DIEGO RAMÓN I LLUCH ENS HA DEIXAT

Ens va prometre que l'any que ve ballaria les danses d'Algemesí. I ens ho creguérem, ja que als assajos al pati del Patronat els primers dies de setembre, i mig entre bromes i somriures com solia fer ell,  s'animava a fer la dansa plana resseguint atentament les meues explicacions als assistents, mentre jo l'observava discretament de reüll. I no ho feia malament, encara que ell no s'ho creguera. 

"Vicent -em digué un dia d'aquell estiu quan vaig anar a consultar-li, com acostumava de fer sovint des que vaig començar a indagar sobre el ball de carrer del poble-, amb aquestes melodies de les danses d'Algemesí et realitzaré vàries harmonitzacions per composar un cant a quatre veus i et dedicaré la peça. Has fet un valuós i digne treball de recuperació... Què et pareix bé? Què em dius?", em va interrogar sol·lícitament amb aquell somriure que sempre tenia a la boca. I jo, embargat per l'emoció de tan grata com inesperada sorpresa només vaig poder què encaixar les seues mans entre les meues en senyal d'agraïment, perquè qui bé el coneguera sabrà ben bé que Diego no era home d'abraçades ni demostracions externes d'afecte, que és el que jo hauria fet en aquell moment.

El darrer moment que varem parlar amb ell, la nostra darrera conversa terrenal, va ser anant cap a casa la matinada del ja 9 de setembre passat, recent havent entrat la imatge de la Mare de Déu de la Salut a la seua estimada Parròquia que era la Basílica de Sant Jaume. Ja no era ell, però. Ja s'hi anunciava imperceptiblement un proper desenllaç fatal. Arrossegant-se per lloc de caminar i amb les mans caigudes portant la dolçaina i el mocador de cap que tantes voltes li hi vaig posar, el llanguiment de la seua cara palesava un gran cansament. "Diego, ja no estàs per fer tota la volta general acompanyant la Creu" li vam dir. Ja no estava, no.

Diego Ramón i Lluch

Molts dels membres que hi pertanyem a Berca Grup de Danses d'Algemesí som també alhora membres de la Schola Cantorum d'Algemesí. I uns quants de nosaltres hem crescut i ens hem format al recer de Diego Ramón i Lluch. "Mira que a més de ballar, també cantes" solia dir-me per recaptar la meua atenció, que ell creuria distreta, però somrient-se, això sí, i sabedor que el meu cor es trobava partit entre les dues aficions més grans de la meua vida: el cant coral i el ball i la dansa valenciana. Però si al seu cor també hi tenia cabuda l'estima per les tradicions i el folklore valencià!. 

No són suficients i bona prova d'això totes les harmonitzacions per ell realitzades sobre peces del cançoner tradicional valencià? No serà suficient per provar això el seu estimat Institut Kodàly basat en la metodologia per a l'aprenentatge del llenguatge musical a partir de melodies populars? Doncs, per si no fóra prou, a l'arxiu musical de la Schola Cantorum hi està la seua bandúrria, dels temps ja llunyans en que col·laborava i participava amb la rondalla del grup de danses Pardines, en lloc ben visible, junt a d'altres records i objectes de preferència estimada pel mestre.

Ahir tingué lloc el seu traspàs, el seu canvi d'ubicació, la seua anada al Pare. Aquesta vesprada, els qui tant l'estimàvem, acomiadarem el seu cos i, catòlicament -com a d'ell li agradaria de dir ben dit-, li donarem sepultura. Almenys, les despulles d'aquest picassentí de naixement quedaran per sempre amb nosaltres al seu poble ben volgut, Algemesí. Que descanse per sempre en la pau del Senyor... tot i que no crec que Diego puga resistir-ho molt això d'estar-se quiet. Ja s'encarregarà ell de fer solfejar en relatiu els àngels del Cel i de fer-los cantar el Xumba-Xumba o el Què farem del pobre Joan!. 

Diego Ramón i Lluch: amic, mestre, director, mentor, conseller, músic, cantor, compositor, organista, filòsof, pedagog, conversador, catequístic, adoctrinador, teòleg i faceciós... adéu, Diego... però ens vas prometre que a l'any que ve ballaries!

Vicent Josep Vidal Esteve

En nom propi i en el de Josep Lluis Sanchis Camarasa,

 Vicent J. Domènech Ferragud, Salut Blasco Ortega, Lourdes Felici Ribes, 

Marian Escrivà Alborch  i, en general, de tot Berca Grup de Danses d'Algemesí