24 de desembre del 2012




LES JORNADES III: 
"DE LA SACRISTÍA SALE" 

De la sacristía sale 
todo el clero revestido, 
a darle las buenas noches 
al Niño recién nacido. 

¡Vengan los pastores, 
vengan norabuena 
de adorar al sol 
y la blanca estrella! 

Como pintan al amor 
desnudo al pesebre viene, 
flechas en los ojos tiene, 
es fuego y pide calor. 

¡Vengan los pastores, 
vengan norabuena 
de adorar al sol 
y la blanca estrella! 

Pastorets i pastoretes, 
abaixeu de les muntanyes 
que ha nascut el Rei del Cel 
de les més pures entranyes. 

¡Vengan los pastores, 
vengan norabuena 
de adorar al sol 
y la blanca estrella! 

En Belén toquen a foc, 
pel Portal ixen les flames, 
els pastors l’han apagat 
i han tornat a les muntanyes. 

¡Vengan los pastores, 
vengan norabuena 
de adorar al sol 
y la blanca estrella! 

(Popular d’Algemesí)




L'ADORACIÓ DELS PASTORS
Taula del retaule anomenat de Pardines (s. XVI)
Basílica de Sant Jaume d'Algemesí

IV RONDA DE NADALES

Des de l’any 2009, cada 26 de desembre, Berca Grup de Danses d'Algemesí du a terme una Ronda de Nadales, amb la interpretació d'un cançoner exclusivament local.



 “Y hagués pastorets aprés de maitines y de tot lo offici”. Així es tanca una acta encetada pels Nadals de l’any 1548, existent al Llibre de Bateigs de la parròquia de Sant Jaume d'Algemesí  Els pastorets -o pastorades- eren alegres representacions cantades, teatrals o no, de participació popular i vinculades al temps nadalenc. No hi ha dubte, doncs, com a mitjan segle XVI ja hi havia nadales o pastorets a l'església d'Algemesí tot just desprès de la Missa del Gall, que havia estat precedida per l’ofici de Maitines i del posterior Cant de la Sibil·la.



Per això, es pot afirmar que és secular el costum algemesinenc de cantar pastorets, villancicos o nadales en acabar la missa, a l’igual que la pràctica que s’anà agafant de perllongar el goig festiu traslladant els cants a cases i carrers d'Algemesí, essent aleshores quan “... els fadrins, proveïts d'instruments de corda, reforçats ara per simbombes o pandorgues, panderetes i ferrets, acostumaven a cantar albades i nadales. La primera la cantaven davant l’església i solien dedicar-la a la Mare de Déu. Després, de vegades, solien anar a casa del senyor rector o a la del alcalde, a les cases riques i on s’havia montat el betlem, però, com sempre, on més en cantaven era a les portes de les fadrines casaderes. Si hi havia sort, eren obsequiats amb pastissets, torrons i d’altres llepolies.” Així descriu Josep A. Domingo aquesta ancestral tradició, el qual, a més, evidencia que als inicis del segle XVI la celebració del Nadal a Algemesí ja era costum establit.



Tant es tenia per ancestral el costum que, a les “Ordenanzas Municipales de la Villa de Algemesí ” de l’any 1891, es puntualitzava la seua antiguitat tot remarcant que “En la noche de Navidad será permitido circular por las calles con los instrumentos, músicas y regocijos que son de inmemorial costumbre...”. Aquell immemorial costum continuaria i arribaria a celebrar-se encara anys després de la guerra del 1936 fins que, esllanguint-se paulatinament, als anys cinquanta ja tan sols era un entranyable record per als qui així ho van viure.

