 |
| L'ADORACIÓ DELS PASTORS Taula del retaule anomenat de Pardines (s. XVI) Basílica de Sant Jaume d'Algemesí |
IV RONDA DE NADALES
Des de l’any 2009,
cada 26 de desembre, Berca Grup de Danses d'Algemesí du a terme una Ronda de Nadales, amb la
interpretació d'un cançoner exclusivament local.
“Y
hagués pastorets aprés de maitines y de tot lo offici”. Així es tanca una
acta encetada pels Nadals de l’any 1548, existent al Llibre de Bateigs de la
parròquia de Sant Jaume d'Algemesí Els pastorets -o pastorades- eren alegres
representacions cantades, teatrals o no, de participació popular i vinculades al
temps nadalenc. No hi ha dubte, doncs, com a mitjan segle XVI ja hi havia
nadales o pastorets a l'església d'Algemesí tot just desprès de la Missa del Gall, que havia estat precedida
per l’ofici de Maitines i del posterior Cant de la Sibil·la.
Per això, es pot afirmar que és secular
el costum algemesinenc de cantar pastorets, villancicos
o nadales en acabar la missa, a l’igual que la pràctica que s’anà agafant de
perllongar el goig festiu traslladant els cants a cases i carrers d'Algemesí, essent
aleshores quan “... els fadrins, proveïts d'instruments de corda, reforçats ara per simbombes o pandorgues, panderetes i
ferrets, acostumaven a cantar albades i nadales. La primera la cantaven davant
l’església i solien dedicar-la a la Mare de Déu. Després, de vegades, solien
anar a casa del senyor rector o a la del alcalde, a les cases riques i on
s’havia montat el betlem, però, com sempre, on més en cantaven era a les portes
de les fadrines casaderes. Si hi havia sort, eren obsequiats amb pastissets,
torrons i d’altres llepolies.” Així descriu Josep A. Domingo aquesta
ancestral tradició, el qual, a més, evidencia que als inicis del segle XVI la
celebració del Nadal a Algemesí ja era costum establit.
Tant es tenia per ancestral el
costum que, a les “Ordenanzas Municipales
de la Villa de Algemesí ” de l’any 1891, es puntualitzava la seua antiguitat
tot remarcant que “En la noche de Navidad
será permitido circular por las calles con los instrumentos, músicas y
regocijos que son de inmemorial costumbre...”. Aquell immemorial costum
continuaria i arribaria a celebrar-se encara anys després de la guerra del 1936
fins que, esllanguint-se paulatinament, als anys cinquanta ja tan sols era un entranyable
record per als qui així ho van viure.
En la darrera existència del
costum, la delegació local de la Sección
Femenina d'Algemesí informava com, a Algemesí, a dintre de l’esglèsia: “En Nochebuena se cantan Villancicos
acompañados por panderetas, zambombas, carrancs, ferrets, castañuelas y cañiset.”
per a, més endavant, relatar al mateix informe que al nostre poble “... grupos de rondalla visitan los pequeños
belenes que se montan en las casas. Es corriente que estas agrupaciones estén
formadas por una sola familia en la que por ejemplo, el padre toca la guitarra,
la madre la pandereta, la hija canta y los demás hijos diferentes instrumentos.
Para estas visitas la rondalla suele estar formada por guitarra, bandurria,
ferrets, cañiset y sonajero. En la Nochebuena por la calle suelen hacerse sonar
zambombas...” El costum tan centenari estava, però, a les portes de la seua
desaparició, de la seua aniquilació en benefici d'uns hàbits i costums
nadalencs nouvinguts de llunyanes terres i cultures.
Arran del treball de recopilació d'informació que Berca Grup de Danses inicià l’any 1993 i que finalitzà amb la
recuperació de les danses d'Algemesí en el 2006, s’aconseguí, per afegitó, retreure de la memòria dels més majors tota
una nòmina de cants nadalencs vinculats amb la tradició algemesinenca de cantar
al carrer i visitar els betlems. No hauria calgut recórrer a les fonts d'informació escrites, atés que la informació oral que ens va estar transmesa pels més ancians –i no tant- d'Algemesí recalcaven ara i adés aquest costum
nadalenc de la seua infantesa o joventut.
És així com aconseguírem recobrar
peces com El Xiquet perdut o Madre a la puerta hay un niño, Tots li porten lo que poden o Parrampim. La joia, però, dels cants
rescatats és, sense dubte, la tercera peça que conforma el corpus conegut com Les Jornades: el cant anomenat La Posada i la seua teatralitzada
interpretació, sorprenentment molt popular al poble i afortunadament bastant
recordada encara, una versió del qual ja havia estat recollit a Algemesí i publicat
al Cancionero Musical de la Provincia de
Valencia per Salvador Seguí.
