BERCA, grup de danses fundat a Algemesí el 1981 a iniciativa de Pepe Castell "el Pero", junt a Laura Castell "l'Oliera" i Yolanda Pellicer "la Tirana", arran la seua segregació del grup Pardines del qual provenien i que havia estat creat l'any anterior. Aquest grup Pardines havia sorgit al recer de l'actual ball del les "llauradores" o ball del Bolero, tal com era anomenat, que fou incorporat a les processons de la Mare de Déu de la Salut el 1934, els balladors del qual eren els únics testimonis supervivents de l'antic "quadre de ball" existent a Algemesí almenys des de les acaballes del segle XIX. Arran la creació del nou grup, Berca, s'hi anaren afegint immediatament d'altres algemesinencs aficionats i interessats en cants, balls, danses i indumentària, tradicions folklòriques valencianes en general, però, no locals. És per això que, des del 2003 ençà, Berca ha mamprès la laboriosa i costosa tasca d'investigació i recuperació o restauració d'elements folklòrics locals diferents d'aquells altres que hi tenen manifestació a Algemesí els 7 i 8 de setembre dintre les processons de la Festa a la Mare de Déu de la Salut (recentment declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO), sent així com es retrauen els Cabuts amb dues danses, els Gegants Jaume I i Violant d'Hongria i la seua dansa -reincorporats a la Festa Major el 2007-, la Ronda de Nadales i, especialment, les danses o ball de carrer tradicional d'Algemesí, la dansada de les quals en la darrera edició de 2013 va comptar amb més de 400 participants. Organitza i du a terme la Mascarada de Carnestoltes, juntament amb l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí i la novella agrupació de batucada Trabukatu. A més de tot això, ha restaurat i difós l'antic Bolero Vell, origen dels esquarterats boleros processionals actuals; la Jota "la Cebera" i les Valencianes, recollides aquestes per Laura Castell de "el Campanero", recordat Mestre de Ball de renom. Berca és una associació legalment constituïda, sent una entitat lliure i sense ànim de lucre, oberta a tota persona interessada de participar de les seues finalitats. Des de l'any 1990 és Mestre o Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí, Vicent J. Vidal Esteve "el Menescal", qui és membre de l'agrupació des del 1985.

BERCA, partida del terme de la primitiva Universitat i actual Ciutat d'Algemesí, antigament anomenada de Massaseli, i indret on el 1247 tingué lloc la Troballa de la Mare de Déu de la Salut, al tronc buit d'una morera per part d'un llaurador que eixia a conrear les terres.

BERCA, camí que ressegueix apegat vora la Rambla d'Algemesí, riu Sec o riu Magre, a la partida del seu nom i que s'inicia al pont d'Alzira al Camí Reial.

BERCA, carrer, dels antics de la Vila, que s'inicia a la Placeta del Carbó, remata a la Capella de la Troballa i antigament s'adreçava a la referida partida de qui pren el nom. És tot ell escenari de la Processoneta del Matí de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, altres temps també dita Mare de Déu de Berca. Al carrer, a més, hi està el Pou de Berca o de la Marededéu, al lloc on s'hi trobaren les arrels de la morera. D'ací també que siga conegut com carrer del Pou.

BERCA, mot algemesinenc procedent de l'àrab birka, amb el significament de safareig, bassa o dipòsit d'aigua. Denominació donada a aquest indret del terme, avui en part inclòs al nucli urbà, per la probable existència d'aquestes construccions contenidores de l'aigua, vital per al reg, el bestiar o el servei de les llars.

D'ací, doncs, la imatge aquosa i d'ambient humit escollida per a il·lustrar aquest bloc nostrat: les gotes d'aigua, en rememoració del primitiu origen del mot BERCA a Algemesí.

ENGLISH VERSION

BERCA, dance group established in Algemesí (València, Spain) at 1981, on the initiative of Pepe Castell, "el Pero", with his wife Laura Castell ,"l'Oliera", and Yolanda Pellicer, "la Tirana", following their separation from Pardines group that had been created the previous year 1980. That Pardines group had emerged sheltered from the current dance called "les Llauradores"- exactly a Bolero dancing as it was known-, which was incorporated in the procession of the Mare de Déu de la Salut in 1934, whose dancers were the only surviving witnesses of the ancient existing "group" in Algemesí at least since the late nineteenth century. Following the creation of the new group, Berca, was immediately added algemesinenses others interested in singing, dancing and clothing about Valencian folk traditions in general, but without a strong emphasis on local folk manifestacions. That is why, since 2003 until now, Berca undertaken the research and recovery or restoration of local folk elements different from those that have demonstration in Algemesí every September 7th & 8th in the processions of the Festa a la Mare de Déu de la Salut (Feast of Our Lady of Health, declared Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2011), as well as Cabuts / Cabezudos with their two dances, the Giants Jaume I and Violant I of Hungary (first king and queen of Kingdom of Valencia) and their dance -reinstated in the Festa in 2007-; Carols Round every December 26th and, especially, the traditional “les Danses” or street dance of Algemesí, which the last edition in 2013 featured more than 400 participants. Organizes and conducts Masquerade Carnival, together with the Municipal School of Tabalet and Dolçaina of Algemesí and the grouping of Trabukatu, with its batucada. Besides all this, has been restored and extended the ancient Bolero Vell, source or origin of the current and dismembered processional boleros that are currently danced in the Festa a la Mare de Déu de la Salut; also, the Jota "la Cebera" and the Valencianes. Berca is a legally constituted association, being a free entity and nonprofit, open to anyone interested in participating in its aims. Since 1990, is Director or Mestre of Berca Grup de Danses d’Algemesí the member Vicent J. Vidal Esteve, "el Menescal", a member of the group since 1985.