En la darrera existència del costum, la delegació local de la Sección Femenina d'Algemesí informava com, a Algemesí, a dintre de l’esglèsia: “En Nochebuena se cantan Villancicos acompañados por panderetas, zambombas, carrancs, ferrets, castañuelas y cañiset.” per a, més endavant, relatar al mateix informe que al nostre poble “... grupos de rondalla visitan los pequeños belenes que se montan en las casas. Es corriente que estas agrupaciones estén formadas por una sola familia en la que por ejemplo, el padre toca la guitarra, la madre la pandereta, la hija canta y los demás hijos diferentes instrumentos. Para estas visitas la rondalla suele estar formada por guitarra, bandurria, ferrets, cañiset y sonajero. En la Nochebuena por la calle suelen hacerse sonar zambombas...” El costum tan centenari estava, però, a les portes de la seua desaparició, de la seua aniquilació en benefici d'uns hàbits i costums nadalencs nouvinguts de llunyanes terres i cultures.



Arran del treball de recopilació d'informació que Berca Grup de Danses inicià l’any 1993 i que finalitzà amb la recuperació de les danses d'Algemesí en el 2006, s’aconseguí, per afegitó, retreure de la memòria dels més majors tota una nòmina de cants nadalencs vinculats amb la tradició algemesinenca de cantar al carrer i visitar els betlems. No hauria calgut recórrer a les fonts d'informació escrites, atés que la informació oral que ens va estar transmesa pels més ancians –i no tant- d'Algemesí  recalcaven ara i adés aquest costum nadalenc de la seua infantesa o joventut.

És així com aconseguírem recobrar peces com El Xiquet perdut o Madre a la puerta hay un niño, Tots li porten lo que poden o Parrampim. La joia, però, dels cants rescatats és, sense dubte, la tercera peça que conforma el corpus conegut com Les Jornades: el cant anomenat La Posada i la seua teatralitzada interpretació, sorprenentment molt popular al poble i afortunadament bastant recordada encara, una versió del qual ja havia estat recollit a Algemesí i publicat al Cancionero Musical de la Provincia de Valencia per Salvador Seguí.



Algunes d'altres nadales fóren rescatades del patent oblit per Diego Ramón i Lluch, el qual les harmonitzà per tal de ser interpretades a diferents veus per part dels cors de la Schola Cantorum d’Algemesí que ell va fundar l’any 1971, gràcies a la qual cosa es revitalitzà entre els algemesinencs el coneixement i la popularitat de peces com Acudiu amb les guitarres, La Nit de Nadal, Penqueta i cigró, Senyora Ama i, d'entre les de Les Jornades, dues peces: De la sacristía sale i A Belén con contento. Molts anys abans, però, totes aquestes nadales havien estat recopilades per Pepita Barberà, la qual el 1963 fou mereixedora d'un Premi Nacional per “una laboriosa pesquisa, búsqueda y recopilación de villancicos de Algemesí”, d'entre els quals es troben aquells que Diego Ramón tornà a posar en valor amb les seues harmonitzacions, amb d'altres més que han romàs gairebé menyspreades fins ara.



Moltes d'aquestes peces del repertori popular de cants nadalencs algemesinencs, musicalment parlant, són exclusives de la nostra població, qüestió aquesta que les fa més interessants encara. O, almenys, ara per ara no han estat localitzades en cap d'altre poble, ni tampoc als diferents cançoners, estudis folklòrics o publicacions monogràfiques existents a l’abast. Tals són els casos de Les Jornades, La pastora Manuela, Tots li porten lo que poden, Senyora Ama, El rei de les estreletes i L’enhorabona.

D’altres cants hi existeixen, amb evidents i lògiques variacions, a poblacions d'arreu el nostre territori -sobretot el de parla valenciana-, com ara Madre a la puerta hay un niño i Ajonetes, les quals, d'altra banda, es situen d'entre les de més ponderada antiguitat segons els especialistes. S’hi dóna també en alguns cants el fet de ser variants locals de nadales tan escampades com Barrabàs, Pastoreta què li portes?, Penqueta i cigró, Pastorets i pastoretes, Cantem-li al Ninyo  i Parrampim. Altra qüestió a banda, literàriament parlant, són les similituds dels versos o cobles que s’empren per al cant de les nadales, molts dels quals podem trobar a qualsevol indret del territori no tan sols comarcal i valencià, sinó també catalanoparlant o, fins i tot, peninsular.

