SEGONA RONDA DE NADAL DE BERCA GRUP DE DANSES: CANTADA I BALLADA DE NADALES POPULARS D'ALGEMESÍ ALS CARRERS DEL CENTRE DE LA CIUTAT

Per segon any consecutiu durem a terme la Ronda de Nadal el pròxim 26 de desembre de 2010, segon dia de Nadal i festivitat de Sant Esteve. 

Enguany hem ampliat el repertori de nadales tradicionals algemesinenques amb la incorporació de dos cants més, Parrampim i L'enhorabona, que hem estat treballant aquests darrers mesos junt a les altres vuit nadales que ja interpretàrem l'any passat en la mateixa data: el Romanç del Xiquet Perdut o Madre, a la puerta hay un Niño, La pastora Manuela, Tots li porten lo que poden, Senyora ama, Ajonetes, El Rei de les estreletes, La Nit de Nadal o Adorm-te, non, non i la més coneguda per tots, Acudiu amb les guitarres.

El cançoner nadalenc tradicional algemesinenc és peculiar -en algunes peces, per exclusives-, molt extens -encara no hem abastat la seua totalitat- i, endemés, variat tant literàriament com musical. Afortunadament, hem aconseguit en uns casos rescatar-lo de boca de gent major del poble d'una possible pèrdua i oblit, continuant fidels als objectius marcats per la nostra associació. 

En d'altres, hem fet us de recopilacions dutes a terme per Pepita Barberà o Diego Ramón. La nostra intenció no és altra que  evitar la pèrdua i desús d'aquest tipus de cant local i al mateix temps popularitzar i donar a conèixer als nostres conciutadans aquest valuós i preciós tresor, emprant per a això ja no la nostra veu sinó la nostra representació plàstica, costumista i de sabor ancestral, mitjançant l'abillament de robes pròpies de l'hivern i l'ús d'instruments de percussió i corda característics del Nadal valencià.

Iniciarem la ronda, com era antiga tradició, al peus de la imatge de la Mare de Déu de la Salut a la Capella de la Comunió de la Basílica de Sant Jaume Apòstol, en acabar la missa vespertina allà les 19:30 aproximadament, dedicant-li a Ella el cant de la primera nadala algemesinenca que hi interpretarem.

De la Capella de la Comunió passarem a cantar al Pessebre o Betlem muntat a la Basílica de Sant Jaume i des d'allí eixirem al de la Plaça Major on, a més, hi ballarem tres de les nadales que portem al repertori: La pastora Manuela, Parrampim i L'enhorabona.

La ronda continuarà pels carrers del nucli antic de la ciutat. Esperem, com esdevingué l'any passat, fer passar uns agradables i entranyables moments als qui ens presencien en algun punt del trajecte, així com també esperar per via de desig què al menys, ja que no el fred, què no ens acompanye de nou la pluja.

De part de tots els qui formem Berca Grup de Danses d'Algemesí, volem desitjar sincerament un BON NADAL i ANY NOU a tot el poble!

Cartell de l'anunci de la Ronda, elaborat a partir
d'una fotografia cedida per V.A. Conti  realitzada  l'any passat.



L'ancianet Sant Joaquim
pot estar molt contentet,
li donem l'enhorabona
perquè ha nascut el netet!

8 DE SETEMBRE DE 2010: FESTA MAJOR D'ALGEMESÍ

Quatre il·lustratives imatges de l'arribada
de la Processoneta del Matí a la Plaça Major.
Fotos: Vicent J. García

Salvador Mercado ballant amb Yolanda Pellicer junt a d'altres membres de Berca Grup de Danses,
components a l'ensems del ball del Bolero processional, àlies les Llauradores.

Una instantània de la dansa dels Gegants

Els gegants tornant al lloc per rematar la primera part de la dansa

Entrada de la imatge de la Mare de Déu de la Salut en la Basílica.

ELS GEGANTS DE BERCA AL PERIÒDIC DIGITAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA: ELPERIODIC.COM

A l'edició del 8 de setembre de 2010 d'aquest periòdic digital hem trobat aquesta imatge, dels nostres Gegants a punt d'incorporar-se a la Processoneta del Matí amb la primera de les interpretacions de la seua dansa, la qual te lloc, justament, davant la Capella de la Troballa.

Al cos de l'article es fa constar que: La consellera portaveu del Consell, Paula Sánchez de León, ha asegurado hoy "todo el apoyo de la Generalitat para que la Festa de la Mare de Déu de la Salut de Algemesí sea declarada Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad de la Unesco". 


Sánchez de León, que ha participado esta mañana en Algemesí en los actos en honor a su patrona, ha insistido en que es "un orgullo enorme para todos los valencianos que el Consejo del Patrimonio Nacional haya propuesto estas fiestas para que sean declaradas Patrimonio de la Humanidad por la Unesco".


Para la portaveu del Consell, "la labor de recuperación y potenciación de nuestra tradición, de nuestras fiestas y de nuestra cultura es esencial, por lo que una de las mayores satisfacciones que se pueden producir en política es impulsar un proyecto que representa la idiosincrasia de todos los valencianos ya que, aunque sean las fiestas patronales de Algemesí, forman ya parte de todos nosotros". 

L'expectació i la il·lusió de tot un poble estan obertes i en marxa. D'ací a un any, possiblement, sabrem el que passa i el que decidirà la UNESCO.

BERCAPAELLA A LA VALL D'AIGÜES VIVES 

o a la bona gana de ballar, poc de so li és menester!

