BERCA, grup de danses fundat a Algemesí el 1981 a iniciativa de Pepe Castell "el Pero", junt a Laura Castell "l'Oliera" i Yolanda Pellicer "la Tirana", arran la seua segregació del grup Pardines del qual provenien i que havia estat creat l'any anterior. Aquest grup Pardines havia sorgit al recer de l'actual ball del les "llauradores" o ball del Bolero, tal com era anomenat, que fou incorporat a les processons de la Mare de Déu de la Salut el 1934, els balladors del qual eren els únics testimonis supervivents de l'antic "quadre de ball" existent a Algemesí almenys des de les acaballes del segle XIX. Arran la creació del nou grup, Berca, s'hi anaren afegint immediatament d'altres algemesinencs aficionats i interessats en cants, balls, danses i indumentària, tradicions folklòriques valencianes en general, però, no locals. És per això que, des del 2003 ençà, Berca ha mamprès la laboriosa i costosa tasca d'investigació i recuperació o restauració d'elements folklòrics locals diferents d'aquells altres que hi tenen manifestació a Algemesí els 7 i 8 de setembre dintre les processons de la Festa a la Mare de Déu de la Salut (recentment declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO), sent així com es retrauen els Cabuts amb dues danses, els Gegants Jaume I i Violant d'Hongria i la seua dansa -reincorporats a la Festa Major el 2007-, la Ronda de Nadales i, especialment, les danses o ball de carrer tradicional d'Algemesí, la dansada de les quals en la darrera edició de 2013 va comptar amb més de 400 participants. Organitza i du a terme la Mascarada de Carnestoltes, juntament amb l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí i la novella agrupació de batucada Trabukatu. A més de tot això, ha restaurat i difós l'antic Bolero Vell, origen dels esquarterats boleros processionals actuals; la Jota "la Cebera" i les Valencianes, recollides aquestes per Laura Castell de "el Campanero", recordat Mestre de Ball de renom. Berca és una associació legalment constituïda, sent una entitat lliure i sense ànim de lucre, oberta a tota persona interessada de participar de les seues finalitats. Des de l'any 1990 és Mestre o Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí, Vicent J. Vidal Esteve "el Menescal", qui és membre de l'agrupació des del 1985.

BERCA, partida del terme de la primitiva Universitat i actual Ciutat d'Algemesí, antigament anomenada de Massaseli, i indret on el 1247 tingué lloc la Troballa de la Mare de Déu de la Salut, al tronc buit d'una morera per part d'un llaurador que eixia a conrear les terres.

BERCA, camí que ressegueix apegat vora la Rambla d'Algemesí, riu Sec o riu Magre, a la partida del seu nom i que s'inicia al pont d'Alzira al Camí Reial.

BERCA, carrer, dels antics de la Vila, que s'inicia a la Placeta del Carbó, remata a la Capella de la Troballa i antigament s'adreçava a la referida partida de qui pren el nom. És tot ell escenari de la Processoneta del Matí de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, altres temps també dita Mare de Déu de Berca. Al carrer, a més, hi està el Pou de Berca o de la Marededéu, al lloc on s'hi trobaren les arrels de la morera. D'ací també que siga conegut com carrer del Pou.

BERCA, mot algemesinenc procedent de l'àrab birka, amb el significament de safareig, bassa o dipòsit d'aigua. Denominació donada a aquest indret del terme, avui en part inclòs al nucli urbà, per la probable existència d'aquestes construccions contenidores de l'aigua, vital per al reg, el bestiar o el servei de les llars.

D'ací, doncs, la imatge aquosa i d'ambient humit escollida per a il·lustrar aquest bloc nostrat: les gotes d'aigua, en rememoració del primitiu origen del mot BERCA a Algemesí.

