SANT VICENT FERRER

Atenent al que ens indica el santoral, avui, 5 d'abril, és la festivitat de Sant Vicent Ferrer, el valencià més internacional de tots els qui s'han conegut a la nostra història. I això, perquè a la ciutat de Vannes estant, a la Bretanya francesa, va morir fra Vicent Ferrer el 5 d'abril de 1419, quan comptava l'edat de setanta anys.

Sant Vicent Ferrer a un gravat valencià de 1566.

Allò, però, que tots els valencians sabem és que nosaltres festegem Sant Vicent Ferrer el segon dilluns desprès del dia de Pasqua de Resurrecció. I això, doncs, perquè? 

Va estar d'altre valencià, Alfons Borja, aleshores el primer papa valencià amb el nom de Papa Calixt III, qui va elevar al gran predicador a la santedat catòlica i universal el 29 de juny de 1455. Amb això s'acomplia, a més, una llegenda, aquella per la qual molts anys abans i predicant a la ciutat de Lleida, fra Vicent Ferrer s'encontrà amb Alfons Borja i li digué: "A tu et faran Papa i a mi em faràs Sant". 

No va ser, però, fins tres anys desprès que ja d'altre Papa, Pius II, va sancionar l'1 d'octubre de 1458 el reconeixement oficial de la declaració amb la butlla corresponent i va fixar la seua festivitat el 5 d'abril, el dia de la seua mort.

Sant Vicent Ferrer a un gravat de 1729.

La ciutat de València ja havia festejat, però, l'1 de febrer de 1456 la notícia de la canonització amb una solemníssima processó general per acord dels Jurats de la ciutat, tenint en compte per entendre això que a més, llevat de Sant Vicent Màrtir -el de la roda-, el cap i casal no comptava amb cap sant amb culte reconegut oficialment. Aleshores aquest n'era el primer que de ben a prop coneixien. És per això que ben prompte es difongué la devoció al sant, un valencianot més d'entre nosaltres elevat als altars. 

Però ben prompte també s'adonaren que d'un any per altre la festivitat del 5 d'abril venia a caure al bell mig de la Quaresma, de la Setmana Sant o de la Pasqua, amb la qual cosa difícilment ho podien celebrar amb la solemnitat i esplendor amb que pretenien d'obsequiar i requeria la festivitat del seu sant més estimat. I és quan, només per als territoris del que fou Regne de València, el 1594 s'acordà traslladar la festivitat de Sant Vicent Ferrer al dilluns posterior al segon diumenge de Pasqua. 

I així continua hores d'ara a les terres valencianes.

Antic Convent de Sant Vicent Ferrer d'Algemesí,
bastit el 1590 pels dominics.