’entranyable Retorn-, a la plaça Major es farà la seua presentació oficial en un acte amb la Banda Simfònica de la Societat Musical d’Algemesí realitzant a la 1a part del tradicional Concert Extraordinari de la Mare de Déu que tindrà lloc a les 23:15, una actuació conjunta on seran interpretats i ballats tres balls algemesinencs: les Valencianes, el Bolero Perdut i la Jota la Cebera, tres dignes representants del patrimoni folklòric local més desconegut.

Sota direcció d’Alberto Ferrer, la Banda Simfònica de la Societat Musical d’Algemesí interpretarà les partitures d’aquesta trilogia que a partir de les melodies tradicionals locals han estat expressament harmonitzades per l’algemesinenc Guillem Ramiro. I serà Berca Grup de Danses d’Algemesí qui, dirigit per Vicent J. Vidal, posarà en escena els balls algemesinencs que durant anys ha tingut cura en mantenir al seu repertori.

Banda Simfònica de la Societat Musical d'Algemesí

LES VALENCIANES D’ALGEMESÍ

Les Valencianes d’Algemesí –Valencianes per la de l’U i el Dos o a l’estil de l’U i el Dos-, juntament amb el Bolero Vell formaven part del repertori de l’antic “quadre de ball” algemesinenc –tal com abans s’anomenaven els actuals “grups de dansa”- existent almenys des dels principis del segle XX. Aquella primitiva agrupació d’aficionats al “ball de comptes” (per diferenciació dels balladors locals de les “danses”) acabà diluint-se a dintre el Ball del Bolero –en l’actualitat popularment conegut per Ball de les Llauradores- en incorporar-se els seus membres al seguici processional amb el seu ball més lluït i característic, origen dels actuals boleros processionals. 


Quadre de ball d'Enric Vicent de la ciutat de València als anys 20.
Prototip d'escolaritzada agrupació de balls valencians.
Amb el gran canvi sociopolític que esdevingué amb la finalització de la Guerra del 1936-1939, d’aquell repertori només sobrevisqué amb naturalitat el Bolero Vell –el Mallorquí-, gràcies a haver-se donat l’any 1934 la seua inclusió definitiva a les Processons de la Mare de Déu de la Salut i a l’acció de reviscolament que s’hi donà el 1949 en posar sota tutela del Grupo Económico local el Baile Bolero, a instàncies de l’Ajuntament d’aleshores. Només fins que tingué lloc el desenvolupament actiu de la delegació local de Coros y Danzas de la Sección Femenina no tornaren a ballar-se aquelles Valencianes.

"Tinc una barraca en l'horta,
i en la barraca un roser,
i en el roser una rosa
que com tu volguera ser.

A la vora del riu, mare,
m'he deixat les espardenyes.
Mare, no li ho diga al pare,
que jo tornaré per elles.

Cara de pometa roja
no m'entres per "lo" corral,
que tinc les gallines soltes
i m'espantaràs el gall"

A través d’Avel·lí Borràs “el Campanero” –germà del mític Eduard Borràs, autèntic darrer mestre de Ball de Comptes, i que ho fou de l’antic Quadre de Ball i de la primigènia formació del ball del Bolero a les processons-, així com també mitjançant Vicent Domínguez “el Pandero” –conegut així mateix pel “Tio Blaiet”, que també fou mestre, ara ja del bolero processional- van estar transmesses aquelles Valencianes al matrimoni Josep Castell i Laura Castell, veritables creadors de Berca Grup de Danses, grup que aconseguí arrodonir-ho amb més informació d’altres més que les ballaren, com ara Rosa Sanchis o Pepe Blasco “Pistola”.


Primigènia agrupació que incorporà el Bolero Vell al seguici processional
de la Mare de Déu de la Salut en la dècada dels anys 30. Al bell mig, assegut i amb gaiato,
el mític Eduard Borràs "el Campanero", mestre de ball.
La recuperació d’aquest ball –cant i mudances- fou mostrada per la nostra agrupació el 24 de juliol de 1987, formant part de l’espectacle “A l’hostal d’Algemesí” que es va representar al Saló d’Actes del Centre Cultural Jaume I.

LA JOTA “LA CEBERA” D’ALGEMESÍ

D’altre ball, amb que clourà la 1a part del Concert, és la Jota la Cebera, que reb aquest nom per fer al·lusió a les treballadores de la ceba als antics magatzems del poble. Aquesta varietat de cant de jota va estar recollida l’any 1986 per Berca Grup de Danses a través de la mare d’Aureli Vendrell, qui fou guitarró durant anys a la nostra agrupació; tot i que, pel mateix temps, era recopilada a Algemesí d’altra versió, una mica diferent, per part de Fermí Pardo, estudiós del folklore valencià.
"Cambra amb cebes" (1902), llenç de Ramón Stolz Seguí, 
al Museu de Belles Arts de València.
La ceba, a Algemesí, encara el 1961 destacava en el primer lloc dels cultius secundaris després dels principals de la taronja, l’arròs i la dacsa (V. Castell, 1971) i, per tant, hi abundaven els magatzems destinats a la seua manufactura, com la coneguda “Fàbrica dels Llàcers”. Era al treball al si d’aquells magatzems on abundaven els cants populars que espontàniament, per tal d’amenitzar la feina, efectuaven les dones “ceberes” però també les “tarongeres”, amb cants que generacionalment havien estat transmesos a les llars o als llocs de treball. O d'esbargiment, com tantes d'altres coses.

