21 de juny del 2019
Benvingut siga l'estiu!
Acabem d’entrar a l’estiu. A Berca d’Algemesí encetem l’estiu amb
Danses, amb les Danses de sant Joan i, pràcticament, el tanquem amb les
Danses de setembre a la Mare de Déu de la Salut. Temps d’estiu, temps de
Danses.
10 de juny del 2019
ALGEMESÍ, MUNIC, SANT ONOFRE I ELS PEREGRINS
ALGEMESÍ, MUNIC, SANT ONOFRE I ELS PEREGRINS
Què poden tindre en comú dues
ciutats tant distintes i allunyades com Algemesí i Munic?
Què poden guardar mútuament la
ciutat riberenca de les muixerangues i dels boleros, de l’arròs al forn i les
fogassetes... i la capital bàvara del Münchener
Kindl, de l’Oktoberfest i la
Paulaner?
Curiosament, tot i les òbvies grans
diferències entre ambdues ciutats, Algemesí i Munic/München des de fa segles comparteixen la devoció patronal a un mateix
sant eremita: sant Onofre, el sant Onofre Anacoreta d’Algemesí, el heilige Onuphrius des Großen de Munic.
Edifici de la plaça de Maria, núm. 17 de Munic
Si, tal com dèiem en anterior
entrada, malgrat ser sant Onofre patró oficial d’Algemesí des del 1643, ha
vingut tàcitament compartint tal patronatge sobre la nostra ciutat amb sant
Jaume, sant Sebastià o el Santíssim Crist de l’Agonia segons èpoques; de igual
manera a Munic sant Onofre ha vist compartit el seu patronatge sobre la ciutat
alemanya amb sant Benó de Meissen, qui fins i tot l’ha desplaçat en el càrrec,
sobre ser assegurat pels propis muniquesos que sant Onofre te els drets més
antics sobre la capital de l’estat bavarès.
Es diu que la devoció muniquesa a
sant Onofre arrenca de mans del duc Enric el Lleó (1129-1195), fundador de la
ciutat de Munic, qui el va convertir en el seu sant patró personal quan de
retorn d’una croada per Terra Santa es va portar amb ell unes importants relíquies
del sant, les quals es perden amb l’enderrocament l’any 1816 de la Lorenzkirche, on estaven dipositades.
Gravat del 1700 de la Marienplatz de Munic, amb l'antic Ajuntament
al fons i, a la dreta, casa amb la pintura mural de sant Onofre.
A la cèntrica i encisadora plaça
de Maria de Munic, la Marienplatz,
davant l’antic Ajuntament, a la seua esquerra i concretament a les parets de la
casa número 17, trobem un gegantí sant Onofre amb la seua corresponent cartel·la
a dalt indicant Sanct Onuphrius, al
mateix lloc on des del 1416 ha existit una enorme pintura del sant en
compliment a una promesa d’un pietós ciutadà muniquès medieval. L’actual, mosaic
per compte de pintura, data del 1950, realitzat amb la reconstrucció de l’edifici
que havia estat ensorrat durant la Segona Guerra Mundial.
Onuphrius des Großen
És costum dels muniquesos, d’aquells
d’arrel i soca, que en entrar a la Marienplatz
han de prestar atenció i mirar sant Onofre, amb la qual cosa s’asseguren que
tindran un dia particularment bo i venturós.
D’altra banda, els habitants de
Munic amb el pas del temps i, segurament, per motiu de la immensa grandària de
la imatge de la paret arribaren a confondre sant Onofre amb sant Cristòfol, d’ací
que el malparat sant anacoreta siga també conegut entre el muniquesos com Onuphrius des Großen,
Onofre el gran, encara hui en dia.
A tot el sud de l’actual Alemanya
i, sobretot, a la Baviera, sant Onofre va estar un sant enormement popular a l’edat
mitjana i renaixement.
A la Frauenkirchen, la catedral de Nostra Senyora de Munic, a pesar dels
avatars del temps es conserva miraculosament el retaule de sant Andreu a la Sebastianskapelle, de bell nou muntat
amb les pintures i talles originàries de principis del segle XVI, on trobem
sant Onofre -revestit amb capa- a la dreta de l’escultura central de sant
Andreu, qui està acompanyat a l’altra banda pel sant Rasso von Andechs amb l’estendard
bavarès.
Talla de sant Onofre al retaule de sant Andreu de la catedral de Munic,
revestit amb capa.
La iconografia pròpia centreeuropea
del sant Onofre eremita l’ha representat de sempre com un home prim però
robust, d’aspecte salvatge i replet de pèl com si fos un ós, i cobert, com ací
a casa nostra, amb unes simples fulles de parra, portant corona al cap en
record del seu noble origen i a les mans creu patriarcal, de la que penja una
campaneta, i vara o gaiata.
ESQ. Sant Onofre. Xilografia alemanya del segle XV
DTA. Sant Onofre. Taula de l'escola bavara. 1460
Ambdues obres al National Gallery of Art - USA
A Munic, Sant Onofre, el seu heiligen Onuphrius des Großen, tenia la
consideració de patró responsable i advocat de teixidors, però també d’homosexuals,
prostitutes i de tota classe de víctimes d’una agressió sexual (malauradament,
tema de gran actualitat)
A més, i detall important, els
muniquesos consideraven també sant Onofre patró protector dels peregrins.
Serà aquesta última consideració muniquesa
del nostre sant anacoreta un punt més en comú entre Algemesí i Munic?
Fotografia aèria d'Algemesí de 1946, on apreciar com d'allunyada de la població
es trobava encara l'ermitori de sant Onofre
Si els peregrins bavaresos s’encomanaven
al sant, no pot ser que siga simple casualitat que l’ermitori de sant Onofre d’Algemesí
es trobe al Camí Reial o Foral, antic Camí de sant Jaume de Galícia, actual
Camí de Llevant de Santiago.
No deuria ser casual que l’ermita
es trobe edificada, almenys des del segle XVI, tot just on s’estava a punt d’entrar
a la població d'Algemesí de Valencia venint, on els peregrins arribats –abans i ara- des del
Cap i Casal acomplien la seua primera jornada de peregrinació i feien obligada parada
i nit al poble, una vila reial on a més, comptaven amb l’Hospital de la
Confraria i tenien –i tenim- per copatró i cap d’altar al gloriós sant Jaume.
“Rey mendigo peregrino
a Egipto peregrinais,
y en un monasterio
halláis
el refugio y el
destino:
y por instinto divino
os eligen por Abad;
sednos, Onofre, Patrón
en cualquier
adversidad”
Fragment
dels antics Gozos del Portentoso Monarca
Anacoreta San Onofre,
Patrón de
la Villa de Alchemesí, venerado en su hermita
A Algemesí la tradició més recent
ha arrossegat fins hui en dia ser sant Onofre advocat dels joves entreficats en
quefers complicats, com ara els estudis i exàmens i per als temps del desaparegut
servei militar, la mili, raó per la qual durant dècades les seues andes van
estar dutes per soldats reclutes. Potser siga l’hora de reivindicar la seua
vinculació amb els peregrins, amb els peregrins jacobeus.
Vicent J. Vidal Esteve
Director de Berca Grup de Danses d’Algemesí
Juny 2019
Texto en castellano
ALGEMESÍ, MUNICH, SAN ONOFRE Y LOS PEREGRINOS
¿Qué pueden tener en común dos ciudades tan distintas y alejadas como
Algemesí y Múnich?
¿Qué pueden ostentar mutuamente la ribereña ciudad de les muixerangues y los boleros, del
arroz al horno y les fogassetes ... y
la capital bávara del Münchener Kindle,
de la Oktoberfest y la Paulaner?
Curiosamente, a pesar de las obvias y grandes diferencias entre ambas
ciudades, Algemesí y Múnich desde hace siglos comparten la devoción patronal a
un mismo santo eremita: San Onofre, el San Onofre Anacoreta de Algemesí, el heilige Onuphrius des Großen de Múnich.
Si tal y como decíamos en anterior entrada, a pesar de ser san Onofre
patrón oficial de Algemesí desde el 1643, ha venido tácitamente compartiendo
tal patronazgo sobre nuestra ciudad con Santiago (sant Jaume), San Sebastián o el Santísimo Cristo de la Agonía según
épocas; de igual manera en Múnich San Onofre ha visto compartido su patronazgo sobre
la ciudad alemana con san Benón de Meissen, quien incluso lo ha desplazado en
el cargo, pese a asegurarse por los propios muniqueses que san Onofre cuenta
con los derechos más antiguos sobre la capital del estado bávaro.
Se dice que la devoción muniquesa a san Onofre arranca con el duque
Enrique el León (1129-1195), fundador de la ciudad de Múnich, quien lo
convirtió en su santo patrón personal cuando a su regreso de una cruzada en
Tierra Santa se trajo consigo unas importantes reliquias del santo, desaparecidas
con el derribo en 1816 de la Lorenzkirche,
donde estaban depositadas.
En la céntrica y encantadora plaza de María de Múnich, la Marienplatz, ante el antiguo
Ayuntamiento, a su izquierda y concretamente en las paredes de la casa número
17, encontramos un gigantesco San Onofre con su correspondiente cartela arriba
indicando Sanct Onuphrius, en el
mismo lugar en donde desde el 1416 ha existido una enorme pintura del santo en
cumplimiento a una promesa de un piadoso ciudadano muniqués medieval. El
actual, mosaico en vez de pintura, del año 1950 fue realizado con la
reconstrucción del edificio que había sido asolado durante la Segunda Guerra
Mundial.
Es costumbre de los muniqueses, de aquellos de pura cepa, que al
entrar en la Marienplatz deben
prestar atención y mirar san Onofre, con lo cual se aseguran que tendrán un día
particularmente bueno y venturoso.
Por otra parte, los habitantes de Múnich con el paso del tiempo y,
seguramente, por motivo del inmenso tamaño de la imagen de la pared llegaron a
confundir San Onofre con San Cristóbal, de ahí que el maltrecho santo anacoreta
sea también conocido entre el muniqueses como Onuphrius des Großen, Onofre el grande, aún hoy en día.
En todo el sur de la actual Alemania y, sobre todo, en Baviera, san
Onofre fue un santo enormemente popular en la edad media y renacimiento.
En la Frauenkirchen, la
catedral de Nuestra Señora de Múnich, a pesar de los avatares del tiempo se
conserva milagrosamente el retablo de San Andrés en la Sebastianskapelle, de nuevo montado con las pinturas y tallas
originarias de principios del siglo XVI, donde encontramos San Onofre
-revestido con capa- a la derecha de la escultura central de san Andrés, quien
está acompañado en el otro lado por el santo Rasso von Andechs con el estandarte bávaro.
La iconografía propia centroeuropea de san Onofre eremita lo ha
representado siempre como un hombre delgado pero robusto, de aspecto salvaje y
repleto de pelo como si fuera un oso, y cubierto, como aquí entre nosotros, con
unas simples hojas de parra, llevando corona en la cabeza en recuerdo de su
noble origen y en las manos cruz patriarcal, de la que cuelga una campanilla, y
vara o cayado.
En Múnich, San Onofre, su Heiligen
Onuphrius des Großen, tenía la consideración de patrón responsable y
abogado de tejedores, pero también de homosexuales, prostitutas y de toda clase
de víctimas de una agresión sexual (desgraciadamente, tema de gran actualidad)
Además, y detalle importante, los muniqueses consideraban también san
Onofre patrón protector de los peregrinos.
Será esta última consideración muniquesa de nuestro santo anacoreta un
punto más en común entre Algemesí y Múnich?
Si los peregrinos bávaros se encomendaban al santo, no cabe que sea
simple casualidad que el ermitorio de San Onofre de Algemesí se encuentre justo
en el Camino Real o Foral, antiguo Camí
de sant Jaume de Galícia, actual Camino de Levante de Santiago.
No debería ser casual que la ermita se encuentre edificada, al menos
desde el siglo XVI, justo donde se estaba a punto de entrar en la población de Algemesí,
de Valencia viniendo, en donde los peregrinos llegados -antes y ahora- desde la
capital del Reino cumplían su primera jornada de peregrinación y hacían
obligada parada y noche en el pueblo, una villa real donde además, contaban con
el Hospital de la Cofradía y tenían -y tenemos- por copatrón y titular de la
parroquia al glorioso Santiago (sant
Jaume).
“Rey mendigo peregrino
a Egipto peregrinais,
y en un monasterio
halláis
el refugio y el
destino:
y por instinto divino
os eligen por Abad;
sednos, Onofre, Patrón
en cualquier
adversidad”
Fragmento de los antiguos
Gozos del Portentoso Monarca Anacoreta San Onofre,
Patrón de
la Villa de Alchemesí, venerado en su hermita
En Algemesí la tradición más
reciente ha arrastrado hasta hoy en día ser San Onofre abogado de los jóvenes inmiscuidos
en asuntos complicados, como los estudios y exámenes, y para los tiempos del
desaparecido servicio militar, la mili, razón por la que durante décadas sus
andas estuvieron llevadas por soldados reclutas. Quizás sea hora de reivindicar
su vinculación con los peregrinos, con los peregrinos jacobeos.
Vicent J. Vidal Esteve
Director de Berca Grup de Danses d’Algemesí
Junio 2019