FESTES DE CARRER: 2 D'AGOST, LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS
A Algemesí és ben antiga la devoció a la Mare de Déu davall l'advocació de Mare de Déu dels Àngels, com així ve a demostrar-nos-ho, per exemple, el relat de 1568 sobre l'elecció i sorteig de la invocació de la imatge de la Mare de Déu de la morera de Berca, d'entre les quals i escollida pel tossut de mossèn Frasquet es trobava la de Nostra Senyora dels Àngels (tot i que ja sabem que després de sortejar-se per tres vegades recaigué sempre en la invocació de Nostra Senyora de la Salut proposada per mossèn Dacir)
La de Mare de Déu dels Àngels és una advocació mariana plenament franciscana, tot i Algemesí haver estat des del segle XVII davall l'àmbit i influència de l'orde dominica titular del Convent de Sant Vicent Ferrer, amb la seua preferència per la invocació de la Mare de Déu del Roser. Sabent-se amb certesa que la devoció a la dels Àngels va ser impulsada per l'orde dels frares franciscans, no seria desgavellat aventurar de dir que tant l'advocació com la devoció ens vingué des d'Alzira, on hi havia convent franciscà, als temps que el nostre poble era carrer de la Vila del Xúquer.
Des de segles, Algemesí li te dedicada una plaça; o millor dit, placeta, donades les seues reduïdes dimensions, pràcticament un eixample del carrer de València, antic Camí Reial; un eixamplament existent poc abans d'on s'alçava el Portal de València i el seu Ravalet.
Antigament, però, aquesta placeta era encara més menuda: només el segment triangular més meridional, quan hi existien cases perfectament alineades al llarg del carrer de València, quasi frontereres a l'embocadura del carrer de Mossèn Blanch, una illa de cases que a la seua part posterior conformaven un carrer dels Cerverons -actual carrer de Teodor Llorente- en angle recte, formant colze.
Per eixamplar tant placeta com carrer, aquell apèndix de cases foren enderrocades a cavall del canvi de segle, del XIX al XX, aprofitant, possiblement, els nous replantejaments urbanístics i alineacions de vies públiques que provocaren la construcció del Mercat Municipal, la seua plaça i entorns.
 |
| Placeta de la Mare de Déu dels Àngels - Foto Talens - Prop. particular |
El nomenclàtor oficial d'Algemesí no fa justícia a la seua particular història, per quant la denominació de placeta de la Mare de Déu dels Àngels no és oficial, almenys actualment, en haver volgut ser considerada, erròniament, un tram del carrer de València. Antigament, però, era reconeguda i anomenada placeta dels Àngels i també dels Borràs, tot i que, excepte el període del règim franquista en que va estar dedicada al compositor Moreno Gans, sempre ha estat anomenada placeta de la Mare de Déu dels Àngels.
El seu veïnat, el de la pròpia placeta i el del tram corresponent de carrer de València, ha celebrat la seua particular patrona en recordades festes cada 2 d'agost, o al seu voltant, amb elecció de majorales, missa, processó i, més modernament, sopar i revetlla.
L'antiga imatge de la Mare de Déu dels Àngels de la placeta, com d'altres imatges i elements religiosos del poble, va ser destrossada i cremada durant els aldarulls de la Guerra Civil, lliurant-se d'aquella destrossa només la imatge del sant Francesc d'Assis que s'hi troba agenollat als peus de la marededéu i que confirma l'origen franciscà de l'advocació.
L'actual imatge de Maria, de forta càrrega iconogràfica concepcionista com correspon al corrent devocional franciscà, és una bella talla de fusta de l'any 1940, obra d'Inocencio Cuesta López, un prolífic escultor valencià natural d'Aiora, que tenia l'obrador al carrer de Guillem de Castro de la ciutat de València i a qui el veïnat i devots d'Algemesí li la encomanaren expressament.
 |
| Festa de la placeta de la Mare de Déu dels Àngels - 1 d'agost de 1998 - Foto propietat de Yolanda Pellicer |
A Algemesí les més antigues festes de carrer es concentraven, pràcticament totes, als mesos de l'estiu, temps de calor i de quietud agrícola propici per a l'esbarjo i el divertiment: el mes de juny amb la festa de Sant Antoni de Pàdua al carrer de Campoamor i la de Sant Joan Baptista al carrer de l'Horta; juliol amb la de Sant Bernat d'Alzira al carrer de la Parra i la dels Sants de la Pedra al carrer de València; agost amb la Mare de Déu dels Àngels a la seua placeta, la festa de Sant Domènec al Poble Nou i la de Sant Roc al carrer de la Muntanya; festes de carrer que concloïen al mes de setembre, passades les principals de la Mare de Déu de la Salut, amb les de Sant Benet i Sant Miquel als corresponents carrer i placeta i, sobretot, amb les de la Mare de Déu del Roser a la placeta del Convent i al carrer Nou ja en octubre.
Tempus fugit. Algunes festes de carrer han sobreviscut amb major o menor fortuna fins els nostres dies. D'altres han desaparegut i per ara només formen part del record i la memòria. D'algunes altres més, però, han sorgit de novella planta i sembla que han vingut per a quedar-se durant un bon temps. I tot això és així, tal como ho marca la vida d'un poble, d'un poble viu.
