BERCA Grup de Danses d'Algemesí: de febrer 2016

BERCA, grup de danses fundat a Algemesí el 1981 a iniciativa de Pepe Castell "el Pero", junt a Laura Castell "l'Oliera" i Yolanda Pellicer "la Tirana", arran la seua segregació del grup Pardines del qual provenien i que havia estat creat l'any anterior. Aquest grup Pardines havia sorgit al recer de l'actual ball del les "llauradores" o ball del Bolero, tal com era anomenat, que fou incorporat a les processons de la Mare de Déu de la Salut el 1934, els balladors del qual eren els únics testimonis supervivents de l'antic "quadre de ball" existent a Algemesí almenys des de les acaballes del segle XIX. Arran la creació del nou grup, Berca, s'hi anaren afegint immediatament d'altres algemesinencs aficionats i interessats en cants, balls, danses i indumentària, tradicions folklòriques valencianes en general, però, no locals. És per això que, des del 2003 ençà, Berca ha mamprès la laboriosa i costosa tasca d'investigació i recuperació o restauració d'elements folklòrics locals diferents d'aquells altres que hi tenen manifestació a Algemesí els 7 i 8 de setembre dintre les processons de la Festa a la Mare de Déu de la Salut (recentment declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO), sent així com es retrauen els Cabuts amb dues danses, els Gegants Jaume I i Violant d'Hongria i la seua dansa -reincorporats a la Festa Major el 2007-, la Ronda de Nadales i, especialment, les danses o ball de carrer tradicional d'Algemesí, la dansada de les quals en la darrera edició de 2013 va comptar amb més de 400 participants. Organitza i du a terme la Mascarada de Carnestoltes, juntament amb l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí i la novella agrupació de batucada Trabukatu. A més de tot això, ha restaurat i difós l'antic Bolero Vell, origen dels esquarterats boleros processionals actuals; la Jota "la Cebera" i les Valencianes, recollides aquestes per Laura Castell de "el Campanero", recordat Mestre de Ball de renom. Berca és una associació legalment constituïda, sent una entitat lliure i sense ànim de lucre, oberta a tota persona interessada de participar de les seues finalitats. Des de l'any 1990 és Mestre o Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí, Vicent J. Vidal Esteve "el Menescal", qui és membre de l'agrupació des del 1985.

BERCA, partida del terme de la primitiva Universitat i actual Ciutat d'Algemesí, antigament anomenada de Massaseli, i indret on el 1247 tingué lloc la Troballa de la Mare de Déu de la Salut, al tronc buit d'una morera per part d'un llaurador que eixia a conrear les terres.

BERCA, camí que ressegueix apegat vora la Rambla d'Algemesí, riu Sec o riu Magre, a la partida del seu nom i que s'inicia al pont d'Alzira al Camí Reial.

BERCA, carrer, dels antics de la Vila, que s'inicia a la Placeta del Carbó, remata a la Capella de la Troballa i antigament s'adreçava a la referida partida de qui pren el nom. És tot ell escenari de la Processoneta del Matí de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, altres temps també dita Mare de Déu de Berca. Al carrer, a més, hi està el Pou de Berca o de la Marededéu, al lloc on s'hi trobaren les arrels de la morera. D'ací també que siga conegut com carrer del Pou.

BERCA, mot algemesinenc procedent de l'àrab birka, amb el significament de safareig, bassa o dipòsit d'aigua. Denominació donada a aquest indret del terme, avui en part inclòs al nucli urbà, per la probable existència d'aquestes construccions contenidores de l'aigua, vital per al reg, el bestiar o el servei de les llars.

D'ací, doncs, la imatge aquosa i d'ambient humit escollida per a il·lustrar aquest bloc nostrat: les gotes d'aigua, en rememoració del primitiu origen del mot BERCA a Algemesí.

ENGLISH VERSION

BERCA, dance group established in Algemesí (València, Spain) at 1981, on the initiative of Pepe Castell, "el Pero", with his wife Laura Castell ,"l'Oliera", and Yolanda Pellicer, "la Tirana", following their separation from Pardines group that had been created the previous year 1980. That Pardines group had emerged sheltered from the current dance called "les Llauradores"- exactly a Bolero dancing as it was known-, which was incorporated in the procession of the Mare de Déu de la Salut in 1934, whose dancers were the only surviving witnesses of the ancient existing "group" in Algemesí at least since the late nineteenth century. Following the creation of the new group, Berca, was immediately added algemesinenses others interested in singing, dancing and clothing about Valencian folk traditions in general, but without a strong emphasis on local folk manifestacions. That is why, since 2003 until now, Berca undertaken the research and recovery or restoration of local folk elements different from those that have demonstration in Algemesí every September 7th & 8th in the processions of the Festa a la Mare de Déu de la Salut (Feast of Our Lady of Health, declared Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2011), as well as Cabuts / Cabezudos with their two dances, the Giants Jaume I and Violant I of Hungary (first king and queen of Kingdom of Valencia) and their dance -reinstated in the Festa in 2007-; Carols Round every December 26th and, especially, the traditional “les Danses” or street dance of Algemesí, which the last edition in 2013 featured more than 400 participants. Organizes and conducts Masquerade Carnival, together with the Municipal School of Tabalet and Dolçaina of Algemesí and the grouping of Trabukatu, with its batucada. Besides all this, has been restored and extended the ancient Bolero Vell, source or origin of the current and dismembered processional boleros that are currently danced in the Festa a la Mare de Déu de la Salut; also, the Jota "la Cebera" and the Valencianes. Berca is a legally constituted association, being a free entity and nonprofit, open to anyone interested in participating in its aims. Since 1990, is Director or Mestre of Berca Grup de Danses d’Algemesí the member Vicent J. Vidal Esteve, "el Menescal", a member of the group since 1985.

