31 DE DESEMBRE, L'HOME DELS NASSOS... 

o SANT SILVESTRE, QUE ENS PORTA L'ANY PEL CABESTRE

És en aquest moment de trànsit, el d'un any que s'acaba a d'altre que comença, quan l'home dels nassos, que ha passat tot l'any ocult a lloc ignorat, apareix i es deixa veure. Només ho fa un dia a l'any, cada 31 de desembre.

El seu nom li ve perquè a la cara mostra tants nassos com dies te l'any, o siga 365 nassos, i conforme van passant els dies li van caient. Així va perdent-los tots fins arribar al 31 de desembre en que només li'n queda un i és quan es deixa ser vist. L'home dels nassos disposa, doncs, de molt poc horari per a fer-se de veure a llocs molt distants, abans que arribe el dia de Cap d'Any i li tornen a eixir tots els nassos. El seu trajecte en aqueix dia és tot un desgavell que mai fins ara ningú ha pogut resseguir. Tot açò els xiquets s'ho creien de bona fe i més d'un feia fugina a l'escola per anar a la recerca d'aquest personatge de l'imaginari popular valencià, però també català i balear, que es presentava als pobles com un transhumant. 

Es deia que al punt de l'alba del 31 de desembre havia estat vist creuant el gual del riu Sec, vestint una camisa mullada i portant una canya verda a la mà. Durant el dia s'havia ben passejat pel poble i pel terme, i precisament la gent gran deia com acabava de veure'l a la pujada de Panous mentre d'altres al mateix temps l'havien vist creuant a tota presa el Camí Reial per allà vora l'ermita; o com l'havien presenciat anant tot atrotinat pel carreró del Delme o com a l'ensems, encorbat i carregat amb una maleta i un abric vell molt usat, l'havien vist entrant a l'hostal de Camals, cap on els xiquets finalment volaven, més que no corrien, amb l'afany de veure'l encara que fóra de lluny, tot preguntant inútilment a uns i altres fins que alguna bona ànima els exposava pietosament la veritat.

L'home dels nassos a una antiga estampa catalana.

Hui, però, els carrers han desaparegut com a espai per a créixer lliures els més menuts. Per tant, tal dia com demà, més estrany que trobar-se amb l'home dels nassos serà trobar un xiquet buscant-lo o preguntant per ell. Però, si a la fi hi teniu la sort que demà un xiquet vos pregunte si l'heu vist passar, no li digueu ni que sí ni que no. Sobretot, ni que no. Indiqueu-li un cantó a l'atzar, ja que no se sap mai. En matèria de fets únics i sers indemostrables, els xiquets tenen més bons ulls que els grans per a veure clarament el que ells creuen veritats.

Amb la recerca de l'home dels nassos s'ha d'anar atent, ja que es deixarà veure només un instant. Desapareix en un obrir i tancar d'ulls i encara sort qui se'l troba una vegada en la vida, tanta és la feina que ha de fer en un sol dia. Perquè qui no treballa en tot l'any treballa el dia Cap d'Any, o la vespra.

Sant Silvestre, papa, que celebrem cada 31 de desembre.

Però si no tenim la sort de topar-nos amb l'home dels nassos sempre ens quedarà l'oportunitat de celebrar Sant Silvestre. Sí, aquest sant tan nostrat que ens porta l'any nou pel cabestre, segons uns; o que s'emporta l'any vell pel cabestre, segons d'altres. 

En ambdós casos, però, Sant Silvestre el du ben agafat, el cabestre, clar; ja siga bé per a endur-se l'any que s'acaba, bé per portar-nos l'any que encetem, per estirar el burro o per endur-se fins i tot les bruixes, doncs també Sant Silvestre duu a les bruixes del cabestre, sobretot a les del poble. I Déu sabrà que és el que farà amb elles!. 

Tal volta, per alguna de les raons que han estat exposades s'han popularitzat tant aquestes curses que en dia tan assenyalat com és el 30 o el 31 de desembre omplen la plaça i carrers del poble d'atletes i corredors afeccionats o no, però gojosos per participar en la que finalment ha vingut a ser coneguda com "la Sant Silvestre", així, sense més, per compte de Cursa de Sant Silvestre, que seria allò més lògic. 

La Sant Silvestre és una de les curses atlètiques més populars del món, que va començar a celebrar-se a Sâo Paulo l'any 1924 i des d'aleshores s'ha estés per tot el planeta, convertint-se en una cita atlètica indispensable. A falta d'home dels nassos, a Algemesí els xiquets tornen a tindre l'oportunitat de còrrer lliurement pels seus carrers. Bé, els xiquets i els que no ho són tant.

Sant Silvestre del 2010, amb alguns membres de Berca Grup de Danses que hi participaren.

Però, amb tot i amb això, que està molt bé, ens preguntem si aquestos corredors potser no aniran encara a la recerca de l'home dels nassos? 


O, no serà que aniran fugint del bon Sant Silvestre perquè aquest no els agafe també pel cabestre com als ases de la dita? 


O, millor encara, no serà tal volta que van desesperadament cercant les bruixes que aquest santet acabarà per emportar-se lluny de nosaltres? Esperem que això mateix. Hui, però, que encara és 30 de desembre, festegem l'home del sac, el qual s'emporta, mira per on, els entremaliats de l'any, que falta ens fa! 

I bon any nou per a tots!