Berca Grup de Danses d'Algemesí dugué a terme l’any 2009 la primera Ronda de Nadal amb el cant popular d'aquestes peces tradicionals d'Algemesí, a algunes de les quals els hi acoblarem passos o diferències per tal de fer-les ballables. Cada 26 de desembre -segon dia de Nadal i festivitat de sant Esteve-, en acabar la missa vespertina comencem la Ronda oferint el primer cant, com mana la tradició heretada, als peus de la Mare de Déu de la Salut per a, des d'allí, passar als betlems i als carrers del poble.



Per suposat que cantar amb la deguda perfecció no és el que ens pertoca, qüestió aquesta que deixem per als qui en exclusivitat s’hi dediquen a les bones corals del poble, però creiem que amb la interpretació d'aquestes nadales algemesinenques, amb la inclusió d'instruments de corda i percussió tradicionals, a més de l’additament de la indumentària valenciana que correspon a l’hivern, contribuïm de sobra per tal de rescatar aquest cançoner nadalenc de l’oblit, per tal d'oferir una mostra representativa d'aquell ancestral costum i per tal, sobretot, de fer partícip a tot el poble en la recuperació d'aquesta secular tradició.

Com Josep Climent posà de manifest: “Alguna cosa ens passa a nosaltres els valencians, alguna malaltia folklòrica devem patir quan les nostres coses no compten com devien en el desenvolupament de la nostra vida. I això passa, si en altres coses no –jo crec que en moltes altres també-, en el món musical... Aquest és el cas mateix de les cançons nadalenques valencianes”.

Per això, com començàvem al principi i com en un principi, després de Maitines i de tots els oficis hi haurà pastorets, un any més, als carrers d'Algemesí.

Vicent Josep Vidal Esteve
Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí

(Article publicat al BERCA BIM   núm. 202 novembre /desembre 2012, www.algemesi.net)

 



Fotos:  

Vicent A. Conti
Berca Grup de Danses
Col. Vicent Vidal


21 d’octubre del 2012


POBRESA ZERO 2012
ALGEMESÍ




Dintre el actes organitzats per POBRESA ZERO i ALGEMESÍ SOLIDARI el DISSABTE, 27 D'OCTUBRE tindrà lloc la jornada lúdico-esportiva MOU-TE PER LA POBRESA, en la qual Berca Grup de Danses d'Algemesí durà a terme, al Poliesportiu Municipal i de 12:00 a 13:00 hores, una sessió sobre LES DANSES D'ALGEMESÍ, oberta a tothom interessat de participar en aquest esdeveniment solidari només amb la contribució de 3 Euros per cadascú, que es destinaran a contribuir a l'ajuda humanitària que Pobresa Zero-Algemesí Solidari estan portant a terme a Baasneere, població africana de Burkina Faso recentment agermanada amb Algemesí.


Les Danses d'Algemesí a la sessió de MOU-TE PER LA POBRESA de l'any 2011.

Tot i que depenent del nombre d'assistents, és quasi més que segur que, a més de Les Danses, hi aprendrem un BALL DE LA CARRASPERA, una barreja de jota popular i dansa de la Carraspera, de senzilla i divertida execució.

Pots fer efectiva la teua inscripció i aportació solidària bé a la PISCINA COBERTA o bé a la TENDA LA TROBALLA  sítia al carrer de Berca, fins el pròxim 24 d'octubre. 


Dinar solidari dintre la jornada de MOU-TE PER LA POBRESA de l'any 2011.



També vos fem saber que s'ha organitzat un DINAR SOLIDARI que tindrà lloc al bar del mateix Poliesportiu Municipal a les 14:00 hores. 

El donatiu per a aquest dinar és de 10 Euros, part dels quals van destinats, òbviament, a l'ajuda interessada. Pots obtenir aquest tiquet posant-te en contacte amb nosaltres o amb qualsevol membre de l'associació ALGEMESÍ SOLIDARI o POBRESA ZERO.