ENGLISH VERSION

BERCA, dance group established in Algemesí (València, Spain) at 1981, on the initiative of Pepe Castell, "el Pero", with his wife Laura Castell ,"l'Oliera", and Yolanda Pellicer, "la Tirana", following their separation from Pardines group that had been created the previous year 1980. That Pardines group had emerged sheltered from the current dance called "les Llauradores"- exactly a Bolero dancing as it was known-, which was incorporated in the procession of the Mare de Déu de la Salut in 1934, whose dancers were the only surviving witnesses of the ancient existing "group" in Algemesí at least since the late nineteenth century. Following the creation of the new group, Berca, was immediately added algemesinenses others interested in singing, dancing and clothing about Valencian folk traditions in general, but without a strong emphasis on local folk manifestacions. That is why, since 2003 until now, Berca undertaken the research and recovery or restoration of local folk elements different from those that have demonstration in Algemesí every September 7th & 8th in the processions of the Festa a la Mare de Déu de la Salut (Feast of Our Lady of Health, declared Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2011), as well as Cabuts / Cabezudos with their two dances, the Giants Jaume I and Violant I of Hungary (first king and queen of Kingdom of Valencia) and their dance -reinstated in the Festa in 2007-; Carols Round every December 26th and, especially, the traditional “les Danses” or street dance of Algemesí, which the last edition in 2013 featured more than 400 participants. Organizes and conducts Masquerade Carnival, together with the Municipal School of Tabalet and Dolçaina of Algemesí and the grouping of Trabukatu, with its batucada. Besides all this, has been restored and extended the ancient Bolero Vell, source or origin of the current and dismembered processional boleros that are currently danced in the Festa a la Mare de Déu de la Salut; also, the Jota "la Cebera" and the Valencianes. Berca is a legally constituted association, being a free entity and nonprofit, open to anyone interested in participating in its aims. Since 1990, is Director or Mestre of Berca Grup de Danses d’Algemesí the member Vicent J. Vidal Esteve, "el Menescal", a member of the group since 1985.

BERCA, rural area of the municipality of the ancient University and current City of Algemesí, formerly also called as Massaseli, and where in 1247 was discovered the sculpture of the Mare de Déu de la Salut into the hollow trunk of a mulberry tree by a farmer, right in the place where is the Hermitage of Find, as is called that chapel.

BERCA, stuck walking path along the Rambla of Algemesí, Seco river or river Magro, heading to his named rural area and that starts at the Alzira bridge at the Ancient Royal Road of Valencia.

BERCA, old street of the town, which starts in the little Plaça del Carbó and ending in the Hermitage where the Mare de Déu de la Salut was found. Formerly, this street was heading to the rural area refered. It's all scene of the Processoneta del Matí of September 8th in the Festa a la Mare de Déu de la Salut, in other time also called as Mare de Déu de Berca. On the street, there's the Well of Berca or the Well of the Virgin, in the place where the roots of mulberry were found. Hence it’s also popularly known as Well's Street.

BERCA, from the Arabic word Birkin, that means laundry, raft or water tank. Name given to the place of the rural area referred, now partly included in the urban core, because of the probable existence of those wrapper construction of water, vital for irrigation, livestock or serving households.

Therefore, the aqueous image and humid environment chosen to illustrate our blog: raindrops, in remembrance of the origin of the primitive word BERCA in Algemesí.

24 de desembre del 2012



L'ADORACIÓ DELS PASTORS
Taula del retaule anomenat de Pardines (s. XVI)
Basílica de Sant Jaume d'Algemesí

IV RONDA DE NADALES

Des de l’any 2009, cada 26 de desembre, Berca Grup de Danses d'Algemesí du a terme una Ronda de Nadales, amb la interpretació d'un cançoner exclusivament local.



 “Y hagués pastorets aprés de maitines y de tot lo offici”. Així es tanca una acta encetada pels Nadals de l’any 1548, existent al Llibre de Bateigs de la parròquia de Sant Jaume d'Algemesí  Els pastorets -o pastorades- eren alegres representacions cantades, teatrals o no, de participació popular i vinculades al temps nadalenc. No hi ha dubte, doncs, com a mitjan segle XVI ja hi havia nadales o pastorets a l'església d'Algemesí tot just desprès de la Missa del Gall, que havia estat precedida per l’ofici de Maitines i del posterior Cant de la Sibil·la.



