30 DE JULIOL, FESTIVITAT DELS SANTS DE LA PEDRA

Al Regne de València, els sants Abdó i Senén, des de l'Edat Mitjana, estan considerats patrons dels llauradors i benefactors contra les tempestes, d'ací la seua denominació de Sants de la Pedra.

A Algemesí tenen la seua pròpia ermita al carrer de València, d'on esdevingué també la festa del carrer, tot i que l'antiga ermita ja existent estava dedicada -encara el 1873, segons Benet Ballester- a la Mare de Déu del Roser, devoció segurament propiciada pel convent de dominics de sant Vicent Ferrer, la qual va mudar la seua dedicació arran d'una deixa testamentària que per a la seua festa incloïa, entre d'altres, la reconeguda bassa d'arròs a les terres marjalenques de la partida de Pulpis. 

Els Sants de la Pedra des d'antic, però, venien sent festejats al carrer de l'Horta o dels Sants de la Pedra, actual carrer de sant Joan Baptista i, a l'església de Sant Jaume comptaven amb benifet eclesiàstic propi des del 1609.

L'actual casalici dedicat als Sants de la Pedra, al carrer de València, antic Camí Reial, és principalment el resultat de la reforma duta a terme  l'any 1881 arran de l'enderrocament del Portal de València i l'aprofitament dels seus materials d'obra. A partir de la seua novella dedicació, el veïnat del carrer de València, el comprés entre la placeta de la Mare de Déu dels Àngels i el Raval del carrer de València, comença de dedicar-li festa als referits santets, tan propis del món rural valencià.

La festa del carrer de València, tal dia com el 30 de juliol i vinculada,  lògicament, als Sants de la Pedra, comptava amb missa i processó.  I, tal com descriu Josep Antoni Domingo a FESTA A LA RIBERA: LES FESTES D'ALGEMESÍ: "De vegades, precedint a la Creu, dansaven els Nans compassats pel tabalet i la cridanera dolçaina a mena de reclam; darrere, en dues files, primer els xiquets i després els homes i fadrins del carrer amb els ciris -el costum prohibia les dones d'anar a la processó-, flanquejaven les andes del Sant patró portades pels joves granats del veïnat [...] Des de la voravia, asseguts en les cadires pulcrament col·locades davant la frontera de la casa com reservat de protocol, convidats, familiars i amics veien passar la processó [...] amb anada i tornada" 

Tempus fugit. Res no en queda, llevat de l'ermita i els santets que a dures penes caben al nínxol del retaule i el record i la memòria d'allò que com a poble fórem i, potser, mai tornarem a ser.

Vicent Josep Vidal

Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí

FOTOGRAFIA: Retaule ceràmic del segle XVIII a l'ermita dels Sants de la Pedra, al carrer de València, núm. 61 d'Algemesí. Sembla ser que procedent de l'actual carrer de Sant Joan Baptista. Autor: M. Quiles

140 ANYS DE GEGANTS

140 ANYS DE GEGANTS A LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

La presència de Gegants i Cabuts a la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí estava condicionada, principalment, tant per la voluntat organitzativa com per la disponibilitat econòmica dels Festers encarregats, segons passava regularment amb d'altres ingredients que acostumaven de participar, i que ara per ara ens podria resultar inversemblant, tals com el vestuari de tots els elements característics de la Festa; els músics, les danses o balls; la major o menor nòmina de personatges bíblics o, fins i tot, la quantitat o qualitat dels castells de focs d'artifici, per posar alguns exemples.

Fotografia de Paco Tortosa

Els Gegants, però, tenen documentada la seua participació a la Festa de la Mare de Déu de la Salut de l'any 1881 segons nota de lloguer tancada pel dipositari Josep Ferragut Picó, conforme es publica al molt recomanable llibre: FESTES, DANSES I PROCESSONS ALS ARXIUS DE LA CASA INSA: LA RIBERA DEL XÚQUER, un gran treball investigatiu i recopilatori d'Oreto Trescolí i de l'algemesinenc Enric Olivares, qui actualment és també Mestre del Ball de les Llauradores o Bolero processional. Com s'ha dit, la presència de parella o parelles de Gegants -juntament amb el inseparable acompanyament de Nanos o Cabuts- a la Festa de la Mare de Déu, des de 1881 esdevingué intermitent i irregular en nombre de parelles i, almenys pel que respecta a l'encotillat període que s'enceta amb la finalització de la Guerra, la seua participació es limita a les processons dels anys 1957, 1961, 1964, 1966 i 1968.