BERCA, rural area of the municipality of the ancient University and current City of Algemesí, formerly also called as Massaseli, and where in 1247 was discovered the sculpture of the Mare de Déu de la Salut into the hollow trunk of a mulberry tree by a farmer, right in the place where is the Hermitage of Find, as is called that chapel.

BERCA, stuck walking path along the Rambla of Algemesí, Seco river or river Magro, heading to his named rural area and that starts at the Alzira bridge at the Ancient Royal Road of Valencia.

BERCA, old street of the town, which starts in the little Plaça del Carbó and ending in the Hermitage where the Mare de Déu de la Salut was found. Formerly, this street was heading to the rural area refered. It's all scene of the Processoneta del Matí of September 8th in the Festa a la Mare de Déu de la Salut, in other time also called as Mare de Déu de Berca. On the street, there's the Well of Berca or the Well of the Virgin, in the place where the roots of mulberry were found. Hence it’s also popularly known as Well's Street.

BERCA, from the Arabic word Birkin, that means laundry, raft or water tank. Name given to the place of the rural area referred, now partly included in the urban core, because of the probable existence of those wrapper construction of water, vital for irrigation, livestock or serving households.

Therefore, the aqueous image and humid environment chosen to illustrate our blog: raindrops, in remembrance of the origin of the primitive word BERCA in Algemesí.

18 de febrer del 2016

AGULLETA i FIL

PRESENTACIÓ A ALGEMESÍ DEL CARTELL DE LA

DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

sobre el lèxic de la indumentària valenciana

A sol·licitud de l'Ajuntament d'Algemesí hi participàrem a l'acte que tingué lloc el passat 12 de febrer a l'entranyable espai que suposa el claustre de l'antic Convent de Sant Vicent Ferrer d'Algemesí -actual seu del Museu Valencià de la Festa-, consistent en la presentació local del cartell editat per la Diputació de Valencia al voltant de la nomenclatura específica i concreta d'algunes peces genuïnes de la indumentària tradicional valenciana, precisament les més emprades -o mal emprades- en els àmbits festius valencians i, més concretament, fallers.

Cartell sobre indumentària tradicional d'home el·laborat per la Diputació de València.

Cartell sobre indumentària tradicional de dona, el·laborat per la Diputació de València.

L'acte, a més, s'engloba a la llarga sèrie d'actes programats per a l'any 2016 dintre la XXXI Trobada de Centres en Valencià que tindrà lloc a Algemesí, principal i centralment, el pròxim dia 17 del mes d'abril.

Davant tan interessant sol·licitud efectuada des de l'Ajuntament de la nostra ciutat, la proposta de Berca Grup de Danses fou la de conformar un espectacle que aglutinara diversos aspectes de la tradició cultural valenciana emparats amb un únic i comú fil conductor: la indumentària tradicional.

És així com va néixer AGULLETA i FIL, una recreació d'indumentària tradicional sense més pretensions que anar acompanyada de cants, danses i balls del costumari tradicional.

Fina Girbés a la presentació de l'acte, amb Imma Cerdà (Foto: Ajuntament d'Algemesí)

La presentació hi estigué a càrrec de Fina Girbés, amb la intervenció posterior i explicacions d'Imma Cerdà, dinamitzadora lingüista de la Diputació de València, al voltant, inevitable i necessàriament, de les peces de la roba tradicional valenciana.

Fou tot de seguit que Berca Grup de Danses intervingué amb l'espectacle AGULLETA i FIL, el qual, com les comèdies literàries clàssiques, es desenvolupa en tres jornades o actes.

I PART

AGULLETA I FIL

La primera part, precisament anomenada AGULLETA I FIL, mostra algunes peces de la roba interior més tradicional i bàsica: la camisa, tant d'home com de dona; les sinagües, el calçotet, el calçó llarg i la més moderna xambra o brusa femenina.

Aquest inici s'ambienta amb la locució d'un fragment d'un interessant poema provinent d'un col·loqui divuitesc valencià: el Col·loqui de la Xurra.

Primera part: AGULLETA i FIL. L'elaboració, el cosir. Cant de bressol (Foto: Ximo Tomás)

Fotos: Ximo Tomás

La primera part estava acompanyada pel cant d'una peça del cançoner tradicional valencià i, més concretament, d'un cant de bressol ben popular i conegut com és, justament, "Agulleta i fil", qui dóna nom a la nostra actuació.

