I APLEC DE DANSES A L'ESTIL DE LA RIBERA
A Riola, el dissabte 6 de juliol de 2013, tindrà lloc el I Aplec de Danses de la nostra comarca que, precisament per això, ha vingut a anomenar-se a l'Estil de la Ribera, per una molt senzilla raó: la finalitat és mostrar i revitalitzar les "danses" o ball de carrer propi i peculiar dels pobles que conformem la històrica i singular Ribera del Xúquer, per a la qual cosa s'esdevé requisit indispensable ser dansat exclusivament el ball de carrer que a cada població s'haja conservat (Guadassuar) o recuperat (Algemesí, Cullera), tot i que també s'hi dóna cabuda a la intervenció d'aquelles altres poblacions que de nova implantació (Alginet) han composat recentment unes danses que, lògicament, s'inclouen dintre l'estil particular del ball de carrer o "danses" de la comarca riberenca.
Des de que als pobles riberencs -per diverses raons- començaren a caure en desús i a arraconar les "danses" (Algemesí, 1951), resultà que, amb el ressorgiment de les tradicions valencianes més genuïnes i la creixent aparició dels actuals grups de danses (Berca Grup de Danses d'Algemesí, 1981) que sobretot tingué lloc durant les dècades dels anys vuitanta i noranta del passat segle, s'anà incorporant gradualment una novella versió de ball de carrer basat en una errònia interpretació de la "dansà" procedent de la ciutat de Xàtiva, aquella que tenia lloc encara al carrer de sant Josep al càrrec del veïnat i d'uns pocs aficionats.
Aquella irreal interpretació d'aquella "dansà" xativina ben prompte anà incorporant tot un seguici de mudances de l'anomenat ball de comptes sobretot de la mà dels grups de danses, més avesats aquestos a l'ensinistrament d'eixe tipus de mudances procedents dels balls de bolero i fandango, amb la qual cosa s'estenia i popularitzava un model de suposat "ball nacional" arreu del territori valencià, d'efectes totalment perjudicials a les comarques centrals (l'Horta, la Ribera), a conseqüència de la proliferació d'aplecs o dansades populars a les quals s'acostumaven de convidar mútuament els grups de danses a manera de festival o trobada o acte festiu, en definitiva.
 |
| Imatges corresponents a la primera de les sessions del primer Curset d'Aprenentatge de les Danses d'Algemesí el 13 de maig de 2006 |
Aqueix efecte perniciós que es causà amb la desmesurada divulgació d'aquella suposadament lluïda però veritablement escolaritzada "dansà" venia, si més no, a allunyar i obstaculitzar la recuperació del possible ball de carrer que hi pogués existir a cadascuna de les poblacions riberenques. I, pitjor encara, la dificultosa execució de les mudances d'escola o ball de comptes intervenia de manera nefasta per a l'obertura i incorporació de la "dansà" de Xàtiva a la població en general, precisament aquella part de simpatitzants de les tradicions valencianes que no usa d'ensinistrar-se a cap tipus d'assajos i ho veia com quelcom realment difícil de ballar, per la qual cosa mai foren assimilades i restaren per a l'exclusivitat dels components dels grups de danses.
Aquest fou el cas d'Algemesí, en tot i per totes. Des que Berca Grup de Danses agafara el càrrec d'organitzar i realitzar la Dansada a la Mare de Déu de la Salut l'any 1988 s'hi ballaven dos tipus de ball de carrer: l'esmentada "dansà" de Xàtiva i l'encisadora "dansà" de la Font de la Figuera, justament les que ballaven les agrupacions convidades i el nostre propi grup, respectivament. Endemés d'això, malgrat els intents de fer partícips en la dansada als ciutadans algemesinencs mitjançant cursets i ballades, mai tingué el més mínim ressò entre la població ni tampoc mai fou del gust de cap espectador aquella indescriptible barreja de "danses", mudances, bracejos i melodies de molt variada procedència.
A més, embadalits com s'hi trobaven els aleshores components de Pardines i Berca -durant els anys que coexistiren- amb la ballada de la "dansà" xativina i fontina respectivament, mai tingueren la més mínima preocupació per esforçar-se en recuperar les "danses" algemesinenques, aquelles que no feia ni tant ni tant de temps (1951) que havien deixat de ballar-se al carrer de sant Joan.
