BERCA, grup de danses fundat a Algemesí el 1981 a iniciativa de Pepe Castell "el Pero", junt a Laura Castell "l'Oliera" i Yolanda Pellicer "la Tirana", arran la seua segregació del grup Pardines del qual provenien i que havia estat creat l'any anterior. Aquest grup Pardines havia sorgit al recer de l'actual ball del les "llauradores" o ball del Bolero, tal com era anomenat, que fou incorporat a les processons de la Mare de Déu de la Salut el 1934, els balladors del qual eren els únics testimonis supervivents de l'antic "quadre de ball" existent a Algemesí almenys des de les acaballes del segle XIX. Arran la creació del nou grup, Berca, s'hi anaren afegint immediatament d'altres algemesinencs aficionats i interessats en cants, balls, danses i indumentària, tradicions folklòriques valencianes en general, però, no locals. És per això que, des del 2003 ençà, Berca ha mamprès la laboriosa i costosa tasca d'investigació i recuperació o restauració d'elements folklòrics locals diferents d'aquells altres que hi tenen manifestació a Algemesí els 7 i 8 de setembre dintre les processons de la Festa a la Mare de Déu de la Salut (recentment declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO), sent així com es retrauen els Cabuts amb dues danses, els Gegants Jaume I i Violant d'Hongria i la seua dansa -reincorporats a la Festa Major el 2007-, la Ronda de Nadales i, especialment, les danses o ball de carrer tradicional d'Algemesí, la dansada de les quals en la darrera edició de 2013 va comptar amb més de 400 participants. Organitza i du a terme la Mascarada de Carnestoltes, juntament amb l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí i la novella agrupació de batucada Trabukatu. A més de tot això, ha restaurat i difós l'antic Bolero Vell, origen dels esquarterats boleros processionals actuals; la Jota "la Cebera" i les Valencianes, recollides aquestes per Laura Castell de "el Campanero", recordat Mestre de Ball de renom. Berca és una associació legalment constituïda, sent una entitat lliure i sense ànim de lucre, oberta a tota persona interessada de participar de les seues finalitats. Des de l'any 1990 és Mestre o Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí, Vicent J. Vidal Esteve "el Menescal", qui és membre de l'agrupació des del 1985.

BERCA, partida del terme de la primitiva Universitat i actual Ciutat d'Algemesí, antigament anomenada de Massaseli, i indret on el 1247 tingué lloc la Troballa de la Mare de Déu de la Salut, al tronc buit d'una morera per part d'un llaurador que eixia a conrear les terres.

BERCA, camí que ressegueix apegat vora la Rambla d'Algemesí, riu Sec o riu Magre, a la partida del seu nom i que s'inicia al pont d'Alzira al Camí Reial.

BERCA, carrer, dels antics de la Vila, que s'inicia a la Placeta del Carbó, remata a la Capella de la Troballa i antigament s'adreçava a la referida partida de qui pren el nom. És tot ell escenari de la Processoneta del Matí de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, altres temps també dita Mare de Déu de Berca. Al carrer, a més, hi està el Pou de Berca o de la Marededéu, al lloc on s'hi trobaren les arrels de la morera. D'ací també que siga conegut com carrer del Pou.

BERCA, mot algemesinenc procedent de l'àrab birka, amb el significament de safareig, bassa o dipòsit d'aigua. Denominació donada a aquest indret del terme, avui en part inclòs al nucli urbà, per la probable existència d'aquestes construccions contenidores de l'aigua, vital per al reg, el bestiar o el servei de les llars.

D'ací, doncs, la imatge aquosa i d'ambient humit escollida per a il·lustrar aquest bloc nostrat: les gotes d'aigua, en rememoració del primitiu origen del mot BERCA a Algemesí.