BERCA, rural area of the municipality of the ancient University and current City of Algemesí, formerly also called as Massaseli, and where in 1247 was discovered the sculpture of the Mare de Déu de la Salut into the hollow trunk of a mulberry tree by a farmer, right in the place where is the Hermitage of Find, as is called that chapel.

BERCA, stuck walking path along the Rambla of Algemesí, Seco river or river Magro, heading to his named rural area and that starts at the Alzira bridge at the Ancient Royal Road of Valencia.

BERCA, old street of the town, which starts in the little Plaça del Carbó and ending in the Hermitage where the Mare de Déu de la Salut was found. Formerly, this street was heading to the rural area refered. It's all scene of the Processoneta del Matí of September 8th in the Festa a la Mare de Déu de la Salut, in other time also called as Mare de Déu de Berca. On the street, there's the Well of Berca or the Well of the Virgin, in the place where the roots of mulberry were found. Hence it’s also popularly known as Well's Street.

BERCA, from the Arabic word Birkin, that means laundry, raft or water tank. Name given to the place of the rural area referred, now partly included in the urban core, because of the probable existence of those wrapper construction of water, vital for irrigation, livestock or serving households.

Therefore, the aqueous image and humid environment chosen to illustrate our blog: raindrops, in remembrance of the origin of the primitive word BERCA in Algemesí.

14 de juny del 2014

Sant Onofre (with an English version)

SANT ONOFRE, SANT ONOFRE

Sant Onofre lidera el patronatge sobre la ciutat d'Algemesí des del 1643 en el dia de la seua data, això és, el 12 de juny, tot i que al llarg dels segles ha vingut compartint tal càrrec patronal juntament amb d'altres dos grans sants de la devoció secular local: sant Jaume i sant Sebastià o, més tardanament, amb el Santíssim Crist de l'Agonia. Bona prova d'això és la cobla popular:

"Sant Jaume, cap de l'església
i del poble copatró,
fes que enguany jo trobe nòvia
i que es valguen els melons"




 
Testimoni, però, de l'antiguitat de la devoció local envers el barbut sant anacoreta, a més de la seua presència escultòrica a la façana renaixentista de l'actual Basílica de sant Jaume, és la constatació de la seua ermita i culte en data tan endarrerida com el 1579. Una ermita que, tot just, es va bastir al lloc on segons tradició local el nostre sant s'aparegué, ja no només ací, sinó també a Quart de Poblet i Museros en un mateix dia i hora. 




Actualment, l'hegemonia festiva principal és la instal·lació d'una fira, modernament només d'atraccions que, per contra, és hereva i residual d'aquella agrícola i ramadera que l'antiga vila celebrava a sant Jaume a les darreries de juliol, des d'on fou traslladada. És per això que hom anomena oficialment la celebració: la Fira i Festes de sant Onofre.

"A la fira no vages,
sinó tens diners,
que voràs moltes coses
i no compraràs res"





Junt a l'ermita de sant Onofre, a la vora de l'antic Camí Reial de València -actual carrer de València-, s'hi construí el 1884 el que avui anomenem Cementiri Vell, després que fóra enderrocada l'annexa casa de l'ermità, essent, a més, el punt d'inici de la que fou la primera circumval·lació de la ciutat, projectada en els anys trenta del passat segle i actual Ronda del Calvari i Ronda d'Alzira. 

"Sant Onofre, sant Onofre,
on has anat a parar
entre mig de dos camins
i el cementeri al costat"

Com a bon poble valencià, Algemesí encara celebra sant Onofre anualment amb romeria i processó, de retorn a l'ermita, cada 12 de juny. Almenys com ve esdevenint-se des del 1643.

ENGLISH VERSION (Considering our international fans)

Saint Onofre leads the patronage of the city of Algemesí since 1643 on the day of its date, June 12th, but over the centuries has been sharing that honorific title with two other saints of the local secular devotion: St James and St Sebastian, or later, with the Holy Christ of the Agony. Good example of this is the popular song:

“Santiago, head of the altar
and co-patron of the town
let me find this year girlfriend
and the melons well paid”

Testimonial, however, about the antiquity of devotion towards the local bearded hermit saint, besides its presence at the Renaissance style sculpture in the main frontage of the Basilica of St. James, is the realization of his own hermitage and worship in a backward date as 1579. A hermitage that was built on the site where according to local tradition the saint appeared, not only here but also in Quart de Poblet and Museros on the same day and time.

Currently, the main festive hegemony is the installation of a fair, recently only of amusement that, however, is inherited and residual of another agricultural and livestock one that was held in the old town to St James festivity, at the end of July, from where it was transferred. That is why the celebration is called officially: Fair and Festivals of Saint Onofre.

“To the fair you don’t go
if you have no money,
you'll see many things
and will not buy anything”

Next to the hermitage of St. Onofre over the Ancient Royal Road of Valencia, Valencia Street today, was built a cemetery in 1884, today known as Old Cemetery, with the demolishing of the adjoining house of the hermit, being also the starting point of the first ring of the city, designed in the thirties of the last century and today called Calvary Round and Alzira Round.

“Saint Onofre, Saint Onofre
Where have you gone?
Between two paths
and the cemetery next”

As good Valencian people, Algemesí still held annually Saint Onofre with pilgrimage and procession back to the church every June 12. At least as it comes up from 1643.

 —
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , ,
Ubicació: 46680 Algemesí, València, Espanya
Subscriure's a: Missatges (Atom)