Endemés de la nostra activitat, són moltes més les que hi tindran lloc en aquesta jornada de MOU-TE PER LA POBRESA: ruta familiar cicloturística BTT organitzada per Panchos Bike Algemesí; marxa, per Esbarjo Algemesí; cursa d'orientació que dura a terme CAMA; tai-txi a càrrec de Carmen Ramón; aikido, pel grup Aikido Algemesí; campionat de squash pel Club Squash Algemesí; duatló a càrrec del Triatló Algemesí; dia del xiquet organitzat pel Club Tortuga; body combat organitzat per la Piscina Coberta d'Algemesí; partits de handbol i de futbol a càrrec de les associacions Handbol Maristes  i Racing Algemesí i assaig participatiu amb la Nova Muixeranga d'Algemesí.

En són molts, doncs, els actes que s'ofereixen. Vas a deixar de participar en algun d'ells? Fins i tot podràs ser retratat, a càrrec del grup de Fotoaficionats!

Membres de Berca participants a la sessió de Tai-Txi impartida per Carmen Ramón.
Membres de Berca participants a la sessió de Tai-Txi impartida per Carmen Ramón.

Amb la recaptació aconseguida ENTRE TOTS en la campanya de l'any passat, es va poder realitzar la construcció d'un pou d'aigua potable a Baasneere, de que tant necessitats estaven. 

Amb la que s'aconseguisca enguany es pretén escometre la rehabilitació del Centre de Salut o d'assistència mèdica d'aquella precària aldea. Hores d'ara, aquesta espècie d'ambulatori local no compta amb necessitats tan bàsiques com aigua corrent o electricitat i, sobretot, cal endreçar-lo amb la dotació d'elements mínims imprescindibles. Vas a deixar de col·laborar per aquesta tan bona causa?

Anima't i participa!


Conjunt dels participants a Les Danses d'Algemesí
dintre MOU-TE PER LA POBRESA de l'any 2011.


19 de maig del 2012

18 d’abril del 2012

SARAU VALENCIÀ o JUERGA ANDALUZA
 SARAU ANDALÚS o JUERGA VALENCIANA
QUÈ SARAU!...      ¡VAYA JUERGA!

21 d'abril de 2012 a les 18:00 hores
Claustre del Convent de St. Vicent Ferrer
(Museu de la Festa)


Ad principio, verba significationem...

sarau m. 1. Reunió de persones que es diverteixen ballant... és la primera definició que per a aquest mot ens dóna el Diccionari Valencià coeditat per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana juntament amb la Generalitat Valenciana. Paraula aquesta, sarau, que a l'ensems és sinònima de ball, de tabola, de borrombori, de diversió o gatzara entre moltes d'altres més i conforme a qualssevol dels diccionaris de sinònims a l'ús.

Sarau valencià

Segons l'aplicació determinada que en aquest cas exclusivament li volem donar a la paraula, ben bé es podria correspondre amb el que en llengua castellana s'anomena juerga, mot específic -i particularment andalús- que deriva de la paraula huelga, de holgar, amb el significament de l'espai de temps en el qual no es treballa i què, per tant i contràriament, hom el dedica al divertiment... a la folgança. I heus ací com ja hem tornat de nou a la llengua valenciana i a l'acció de folgar, paraula la qual, a més de la significança de prendre repòs del treball, l'adés esmentat diccionari ens apunta que també n'és, però, fer festa i passar el temps divertint-se.

Juerga andaluza 

Aquesta folgança, aquesta juerga, en ser concretada a un origen andalús i flamenc, ço és a una juerga andaluza o juerga flamenca, es converteix de sobte i definitivament en allò que el Diccionario de la Real Academia Española defineix com la reunión bulliciosa en la que se canta, se bebe y se baila flamenco on, per suposat, es pot beure o no i també menjar o no, però sempre hi quedarà la necessària i gatzarosa reunió preparada per al ball amb els imprescindibles acompanyaments de la música i els cants. I ja ho tenim tot.