Vicent Josep Vidal
Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí
Castellà / Castellano
FIESTAS DE CALLE: 2 DE AGOSTO, LA VIRGEN DE LOS ÁNGELES
En Algemesí es bien antigua la devoción a la Virgen bajo la advocación de Virgen de los Ángeles, como así viene a demostrarnoslo, por ejemplo, el relato de 1568 sobre la elección y sorteo de la invocación de la imagen de la Virgen de la morera de Berca, de entre las cuales y seleccionada por el terco de mosén Frasquet se encontraba la de Nuestra Señora de los Ángeles (aunque ya sabemos que tras sortearse por tres veces recayó siempre en la invocación de Nuestra Señora de la Salud propuesta por mosén Dacir)
La de Virgen de los Ángeles es una advocación mariana plenamente franciscana, pese a Algemesí haber estado desde el siglo XVII bajo el ámbito e influencia de la orden dominica titular del Convento de San Vicente Ferrer, con su preferencia por la invocación de la Virgen del Rosario. Sabiéndose con certeza que la devoción a la de los Ángeles fue impulsada por la orden de los frailes franciscanos, no sería descabellado aventurar decir que tanto la advocación como la devoción nos vino desde Alzira, donde había convento franciscano, en los tiempos que nuestro pueblo era calle de la Villa del Júcar.
Desde siglos, Algemesí le tiene dedicada una plaza; o mejor dicho, plazoleta, dadas sus reducidas dimensiones, prácticamente un ensanche de la calle de Valencia, antiguo Camino Real; un ensanchamiento existente poco antes de donde se alzaba el Portal de Valencia y su pequeño arrabal.
Antiguamente, sin embargo, esta plaza era aún más pequeña: sólo el segmento triangular más meridional, cuando existían casas perfectamente alineadas a lo largo de la calle de Valencia, casi fronterizas a la embocadura de la calle de Mossèn Blanch, una manzana que en su parte posterior conformaba una calle de los Cerverons -actual calle de Teodor Llorente- en ángulo recto, formando codo.
Para ensanchar tanto plazoleta como calle, aquel apéndice de casas fueron derribadas a caballo del cambio de siglo, del XIX al XX, aprovechando, posiblemente, los nuevos replanteamientos urbanísticos y alineaciones de vías públicas que provocaron la construcción del Mercado Municipal, su plaza y entornos.
El nomenclátor oficial de Algemesí no hace justicia a su particular historia, por cuanto la denominación de plaza de la Virgen de los Ángeles no es oficial, al menos actualmente, al haber querido ser considerada, erróneamente, un tramo de la calle de Valencia. Antiguamente, sin embargo, era reconocida y llamada plaza de los Ángeles y también de los Borràs, aunque, excepto el periodo del régimen franquista en que estuvo dedicada al compositor Moreno Gans, siempre ha sido llamada plaza de la Virgen de los Ángeles.
Su vecindario, el de la propia plaza y el del tramo correspondiente de la calle de Valencia, ha celebrado su particular patrona en recordadas fiestas cada 2 de agosto, o a su alrededor, con elección de mayorales o festeras, misa, procesión y, más modernamente, cena y verbena.
La antigua imagen de la Virgen de los Ángeles de la plaza, como otras imágenes y elementos religiosos del pueblo, fue destrozada y quemada durante los disturbios de la Guerra Civil, librándose de aquel destrozo sólo la imagen del san Francisco de Asís que se encuentra arrodillado a los pies de la virgen y que confirma el origen franciscano de la advocación.
La actual imagen de María, de fuerte carga iconográfica concepcionista como corresponde a la corriente devocional franciscana, es una hermosa talla de madera del año 1940, obra de Inocencio Cuesta López, un prolífico escultor valenciano natural de Ayora, que tenía el taller en la calle de Guillem de Castro de la ciudad de Valencia y al que el vecindario y devotos de Algemesí se la encargaron expresamente.
En Algemesí las más antiguas fiestas de calle o barrio se concentraban, prácticamente todas, en los meses de verano, tiempo de calor y de quietud agrícola propicio para el esparcimiento y la diversión: el mes de junio con la fiesta de San Antonio de Padua en la calle de Campoamor y la de San Juan Bautista en la calle de l'Horta; julio con la de San Bernardo de Alzira en la calle de la Parra y la de los Santos de la Piedra en la calle de València; agosto con la Virgen de los Ángeles en su plaza, la fiesta de Santo Domingo en el Poble Nou y la de San Roque en la calle de la Muntanya; fiestas de calle que concluían en el mes de septiembre, pasadas las principales de la Virgen de la Salud, con las de San Benito y San Miguel a los correspondientes calle y plaza y, sobre todo, con las de la Virgen del Rosario en la placeta del Convent y en la calle Nueva ya en octubre.
Tempus fugit. Algunas fiestas de calle han sobrevivido con mayor o menor fortuna hasta nuestros días. Otras han desaparecido y por ahora sólo forman parte del recuerdo y la memoria. De algunas otras más, sin embargo, han aparecido de nueva planta y parece que han venido para quedarse durante un buen tiempo. Y todo esto es así, tal como lo marca la vida de un pueblo, de un pueblo vivo.
Vicent Josep Vidal
Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí