Si bé és cert que a Algemesí, allà pels anys de la transició cap a la plena democràcia, ço és sobre el 1980, es començà a tornar a veure dansar als carrers del poble, cal dir que ni el ritme ni les melodies ni les passes del dansar eren ni són les pròpies d'aquest poble riberenc com n'és el nostre. El conjunt coreogràfic i musical d'aquesta nova dansa, coneguda com la dansà, no pertanyia ni pertany a la tradició comarcal i molt menys al ball de carrer algemesinenc, doncs li eren foranies.
Allò que avui els grups de danses de les comarques centrals anomenen la dansà, que durant vora els vint-i-cinc darrers anys els veïns d'Algemesí han estat acostumats a presenciar als carrers del poble i sobretot al carrer de Berca amb motiu de la Dansada a la Mare de Déu de la Salut, fou un model de ball arbitràriament configurat i creat pels primers investigadors del ball de carrer per l'època en que es començava a prendre amb serietat aquesta part important de la cultura tradicional valenciana a finals de la dècada dels setanta.
Amb la inexperiència que caracteritza tot inici, per part d'aquells pioners investigadors i principalment per Salvador Mercado i Alimara es construí un prototip de danses a partir d'un model de ball de carrer que hi existia a la ciutat de Xàtiva, el qual, conforme anà estenent-se de la mà dels grups de danses, anà desvirtuant-se i eixint-se'n de mare que solem dir, fins convertir-se en allò que encara avui en dia es manté ballant-se per part d'alguns sectors de l'àmbit folklòric valencià menys respectuosos amb la tradició heretada dels majors. El propi Salvador Mercado, amb reconegut penediment per l'errada i difussió comesa, fa anys que inicià una marxa enrere per tal d'eradicar aquest despropòsit en que ha arribat a convertir-se la suposada "dansà" de Xàtiva, a més de iniciar tota una campanya en favor de la recuperació de les peculiars danses de carrer de cada poble i potenciar la seua revitalització siguen com siguen.
A aquesta nova i imaginada "dansà" de Xàtiva, gens popular per restar exclusiva dels grups de danses, amb el pas dels anys s'ha anat incorporant, endemés, tot un seguici de mudances del dificultós ball de comptes, característica que no s'hi donava ni a Algemesí ni a cap altre poble, particularitat acadèmica i convencional que no ha facilitat ni facilitarà mai l'accés a la resta de la població indecisa i inexperta.
Un exemple d'aquesta artificial "dansà" és la que encara es pretén de mostrar a la nostra ciutat de la mà de quatre gats, afortunadament, que es consideren apassionats del "folklore". Són, precisament, dels qui acostumen a sentir campanades sense saber d'on venen. I als qui els agrada, a més, aferrar-se a la ingènua frase de "de tota la vida"... com si foren més vells que Matussalem. O és què no haurien nascut encara quan Salvador Mercado començà a ensenyar per tot arreu el seu invent de dansà de Xàtiva?