ENGLISH VERSION

BERCA, dance group established in Algemesí (València, Spain) at 1981, on the initiative of Pepe Castell, "el Pero", with his wife Laura Castell ,"l'Oliera", and Yolanda Pellicer, "la Tirana", following their separation from Pardines group that had been created the previous year 1980. That Pardines group had emerged sheltered from the current dance called "les Llauradores"- exactly a Bolero dancing as it was known-, which was incorporated in the procession of the Mare de Déu de la Salut in 1934, whose dancers were the only surviving witnesses of the ancient existing "group" in Algemesí at least since the late nineteenth century. Following the creation of the new group, Berca, was immediately added algemesinenses others interested in singing, dancing and clothing about Valencian folk traditions in general, but without a strong emphasis on local folk manifestacions. That is why, since 2003 until now, Berca undertaken the research and recovery or restoration of local folk elements different from those that have demonstration in Algemesí every September 7th & 8th in the processions of the Festa a la Mare de Déu de la Salut (Feast of Our Lady of Health, declared Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2011), as well as Cabuts / Cabezudos with their two dances, the Giants Jaume I and Violant I of Hungary (first king and queen of Kingdom of Valencia) and their dance -reinstated in the Festa in 2007-; Carols Round every December 26th and, especially, the traditional “les Danses” or street dance of Algemesí, which the last edition in 2013 featured more than 400 participants. Organizes and conducts Masquerade Carnival, together with the Municipal School of Tabalet and Dolçaina of Algemesí and the grouping of Trabukatu, with its batucada. Besides all this, has been restored and extended the ancient Bolero Vell, source or origin of the current and dismembered processional boleros that are currently danced in the Festa a la Mare de Déu de la Salut; also, the Jota "la Cebera" and the Valencianes. Berca is a legally constituted association, being a free entity and nonprofit, open to anyone interested in participating in its aims. Since 1990, is Director or Mestre of Berca Grup de Danses d’Algemesí the member Vicent J. Vidal Esteve, "el Menescal", a member of the group since 1985.

BERCA, rural area of the municipality of the ancient University and current City of Algemesí, formerly also called as Massaseli, and where in 1247 was discovered the sculpture of the Mare de Déu de la Salut into the hollow trunk of a mulberry tree by a farmer, right in the place where is the Hermitage of Find, as is called that chapel.

BERCA, stuck walking path along the Rambla of Algemesí, Seco river or river Magro, heading to his named rural area and that starts at the Alzira bridge at the Ancient Royal Road of Valencia.

BERCA, old street of the town, which starts in the little Plaça del Carbó and ending in the Hermitage where the Mare de Déu de la Salut was found. Formerly, this street was heading to the rural area refered. It's all scene of the Processoneta del Matí of September 8th in the Festa a la Mare de Déu de la Salut, in other time also called as Mare de Déu de Berca. On the street, there's the Well of Berca or the Well of the Virgin, in the place where the roots of mulberry were found. Hence it’s also popularly known as Well's Street.

BERCA, from the Arabic word Birkin, that means laundry, raft or water tank. Name given to the place of the rural area referred, now partly included in the urban core, because of the probable existence of those wrapper construction of water, vital for irrigation, livestock or serving households.

Therefore, the aqueous image and humid environment chosen to illustrate our blog: raindrops, in remembrance of the origin of the primitive word BERCA in Algemesí.

31 d’octubre del 2006

DIEGO RAMÓN I LLUCH ENS HA DEIXAT

Ens va prometre que l'any que ve ballaria les danses d'Algemesí. I ens ho creguérem, ja que als assajos al pati del Patronat els primers dies de setembre, i mig entre bromes i somriures com solia fer ell,  s'animava a fer la dansa plana resseguint atentament les meues explicacions als assistents, mentre jo l'observava discretament de reüll. I no ho feia malament, encara que ell no s'ho creguera. 

"Vicent -em digué un dia d'aquell estiu quan vaig anar a consultar-li, com acostumava de fer sovint des que vaig començar a indagar sobre el ball de carrer del poble-, amb aquestes melodies de les danses d'Algemesí et realitzaré vàries harmonitzacions per composar un cant a quatre veus i et dedicaré la peça. Has fet un valuós i digne treball de recuperació... Què et pareix bé? Què em dius?", em va interrogar sol·lícitament amb aquell somriure que sempre tenia a la boca. I jo, embargat per l'emoció de tan grata com inesperada sorpresa només vaig poder què encaixar les seues mans entre les meues en senyal d'agraïment, perquè qui bé el coneguera sabrà ben bé que Diego no era home d'abraçades ni demostracions externes d'afecte, que és el que jo hauria fet en aquell moment.

El darrer moment que varem parlar amb ell, la nostra darrera conversa terrenal, va ser anant cap a casa la matinada del ja 9 de setembre passat, recent havent entrat la imatge de la Mare de Déu de la Salut a la seua estimada Parròquia que era la Basílica de Sant Jaume. Ja no era ell, però. Ja s'hi anunciava imperceptiblement un proper desenllaç fatal. Arrossegant-se per lloc de caminar i amb les mans caigudes portant la dolçaina i el mocador de cap que tantes voltes li hi vaig posar, el llanguiment de la seua cara palesava un gran cansament. "Diego, ja no estàs per fer tota la volta general acompanyant la Creu" li vam dir. Ja no estava, no.


Diego Ramón i Lluch

Molts dels membres que hi pertanyem a Berca Grup de Danses d'Algemesí som també alhora membres de la Schola Cantorum d'Algemesí. I uns quants de nosaltres hem crescut i ens hem format al recer de Diego Ramón i Lluch. "Mira que a més de ballar, també cantes" solia dir-me per recaptar la meua atenció, que ell creuria distreta, però somrient-se, això sí, i sabedor que el meu cor es trobava partit entre les dues aficions més grans de la meua vida: el cant coral i el ball i la dansa valenciana. Però si al seu cor també hi tenia cabuda l'estima per les tradicions i el folklore valencià!. 

No són suficients i bona prova d'això totes les harmonitzacions per ell realitzades sobre peces del cançoner tradicional valencià? No serà suficient per provar això el seu estimat Institut Kodàly basat en la metodologia per a l'aprenentatge del llenguatge musical a partir de melodies populars? Doncs, per si no fóra prou, a l'arxiu musical de la Schola Cantorum hi està la seua bandúrria, dels temps ja llunyans en que col·laborava i participava amb la rondalla del grup de danses Pardines, en lloc ben visible, junt a d'altres records i objectes de preferència estimada pel mestre.

Ahir tingué lloc el seu traspàs, el seu canvi d'ubicació, la seua anada al Pare. Aquesta vesprada, els qui tant l'estimàvem, acomiadarem el seu cos i, catòlicament -com a d'ell li agradaria de dir ben dit-, li donarem sepultura. Almenys, les despulles d'aquest picassentí de naixement quedaran per sempre amb nosaltres al seu poble ben volgut, Algemesí. Que descanse per sempre en la pau del Senyor... tot i que no crec que Diego puga resistir-ho molt això d'estar-se quiet. Ja s'encarregarà ell de fer solfejar en relatiu els àngels del Cel i de fer-los cantar el Xumba-Xumba o el Què farem del pobre Joan!. 

Diego Ramón i Lluch: amic, mestre, director, mentor, conseller, músic, cantor, compositor, organista, filòsof, pedagog, conversador, catequístic, adoctrinador, teòleg i faceciós... adéu, Diego... però ens vas prometre que a l'any que ve ballaries!

Vicent Josep Vidal Esteve
En nom propi i en el de Josep Lluis Sanchis Camarasa,
 Vicent J. Domènech Ferragud, Salut Blasco Ortega, Lourdes Felici Ribes, 
Marian Escrivà Alborch  i, en general, de tot Berca Grup de Danses d'Algemesí







Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , ,
Ubicació: 46680 Algemesí, Espanya
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)