31 d’agost del 2019

LES DANSES D'ALGEMESÍ, LES DANSES DE SANT JAUME?


La Dansà a la Mare de Déu de la Salut s’inicià de manera oficial a Algemesí de la mà del grup de danses Pardines l’any 1983, l’organització i realització de la qual foren mampreses pel grup de danses Berca a partir del setembre de 1988 fins l’actualitat. 

Fins l’any 2006 en que per primera vegada en aquest acte començaren a ballar-se de manera popular les Danses d’Algemesí arran de la seua recuperació, s’havien estat dansant i fent sonar danses foranies, conformant una amalgama d’estils inexplicables amb una complicada i irrespectuosa conjunció de passeig pla i mudances de ball de comptes amb melodies de diferents i allunyades comarques, majoritàriament difícils d’acomodar rítmicament a les mudances del ball de comptes per motiu del seus distints orígens i procedències. 

Era, però, una riproposta de Dansà del gust d’aquella època, tal com començava d’acostumar de fer-se entre els grups de danses existents aleshores, tot això producte d’un moment d’intensa renovació politico-cultural i de desitjada autodeterminació valenciana però, sobretot, a conseqüència dels esforços d’implantació d’un novell model d’utòpica Dansà nacional, amb intencions de prototípica, que des de l’any 1975 i de la mà del pioner grup de danses Alimara de València i de la seua valuosa labor en el camp de les tradicions començà a ensenyar-se i estendre’s entre els grups de danses de poblacions de les comarques centrals principalment, com l’Horta i les Riberes i basada fonamentalment en part del que abans havia estat la dansà del carrer Sant Josep de Xàtiva. 

Són, per tant, trenta-set els anys que d’una o d’altra manera es ve realitzant la Dansà a la Mare de Déu de la Salut i, principalment per al que ens interessa, catorze els anys que ve dansant-se el sortosament recuperat ball de carrer tradicional del nostre poble: les Danses

Catorze anys que donàrem per finalitzada aquella etapa primigènia per passar a dansar el que veritablement era tradicional a Algemesí, a l’estil, per afegitó, de la nostra comarca, la Ribera del Xúquer. Vora quinze anys en que, endemés, decidirem deixar a banda la preponderància en l’acte dels grups de danses per transferir el protagonisme a veïnes i veïns d’Algemesí, d’ací el seu caràcter popular.

Si bé és cert que la ballada popular de les Danses d’Algemesí ens pot semblar de novella implantació a la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, no és menys cert que, tractant-se possiblement de la manifestació popular tradicional més antiga de quantes han arribat als nostre dies, les Danses d’Algemesí eren ballades amb motiu de la celebració festiva d’alguns dels diversos patrons o copatrons que al llarg de la nostra particular història s’han commemorat, però també a les d’altres sants o festes de carrer, com és sabut. 

Així ho indica clarament Joan Segura de Lago (1911-1972) qui, l’any 1962, en parlar sobre l’Algemesí dels segles XVI i XVII publicava que “Les manifestacions musicals d’Algemesí, a part de les cançons populars, es reduïen al temps de Cabanilles a les Danses i a la música que es tocava i cantava en el temple parroquial els dies de festivitat assenyalada” per concretar més endavant que “El dia de Sant Jaume es feien Danses a la plaça, lluminàries i es portava també la música per a la solemnitat de la missa”.  

Interessant ressaltar que abans de la segregació d’Alzira, el 1574, les festes que celebrava Algemesí “amb tota solemnitat” eren Corpus Christi, sant Jaume i la Mare de Déu d’Agost, a les quals per la novella Universitat d’Algemesí s’afegiria la festa de sant Sebastià.

Josep A. Domingo Borràs, l’any 1983 complementa la referida festa de sant Jaume indicant que “des del 1624, la vespra del sant es manava agranar la plaça, s’hi posaven banderetes al campanar, hi havia solemne cant de vespres i, per la nit, s’encenia un castell de focs”; una festivitat, la de sant Jaume, que tenia plena consideració de Festa Major, l’antiguitat de la qual vindria originada, sinó abans, amb motiu de la segregació cap a 1481 de la parròquia d’Algemesí respecte de la d’Alzira.

Amb això, per tant, pot estar d’assegurar-se que ja a l’antic i primer patró d’Algemesí, sant Jaume, pels començaments del segle XVII es ballaven les Danses a la plaça Major, com ara es fa a la Mare de Déu de la Salut, patrona; i que aquelles danses no podrien ser altres que les que encara avui en dia algemesinenques i algemesinencs ballem cada 5 de setembre i, possiblement, sinó en quant al seu aspecte musical sí que al menys en quant a la dansa plana i diferències o mudances per tal com evidencien pura senzillesa i arcaisme. 