II PART

ANAR A TREBALLAR: TREBALLS I OFICIS. EL POBLE QUE TREBALLA, CANTA i BALLA.

La segona tramada de l'actuació comença amb la lectura d'un text corresponent a l'apartat de "El Valenciano" de l'obra "LOS VALENCIANOS PINTADOS POR SÍ MISMOS", de l'any 1859 on, succintament, es descriu la vestimenta habitual i semblant del valencià de les riberes dels rius Xúquer i Túria. De seguit, una desfilada de treballadors determinats, d'ocupacions i oficis habituals a les viles i pobles de la València que era i ja no hi és, abillats, lògicament, amb peces d'us diari i feiner.

Segona part: Anar a treballar. La venedora de flors o florista (Foto: Ximo Tomàs)

Segona part: Anar a treballar. El granerer (Foto: Ximo Tomàs)

Segona part: Anar a treballar. La mestressa de casa amb la cassola d'arròs al forn (Foto: Ximo Tomàs)

Segona part: Anar a treballar. El collidor

Aquesta desfilada d'oficis i treballs s'acompanyava de cants populars de batre, de diversa procedència de la geografia valenciana, les cobles dels quals, però, guardaven en comú el fet de ser cobles d'origen populars que fan esment o van referides a alguna o algunes de les peces tradicionals de la indumentària valenciana, com ara:

"En el raval del Convent

solen dir les fabricantes:

"Mare, si no treballem,

no durem botes ni calces"

"Per al cap, un bon barret,

per als peus, unes sabates,

per al cos, un jupetí,

i a la panxa botifarres"

Segona part: Anar a treballar. El cordeller (Foto: Ximo Tomàs)

Segona part: Anar a treballar. La mestressa de casa o fornera, amb la post de la cuita (Foto: Ximo Tomàs)

Segona part: Anar a treballar. La venedora de peix o pescatera (d'esquena) i el pescador (Foto: Ximo Tomàs)

Segona part: Anar a treballar. La llauradora, treballadora del camp (Foto: Ximo Tomàs)

La segona part, finalitzada la desfilada de treballs i oficis, donava pas, sense interrupció, a LES DANSES D'ALGEMESÍ, tot emfatitzant el que durant segles ha esdevingut la idiosincràcia del poble valencià: el poble que treballa és el poble que canta i que balla; que es diverteix, en definitiva.

Les Danses d'Algemesí fóren recuperades per la nostra agrupació i ensenyades al poble per primera vegada l'any 2006. Des d'aleshores són milers els qui cada 5 de setembre han volgut ballar-les junt a nosaltres a la Mare de Déu de la Salut. És per això pel que considerem que és l'ànima més pura d'Algemesí, el poble planer, qui les dansa.

Segona part: Anar a treballar. L'ofici de tabaleter o dolçainer.

Segona part: Anar a treballar. El segador (d'esquena). La verdurera o venedora d'excedents agrícoles familiars (Foto: Ximo Tomàs)

Segona part: Anar a treballar. La venedora d'ous (Foto: Ximo Tomàs)

Segona part: Anar a treballar. La cosidora o modista (Foto: Ximo Tomàs)

Segona part: Anar a treballar. La bugadera o rentadora de roba (Foto: Ximo Tomás)

Segona part: Anar a treballar. Treballs i Oficis (Foto: Ximo Tomàs)

III PART

ANAR MUDAT. EL GUST DELS VALENCIANS: DELS FINALS DEL S. XVIII A LES ACABALLES DEL XIX.

Finalment, la tercera i última part de l'espectacle AGULLETA I FIL el conformava una visió ràpida i bastant idealitzada de l'evolució de la indumentària tradicional, que abastava des dels finals del freqüentat segle XVIII fins les acaballes del segle XIX.

Tercera part: Anar mudat. L'escudrinyadora amb la lectura. (Foto: Ximo Tomás)

Abans, però, tenia lloc la descripció de la vestimenta femenina en base a la lectura d'un fragment de "La Valenciana" de l'obra abans referida "LOS VALENCIANOS PINTADOS POR SÍ MISMOS" de 1859. La breu desfilada s'iniciava i acabava amb el Bolero Perdut d'Algemesí.

Aquest bolero, musicalment fou restaurat i presentat per la nostra agrupació l'any 2013, dintre el I Aplec de Danses a l'Estil de la Ribera que tingué lloc a Riola al mes de juliol d'aquell any, amb mudances procedents dels boleros processionals algemesinencs.

Tercera part: Anar mudat (Foto: Ximo Tomás)

Tercera part: Anar mudat. Bolero Perdut d'Algemesí (Foto: Ximo Tomás)

Agraïments a la Diputació de València, al Museu de la Festa i a l'Ajuntament d'Algemesí per la consideració, atenció i distinció rebuda envers Berca Grup de Danses.

Berca Grup de Danses d'Algemesí

35 ANYS

1981-2016

BERCA Grup de Danses d'Algemesí

ENGLISH VERSION

18 de febrer del 2016

AGULLETA i FIL

Berca

Algemesí

Enllaços

Visitants: