BERCA, grup de danses fundat a Algemesí el 1981 a iniciativa de Pepe Castell "el Pero", junt a Laura Castell "l'Oliera" i Yolanda Pellicer "la Tirana", arran la seua segregació del grup Pardines del qual provenien i que havia estat creat l'any anterior. Aquest grup Pardines havia sorgit al recer de l'actual ball del les "llauradores" o ball del Bolero, tal com era anomenat, que fou incorporat a les processons de la Mare de Déu de la Salut el 1934, els balladors del qual eren els únics testimonis supervivents de l'antic "quadre de ball" existent a Algemesí almenys des de les acaballes del segle XIX. Arran la creació del nou grup, Berca, s'hi anaren afegint immediatament d'altres algemesinencs aficionats i interessats en cants, balls, danses i indumentària, tradicions folklòriques valencianes en general, però, no locals. És per això que, des del 2003 ençà, Berca ha mamprès la laboriosa i costosa tasca d'investigació i recuperació o restauració d'elements folklòrics locals diferents d'aquells altres que hi tenen manifestació a Algemesí els 7 i 8 de setembre dintre les processons de la Festa a la Mare de Déu de la Salut (recentment declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO), sent així com es retrauen els Cabuts amb dues danses, els Gegants Jaume I i Violant d'Hongria i la seua dansa -reincorporats a la Festa Major el 2007-, la Ronda de Nadales i, especialment, les danses o ball de carrer tradicional d'Algemesí, la dansada de les quals en la darrera edició de 2013 va comptar amb més de 400 participants. Organitza i du a terme la Mascarada de Carnestoltes, juntament amb l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí i la novella agrupació de batucada Trabukatu. A més de tot això, ha restaurat i difós l'antic Bolero Vell, origen dels esquarterats boleros processionals actuals; la Jota "la Cebera" i les Valencianes, recollides aquestes per Laura Castell de "el Campanero", recordat Mestre de Ball de renom. Berca és una associació legalment constituïda, sent una entitat lliure i sense ànim de lucre, oberta a tota persona interessada de participar de les seues finalitats. Des de l'any 1990 és Mestre o Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí, Vicent J. Vidal Esteve "el Menescal", qui és membre de l'agrupació des del 1985.

BERCA, partida del terme de la primitiva Universitat i actual Ciutat d'Algemesí, antigament anomenada de Massaseli, i indret on el 1247 tingué lloc la Troballa de la Mare de Déu de la Salut, al tronc buit d'una morera per part d'un llaurador que eixia a conrear les terres.

BERCA, camí que ressegueix apegat vora la Rambla d'Algemesí, riu Sec o riu Magre, a la partida del seu nom i que s'inicia al pont d'Alzira al Camí Reial.

BERCA, carrer, dels antics de la Vila, que s'inicia a la Placeta del Carbó, remata a la Capella de la Troballa i antigament s'adreçava a la referida partida de qui pren el nom. És tot ell escenari de la Processoneta del Matí de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, altres temps també dita Mare de Déu de Berca. Al carrer, a més, hi està el Pou de Berca o de la Marededéu, al lloc on s'hi trobaren les arrels de la morera. D'ací també que siga conegut com carrer del Pou.

BERCA, mot algemesinenc procedent de l'àrab birka, amb el significament de safareig, bassa o dipòsit d'aigua. Denominació donada a aquest indret del terme, avui en part inclòs al nucli urbà, per la probable existència d'aquestes construccions contenidores de l'aigua, vital per al reg, el bestiar o el servei de les llars.

D'ací, doncs, la imatge aquosa i d'ambient humit escollida per a il·lustrar aquest bloc nostrat: les gotes d'aigua, en rememoració del primitiu origen del mot BERCA a Algemesí.

