BERCA Grup de Danses d'Algemesí: de juliol 2010

BERCA, grup de danses fundat a Algemesí el 1981 a iniciativa de Pepe Castell "el Pero", junt a Laura Castell "l'Oliera" i Yolanda Pellicer "la Tirana", arran la seua segregació del grup Pardines del qual provenien i que havia estat creat l'any anterior. Aquest grup Pardines havia sorgit al recer de l'actual ball del les "llauradores" o ball del Bolero, tal com era anomenat, que fou incorporat a les processons de la Mare de Déu de la Salut el 1934, els balladors del qual eren els únics testimonis supervivents de l'antic "quadre de ball" existent a Algemesí almenys des de les acaballes del segle XIX. Arran la creació del nou grup, Berca, s'hi anaren afegint immediatament d'altres algemesinencs aficionats i interessats en cants, balls, danses i indumentària, tradicions folklòriques valencianes en general, però, no locals. És per això que, des del 2003 ençà, Berca ha mamprès la laboriosa i costosa tasca d'investigació i recuperació o restauració d'elements folklòrics locals diferents d'aquells altres que hi tenen manifestació a Algemesí els 7 i 8 de setembre dintre les processons de la Festa a la Mare de Déu de la Salut (recentment declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO), sent així com es retrauen els Cabuts amb dues danses, els Gegants Jaume I i Violant d'Hongria i la seua dansa -reincorporats a la Festa Major el 2007-, la Ronda de Nadales i, especialment, les danses o ball de carrer tradicional d'Algemesí, la dansada de les quals en la darrera edició de 2013 va comptar amb més de 400 participants. Organitza i du a terme la Mascarada de Carnestoltes, juntament amb l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí i la novella agrupació de batucada Trabukatu. A més de tot això, ha restaurat i difós l'antic Bolero Vell, origen dels esquarterats boleros processionals actuals; la Jota "la Cebera" i les Valencianes, recollides aquestes per Laura Castell de "el Campanero", recordat Mestre de Ball de renom. Berca és una associació legalment constituïda, sent una entitat lliure i sense ànim de lucre, oberta a tota persona interessada de participar de les seues finalitats. Des de l'any 1990 és Mestre o Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí, Vicent J. Vidal Esteve "el Menescal", qui és membre de l'agrupació des del 1985.

BERCA, partida del terme de la primitiva Universitat i actual Ciutat d'Algemesí, antigament anomenada de Massaseli, i indret on el 1247 tingué lloc la Troballa de la Mare de Déu de la Salut, al tronc buit d'una morera per part d'un llaurador que eixia a conrear les terres.

BERCA, camí que ressegueix apegat vora la Rambla d'Algemesí, riu Sec o riu Magre, a la partida del seu nom i que s'inicia al pont d'Alzira al Camí Reial.

BERCA, carrer, dels antics de la Vila, que s'inicia a la Placeta del Carbó, remata a la Capella de la Troballa i antigament s'adreçava a la referida partida de qui pren el nom. És tot ell escenari de la Processoneta del Matí de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, altres temps també dita Mare de Déu de Berca. Al carrer, a més, hi està el Pou de Berca o de la Marededéu, al lloc on s'hi trobaren les arrels de la morera. D'ací també que siga conegut com carrer del Pou.

BERCA, mot algemesinenc procedent de l'àrab birka, amb el significament de safareig, bassa o dipòsit d'aigua. Denominació donada a aquest indret del terme, avui en part inclòs al nucli urbà, per la probable existència d'aquestes construccions contenidores de l'aigua, vital per al reg, el bestiar o el servei de les llars.

D'ací, doncs, la imatge aquosa i d'ambient humit escollida per a il·lustrar aquest bloc nostrat: les gotes d'aigua, en rememoració del primitiu origen del mot BERCA a Algemesí.