Targeta postal valenciana de principis de segle XX: València, balls populars.

Com veiem, sarau, juerga... tararà i tararú, tot ve a ser u. Finalment estarem parlant, doncs, del que ve a ser un complert Sarao hispànic, el clàssic Sarao per antonomàsia del que ben bé es recullen múltiples definicions, explicacions i detalls als nombrosos i antics tractats de balls existents o, el que planerament és el mateix, estarem parlant d'un popular sarau com el dels valencians però a l'andalusa o, dit d'altra manera, d'una concorreguda juerga andaluza però a la valenciana, que tant s'hi dóna quan de passar-ho bé i fer-ho passar bé es tracta. Perquè, d'aconseguir-ho, en acabar sempre oirem allò de: "Xe, què sarau!" o dit amb d'altra llengua però amb igual sentit: ¡Vaya juerga!. I cadascú a sa casa que el sol ja se'n va a la posta.


Targeta postal andalusa de primeries del segle XX: Sevilla, festa a un corral.

Sarau, juerga... Tot i que hom sempre pot adduir d'altres denominacions més, com les valencianes bureo, ball d'alqueria, ball del mas o ball masover i ball de cuina, aquestes tres darreres molt expressives, però també les més simples de ballada o ball; a les que hi podríem afegir les expressions castellanes fandango, jaleo, baile de candil, baile de corral, baile... són, en definitiva, totes elles, tant les valencianes com les castellanes representatives de comarques i indrets concrets.

En canvi, però, passa que el sarau, la juerga, com s'ha dit, a més de resultar les més generalitzades, en una i d'altra llengua recullen a la perfecció el sentit més pur del divertiment popular, allunyat del tot i per tot de l'etiquetat ball d'escola i de saló i, per tant, plenament representatius del poble planer més castís, en aquest cas nostrat del poble valencià i del poble andalús.

... et in finem, usum verborum.

I això és el que tractarem de fer el dissabte 21 d'abril. Empenyats per la Casa d'Andalusia d'Algemesí durem a terme una actuació conjunta al Claustre de l'antic Convent de Sant Vicent Ferrer, actual seu del Museu de la Festa, amb la preuada col·laboració del qual, compta aquest acte.

Sarau valencià o juerga andaluza, sarau andalús o juerga valenciana, que tant s'hi val. Uns i d'altres, els membres de Berca Grup de Danses d'Algemesí i els de Con mucho duende, integrat pels grups de flamec, de sevillanes i infantil de la Casa d'Andalusia d'Algemesí, intentarem de realitzar el millor dels nostres esforços per mostrar una ínfima part dels respectius balls valencians i andalusos que hem preparat per a l'acte. La finalitat última: passar-ho bé i fer-ho passar bé als espectadors assistents a aquesta actuació conjunta.






















La vinculació folklòrica entre molts dels balls representatius d'ambdues comunitats és, per als entesos en la matèria, més que evident però fóra de ser ara evidenciades en aquestes línies. Fandangos, granaïnes, malaguenyes, boleros o seguidilles -que no pas altra cosa són les sevillanes- campegen a bona gana entre la nòmina de balls tradicionals associats a andalusos i valencians, en aquest cas, però, emmascarats sota d'altres denominacions més habituals a les nostres terres.

L'endemà, diumenge 22 d'abril, hi realitzarem dues classes obertes al públic interessat, ja no tant en aprendre alguna modalitat de ball tradicional, sinó més ben bé amb intenció de passar-ho gratament als tallers de balls andalusos i al de balls valencians, segurament unes sevillanes i un ball de la carraspera respectivament.

En aquest actuació resulta, però, que és, a més, Algemesí, el lligam darrer i vertader que fa possible aquest sarau, aquesta juerga andalusa i valenciana.