Per això, es pot afirmar que és secular el costum algemesinenc de cantar pastorets, villancicos o nadales en acabar la missa, a l’igual que la pràctica que s’anà agafant de perllongar el goig festiu traslladant els cants a cases i carrers d'Algemesí, essent aleshores quan “... els fadrins, proveïts d'instruments de corda, reforçats ara per simbombes o pandorgues, panderetes i ferrets, acostumaven a cantar albades i nadales. La primera la cantaven davant l’església i solien dedicar-la a la Mare de Déu. Després, de vegades, solien anar a casa del senyor rector o a la del alcalde, a les cases riques i on s’havia montat el betlem, però, com sempre, on més en cantaven era a les portes de les fadrines casaderes. Si hi havia sort, eren obsequiats amb pastissets, torrons i d’altres llepolies.” Així descriu Josep A. Domingo aquesta ancestral tradició, el qual, a més, evidencia que als inicis del segle XVI la celebració del Nadal a Algemesí ja era costum establit.



Tant es tenia per ancestral el costum que, a les “Ordenanzas Municipales de la Villa de Algemesí ” de l’any 1891, es puntualitzava la seua antiguitat tot remarcant que “En la noche de Navidad será permitido circular por las calles con los instrumentos, músicas y regocijos que son de inmemorial costumbre...”. Aquell immemorial costum continuaria i arribaria a celebrar-se encara anys després de la guerra del 1936 fins que, esllanguint-se paulatinament, als anys cinquanta ja tan sols era un entranyable record per als qui així ho van viure.

En la darrera existència del costum, la delegació local de la Sección Femenina d'Algemesí informava com, a Algemesí, a dintre de l’esglèsia: “En Nochebuena se cantan Villancicos acompañados por panderetas, zambombas, carrancs, ferrets, castañuelas y cañiset.” per a, més endavant, relatar al mateix informe que al nostre poble “... grupos de rondalla visitan los pequeños belenes que se montan en las casas. Es corriente que estas agrupaciones estén formadas por una sola familia en la que por ejemplo, el padre toca la guitarra, la madre la pandereta, la hija canta y los demás hijos diferentes instrumentos. Para estas visitas la rondalla suele estar formada por guitarra, bandurria, ferrets, cañiset y sonajero. En la Nochebuena por la calle suelen hacerse sonar zambombas...” El costum tan centenari estava, però, a les portes de la seua desaparició, de la seua aniquilació en benefici d'uns hàbits i costums nadalencs nouvinguts de llunyanes terres i cultures.



Arran del treball de recopilació d'informació que Berca Grup de Danses inicià l’any 1993 i que finalitzà amb la recuperació de les danses d'Algemesí en el 2006, s’aconseguí, per afegitó, retreure de la memòria dels més majors tota una nòmina de cants nadalencs vinculats amb la tradició algemesinenca de cantar al carrer i visitar els betlems. No hauria calgut recórrer a les fonts d'informació escrites, atés que la informació oral que ens va estar transmesa pels més ancians –i no tant- d'Algemesí  recalcaven ara i adés aquest costum nadalenc de la seua infantesa o joventut.

És així com aconseguírem recobrar peces com El Xiquet perdut o Madre a la puerta hay un niño, Tots li porten lo que poden o Parrampim. La joia, però, dels cants rescatats és, sense dubte, la tercera peça que conforma el corpus conegut com Les Jornades: el cant anomenat La Posada i la seua teatralitzada interpretació, sorprenentment molt popular al poble i afortunadament bastant recordada encara, una versió del qual ja havia estat recollit a Algemesí i publicat al Cancionero Musical de la Provincia de Valencia per Salvador Seguí.