ENGLISH VERSION

BERCA, dance group established in Algemesí (València, Spain) at 1981, on the initiative of Pepe Castell, "el Pero", with his wife Laura Castell ,"l'Oliera", and Yolanda Pellicer, "la Tirana", following their separation from Pardines group that had been created the previous year 1980. That Pardines group had emerged sheltered from the current dance called "les Llauradores"- exactly a Bolero dancing as it was known-, which was incorporated in the procession of the Mare de Déu de la Salut in 1934, whose dancers were the only surviving witnesses of the ancient existing "group" in Algemesí at least since the late nineteenth century. Following the creation of the new group, Berca, was immediately added algemesinenses others interested in singing, dancing and clothing about Valencian folk traditions in general, but without a strong emphasis on local folk manifestacions. That is why, since 2003 until now, Berca undertaken the research and recovery or restoration of local folk elements different from those that have demonstration in Algemesí every September 7th & 8th in the processions of the Festa a la Mare de Déu de la Salut (Feast of Our Lady of Health, declared Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2011), as well as Cabuts / Cabezudos with their two dances, the Giants Jaume I and Violant I of Hungary (first king and queen of Kingdom of Valencia) and their dance -reinstated in the Festa in 2007-; Carols Round every December 26th and, especially, the traditional “les Danses” or street dance of Algemesí, which the last edition in 2013 featured more than 400 participants. Organizes and conducts Masquerade Carnival, together with the Municipal School of Tabalet and Dolçaina of Algemesí and the grouping of Trabukatu, with its batucada. Besides all this, has been restored and extended the ancient Bolero Vell, source or origin of the current and dismembered processional boleros that are currently danced in the Festa a la Mare de Déu de la Salut; also, the Jota "la Cebera" and the Valencianes. Berca is a legally constituted association, being a free entity and nonprofit, open to anyone interested in participating in its aims. Since 1990, is Director or Mestre of Berca Grup de Danses d’Algemesí the member Vicent J. Vidal Esteve, "el Menescal", a member of the group since 1985.

BERCA, rural area of the municipality of the ancient University and current City of Algemesí, formerly also called as Massaseli, and where in 1247 was discovered the sculpture of the Mare de Déu de la Salut into the hollow trunk of a mulberry tree by a farmer, right in the place where is the Hermitage of Find, as is called that chapel.

BERCA, stuck walking path along the Rambla of Algemesí, Seco river or river Magro, heading to his named rural area and that starts at the Alzira bridge at the Ancient Royal Road of Valencia.

BERCA, old street of the town, which starts in the little Plaça del Carbó and ending in the Hermitage where the Mare de Déu de la Salut was found. Formerly, this street was heading to the rural area refered. It's all scene of the Processoneta del Matí of September 8th in the Festa a la Mare de Déu de la Salut, in other time also called as Mare de Déu de Berca. On the street, there's the Well of Berca or the Well of the Virgin, in the place where the roots of mulberry were found. Hence it’s also popularly known as Well's Street.

BERCA, from the Arabic word Birkin, that means laundry, raft or water tank. Name given to the place of the rural area referred, now partly included in the urban core, because of the probable existence of those wrapper construction of water, vital for irrigation, livestock or serving households.

Therefore, the aqueous image and humid environment chosen to illustrate our blog: raindrops, in remembrance of the origin of the primitive word BERCA in Algemesí.

26 de febrer del 2020

LA TAVERNA DEL CUPLET

Unides les mans per a MANS UNIDES



Amb motiu del Festival Benèfic que l'entitat MANS UNIDES d'Algemesí va organitzar el passat 21 de febrer al Teatre Municipal, Berca Grup de Danses hi va participar amb la posada en escena d'un quadre humorístic a l'estil de sainet curt valencià creat a propòsit per la nostra associació: La Taverna del Cuplet.  



La taverna del So Miquel és, d’entre les de la vila, una de les més concorregudes i famoses per la seua exquisida neteja i polit establiment i ara, sobretot, per la recent arribada d'un innovador aparell sonor: la gramola... 

Esta ha estat adquirida pel taverner amb aspiracions d’arribar a distingit casino però també, i de moment, per atraure més clientela, per ser la gramola tota una novetat per al poble.
  
Ajudant dels quefers del So Miquel a la taverna tenim Marieta, qui tot i haver-se posat en amo per guanyar-se jornal sempre va defugint de fer faena i fantasieja de convertir-se en gran artista o cupletista, justament d'eixes mateixes de moda que contínuament escolta a la gramola a través dels discos de pissarra que va adquirint el seu amo a les seues estades a la capital. Perquè allò d’agranar i netejar o d’estar-se al poble no va amb Marieta, qui s'imagina als entaulats i escenaris de la capital, de gran cantant o ballarina, més que siga de corista.


D'entre els habituals que freqüenten l'establiment està Pere el Garrot, conegut del taverner per fanfarró i busca-raons i obsessionat amb els balls de la moda del moment que li permeten d’agafar-se i palpar a les belles fadrines, tota una violació de l'estricta moral de l'època.

Al local de la taverna, la gramola ha permès que ara puguen alternar-se els balls de tall tradicional i conservador, balls solts com seguidilles o fandangos, amb aquells d’altres agarrats que van imposant-se a principis de segle XX, com masurques i pasdobles i que ara gràcies al novell aparell es poden escoltar una i altra vegada sense haver de llogar els músics del poble o forasters quan venen ganes de festa i sarau.


Les cupletistes, cantants de moda dels primers decennis del mil nou-cents, són les primeres que enregistraren les seues veus al gruixuts discos de pissarra com els que el So Miquel amb creixent afició va comprant per a la gramola de la seua taverna, d’ací que al poble siga coneguda com la Taverna del Cuplet.
 
  
Unidas las manos para MANOS UNIDAS

Con motivo del Festival Benéfico que la entidad MANOS UNIDAS de Algemesí organizó el pasado 21 de febrero en el Teatre Municipal, Berca Grup de Danses participó con la puesta en escena de un cuadro humorístico al estilo de sainete corto valenciano creado a propósito por nuestra asociación: La Taberna del Cuplé.

La taberna del tio Miquel es, de entre las de la villa, una de las más concurridas y famosas por su exquisita limpieza y pulido establecimiento y ahora, sobre todo, por la reciente llegada de un innovador aparato sonoro: la gramola .. . Esta ha sido adquirida por el tabernero con aspiraciones de llegar a distinguido casino pero también, y de momento, para atraer más clientela, por ser la gramola toda una novedad para el pueblo.

Ayudante de los quehaceres del tío Miquel en la taberna encontramos a Marieta, quien pese a haberse colocado allí para ganarse un jornal, està siempre huyendo de sus labores y fantasea con convertirse en gran artista o cupletista, justamente de esas mismas de moda que contínuamente escucha en la gramola a través de los discos de pizarra que va adquiriendo su dueño en sus estancias en la capital. Porque lo de barrer y limpiar y estarse en un pueblo no va con Marieta, quien se imagina en entablados y escenarios de la capital, de gran cantante o bailarina, aunque fuera de corista.

De entre los habituales que frecuentan el establecimiento está Pere el Garrot, conocido del tabernero por fanfarrón y pendenciero y obsesionado con los bailes de la moda del momento que le permiten agarrarse y palpar a las bellas solteras, toda una violación de la estricta moral de la época.

En el local de la taberna la gramola ha permitido que ahora puedan alternarse los bailes de corte tradicional y conservador, bailes sueltos como seguidillas o fandangos, con aquellos otros agarrados que desde el siglo anterior van imponiéndose a principios del XX, como mazurcas y pasodobles y que ahora gracias al novedoso aparato pueden escucharse una y otra vez sin tener que contratar a los músicos del pueblo o forasteros cuando se tienen ganas de fiesta y bailoteo.

Las cupletistas, cantantes de moda de los primeros decenios del mil novecientos, son de las primeras que grabaron sus voces en los gruesos discos de pizarra como los que el tío Miquel con creciente afición va comprando para la gramola de su taberna, de aquí que en el pueblo sea conocida como la Taberna del Cuplé.