Seria l'any 2007, tot just després de 38 anys d'absència, quan Berca Grup de Danses d’Algemesí, a instàncies de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Algemesí amb el vistiplau dels Festers -en aquell any el Barri Capella-, va incorporar la seua parella de Gegants a la Processoneta del Matí del 8 de setembre, després que el 5 de setembre anterior foren presentats al poble amb motiu de la Dansà a la Mare de Déu de la Salut com a Reis de les Danses, on encara participen. Així, doncs, enguany commemorem els 15 anys ininterromputs de participació de Gegants a la Festa de la Mare de Déu de la Salut, tot i que més important encara serà que es commemoren els 140 anys de la seua presència a la nostra estimada festa patronal, esdevinguda Patrimoni Immaterial de tota la Humanitat.

Vicent Josep Vidal Esteve

Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí

Fotografia de Manolo Guallart

140 AÑOS DE GIGANTES EN LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

La presencia de Gigantes y Cabezudos en la Festa de la Mare de Déu de la Salut de Algemesí estaba condicionada, principalmente, tanto por la voluntad organizativa como por la disponibilidad económica de los Festers encargados, según pasaba regularmente con otros ingredientes que acostumbraban a participar, y que hoy por hoy nos podría resultar inverosímil, tales como el vestuario de todos los elementos característicos de la Fiesta; los músicos, las danzas o bailes; la mayor o menor nómina de personajes bíblicos o, incluso, la cantidad o calidad de los castillos de fuegos artificiales, por poner algunos ejemplos.

Los Gigantes, sin embargo, tienen documentada su participación en la Festa de la Mare de Déu de 1881 según nota de alquiler cerrada por el depositario Josep Ferragut Picó, conforme se publica en el muy recomendable libro: Fᴇsᴛᴇs, ᴅᴀɴsᴇs ɪ ᴘʀᴏᴄᴇssᴏɴs ᴀʟs ᴀʀxɪᴜs ᴅᴇ ʟᴀ Cᴀsᴀ Iɴsᴀ: ʟᴀ Rɪʙᴇʀᴀ ᴅᴇʟ Xᴜᴏ̨ᴜᴇʀ; un gran trabajo investigativo y recopilatorio de Oreto Trescolí y del algemesinense Enrique Olivares, quien actualmente es también Mestre del Ball de les Llauradores o Bolero procesional.

Como se ha dicho, la presencia de pareja o parejas de Gigantes -junto con el inseparable acompañamiento de Cabezudos- en la Festa de la Mare de Déu, desde 1881 fue intermitente e irregular en número de parejas y, al menos en lo que respecta al encorsetado período que se inicia con la finalización de la Guerra Civil, su participación se limita a las procesiones de los años 1957, 1961, 1964, 1966 y 1968.

Sería en 2007, justo después de 38 años de ausencia, cuando Berca Grup de Danses d'Algemesí, a instancias de la Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Algemesí con el visto bueno de los Festers -en ese año el Barrio Capella-, incorporó su pareja de Gigantes en la llamada Processoneta del Matí, en la mañana del 8 de septiembre, después de que el 5 de septiembre anterior fueran presentados al pueblo con motivo de la Dansà a la Mare de Déu de la Salut como Reis de les Danses / Reyes de las Danzas, donde todavía participan.

Así pues, este año conmemoramos los 15 años ininterrumpidos de participación de Gigantes en la Festa de la Mare de Déu de la Salut, aunque más importante aún será que se conmemoren los 140 años de su presencia en nuestra querida fiesta patronal, declarada Patrimonio Inmaterial de toda la Humanidad.

Vicent Josep Vidal Esteve

Director de Berca Grup de Danses d'Algemesí