Només un breu intent, quan encara no havia estat fundada la nostra agrupació, tingué lloc cap el 1980 i de la mà de Salvador Mercado juntament amb els algemesinencs Laura Castell i Josep Castell -futurs creadors de Berca (1981)- en assabentar-se, només ells tres i a través de la informació facilitada per l'anciana Salut Vendrell, de com era la dansa plana, de com una diferència (mudança) i una de les melodies del que havien estat les "danses" d'Algemesí.
Allò fou tot i l'únic intent, que quedà com aigua en cistella. La senzillesa de dansa que hi palesaren en aquell intent de recuperació res hi tenia a fer davant la lluïdesa i esplendor de la "dansà" de la Font de la Figuera (que a Algemesí s'estengué de la mà d'una oriünda aveïnada al poble, que s'incorporaria a Berca una volta gestada la seua creació encara que només per uns anys) o de l'escolaritzada recreació arquetípica de la "dansà" de Xàtiva (que arribà a Algemesí de la mà de components del grup Alimara de València) que recentment, ambdues, havien estat incorporades als actes festius del poble per part del aleshores existent grup local Pardines i posteriorment del futur Berca nostrat.
I tot romangué en tal estat fins el 2003 -estant tips d'aquella barreja de balls de carrer forans-, quan ens embargà un fort interès per saber-ne què és el que foren les "danses d'Algemesí" i iniciàrem un laboriós procés de recollida d'informació que veié donar el seu fruit l'any 2006 dintre el II Aplec d'Algemesí de Cultura d'Arrel Tradicional, amb la presentació oficial al Museu Valencià de la Festa el 18 de maig de 2006 de la recuperació de LES DANSES d'Algemesí i primera exhibició pública.
A iniciativa del tècnic municipal de l'àrea de cultura, aquell mateix any tingué lloc el primer Curset d'Aprenentatge de les Danses d'Algemesí, al qual sorprenentment ja hi assistiren vora 90 ciutadans, amb tres sessions i dues edicions (durant dos anys se'n feren dos anualment) que comptaren amb el lliurament de dossiers informatius i diplomes oficials certificatius d'assistència, emesos pel propi Ajuntament.
Aquest curset ha vingut realitzant-se anualment des d'aquell any per tal d'ensenyar a tots els veïns interessats per participar en la Dansada a la Mare de Déu de la Salut que té lloc cada 5 de setembre sota un mateix lema, ja tradicional, de "Jo balle les Danses d'Algemesí" però també amb l'emprat habitualment per Berca de "Les danses, les del poble i per al poble".
Aquest empeny nostrat, amb l'interès demostrat pels algemesinencs juntament amb l'inestimable col·laboració de l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina, s'ha vist plasmat en la extraordinària i massiva assistència amb que es duta a terme la dansada del 5 de setembre, que en l'edició del passat 2012 comptà amb 375 participants. Quelcom increïble en d'altres circumstàncies a un mateix poble i acte.
A la ballada popular de la Dansada a la Mare de Déu de la Salut intervenen algemesinencs de tota classe, ideologia o condició social, abillats únicament amb la samarreta que per a tal ocasió es lliurada per la nostra associació. Una samarreta que, endemés d'uniformar i donar vistositat a l'acte, elimina el prejudici que per a molta gent suposa vestir-se a la manera tradicional, amb l'increment afegit de fer-ho arbitrària i malament i, de rebot, la samarreta dona comoditat a més de plena vitalitat i actualitat a la ballada d'unes danses tradicionals.
Només dos requisits són exigits per l'organització: la necessària inscripció (amb validesa només de control i estadística o de preparació del Vi d'Honor que té lloc amb posterioritat a la dansada) i l'obligatorietat de ballar en exclusivitat les "danses" d'Algemesí i no pas d'altres.
És per això que, pràcticament la totalitat, són veïns i fills del poble -tota una satisfacció per a nosaltres-, excepció feta d'aquells pocs que l'organització considera convidar i acceptar de participar, com puguen ser el grup Alimara de València o balladors guadassuarencs o d'altres localitats veïnes que, per raó de vincles d'amistat o d'altres, guarden nexe d'unió amb els components de Berca Grup de Danses. I no cap més, en evitació de convertir aquest acte que s'inclou dintre la Festa Major d'Algemesí que ha estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2011, en un festival o aplec més dels que, temps enrere, acostumaven de proliferar a tot arreu.