ENGLISH VERSION

BERCA, dance group established in Algemesí (València, Spain) at 1981, on the initiative of Pepe Castell, "el Pero", with his wife Laura Castell ,"l'Oliera", and Yolanda Pellicer, "la Tirana", following their separation from Pardines group that had been created the previous year 1980. That Pardines group had emerged sheltered from the current dance called "les Llauradores"- exactly a Bolero dancing as it was known-, which was incorporated in the procession of the Mare de Déu de la Salut in 1934, whose dancers were the only surviving witnesses of the ancient existing "group" in Algemesí at least since the late nineteenth century. Following the creation of the new group, Berca, was immediately added algemesinenses others interested in singing, dancing and clothing about Valencian folk traditions in general, but without a strong emphasis on local folk manifestacions. That is why, since 2003 until now, Berca undertaken the research and recovery or restoration of local folk elements different from those that have demonstration in Algemesí every September 7th & 8th in the processions of the Festa a la Mare de Déu de la Salut (Feast of Our Lady of Health, declared Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2011), as well as Cabuts / Cabezudos with their two dances, the Giants Jaume I and Violant I of Hungary (first king and queen of Kingdom of Valencia) and their dance -reinstated in the Festa in 2007-; Carols Round every December 26th and, especially, the traditional “les Danses” or street dance of Algemesí, which the last edition in 2013 featured more than 400 participants. Organizes and conducts Masquerade Carnival, together with the Municipal School of Tabalet and Dolçaina of Algemesí and the grouping of Trabukatu, with its batucada. Besides all this, has been restored and extended the ancient Bolero Vell, source or origin of the current and dismembered processional boleros that are currently danced in the Festa a la Mare de Déu de la Salut; also, the Jota "la Cebera" and the Valencianes. Berca is a legally constituted association, being a free entity and nonprofit, open to anyone interested in participating in its aims. Since 1990, is Director or Mestre of Berca Grup de Danses d’Algemesí the member Vicent J. Vidal Esteve, "el Menescal", a member of the group since 1985.

BERCA, rural area of the municipality of the ancient University and current City of Algemesí, formerly also called as Massaseli, and where in 1247 was discovered the sculpture of the Mare de Déu de la Salut into the hollow trunk of a mulberry tree by a farmer, right in the place where is the Hermitage of Find, as is called that chapel.

BERCA, stuck walking path along the Rambla of Algemesí, Seco river or river Magro, heading to his named rural area and that starts at the Alzira bridge at the Ancient Royal Road of Valencia.

BERCA, old street of the town, which starts in the little Plaça del Carbó and ending in the Hermitage where the Mare de Déu de la Salut was found. Formerly, this street was heading to the rural area refered. It's all scene of the Processoneta del Matí of September 8th in the Festa a la Mare de Déu de la Salut, in other time also called as Mare de Déu de Berca. On the street, there's the Well of Berca or the Well of the Virgin, in the place where the roots of mulberry were found. Hence it’s also popularly known as Well's Street.

BERCA, from the Arabic word Birkin, that means laundry, raft or water tank. Name given to the place of the rural area referred, now partly included in the urban core, because of the probable existence of those wrapper construction of water, vital for irrigation, livestock or serving households.

Therefore, the aqueous image and humid environment chosen to illustrate our blog: raindrops, in remembrance of the origin of the primitive word BERCA in Algemesí.

28 de juliol del 2010

BERCAPAELLA A LA VALL D'AIGÜES VIVES

o a la bona gana de ballar, poc de so li és menester!

No tot ha de ser assajos i més assajos i actuacions i ballades i dansades i treballar per i per a la revitalització de les tradicions populars. A l'igual que va fer Déu quan a la creació del món, Berca Grup de Danses també sap agafar-se algun dia de merescut esbarjo. O d'anar de paella, que és el mateix però ampliat i millorat, per ser com acostumem de dir per aquestes latituds al dia assenyalat en que una colla, on cadascú és fill de sa mare, se'n va de tabola que també, per al cas, com dir-li frescoreta al fred, és tota una valenciania.

No som exagerats ni poc els valencians en qüestions d'anar de paella! Ausades! ... o de torrada, o d'anar un dia al camp, que tant s'hi val i tan s'hi dona quan tots sabem a que ens referim i quan per igual emprem una com altra expressió per designar els dies de bon beure i bon dinar camperol amb amics i companyons.