Algunes d'altres nadales fóren rescatades
del patent oblit per Diego Ramón i Lluch, el qual les harmonitzà per tal de ser
interpretades a diferents veus per part dels cors de la Schola Cantorum
d’Algemesí que ell va fundar l’any 1971, gràcies a la qual cosa es revitalitzà entre els algemesinencs el coneixement i la popularitat de peces com Acudiu amb les guitarres, La Nit de Nadal, Penqueta i cigró, Senyora Ama
i, d'entre les de Les Jornades, dues
peces: De la sacristía sale i A Belén con contento. Molts anys abans,
però, totes aquestes nadales havien estat recopilades per Pepita Barberà, la
qual el 1963 fou mereixedora d'un Premi Nacional per “una laboriosa pesquisa, búsqueda y recopilación de villancicos de
Algemesí”, d'entre els quals es troben aquells que Diego Ramón tornà a
posar en valor amb les seues harmonitzacions, amb d'altres més que han romàs gairebé menyspreades fins ara.
Moltes d'aquestes peces del
repertori popular de cants nadalencs algemesinencs, musicalment parlant, són exclusives
de la nostra població, qüestió aquesta que les fa més interessants encara. O,
almenys, ara per ara no han estat localitzades en cap d'altre poble, ni tampoc
als diferents cançoners, estudis folklòrics o publicacions monogràfiques existents
a l’abast. Tals són els casos de Les
Jornades, La pastora Manuela, Tots li porten lo que poden, Senyora Ama, El rei
de les estreletes i L’enhorabona.
D’altres cants hi existeixen, amb
evidents i lògiques variacions, a poblacions d'arreu el nostre territori -sobretot
el de parla valenciana-, com ara Madre a
la puerta hay un niño i Ajonetes,
les quals, d'altra banda, es situen d'entre les de més ponderada antiguitat segons
els especialistes. S’hi dóna també en alguns cants el fet de ser variants
locals de nadales tan escampades com Barrabàs,
Pastoreta què li portes?, Penqueta i cigró, Pastorets i pastoretes, Cantem-li
al Ninyo i Parrampim. Altra qüestió a banda, literàriament parlant, són les
similituds dels versos o cobles que s’empren per al cant de les nadales, molts
dels quals podem trobar a qualsevol indret del territori no tan sols comarcal i
valencià, sinó també catalanoparlant o, fins i tot, peninsular.
Berca Grup de Danses d'Algemesí dugué a terme l’any 2009 la primera Ronda de Nadal amb el cant popular d'aquestes
peces tradicionals d'Algemesí, a algunes de les quals els hi acoblarem passos o
diferències per tal de fer-les ballables. Cada 26 de desembre -segon dia de
Nadal i festivitat de sant Esteve-, en acabar la missa vespertina comencem la
Ronda oferint el primer cant, com mana la tradició heretada, als peus de la
Mare de Déu de la Salut per a, des d'allí, passar als betlems i als carrers del
poble.
Per suposat que cantar amb la
deguda perfecció no és el que ens pertoca, qüestió aquesta que deixem per als
qui en exclusivitat s’hi dediquen a les bones corals del poble, però creiem que
amb la interpretació d'aquestes nadales algemesinenques, amb la inclusió
d'instruments de corda i percussió tradicionals, a més de l’additament de la
indumentària valenciana que correspon a l’hivern, contribuïm de sobra per
tal de rescatar aquest cançoner nadalenc de l’oblit, per tal d'oferir una
mostra representativa d'aquell ancestral costum i per tal, sobretot, de fer
partícip a tot el poble en la recuperació d'aquesta secular tradició.
Com Josep Climent posà de
manifest: “Alguna cosa ens passa a
nosaltres els valencians, alguna malaltia folklòrica devem patir quan les
nostres coses no compten com devien en el desenvolupament de la nostra vida. I
això passa, si en altres coses no –jo crec que en moltes altres també-, en el
món musical... Aquest és el cas mateix de les cançons nadalenques valencianes”.
Per això, com començàvem al
principi i com en un principi, després de Maitines i de tots els oficis hi
haurà pastorets, un any més, als
carrers d'Algemesí.
Vicent Josep Vidal Esteve
Director de Berca Grup
de Danses d'Algemesí
(Article publicat al BERCA BIM núm. 202 novembre /desembre 2012, www.algemesi.net)
Col. Vicent Vidal