Fotografies: Col. Vicent Vidal
Cartell: Museu de la Festa




5 d’abril del 2012

SANT VICENT FERRER


Atenent al que ens indica el santoral, avui, 5 d'abril, és la festivitat de Sant Vicent Ferrer, el valencià més internacional de tots els qui s'han conegut a la nostra història. I això, perquè a la ciutat de Vannes estant, a la Bretanya francesa, va morir fra Vicent Ferrer el 5 d'abril de 1419, quan comptava l'edat de setanta anys.


Sant Vicent Ferrer a un gravat valencià de 1566.


Allò, però, que tots els valencians sabem és que nosaltres festegem Sant Vicent Ferrer el segon dilluns desprès del dia de Pasqua de Resurrecció. I això, doncs, perquè? 

Va estar d'altre valencià, Alfons Borja, aleshores el primer papa valencià amb el nom de Papa Calixt III, qui va elevar al gran predicador a la santedat catòlica i universal el 29 de juny de 1455. Amb això s'acomplia, a més, una llegenda, aquella per la qual molts anys abans i predicant a la ciutat de Lleida, fra Vicent Ferrer s'encontrà amb Alfons Borja i li digué: "A tu et faran Papa i a mi em faràs Sant". 

No va ser, però, fins tres anys desprès que ja d'altre Papa, Pius II, va sancionar l'1 d'octubre de 1458 el reconeixement oficial de la declaració amb la butlla corresponent i va fixar la seua festivitat el 5 d'abril, el dia de la seua mort.


Sant Vicent Ferrer a un gravat de 1729.


La ciutat de València ja havia festejat, però, l'1 de febrer de 1456 la notícia de la canonització amb una solemníssima processó general per acord dels Jurats de la ciutat, tenint en compte per entendre això que a més, llevat de Sant Vicent Màrtir -el de la roda-, el cap i casal no comptava amb cap sant amb culte reconegut oficialment. Aleshores aquest n'era el primer que de ben a prop coneixien. És per això que ben prompte es difongué la devoció al sant, un valencianot més d'entre nosaltres elevat als altars. 

Però ben prompte també s'adonaren que d'un any per altre la festivitat del 5 d'abril venia a caure al bell mig de la Quaresma, de la Setmana Sant o de la Pasqua, amb la qual cosa difícilment ho podien celebrar amb la solemnitat i esplendor amb que pretenien d'obsequiar i requeria la festivitat del seu sant més estimat. I és quan, només per als territoris del que fou Regne de València, el 1594 s'acordà traslladar la festivitat de Sant Vicent Ferrer al dilluns posterior al segon diumenge de Pasqua. 

I així continua hores d'ara a les terres valencianes.

Antic Convent de Sant Vicent Ferrer d'Algemesí,
bastit el 1590 pels dominics.



SOM DE LA PELITRÚMPELI
EN IMATGES



NÈSTOR MONT
SALVA PELLISSER
DANI MIQUEL
INSTITUT KODÀLY DE LA SCHOLA CANTORUM D'ALGEMESÍ
BERCA GRUP DE DANSES D'ALGEMESÍ
MARIÀN ESCRIVÀ
NOVA MUIXERANGA D'ALGEMESÍ

LORENA COMÍN (DISPARATIO)
JOSEP EMILI NAVAL
RAÜL SANXIS
JOAN NÀCHER
IMMA OLTRA
LAIA FERRÍS
ANNA ADAM
ARNAU NÀCHER

GEMMA PELLICER
Directora


I.- PATILLES TÒRTIQUES

Patilles tòrtiques, dum peluquèstricum, som de l'airú.
Som de la pelitrúmpeli, pelicutxim catarrim, catarrim catxim.

Puix senyor, temps era temps...

Terra! ...Terra!... Hi ha terra a prop!

Portémpelim molt de temps navegàntelim, però ara baixarémiquem
i farémpelim un viatge per terra...




II.- TANINÀ



... i caminaren per les muntanyes amunt fins arribar a un poble gran i bonic
que estava en festes.



Taninà, ninà...


... Socarrats de Cocentaina...


Taninà, ninà...


... heu perdut l'enteniment.


Taninà, ninà...


... volent fer a son alcàsser,


... tan luxós com a altres temps.




