BAIXAR LES FALLES
Sí, tal com sona i sense que vos espanteu: mentre que a moltes poblacions valencianes plantem Falles resulta que a d'altres les baixen des del cim de les muntanyes.
Si a les comarques de l'Horta o les Riberes, principalment, els fallers planten Falles a les places i encreuaments (replacets) de carrers, a les comarques pirinenques de l'Alta Ribagorça o el Pallars Sobirà els fallers baixen Falles fins la plaça major del poble. Clar, però, són d'altres Falles pensareu. Doncs en primigènia essència no són tan diferents a les nostres: totes dues celebracions falleres roden entorn del foc i el seu pregon significament purificador.
 |
| Cremada d'una Falla valenciana |
Dementre que ací encenem les Falles per motiu de Sant Josep i l'entrada de la primavera, allà ho fan per Sant Joan amb l'arribada de l'estiu.
Al cap i a la fi nosaltres també ho acostumem de fer aleshores amb les fogueres, igual com ho fem amb les de Sant Antoni de gener, tot i que, vulgues que no, ja hi és d'altra denominació distinta la que emprem per designar una mateixa raó de prendre foc, la purificació, amb el munt de material que l'alimenta: ja no diem Falla sinó Foguera, encara que hi estiguen presents ninots i sàtira, com passa amb les d'Alacant.
 |
| Cremada de la Falla a la plaça de el Pont de Suert. Entorn la foguera principal encara s'hi aprecien les restes de les Falles emprades per a la seua encesa. |
La temporada de Falles al Pirineu lleidatà s'inicia amb la proximitat de la festivitat de Sant Joan Baptista, i en moltes poblacions sol coincidir amb la Festa Major del municipi. De seguit que comença un, tot un rosari de pobles de l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà van succeïnt-se un rere l'altre en aquesta tradició foguerera. Cada any, les Falles superen rècords de participació i de públic i cada vegada més els turistes s'afegeixen a aquesta festa d'origens remots.
L'any passat la temporada de baixar les falles, a l'Alta Ribagorça per exemple, es va iniciar al poble de Durro, per continuar a Pont de Suert, Boí, Vilaller i Casós. Ja passat Sant Joan es baixaren falles a Senet i, ja en juliol entrats, continuaren a Erill la Vall i Taüll, per acabar a Llesp a finals d'eixe mes.
Aquestes Falles catalanes són bàsicament uns troncs prims o pals, resinosos, d'uns dos metres de llargària que són preparats dies abans per tal que estiguen a punt per al dia de la baixada.
 |
| Diferents tipologies de Falles ribagorçanes per ser enceses al cim de la muntanya i ser baixades fins el poble, resseguint l'antic costum |
La baixada s'inicia des d'un lloc elevat de la muntanya, el seu cim, ben visible des del poble, cap on baixaran els fallers o fallaires guiats pel cap de colla una volta encesa la Falla de cadascú. Tots en filera arriben fins la plaça del poble on, amb les Falles que s'han utilitzat en el descens, botaran foc a la gran foguera preparada.
 |
| Munts de llenya preparada per a l'encesa de les Falles al cim de la muntanya, al poble d'Isil. Al fons de la vall, el municipi. |
 |
| Fallers del poble de Durro abans d'iniciar el descens |
 |
| Baixada de les Falles al poble de Llesp |
 |
| Impressionant serp de foc que forma la baixada de les Falles a la Vall de Boí. Dalt a la dreta les restes de la foguera emprada per a la encesa. Baix, la baixada de Falles infantil. |
 |
| Entrada de Fallers als pobles de Boi i Taüll respectivament |
El so de les campanes, quan els fallers arriben al poble, s'escampa pel municipi i la vall, i a la plaça es treuen coques i vi per a tothom. Les flames, en la fosca de la nit, donen un toc de màgia i encant a tot l'entorn.
 |
| Arribada de les Falles a la plaça de Durro |
El foc ha estat des de temps remots -i quasi bé fins els nostres dies- un element de gran importància per a la vida quotidiana. Les tradiciones falleres tant valencianes com lleidatanes són una supervivència del culte al foc purificador.
En el cas de les Falles pirinenques, aquest foc, encès al cim de la muntanya, és el que baixa fins al poble amb les Falles i, en arribar, es passeja per tot ell per tal de purificar els mals esperits de tots i cadascun dels racons del poble.
 |
| La Pila de Taüll, a la Vall de Boí, l'Alta Ribagorça |
 |
| La Muixeranga d'Algemesí, a la Ribera del Xúquer |
De moment, però, nosaltres els valencians, que ja hem plantat les Falles, esperarem la seua encesa, la qual, per altra banda, no estarà causada per cap altra Falla sinó més ben bé per l'esclafit d'una traca. Ni tampoc, mira per on, haurem hagut de pujar a cap cim, encara que siga algun dels de la serra de Corbera, per tal de baixar cap flama i complir amb allò de les Falles folles fetes foc. I ací pau i allà glòria.
 |
| Taüll, a més, conserva a la seua església de Sant Climent un dels campanars romànics més interessants i bonics del romànic peninsular. A la foto, Pep Sanchis, president de Berca. |