Gravat de Danses a Castelló, publicació francesa de 1862
Grabado de Danzas en Castellón, publicación francesa de 1862

Danses a la plaça Major d’Algemesí, 5 de setembre de 2016
Danzas en la plaza Mayor de Algemesí, 5 de septiembre de 2016


Castellano:

La Dansà a la Mare de Déu de la Salut comenzó de manera oficial en Algemesí de la mano del grupo de danzas Pardines en 1983, la organización y realización de la cual fueron emprendidas por el grupo de danzas Berca a partir de septiembre de 1988 hasta la actualidad.

Hasta el año 2006 en que por primera vez en este acto empezaron a bailarse de manera popular les Danses de Algemesí a raíz de su recuperación, se habían estado bailando y tocando danzas foráneas, conformando una amalgama de estilos inexplicables con una complicada e irrespetuosa conjunción de passeig pla y mudanzas de baile de cuentas con melodías de diferentes y alejadas comarcas, mayoritariamente difíciles de acomodar rítmicamente a las mudanzas del baile de cuentas por motivo de sus distintos orígenes y procedencias.

Era, sin embargo, una riproposta de Dansà del gusto de aquella época, tal como empezaba a acostumbrarse hacer entonces entre los grupos de danzas existentes, todo ello producto de un momento de intensa renovación político-cultural y de deseada autodeterminación valenciana pero, sobre todo, a consecuencia de los esfuerzos de implantación de un nuevo modelo de utópica Dansà nacional, con intenciones de prototípica, que desde el año 1975 y de la mano del pionero grupo de danzas Alimara de Valencia y de su valiosa labor en el campo de las tradiciones empezó a enseñarse y extenderse entre los grupos de danzas de poblaciones de las comarcas centrales principalmente, como l'Horta y les Riberes, y basada fundamentalmente en parte de lo que antes había sido la dansà de la calle Sant Josep de Xàtiva.

Son, por tanto, treinta y siete los años que de una u otra manera se viene realizando la Dansà a la Mare de Déu de la Salut y, principalmente para lo que nos interesa, catorce los años en los que se viene bailando el afortunadamente recuperado baile de calle tradicional de nuestro pueblo: las Danzas , les Danses.

Catorce años que dimos por finalizada esa etapa primigenia para pasar a bailar lo que verdaderamente era tradicional en Algemesí, al estilo, por añadidura, de nuestra comarca, la Ribera del Júcar, la Ribera del Xúquer. Casi quince años en los que, además, decidimos dejar de lado la preponderancia en el acto de los grupos de danzas para transferir el protagonismo a vecinas y vecinos de Algemesí, de ahí su carácter popular.

Si bien es cierto que el baile popular de les Danses de Algemesí nos puede parecer de reciente implantación en la Festa de la Mare de Déu de la Salut de Algemesí, no es menos cierto que, tratándose posiblemente de la manifestación popular tradicional más antigua de cuantas han llegado a nuestro días, les Danses de Algemesí eran bailadas con motivo de la celebración festiva de alguno de los varios patrones o copatrones que a lo largo de nuestra particular historia se han conmemorado, pero también a las de otros santos o fiestas de calle, como es sabido.

Así lo indica claramente Joan Segura de Lago (1911-1972) quien, en 1962, al hablar sobre Algemesí de los siglos XVI y XVII publicaba que "Las manifestaciones musicales de Algemesí, aparte de las canciones populares, se reducían al tiempo de Cabanilles a les Danses y a la música que se tocaba y cantaba en el templo parroquial los días de festividad señalada" para concretar más adelante que "el día de Santiago se hacían Danzas en la plaza, luminarias y se llevaba también la música para la solemnidad de la misa ".

Interesante resaltar que antes de la segregación de Alzira, en 1574, las fiestas que celebraba Algemesí "con toda solemnidad" eran Corpus Christi, Santiago y la Virgen de Agosto, a las que por la nueva Universidad de Algemesí se añadiría la fiesta de san Sebastián.

Josep A. Domingo Borràs, en 1983 complementa la referida fiesta de Santiago, sant Jaume en valenciano, indicando que "desde el 1624, la víspera del santo se mandaba barrer la plaza, se ponían banderitas en el campanario, había solemne canto de vísperas y, por la noche, se encendía un castillo de fuegos"; una festividad, la de Santiago, que tenía plena consideración de Fiesta Mayor, la antigüedad de la cual vendría originada, sino antes, con motivo de la segregación hacia 1481 de la parroquia de Algemesí respecto de la de Alzira.

Con ello, por tanto, puede asegurarse que ya para el antiguo y primer patrón de Algemesí, Santiago, sant Jaume, a principios del siglo XVII se bailaban les Danses en la plaza Mayor, tal como se hace acctualmente a la Mare de Déu de la Salut, la Virgen de la Salud, patrona; y que aquellas danzas no podrían ser otras que las que aún hoy en día los algemesinenses bailamos cada 5 de septiembre y, posiblemente, sino en cuanto a su aspecto musical, sí al menos en cuanto a la dansa plana y diferencias o mudanzas, por cuanto evidencian pura sencillez y arcaísmo.

Berca Grup de Danses d'Algemesí
Agost de 2019


16 d’agost del 2019

SANT ROC D'ALGEMESÍ

16 D’AGOST, FESTIVITAT DE SANT ROC, ANTIGA FESTA DEL CARRER DE LA MUNTANYA

Año 1848. El 16 de agosto de este año, día de San Roque, a las cinco de la tarde, en que los vecinos de la calle de la Montaña se entregaban al recogijo celebrando las fiestas de este santo, patrono de la misma, después de una esplendente mañana, cayó sobre esta población un terrible pedrisco, seguido de una lluvia torrencial, durante la cual cayó un rayo en la torre de la Iglesia y rompió la campana mayor“ HISTORIA DE LA VILLA DE ALGEMESÍ, Benito Ballester Broceta (1873)

La festa de carrer, com la segona de les ermites construïdes i la imatge del titular desaparegueren amb els desastres del 1936-39. Segons descriu el mateix Ballester era “muy pequeña, pues solo caben algunas personas, y està situada al extremo de la calle de la Montaña, cuyo patrono es el santo que en ella se venera, colindante con el puente de su nombre

Plànol de l’entorn del final del carrer de la Muntanya i actual plaça de l’Estació, de 15 de març de 1887

Detall, on ressaltar la ubicació de la desapareguda ermita de sant Roc al remat del carrer de la Muntanya
 
L’emita de sant Roc originària fou enderrocada cap el 1895, en plena efervescència local d’eixample i modernització urbana amb la ingènua pretensió de dignificar l’accés a la vila des de l’estació del ferrocarril, ja que l’ermiteta taponava el carrer en ocupar ben bé la meitat de la seua amplària i deixar lliure només un pas estret, segurament reminiscència de l’existència d’un antic portal o portalet dels molts que tancaven Algemesí. 

Projecte de reconstrucció de l’ermita de Sant Roc, de 2 de juliol de 1894.
 
Aquesta segona ermita fou construïda al lloc on s’ubica l’actual, sobre la sèquia que passava –i possiblement encara, subterrània- perpendicular al carrer de la Muntanya, d’ací l’existència d’un pontet, fins que fou assolada el 1936, quedant només per testimoni la insípida i desconeguda “capelleta” que actualment encara presideix la planta baixa de l’edifici que fa xamfrà a la cantonada del carrer de la Muntanya amb la Ronda d’Alzira. 

 
Fotografia dels anys 60, publicada a “Ermitas y paisajes de Valencia” de Lluís Lluch Garín


Aspecte actual de l’ermita o capella de sant Roc, amb prou feines identificable pel taulell que ocupa un lloc distingit a la portalada

D’altre testimoni que encara perviu entre nosaltres és la denominació del Raval de Sant Roc, anomenat així precisament per iniciar-se en aquest punt –abans de l’arribada del ferrocarril- un dels ravals d’Algemesí –part extrema de la població o part de la població que està o havia estat extramurs-, edificacions que s’iniciaren de construir resseguint l’antic camí d’Alginet o camí de la muntanya.

PREPARANT LA FESTA A LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

A menys de quinze dies per a l'inici de la FESTA A LA MARE DE DÉU DE LA SALUT D'ALGEMESÍ (Patrimoni Immaterial de la Humanitat-UNESCO) que tindrà el tret d'eixida el pròxim 29 d'agost, anem calfant motors per la part que ens pertoca. 

La nostra primera activitat, l'1 de setembre, serà a la plaça Major en l'apartat ASSAJOS PEL POBLE del programa oficial de festes, amb l'assaig obert i públic de les dues dansetes dels Gegants i les dues dels Cabuts, tot això amb la col·laboració de l'EMTiDA-Escola Musical de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí.




Continuarem amb les sessions de repàs o assajos de les Danses d'Algemesí, preparatòries de la Dansà a la Mare de Déu de la Salut del 5 de setembre, que començaran el 2 de setembre, a les 19.30 h al pati del Patronat Parroquial i que van dirigides als vora 400 inscrits que anualment participen.




D'entre els actes preparatoris, el tercer serà l'Assaig General de les Danses d'Algemesí, amb col·laboració de l'Escola Musical de Tabalet i Dolçaina, que dintre també l'apartat ASSAJOS PEL POBLE enguany tindrà lloc al barri del Pla d'Algemesí el dia 4 de setembre, a les 20.30 h, des de l'encreuament del carrer de les Escoles Pies amb l'avinguda de la Generalitat, pel carrer de la Vall d'Albaida fins la plaça del Pla.




Benvingudes festes!