III.- IX, XICA, A BALLAR




Ix, xica, a ballar... que t'espera la parella...
.. i està la gent "desesperà".

Ix, xica, a ballar!

Les xiques que ballen a la dansa,

... escaldades estan com la pansa.


Acudiu, acudiu a les danses i voreu, i voreu xiques guapes!




IV.- LA MURGA


Què vinga la Murga!.... Què vinga la Murga!... La Murga, va la murga!
Ja venim de fora, ja venim de dins...
... amb la panxa plena i el melic florit.
Ai, don Joaquim, don Joaquim... don Joaquim, quina aigua cau...

Ai, don Joaquim, don Joaquim....

... arromanga't un camal!


V.- LA BOLANGERA

Eh! I perquè no pensem molt fort... i ens juntem amb els de la Pelitrúmpeli...

- Eh! Escolteu!... Sou els de la Pelitrúmpeli? - Aguanta, tu, sí que són!

Eh! Sentiu?... Mireu en aquella cova...

És la Bolangera, i les seues bruixes i bruixots... i estan fent la dansa de la Bolangera.
La Bolangera té un tupí que sense foc el fa bullir...
... fica-li foc i bullirà, la Bolangera ballarà!
La Bolangera a la put-put li diu que duga el seu menut...
... i quan els té a tots rostits, la Bolangera pega crits.
La Bolangera té un tupí que sense foc el fa bullir...

Anem, que no ens vegen, que eixos ho fiquen tot a bullir en l'olla...


VI.- I ARA SÓC SERENO...

No sabeu el conte dels donyets?
Ave Maria Puríssima... les dotze... sereno!

Au, anem al llit.... veja'm si podem dormir tranquils avui.


VII.- OH, QUÈ ÉS ESTE ROÏDO?

Oh, oh, què és este roïdo que passa per ací...

... que de nit ni de dia ens deixa dormir?

- Veja vostè si els donyets estan vius o morts - Vius!!

A l'endemà quan s'alcen...

Ai! Les paelles... haurem de tornar a arreplegar-les!

No cal, no cal! Mireu, jo les tinc,  jo les tinc!

Quan passàvem per ca la tia Ireneta... li vam demanar de berenar.



VIII.- LES CLAUS DE DÉU

Va les claus de Déu! Poseu-vos tots en rotgle...

Més de pressa!

Amb el triqui triqui trac.... tric trac!



IX.- TOCA-LI EL PEU

- Una a tocar? - Va, una a tocar!

Toca-li el peu a la Margarideta, peu polidó lairó laireta.
Toca-li el genoll a la Margarideta...
... peu polidó, lairó laireta.


X.- DANSA DE SORITA / PORROTS

Eh! Anem a fer una dansàmpelim...

No, no... que ara anem a fer un altre ball nou!














XI.- LA PERE-JOANA

Un dia, a les afores d'un poble que es diu Benigànim...
- No, no sóc un soldat. Sóc una dona, em diuen la Pere-Joana...
És blanca com l'arrop, ampla com l'estornell...
... té cara de mula guita i orelles de matxo vell.
La Pere-Joana quan anava pel poble, la Pere-Joana, això ho té provat...
... la Pere-Joana, quan anava pel poble...
... més tesa que un orgue...
... amb vestit de soldat!
- Puc anar amb vosaltres? - Anem, anem!



XII.- EL TIO TONI

Vaig a vore si trobe una nòvia perquè em vull casar.
Vinga amb nosaltres i ja la trobarem.
El tio Toni, leré, més vell que l'oli, leré...

... a la "vellea", leré, es vol casar.
Les cames tortes, leré, com a bajoques, leré...
... com a bajoques, leré, del bajocar.
El tio Toni també se'n vingué amb nosaltres i de tant en tant li renegava
a la Pere-Joana perquè anava molt de pressa.



XIII.- EL TIO CALIU

El dilluns jo no treballe, el dimarts a prendre el sol...
... el dimecres me prepare per a descansar dijous.
El divendres trac els comptes, el dissabte anar a cobrar...
... i el diumenge, com és festa, jo no vaig a treballar.