I és curiosa la nostra idiosincràcia, veritablement curiós el nostre caràcter mediterrani i, per més senyes, retallat a la valenciana. Perquè per a aquestos menesters només sol queixar-se aquell qui no pot vindre ni acudir a la trobada, contràriament a d'altres aplecs menys generosos i que per això suposen més esforç, on sempre els planys són per als qui no han tingut escapatòria.

Caràcter mediterrani serà això, com passa amb els italians. O com els ingredients de la paella. De l'arròs a la paella, què ja està bé d'escoltar ara i adés que l'utensili de ferro haja donat nom a la cuinada que tan a gust ens empassem. I d'ací s'esdevé que tinguem que suportar oir dir paellera a la planera paella, per no esmentar l'ignominiós mot de caldero! Per l'amor d'un porc, quin horribilis verbo, i damunt castellanitzat!

Parlant d'això, se m'acut ara que és bon punt referir el succés que protagonitzà una amiga nostra, asturiana ella, que passejant pels carrers d'Alzira exclamà, tota aspra com solen ser els d'aquelles terres, mirad, una paellera, referint-se a una alzirenya que vestida a la valenciana se'ns creuava en aquell moment. Clar, davant la visió d'aquella fallera a l'asturiana l'hi pogué més la ràpida associació mental amb l'arròs Sos o La Fallera i, per tant, amb la paella. I ben a gust que es quedà.

I tornant al que anàvem, al jorn d'esbarjo: a la Bercapaella. Al bell mig d'un indret incomparable i ben a prop de casa nostra, la Vall d'Aigües Vives, ens férem tot el que havíem de fer-nos i ni en faltà ni en sobrà ni hi hagué prou: l'esmorzar, la picada, la paella, la beguda, les postres, el dolç, el cafè, les copes, el berenar, amb l'orxata i l'aigua llimó... És que va ser vore el llit i ens agarrà la son! Però és que no podia ser d'altra manera, doncs excel·lent estava la paella que ens cuinà Raúl, com excel·lent l'estada, i excel·lent el dia i excel·lent la companyia.

Però, eh, en compte! Què tot això d'anar-se'n un dia al camp també forma part de la recreació dels costums dels nostres avantpassats i els membres de Berca, se sap, en això estem posats. I no cal recuperar-ho, perquè ben vivent que està... i per molts anys!

La serra de Corbera i la vall.d'Aigües Vives. Serà bonic!

Raúl mans a l'obra d'art. Els millors paellers de la comarca: l'home i el lloc de cuinar-la.

Vinga, va, què ni mengem ni bevem!
Susanna i Yolanda.

Yolanda i Amparo, amb les postures típiques.

Esteban, sense esperar-s'ho, una mica estil Miranda.

Nando, el veterà de Berca.

La paella està en son punt, la ganeta se desperta i aplega el moment rotund d'entrar a la descoberta.
Vers de Lluís Martínez.

Paella vol dir humor, casori, esplai, alegria, notícies bones... amor!... o que tens festa eixa dia!
Vers, també de Lluís Martínez.
Jordi, Pep, Ximo, Yolanda, Amparo, Bernat, Salupi i d'altres amagats.

Vicent i Lourdes, resseguint la tònica tòpica.

I aquestos dos, Pep i Yolanda, doncs, també.

Sostin-nos, Salut.... però no te'ls begues tots!

Salva, Sandra i... Joan al-Barsaloní, ara sabràs el que és una paella!

Amparo i Esteban, entretenint-los per a que no comencen abans.

Gema.
Perquè quan la fam apreta ens menjaríem els ferros de la presó?

Les mares guardianes, Belén i Cristina, al sector infantil
dels rebrots de Berca.

Paella com una era, s'acosten els concurrents amb el pa i amb la cullera pensant no deixar-ne gens.
Sí, també un verset de Lluís Martínez.
Nando, Gema, Marian, Bernat i braços solts.