ENTRE TOTS AJUDEM ADRIÀ

SARAU VALENCIÀ o JUERGA ANDALUZA

 SARAU ANDALÚS o JUERGA VALENCIANA

QUÈ SARAU!...      ¡VAYA JUERGA!

21 d'abril de 2012 a les 18:00 hores

Claustre del Convent de St. Vicent Ferrer

(Museu de la Festa)

Ad principio, verba significationem...

sarau m. 1. Reunió de persones que es diverteixen ballant... és la primera definició que per a aquest mot ens dóna el Diccionari Valencià coeditat per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana juntament amb la Generalitat Valenciana. Paraula aquesta, sarau, que a l'ensems és sinònima de ball, de tabola, de borrombori, de diversió o gatzara entre moltes d'altres més i conforme a qualssevol dels diccionaris de sinònims a l'ús.

Sarau valencià

Segons l'aplicació determinada que en aquest cas exclusivament li volem donar a la paraula, ben bé es podria correspondre amb el que en llengua castellana s'anomena juerga, mot específic -i particularment andalús- que deriva de la paraula huelga, de holgar, amb el significament de l'espai de temps en el qual no es treballa i què, per tant i contràriament, hom el dedica al divertiment... a la folgança. I heus ací com ja hem tornat de nou a la llengua valenciana i a l'acció de folgar, paraula la qual, a més de la significança de prendre repòs del treball, l'adés esmentat diccionari ens apunta que també n'és, però, fer festa i passar el temps divertint-se.

Juerga andaluza 

Aquesta folgança, aquesta juerga, en ser concretada a un origen andalús i flamenc, ço és a una juerga andaluza o juerga flamenca, es converteix de sobte i definitivament en allò que el Diccionario de la Real Academia Española defineix com la reunión bulliciosa en la que se canta, se bebe y se baila flamenco on, per suposat, es pot beure o no i també menjar o no, però sempre hi quedarà la necessària i gatzarosa reunió preparada per al ball amb els imprescindibles acompanyaments de la música i els cants. I ja ho tenim tot.

Targeta postal valenciana de principis de segle XX: València, balls populars.

Com veiem, sarau, juerga... tararà i tararú, tot ve a ser u. Finalment estarem parlant, doncs, del que ve a ser un complert Sarao hispànic, el clàssic Sarao per antonomàsia del que ben bé es recullen múltiples definicions, explicacions i detalls als nombrosos i antics tractats de balls existents o, el que planerament és el mateix, estarem parlant d'un popular sarau com el dels valencians però a l'andalusa o, dit d'altra manera, d'una concorreguda juerga andaluza però a la valenciana, que tant s'hi dóna quan de passar-ho bé i fer-ho passar bé es tracta. Perquè, d'aconseguir-ho, en acabar sempre oirem allò de: "Xe, què sarau!" o dit amb d'altra llengua però amb igual sentit: ¡Vaya juerga!. I cadascú a sa casa que el sol ja se'n va a la posta.

Targeta postal andalusa de primeries del segle XX: Sevilla, festa a un corral.

Sarau, juerga... Tot i que hom sempre pot adduir d'altres denominacions més, com les valencianes bureo, ball d'alqueria, ball del mas o ball masover i ball de cuina, aquestes tres darreres molt expressives, però també les més simples de ballada o ball; a les que hi podríem afegir les expressions castellanes fandango, jaleo, baile de candil, baile de corral, baile... són, en definitiva, totes elles, tant les valencianes com les castellanes representatives de comarques i indrets concrets.

En canvi, però, passa que el sarau, la juerga, com s'ha dit, a més de resultar les més generalitzades, en una i d'altra llengua recullen a la perfecció el sentit més pur del divertiment popular, allunyat del tot i per tot de l'etiquetat ball d'escola i de saló i, per tant, plenament representatius del poble planer més castís, en aquest cas nostrat del poble valencià i del poble andalús.

... et in finem, usum verborum.

I això és el que tractarem de fer el dissabte 21 d'abril. Empenyats per la Casa d'Andalusia d'Algemesí durem a terme una actuació conjunta al Claustre de l'antic Convent de Sant Vicent Ferrer, actual seu del Museu de la Festa, amb la preuada col·laboració del qual, compta aquest acte.

Sarau valencià o juerga andaluza, sarau andalús o juerga valenciana, que tant s'hi val. Uns i d'altres, els membres de Berca Grup de Danses d'Algemesí i els de Con mucho duende, integrat pels grups de flamec, de sevillanes i infantil de la Casa d'Andalusia d'Algemesí, intentarem de realitzar el millor dels nostres esforços per mostrar una ínfima part dels respectius balls valencians i andalusos que hem preparat per a l'acte. La finalitat última: passar-ho bé i fer-ho passar bé als espectadors assistents a aquesta actuació conjunta.

La vinculació folklòrica entre molts dels balls representatius d'ambdues comunitats és, per als entesos en la matèria, més que evident però fóra de ser ara evidenciades en aquestes línies. Fandangos, granaïnes, malaguenyes, boleros o seguidilles -que no pas altra cosa són les sevillanes- campegen a bona gana entre la nòmina de balls tradicionals associats a andalusos i valencians, en aquest cas, però, emmascarats sota d'altres denominacions més habituals a les nostres terres.

L'endemà, diumenge 22 d'abril, hi realitzarem dues classes obertes al públic interessat, ja no tant en aprendre alguna modalitat de ball tradicional, sinó més ben bé amb intenció de passar-ho gratament als tallers de balls andalusos i al de balls valencians, segurament unes sevillanes i un ball de la carraspera respectivament.

En aquest actuació resulta, però, que és, a més, Algemesí, el lligam darrer i vertader que fa possible aquest sarau, aquesta juerga andalusa i valenciana.

Fotografies: Col. Vicent Vidal
Cartell: Museu de la Festa