A mi em diuen Caliu... Jo sóc el tio Caliu!

Es diu que el tio Caliu és un gandul que no treballa...
... que ensenya a les xiquetes a tocar en la rondalla.
Diners, diners i aprofitar-les totes...
... diners, diners com fan els botiguers.


XIV.- LES TOMASINES 
No podem anar-nos-en encara. Mireu!
Carrer major de la vila, baixaven les Tomasines...
... amb un barret a les mans, fent músiques a les xiques.
Ja baixen les Tomasines, i amb la mà al costat...
... dient-los a les fadrines: "Mireu-me la rosa que porte en lo cap".
Nosaltres eixim a la festa, com si forem oronelles...
... i si pregunten qui són...
... són les Tomasines elles.


XV.- LA FESTA D'ALGEMESÍ: 
LA MUIXERANGA

Ei, xiquets, un  moment... perquè aneu així vestits?
És la Festa de la Mare de Déu de la Salut...
Nosaltres fem muixerangues...









Caram, quins xiquets més valènticums!... Voleu vindre amb nosaltres?
... Ens haureu d'esperar que acabem la processó, sols dura unes set horetes!
Estiguérem a Algemesí fins ben entrada la nit.


XVI.- GORI GORI, XIU XIU

Eh, eh... mireu! La lluna està grogueta. Esta nit és la dels caragols misteriosos.
Gori gori gori, xiu xiu, una cosa fina i al riu.
Guaita com venen tots els pardals i els conills i les serps i tots els animalets.


XVII.- CARAGOL, XIM PUM 

...  i anaven eixint dels forats molts caragols de tots els colors...
... i tots ens posàrem a ajudar els caragols.
Caragol, xim pum, posa-li oli a la llum.
No te'n vages a l'era, que està ennuvolat...
... no te'n vages a l'era, perquè et banyaràs.
I va i el caragol més gran de tots tragué la molla molt llarga i l'alçava cap amunt.
... creixent, creixent i al remat es va clavar en la lluna.
La Pere-Joana que ho veu s'enfilà amunt per una banya i el tio Toni i el tio Caliu
... i tots nosaltres també. Què bé que s'estava!


XVIII.- MARETA, MARETA

Bé, xiquets, ja hem fet moltes històries. A dormir...
Mare, però els nostres amics de la Pelitrúmpeli es quedaran a viure amb nosaltres?
Sí, ja serem molts més.... Fantàsticum!
Mareta, mareta, anit vaig somniar...
... que una nineta em vares comprar.




XIX.- LA MEUA XIQUETA ÉS L'AMA


La meua xiqueta és l'ama, del corral i del carrer...
... de la figuera i la parra i la flor del taronger.


Patilles tòrtiques, dum peluquèstricum, som de l'airú.
Som de la pelitrúmpeli, pelicutxim catarrim, catarrim catxim.



Institut Kodàly de la Schola Cantorum d'Algemesí i Marian Escrivà
Berca Grup de Danses d'Algemesí


Dani Miquel, Nèstor Mont, Salva Pellisser... què grans músics!
Laia Ferrís, Imma Oltra, Gemma Pellicer, Joan Nàcher, Arnau Nàcher,
Lorena Comín, Anna Adam
Gemma Pellicer, directora.... Gràcies!
La Nova Muixeranga d'Algemesí

Vicent Torrent i d'altres membres d'Al Tall junt amb els intèrprets qui
eren xiquets al temps en que s'hi enregistrà Som de la Pelitrúmpeli el 1980.




Patilles tòrtiques, dum peluquèstricum, som de l'airú.

Som de la pelitrúmpeli, pelicutxim catarrim, catarrim catxim.




Imatges corresponents a la segona de les dues representacions dutes a terme
el dia 11 de desembre de 2011 al Teatre Municipal d'Algemesí.

Fotografies: Nova Muixeranga d'AlgemesíFoto-aficionats