LA UNESCO DECLARA 

PATRIMONI DE LA HUMANITAT 

LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

Aquesta serà, sense cap dubte, una de les inoblidables jornades que van marcant les fites històriques d'un poble com Algemesí. D'ara endavant, el 28 de novembre de 2011 quedarà lligat eternament a les cròniques de la seua història, juntament amb les altres dates que han segellat la configuració d'aquest poble valencià de la Ribera del Xúquer, el meu poble, el nostre poble.

De segur que la Mare de Déu de la Salut, amb la seua intervenció divinal, ha fet possible que els algemesinencs, que tant l'estimem i li professem demostracions d'afecte, gaudim per sempre de l'immens goig i de la terrenal satisfacció de veure'ns honrats amb aquesta superba declaració internacional. A Ella també, als annals cronològics de la seua imatge trobada a la morera de Berca, al passatges d'aquella història escrita que inicià mossèn Curçà a les mitjanies dels segle XVI, s'unirà per sempre tan memorable data i esdeveniment.

Eren les quatre de la matinada d'aquest dilluns, 28 de novembre, quan el propi Alcalde d'Algemesí, el meu cosí Vicent R. Garcia, em feia saber l'aconseguiment de la declaració per a la Festa de la Mare de Déu de la Salut i aquesta, oficialment, ja era PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT.

Un atorgament, extraordinari no només per als algemesinencs sinó també per a tots els valencians en general, concedit per la UNESCO a les seues deliberacions dutes a terme a Bali, Indonèsia, del qual, gràcies al progrés actual, es va tindre coneixement d'immediat, contràriament a aquella altra notícia ben vinguda, la de la creació de la Universitat d'Algemesí i segregació d'Alzira, que hi arribà al poble més d'un mes després que fóra signada pel Rei el 15 de desembre de 1574.

Mai un inesperat comunicat a tan inaudites hores havia sigut per a mi  tan saborós, complaent i emocionant. Per a mi i per a la resta d'algemesinencs, que poc a poc ens anàvem despertant i llevant del llit amb tan gratificant notícia com vaig fer jo immediatament i sense cap dubte, per començar a compartir amb el veïnatge tan bona nova.

Enhorabona, Algemesí. Felicitacions als qui fem possible la Festa, que hi som tots, casa per casa i un per un. Però també records i gratitud als qui ja no estan entre nosaltres i ens deixaren tan gran herència folklòrica immillorablement unida a l'amor i fe a través de Santa Maria, mare de Déu. 

I, sobretot, per tant, felicitacions a la Mare de Déu de la Salut, centre i origen de tot l'esdeveniment, que és qui ha fet possible el miracle impossible de mantenir tot un poble agermanat i unit als seus peus com una gran família que l'estima i venera per damunt de totes les coses. Avui és un gran dia, com es canta als oficis de les Vespres, el dia de la Salut!

Vicent Josep Vidal i Esteve

Algemesinenc i devot de la Mare de Déu de la Salut

Ballador del Bolero processional al Ball de les Llauradores

Dansador del Rei Jaume I dels Gegants de Berca

Fester del barri de València 

En el seu propi nom i en el de Berca Grup de Danses d'Algemesí:

Enhorabona a tots!

Visca Algemesí!

Visca la Mare de Déu de la Salut!