"Si vas a buscar-te nòvia
no te la busques cebera, 
ai, que les ceberes van fóra,
ai, que no en torna cap sencera.

Arrima't cap a mi,
que el llençol és estret,
acabant no me digues
que t'he fet patir fred.

No te la busques cebera
que no te la tornaran,
ai, totes les ceberes tenen,
ai, salero, sandunga i sal"

També la presentació d'aquesta jota tingué lloc el 1987 i al mateix espectacle adés referit, tot i que només ho va ser de manera cantada, tal i com l'havíem recollida. Va ser bastants anys després quan Berca Grup de Danses determinà acoblar-li al cant unes mudances de regust local, per tal d'obtenir així una jota ballable. Aquest ball seria presentat a la plaça Major d'Algemesí el 13 de maig de 2007, en una actuació conjunta amb el grup Alimara de València i dins el III Aplec de Cultura d'Arrel Tradicional així com en l'acte de presentació al poble d'Algemesí de la Federació Novella de Cultura Tradicional Valenciana que s'esdevingué a la plaça del Teular.

Quadrilla de dones treballant la ceba al magatzem dit de Llàcer cap el 1945.
Al centre, dempeus i amb capell per protegir-se del polsim, Amparo "la Menescala",
qui fou durant anys encarregada d'aquell magatzem.

EL BOLERO PERDUT D’ALGEMESÍ

Finalment, la peça central que ocuparà la trilogia -o “Suite de tres balls algemesinencs” com ha estat anomenada per l’autor dels arranjaments, Guillem Ramiro- és el Bolero Perdut. La Dansa dels Bastonets ha vingut actuant a manera de magatzem i dipòsit de melodies diverses, algunes d’elles de peculiar índole i procedència. Superen la dotzena de peces que es disposen per executar la dansa, d’entre les quals i per al cas la peça anomenada, justament, Bolero.


La Dansa dels Bastonets d'Algemesí a la Festa a la Mare de Déu
de la Salut, al si de la qual s'ha conservat la melodia Bolero.
Berca Grup de Danses, a través dels seus membres Josep L. Sanchis i Vicent J. Vidal, aconseguí l’any 2005 muntar musicalment un bolero clàssic valencià amb la dita melodia Bolero de la Dansa dels Bastonets, la qual efectivament és un bolero tot i que ajustat de manera diferent per tal de ser interpretat a la referida dansa processional.  Per a això es va fer necessària la creació d’una tornada amb que enllaçar les cobles i d’una introducció amb que iniciar el ball.

El pas següent fou acoblar-li mudances amb que ser ballades les cobles. En aquest sentit, l’agrupació s’abastí de la generosa quantitat de mudances o diferències amb que comptem a Algemesí a dintre els boleros processionals o Ball de les Llauradores, fent-se necessari, però, ajustar-les a la mesura correcta i exacta del “ball de comptes” tradicional, una mica corromput al ball processional possiblement a conseqüència del traspàs generacional i les inevitables -o no- variacions sorgides amb el pas del temps i dels seus diferents components.


Membres de Berca Grup de Danses formant part dels
boleros processionals de la Festa a la Mare de Déu de la Salut.
No sabrem, però, si aquesta bella melodia de bolero conservada a la Dansa dels Bastonets formà part, en temps pretèrits, del repertori dels balls populars valencians amb que acostumàven d’entretenir-se i fer festa els algemesinencs al segle XIX. O a d'altres llocs. Les melodies més agradables, populars o no, s’interpretaven i es transmetien paulatinament a diferents i/o allunyats indrets del nostre territori de la mà de dolçainers i tabaleters, guitarristes rodamóns o fins i tot traginers i carreters i solien caure en desús a un determinat estil de ball per incorporar-se a d’altre de distinta naturalesa però d’idèntica funció: l’entreteniment o la festa.

Qui sap si per la primera existència musical d’aquest Bolero, els aficionats balladors algemesinencs de finals del segle XIX o primers anys del segle XX es veiéren necessitats d’anomenar com “el Mallorquí” la bella i nova melodia aportada al poble pel mestre Espanya.

I si hem vingut a anomenar-lo Perdut és, precisament, per considerar perduda tota informació respecte l’origen i circumstàncies de la seua melodia i, sobretot, tal com s’esdevingué fa més de cent anys, ara de nou per necessitat de ser diferenciat d’aqueix altre bolero algemesinenc, el Bolero Vell. 

 Però, no volem acabar sense abans mostrar públicament el nostre sincer agraïment a la magnífica Banda Simfònica de la Societat Musical d'Algemesí i, per suposat, al seu Director Alberto Ferrer, especialment per la cordialitat i atenció rebudes.

 És, però, sobretot i de tot cor, el nostre més gran aplaudiment a Guillem Ramiro, per la seua paciència i pel seu valuós treball d'harmonització dut a terme -mai suficientment agraït- amb tres peces del repertori tradicional algemesinenc que nosaltres conservem amb molta estima al si de l'agrupació: les Valencianes, la Jota la Cebera i, ara també, el Bolero Perdut.

Berca Grup de Danses d’Algemesí
Agost del 2013


Berca a Riola el 6 de juliol de 2013


                                                                    
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,
Ubicació: 46680 Algemesí, València, Espanya
Subscriure's a: Missatges (Atom)