Per fi aconseguíem desterrar d'Algemesí les varietats de danses foranies que, fins el 2006, havien senyorejat als carrers del poble. Per fi aconseguíem recobrar des de l'oblit LES DANSES d'Algemesí amb la gens menyspreable recuperació de tres melodies i quatre diferències (mudances) que s'arrodoniren amb la incorporació duta a terme per Vicent J. Vidal d'una Eixida i d'un Fandanguet o Ball Trencat de nova planta per tal de completar la Dansa i conformar, així, LES DANSES.
Però, a més, per fi aconseguíem -la més valuosa conseqüència de totes- fer ballar tot un poble a l'estil del poble, a l'estil de les danses d'Algemesí i, per tant, de les danses de la Ribera.
Per tot el que s'ha dit, professem per la nostra part la més fervent i impertèrrita adhesió a les finalitats principals d'aquest I APLEC DE DANSES A L'ESTIL DE LA RIBERA. I per molts anys.
 |
| Primera ballada pública de les Danses d'Algemesí, com a acte de cloenda del primer curset, el 20 de maig de 2006. |
A més, embadalits com s'hi trobaven els aleshores components de Pardines i Berca -durant els anys que coexistiren- amb la ballada de la "dansà" xativina i fontina respectivament, mai tingueren la més mínima preocupació per esforçar-se en recuperar les "danses" algemesinenques, aquelles que no feia ni tant ni tant de temps (1951) que havien deixat de ballar-se al carrer de sant Joan.
 |
| Presentació oficial de les Danses d'Algemesí al carrer de sant Joan, tot just 56 anys després que deixaren de ballar-se, el 24 de juny de 2006, amb homenatge a Pepica "la de les calceteres", qui no pogué contindre les llàgrimes en veure les danses de la seua joventut. |
Només un breu intent, quan encara no havia estat fundada la nostra agrupació, tingué lloc cap el 1980 i de la mà de Salvador Mercado juntament amb els algemesinencs Laura Castell i Josep Castell -futurs creadors de Berca (1981)- en assabentar-se, només ells tres i a través de la informació facilitada per l'anciana Salut Vendrell, de com era la dansa plana, de com una diferència (mudança) i una de les melodies del que havien estat les "danses" d'Algemesí.
 |
| Darrera ballada d'enguany al carrer de sant Joan el passat 22 de juny, amb la incorporació d'una espontània espectadora a les danses. |
Allò fou tot i l'únic intent, que quedà com aigua en cistella. La senzillesa de dansa que hi palesaren en aquell intent de recuperació res hi tenia a fer davant la lluïdesa i esplendor de la "dansà" de la Font de la Figuera (que a Algemesí s'estengué de la mà d'una oriünda aveïnada al poble, que s'incorporaria a Berca una volta gestada la seua creació encara que només per uns anys) o de l'escolaritzada recreació arquetípica de la "dansà" de Xàtiva (que arribà a Algemesí de la mà de components del grup Alimara de València) que recentment, ambdues, havien estat incorporades als actes festius del poble per part del aleshores existent grup local Pardines i posteriorment del futur Berca nostrat.
 |
| Des de fa anys, amb el imparable increment de participants, les sessions del curset es duen a terme al pati del Patronat, cedit per la parròquia de sant Jaume d'Algemesí. |
I tot romangué en tal estat fins el 2003 -estant tips d'aquella barreja de balls de carrer forans-, quan ens embargà un fort interès per saber-ne què és el que foren les "danses d'Algemesí" i iniciàrem un laboriós procés de recollida d'informació que veié donar el seu fruit l'any 2006 dintre el II Aplec d'Algemesí de Cultura d'Arrel Tradicional, amb la presentació oficial al Museu Valencià de la Festa el 18 de maig de 2006 de la recuperació de LES DANSES d'Algemesí i primera exhibició pública.
 |
| El carrer de Berca, des de la Capella de la Troballa fins la Basílica de sant Jaume, és l'escenari que acull la Dansada a la Mare de Déu de la Salut que obren i tanquen els Gegants amb la seua particular danseta. |
A iniciativa del tècnic municipal de l'àrea de cultura, aquell mateix any tingué lloc el primer Curset d'Aprenentatge de les Danses d'Algemesí, al qual sorprenentment ja hi assistiren vora 90 ciutadans, amb tres sessions i dues edicions (durant dos anys se'n feren dos anualment) que comptaren amb el lliurament de dossiers informatius i diplomes oficials certificatius d'assistència, emesos pel propi Ajuntament.