No tot ha de ser assajos i més assajos i actuacions i ballades i dansades i treballar per i per a la revitalització de les tradicions populars. A l'igual que va fer Déu quan a la creació del món, Berca Grup de Danses també sap agafar-se algun dia de merescut esbarjo. O d'anar de paella, que és el mateix però ampliat i millorat, per ser com acostumem de dir per aquestes latituds al dia assenyalat en que una colla, on cadascú és fill de sa mare, se'n va de tabola que també, per al cas, com dir-li frescoreta al fred, és tota una valenciania.

No som exagerats ni poc els valencians en qüestions d'anar de paella! Ausades! ... o de torrada, o d'anar un dia al camp, que tant s'hi val i tan s'hi dona quan tots sabem a que ens referim i quan per igual emprem una com altra expressió per designar els dies de bon beure i bon dinar camperol amb amics i companyons.

I és curiosa la nostra idiosincràcia, veritablement curiós el nostre caràcter mediterrani i, per més senyes, retallat a la valenciana. Perquè per a aquestos menesters només sol queixar-se aquell qui no pot vindre ni acudir a la trobada, contràriament a d'altres aplecs menys generosos i que per això suposen més esforç, on sempre els planys són per als qui no han tingut escapatòria.

Caràcter mediterrani serà això, com passa amb els italians. O com els ingredients de la paella. De l'arròs a la paella, què ja està bé d'escoltar ara i adés que l'utensili de ferro haja donat nom a la cuinada que tan a gust ens empassem. I d'ací s'esdevé que tinguem que suportar oir dir paellera a la planera paella, per no esmentar l'ignominiós mot de caldero! Per l'amor d'un porc, quin horribilis verbo, i damunt castellanitzat!

Parlant d'això, se m'acut ara que és bon punt referir el succés que protagonitzà una amiga nostra, asturiana ella, que passejant pels carrers d'Alzira exclamà, tota aspra com solen ser els d'aquelles terres, mirad, una paellera, referint-se a una alzirenya que vestida a la valenciana se'ns creuava en aquell moment. Clar, davant la visió d'aquella fallera a l'asturiana l'hi pogué més la ràpida associació mental amb l'arròs Sos o La Fallera i, per tant, amb la paella. I ben a gust que es quedà. 

I tornant al que anàvem, al jorn d'esbarjo: a la Bercapaella. Al bell mig d'un indret incomparable i ben a prop de casa nostra, la Vall d'Aigües Vives, ens férem tot el que havíem de fer-nos i ni en faltà ni en sobrà ni hi hagué prou: l'esmorzar, la picada, la paella, la beguda, les postres, el dolç, el cafè, les copes, el berenar, amb l'orxata i l'aigua llimó... És que va ser vore el llit i ens agarrà la son! Però és que no podia ser d'altra manera, doncs excel·lent estava la paella que ens cuinà Raúl, com excel·lent l'estada, i excel·lent el dia i excel·lent la companyia.

Però, eh, en compte! Què tot això d'anar-se'n un dia al camp també forma part de la recreació dels costums dels nostres avantpassats i els membres de Berca, se sap, en això estem posats. I no cal recuperar-ho, perquè ben vivent que està... i per molts anys!

La serra de Corbera i la vall.d'Aigües Vives. Serà bonic!

Raúl mans a l'obra d'art. Els millors paellers de la comarca: l'home i el lloc de cuinar-la.

Vinga, va, què ni mengem ni bevem!
Susanna i Yolanda.

Yolanda i Amparo, amb les postures típiques.

Esteban, sense esperar-s'ho, una mica estil Miranda.

Nando, el veterà de Berca.

La paella està en son punt, la ganeta se desperta i aplega el moment rotund d'entrar a la descoberta.
Vers de Lluís Martínez.

Paella vol dir humor, casori, esplai, alegria, notícies bones... amor!... o que tens festa eixa dia!
Vers, també de Lluís Martínez.
Jordi, Pep, Ximo, Yolanda, Amparo, Bernat, Salupi i d'altres amagats.

Vicent i Lourdes, resseguint la tònica tòpica.

I aquestos dos, Pep i Yolanda, doncs, també.

Sostin-nos, Salut.... però no te'ls begues tots!

Salva, Sandra i... Joan al-Barsaloní, ara sabràs el que és una paella!

Amparo i Esteban, entretenint-los per a que no comencen abans.

Gema.
Perquè quan la fam apreta ens menjaríem els ferros de la presó?

Les mares guardianes,  Belén i Cristina, al sector infantil
dels rebrots de Berca.

Paella com una era, s'acosten els concurrents amb el pa i amb la cullera pensant no deixar-ne gens.
Sí, també un verset de Lluís Martínez.
Nando, Gema, Marian, Bernat i braços solts.

Salva i Belén. Va notant-se que ja hem dinat. El somriure ens acompanya.

Vicent i Ximo.
De què ens riuríem? De què es riu Ximo?

Uns posem el cafè calentet...

... i d'altres el "cremadet" més calentet encara,...

... mentre es fa la sobretaula.

Fer i Fer... que no és igual que fer i desfer.

 

A l'aigua els més joves de Berca. Bé, vull dir, els més xiquets.

Marian, amb el seu Joanet. La maresa més novella de Berca

I mentre alguns fem una passejada per conèixer l'entorn...

... altres, meditans meditantis!

Posta de sol a les muntanyes de la vall.
Esplèndida jornada.

BALLS VALENCIANS AL CARRER DE SANT VICENT FERRER

Un any més hem participat a les festes menors del carrer de Sant Vicent Ferrer d'Algemesí. El passat dissabte 24 d'abril oferírem a peu pla una bona variació de balls tradicionals d'arreu les comarques valencianes al veïnat d'aquest popular carrer que continua lluitant per celebrar la festivitat del seu sant titular, un valencià internacional.