Algunes d'altres nadales fóren rescatades del patent oblit per Diego Ramón i Lluch, el qual les harmonitzà per tal de ser interpretades a diferents veus per part dels cors de la Schola Cantorum d’Algemesí que ell va fundar l’any 1971, gràcies a la qual cosa es revitalitzà entre els algemesinencs el coneixement i la popularitat de peces com Acudiu amb les guitarres, La Nit de Nadal, Penqueta i cigró, Senyora Ama i, d'entre les de Les Jornades, dues peces: De la sacristía sale i A Belén con contento. Molts anys abans, però, totes aquestes nadales havien estat recopilades per Pepita Barberà, la qual el 1963 fou mereixedora d'un Premi Nacional per “una laboriosa pesquisa, búsqueda y recopilación de villancicos de Algemesí”, d'entre els quals es troben aquells que Diego Ramón tornà a posar en valor amb les seues harmonitzacions, amb d'altres més que han romàs gairebé menyspreades fins ara.



Moltes d'aquestes peces del repertori popular de cants nadalencs algemesinencs, musicalment parlant, són exclusives de la nostra població, qüestió aquesta que les fa més interessants encara. O, almenys, ara per ara no han estat localitzades en cap d'altre poble, ni tampoc als diferents cançoners, estudis folklòrics o publicacions monogràfiques existents a l’abast. Tals són els casos de Les Jornades, La pastora Manuela, Tots li porten lo que poden, Senyora Ama, El rei de les estreletes i L’enhorabona.

D’altres cants hi existeixen, amb evidents i lògiques variacions, a poblacions d'arreu el nostre territori -sobretot el de parla valenciana-, com ara Madre a la puerta hay un niño i Ajonetes, les quals, d'altra banda, es situen d'entre les de més ponderada antiguitat segons els especialistes. S’hi dóna també en alguns cants el fet de ser variants locals de nadales tan escampades com Barrabàs, Pastoreta què li portes?, Penqueta i cigró, Pastorets i pastoretes, Cantem-li al Ninyo  i Parrampim. Altra qüestió a banda, literàriament parlant, són les similituds dels versos o cobles que s’empren per al cant de les nadales, molts dels quals podem trobar a qualsevol indret del territori no tan sols comarcal i valencià, sinó també catalanoparlant o, fins i tot, peninsular.

Berca Grup de Danses d'Algemesí dugué a terme l’any 2009 la primera Ronda de Nadal amb el cant popular d'aquestes peces tradicionals d'Algemesí, a algunes de les quals els hi acoblarem passos o diferències per tal de fer-les ballables. Cada 26 de desembre -segon dia de Nadal i festivitat de sant Esteve-, en acabar la missa vespertina comencem la Ronda oferint el primer cant, com mana la tradició heretada, als peus de la Mare de Déu de la Salut per a, des d'allí, passar als betlems i als carrers del poble.



Per suposat que cantar amb la deguda perfecció no és el que ens pertoca, qüestió aquesta que deixem per als qui en exclusivitat s’hi dediquen a les bones corals del poble, però creiem que amb la interpretació d'aquestes nadales algemesinenques, amb la inclusió d'instruments de corda i percussió tradicionals, a més de l’additament de la indumentària valenciana que correspon a l’hivern, contribuïm de sobra per tal de rescatar aquest cançoner nadalenc de l’oblit, per tal d'oferir una mostra representativa d'aquell ancestral costum i per tal, sobretot, de fer partícip a tot el poble en la recuperació d'aquesta secular tradició.

Com Josep Climent posà de manifest: “Alguna cosa ens passa a nosaltres els valencians, alguna malaltia folklòrica devem patir quan les nostres coses no compten com devien en el desenvolupament de la nostra vida. I això passa, si en altres coses no –jo crec que en moltes altres també-, en el món musical... Aquest és el cas mateix de les cançons nadalenques valencianes”.

Per això, com començàvem al principi i com en un principi, després de Maitines i de tots els oficis hi haurà pastorets, un any més, als carrers d'Algemesí.

Vicent Josep Vidal Esteve
Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí

(Article publicat al BERCA BIM   núm. 202 novembre /desembre 2012, www.algemesi.net)

 



Fotos:  

Vicent A. Conti
Berca Grup de Danses
Col. Vicent Vidal