Aquest curset ha vingut realitzant-se anualment des d'aquell any per tal d'ensenyar a tots els veïns interessats per participar en la Dansada a la Mare de Déu de la Salut que té lloc cada 5 de setembre sota un mateix lema, ja tradicional, de "Jo balle les Danses d'Algemesí" però també amb l'emprat habitualment per Berca de "Les danses, les del poble i per al poble".
 |
| "Jo balle les danses d'Algemesí" ha esdevingut tot un lema reivindicatiu. |
Aquest empeny nostrat, amb l'interès demostrat pels algemesinencs juntament amb l'inestimable col·laboració de l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina, s'ha vist plasmat en la extraordinària i massiva assistència amb que es duta a terme la dansada del 5 de setembre, que en l'edició del passat 2012 comptà amb 375 participants. Quelcom increïble en d'altres circumstàncies a un mateix poble i acte.
A la ballada popular de la Dansada a la Mare de Déu de la Salut intervenen algemesinencs de tota classe, ideologia o condició social, abillats únicament amb la samarreta que per a tal ocasió es lliurada per la nostra associació. Una samarreta que, endemés d'uniformar i donar vistositat a l'acte, elimina el prejudici que per a molta gent suposa vestir-se a la manera tradicional, amb l'increment afegit de fer-ho arbitrària i malament i, de rebot, la samarreta dona comoditat a més de plena vitalitat i actualitat a la ballada d'unes danses tradicionals.
Només dos requisits són exigits per l'organització: la necessària inscripció (amb validesa només de control i estadística o de preparació del Vi d'Honor que té lloc amb posterioritat a la dansada) i l'obligatorietat de ballar en exclusivitat les "danses" d'Algemesí i no pas d'altres.
És per això que, pràcticament la totalitat, són veïns i fills del poble -tota una satisfacció per a nosaltres-, excepció feta d'aquells pocs que l'organització considera convidar i acceptar de participar, com puguen ser el grup Alimara de València o balladors guadassuarencs o d'altres localitats veïnes que, per raó de vincles d'amistat o d'altres, guarden nexe d'unió amb els components de Berca Grup de Danses. I no cap més, en evitació de convertir aquest acte que s'inclou dintre la Festa Major d'Algemesí que ha estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2011, en un festival o aplec més dels que, temps enrere, acostumaven de proliferar a tot arreu.
 |
 Les Danses, amb la seua Dansada del 5 de setembre, formant part del conjunt d'elements que configuren la Festa Major d'Algemesí que va del 29 d'agost al 8 de setembre, estan incloses en la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat atorgat per la UNESCO. A les imatges, la seua intervenció en la jornada commemorativa de tal declaració el 8 de desembre de 2011, amb el privilegi concedit de ser portadors de l'anda. |
Per fi aconseguíem desterrar d'Algemesí les varietats de danses foranies que, fins el 2006, havien senyorejat als carrers del poble. Per fi aconseguíem recobrar des de l'oblit LES DANSES d'Algemesí amb la gens menyspreable recuperació de tres melodies i quatre diferències (mudances) que s'arrodoniren amb la incorporació duta a terme per Vicent J. Vidal d'una Eixida i d'un Fandanguet o Ball Trencat de nova planta per tal de completar la Dansa i conformar, així, LES DANSES.
Però, a més, per fi aconseguíem -la més valuosa conseqüència de totes- fer ballar tot un poble a l'estil del poble, a l'estil de les danses d'Algemesí i, per tant, de les danses de la Ribera.
Per tot el que s'ha dit, professem per la nostra part la més fervent i impertèrrita adhesió a les finalitats principals d'aquest I APLEC DE DANSES A L'ESTIL DE LA RIBERA. I per molts anys.
Berca Grup de Danses d'Algemesí
24 de juny de 2013, en la festivitat de sant Joan
i en el sisè aniversari de la recuperació de les Danses d'Algemesí
-page-002.jpg)